tag:blogger.com,1999:blog-45970737729899426202024-03-11T04:22:59.645+01:00Blog Oriol Nel·loUnknownnoreply@blogger.comBlogger292125tag:blogger.com,1999:blog-4597073772989942620.post-30406729356038622902024-03-01T09:41:00.001+01:002024-03-01T11:17:32.949+01:00Per què hi ha problemes d'habitatge a la muntanya despoblada?<p><span style="font-family: inherit; text-align: justify;"></span></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNum5sE7Skui-gLT46CS5p9BeIKJZuvpASBI6_bs19oCv8U3y1c5hzmf4I5hTP1XLAg_0WIvF7exQltxqjnVLgZ1yhdOOxbD9Gewz3NRtStiei4pw744CZit_g7ZNfzE78nB6Aiho7GqtAtp1YasQMGC10QsLUKxXlf2DVq-rEzJuB62Jz53mMY6Ybsio/s4608/20201012_094431.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNum5sE7Skui-gLT46CS5p9BeIKJZuvpASBI6_bs19oCv8U3y1c5hzmf4I5hTP1XLAg_0WIvF7exQltxqjnVLgZ1yhdOOxbD9Gewz3NRtStiei4pw744CZit_g7ZNfzE78nB6Aiho7GqtAtp1YasQMGC10QsLUKxXlf2DVq-rEzJuB62Jz53mMY6Ybsio/s320/20201012_094431.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Instal·lació d'Ariane Patout i René Müller<br /> Aplec Saó, octubre 2020.</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: inherit; text-align: justify;">L’any 1922, ara fa un segle, Raoul Blanchard, destacat
professor de l’Institut de Geografia Alpina de Grenoble, va ser convidat a
Barcelona a impartir un cicle de conferències sobre la geografia humana de les
àrees de muntanya. Pau Vila, que llavors ja maldava per modernitzar els estudis
geogràfics a Catalunya, fou l’encarregat de presentar el curs. Tres anys
després, el mateix Vila publicà les notes de les conferències escrites per
Blanchard, complementades per unes detallades postil·les de collita pròpia
sobre el medi i la societat a la muntanya catalana. El resultat fou l’</span><i style="font-family: inherit; mso-bidi-font-style: normal; text-align: justify;">Assaig de Geografia Humana de la Muntanya</i><span style="font-family: inherit; text-align: justify;">,
que ha estat considerat unes de les fites dels estudis geogràfics d’inicis del
segle XX al nostre país.</span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">Avui, la lectura d’aquell petit volum, publicat pel Centre
Excursionista de Catalunya<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’any 1925, resulta
alhora atractiva i colpidora. Atractiva perquè reflecteix el
mètode dels autors a l’hora d’estudiar les relacions entre el medi i la
societat, amb la voluntat de comprendre tant les transformacions del paisatge com els
treballs i les condicions de vida de les persones. Colpidora pel fet que la
imatge de la muntanya d’ara fa un segle ens resulta avui extraordinàriament
llunyana: els conreus, la transhumància, les activitats industrials, el
poblament, les mateixes formes de relació i parentiu que hi són descrites
responen a una societat de la que encara podem reconèixer el substrat, però que
en els seus trets principals ja no existeix.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">Les transformacions de les nostres àrees de muntanya han
estat, en efecte, radicals i decisives: el predomini de les activitats agràries
ha estat substituït per la preeminència dels serveis, l’aïllament i les
dificultats de comunicació han donat pas a l’obertura i la integració, els
hàbits i les condicions de vida s’han assimilat en gran mesura als de la resta
del país. La descripció i interpretació d’aquests canvis, profunds i
accelerats, suposa un desafiament de primer ordre. No es tracta tan sols d’un
repte de caràcter intel·lectual o acadèmic: la comprensió de l’evolució de les
àrees de muntanya resulta crucial a l’hora d’adoptar polítiques específiques
per a les seves valls. Només si som capaços d’interpretar com ha canviat i està
canviant el Pirineu podrem impulsar les mesures necessàries per tal de garantir
els drets dels que hi resideixen, fer possible el gaudi dels seus recursos al conjunt
de la societat, i protegir el seu patrimoni ambiental, històric i cultural. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">Per això, cal donar resposta a les preguntes que la societat pirinenca té plantejades<o:p></o:p></span></span><span style="font-family: inherit;">. En els darrers temps, n'hi ha una que es repeteix sovint i de manera peremptòria: com és possible que l’accés a l’habitatge resulti tan difícil
en un territori que ha conegut un procés de despoblament tan acusat?</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">El despoblament
pirinenc i els seus efectes<o:p></o:p></span></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">El despoblament del Pirineu català es fruit, sobretot, de la
pèrdua notabilíssima de població que va patir entre mitjans del segle XIX i el
darrer quart del segle XX. De fet, les terres que avui integren l’Alt Pirineu i
Aran havien doblat els seus habitants entre finals del set-cents i mitjans del
vuit-cents i varen assolir el seu màxim històric l’any 1860 amb 107.627
persones censades. Però de llavors ençà, els efectius varen començar a davallar,
de manera que a inicis del segle XX ja es comptaven només 74.186 pirinencs. El
1975 la població havia disminuït fins fins a 62.305 persones, pràcticament les
mateixes que hi havia dos segles abans, el 1787, en temps del Cens de
Floridablanca. En el mateix període, Catalunya havia multiplicat per set la
seva població i s’adreçava cap als famosos 6 milions. Si a mitjans del segle
XIX, 1 de cada 15 catalans vivia a l’Alt Pirineu, el 1975 ho feia només 1 de
cada 100.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">Tanmateix, en les darreres dècades s’han començat a girar les
tornes. Amb l’extensió de les infraestructures, la millora de les comunicacions
i els canvis en el sistema productiu, el procés de concentració associat a la
industrialització s’ha estroncat i ha estat substituït per l’expansió de les
xarxes urbanes sobre el territori i la creixent dispersió de la urbanització.
Així, les principals ciutats tendeixen a perdre pes relatiu respecte el conjunt
de Catalunya.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">L’Alt Pirineu i l’Aran ha resultat beneficiat per aquest
canvi de tendència. Ha passat de 62.954 habitants l’any 1992 a 74.531 el 2022.
Es tracta d’un creixement gens negligible, d’un 18,4 % en trenta anys.
Tanmateix, segons les dades censals, la població pirinenca es troba lluny dels
efectius amb els que havia comptat, així com del pes relatiu que havia tingut
respecte el conjunt català.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">De fet, la situació actual de les comarques pirinenques és
plena de paradoxes. Mai s’hi havia gaudit d’un nivell de benestar material mitjà
tan elevat i, tot i això, la població no acaba de recuperar-se. Els serveis hi
són molt més accessibles que mai en el passat i, tanmateix, les activitats
econòmiques hi segueixen sent relativament febles i vulnerables. I, malgrat que
la població hi ha davallat durant dècades, l’accés a l’habitatge resulta
difícil per a molts dels que hi viuen. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">La carestia d’habitatge<o:p></o:p></span></span></i></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">Aturem-nos a considerar aquesta darrera paradoxa a partir de
l’exemple de les Valls d’Àneu: l’any 1860 els pobles que avui integren els
municipis de l’Alt Àneu, Esterri d’Àneu, Espot i la Guingueta d’Àneu comptaven,
plegats, amb 5.234 habitants; el 1960 amb 2.700; i l’any 2021 amb 1.928. Doncs
bé, tot i aquesta disminució accentuada, la població local –sobretot els joves-
té avui moltes dificultats per trobar-hi casa al preu que pot pagar. La
situació és particularment greu en els nuclis de capçalera, de forma que la
població jove s’acaba concentrant en els pobles del fons de la vall. Resulta
inevitable preguntar-se: com és possible que en unes terres que compten amb poc
més de dos terços de la població de fa seixanta anys, resulti tan difícil
accedir a l’habitatge?<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><u><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">Taula 1. Evolució de la població. Valls d’Àneu, Alt Pirineu i
Aran i Catalunya (1860-2021)<o:p></o:p></span></span></u></p>
<table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0;">
<td style="border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.15pt;" valign="top" width="142">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: inherit;"> </span></o:p></p>
</td>
<td style="border-left: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.15pt;" valign="top" width="142">
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">1860<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-left: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.2pt;" valign="top" width="142">
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">1960<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-left: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.2pt;" valign="top" width="142">
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">2021<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 1;">
<td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.15pt;" valign="top" width="142">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Alt Àneu<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.15pt;" valign="top" width="142">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">1.924<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.2pt;" valign="top" width="142">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">791<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.2pt;" valign="top" width="142">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">430<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 2;">
<td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.15pt;" valign="top" width="142">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Espot <o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.15pt;" valign="top" width="142">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">552<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.2pt;" valign="top" width="142">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">380<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.2pt;" valign="top" width="142">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">366<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 3;">
<td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.15pt;" valign="top" width="142">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Esterri<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.15pt;" valign="top" width="142">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">847<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.2pt;" valign="top" width="142">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">720<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.2pt;" valign="top" width="142">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">832<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 4;">
<td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.15pt;" valign="top" width="142">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">La Guingueta<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.15pt;" valign="top" width="142">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">1.911<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.2pt;" valign="top" width="142">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">809<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.2pt;" valign="top" width="142">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">300<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 5;">
<td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.15pt;" valign="top" width="142">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: inherit;">Valls d’Àneu<o:p></o:p></span></b></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.15pt;" valign="top" width="142">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">5.234<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.2pt;" valign="top" width="142">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">2.700<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.2pt;" valign="top" width="142">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">1.928<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 6;">
<td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.15pt;" valign="top" width="142">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: inherit;">Alt Pirineu i Aran<o:p></o:p></span></b></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.15pt;" valign="top" width="142">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">107.627<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.2pt;" valign="top" width="142">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">75.992<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.2pt;" valign="top" width="142">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">74.271<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 7; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.15pt;" valign="top" width="142">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: inherit;">Catalunya <o:p></o:p></span></b></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.15pt;" valign="top" width="142">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">1.673.842<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.2pt;" valign="top" width="142">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">4.498.114<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 106.2pt;" valign="top" width="142">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">7.758.675<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">Font: IDESCAT <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">En el cas que ens ocupa, no podem dir pas que el problema es
derivi de la manca d’oferta. Segons les darreres dades disponibles (IDESCAT, 2011),
els municipis de la Vall d’Àneu comptaven, en conjunt, amb 2.764 unitats
d’habitatge, a raó, doncs, d’aproximadament 2 per cada 3 residents censats. Com
és possible, doncs, que amb una parc d’habitatge tan abundant, els preus dificultin
l’accés de la població local –jove i no jove- a l’habitatge? La resposta es
troba, és clar, en l’ús que se’n fa: sempre segons les dades censals, de les 2.764
unitats de les Valls d’Àneu, només 909 eren habitatges principals, mentre 1.552
eren segones residències i 303 es trobaven buides. Vet-ho aquí: la mateixa
dinàmica que ha permès l’arribada dels serveis i les comunicacions a l’Alt
Pirineu, ha integrat les seves valls en els mercats immobiliaris globals. Hi ha
portat nous usos i ha fet pujar els preus. Això ha afavorit els que ja hi
tenien casa, amb la revalorització del seu patrimoni, però fa difícil l’accés
als qui no en disposen. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><u><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">Taula 2. Habitatge per tipologia d’ús. Valls d’Àneu, Pallars
Sobirà i Catalunya<o:p></o:p></span></span></u></p>
<table border="1" cellpadding="0" cellspacing="0" class="MsoTableGrid" style="border-collapse: collapse; border: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-padding-alt: 0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-yfti-tbllook: 1184;">
<tbody><tr style="mso-yfti-firstrow: yes; mso-yfti-irow: 0;">
<td style="border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 91.1pt;" valign="top" width="121">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: inherit;"> </span></o:p></p>
</td>
<td style="border-left: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 88.25pt;" valign="top" width="118">
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">Principal<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-left: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 90.35pt;" valign="top" width="120">
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">Secundari<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-left: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 80.75pt;" valign="top" width="108">
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">Buit<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-left: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 74.25pt;" valign="top" width="99">
<p align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">Total<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 1;">
<td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 91.1pt;" valign="top" width="121">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Alt Àneu<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 88.25pt;" valign="top" width="118">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">199<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 90.35pt;" valign="top" width="120">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">461<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 80.75pt;" valign="top" width="108">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">58<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 74.25pt;" valign="top" width="99">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">718<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 2;">
<td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 91.1pt;" valign="top" width="121">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Espot <o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 88.25pt;" valign="top" width="118">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">149<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 90.35pt;" valign="top" width="120">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">299<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 80.75pt;" valign="top" width="108">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">26<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 74.25pt;" valign="top" width="99">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">474<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 3;">
<td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 91.1pt;" valign="top" width="121">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Esterri<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 88.25pt;" valign="top" width="118">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">382<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 90.35pt;" valign="top" width="120">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">546<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 80.75pt;" valign="top" width="108">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">190<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 74.25pt;" valign="top" width="99">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">1.118<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 4;">
<td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 91.1pt;" valign="top" width="121">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">La Guingueta<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 88.25pt;" valign="top" width="118">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">179<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 90.35pt;" valign="top" width="120">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">246<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 80.75pt;" valign="top" width="108">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">29<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 74.25pt;" valign="top" width="99">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">454<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 5;">
<td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 91.1pt;" valign="top" width="121">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: inherit;">Valls d’Àneu<o:p></o:p></span></b></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 88.25pt;" valign="top" width="118">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">909<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 90.35pt;" valign="top" width="120">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">1.552<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 80.75pt;" valign="top" width="108">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">303<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 74.25pt;" valign="top" width="99">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">2.764<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 6;">
<td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 91.1pt;" valign="top" width="121">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: inherit;">Pallars Sobirà<o:p></o:p></span></b></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 88.25pt;" valign="top" width="118">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">3.183<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 90.35pt;" valign="top" width="120">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">3.397<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 80.75pt;" valign="top" width="108">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">923<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 74.25pt;" valign="top" width="99">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">7.503<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
<tr style="mso-yfti-irow: 7; mso-yfti-lastrow: yes;">
<td style="border-top: none; border: 1pt solid windowtext; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 91.1pt;" valign="top" width="121">
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: inherit;">Catalunya <o:p></o:p></span></b></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 88.25pt;" valign="top" width="118">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">2.944.944<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 90.35pt;" valign="top" width="120">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">470.081<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 80.75pt;" valign="top" width="108">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">448.356<o:p></o:p></span></p>
</td>
<td style="border-bottom: 1pt solid windowtext; border-left: none; border-right: 1pt solid windowtext; border-top: none; mso-border-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-left-alt: solid windowtext .5pt; mso-border-top-alt: solid windowtext .5pt; padding: 0cm 5.4pt; width: 74.25pt;" valign="top" width="99">
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;">3.863.381<o:p></o:p></span></p>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">Font: Cens d’Habitatge de Catalunya (2011). IDESCAT<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">La situació de l’habitatge és un exemple paradigmàtic de la
necessitat de polítiques i gestió específiques per a les àrees de muntanya. No
es pas que es trobin davant d’una problemàtica excepcional, com podrien
confirmar abastament els joves de totes les àrees urbanes de Catalunya que no
poden emancipar-se o es veuen forçats a compartir pis, les famílies d'arreu del país que han de
fer front a processos de desnonament i la població de baixos recursos
–immigrada i no immigrada- que viu en situacions d’infrahabitatge. Però és cert
que les singularitats de les comarques de muntanya fan necessària l’adopció de
polítiques específiques. Vegem algunes línies que caldria explorar. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">Les necessitat de polítiques específiques<o:p></o:p></span></span></i></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">En primer lloc, la legislació catalana preveu des de l’any
2002 l’obligació de reservar sòl per a habitatge protegit en tot nou sector d’urbanització.
Dissortadament aquesta prescripció va ser reduïda l’any 2012 per als municipis
de menys de 5.000 habitants. De tota manera, caldria fer el cens d’aquestes
reserves en les comarques pirinenques per veure en quina situació es troben i
quines són les possibilitats d’activar la construcció de les unitats
d’habitatge protegit previstes. Això requerirà un paper actiu dels governs
locals. A l’àrea barcelonina les administracions han creat un Operador
Metropolità d’Habitatge. No caldria impulsar un Operador Pirinenc d’Habitatge
per a l’impuls de l’habitatge assequible? <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">D’altra banda, és necessari adoptar mesures específiques per
al foment del lloguer assequible. La Llei estatal d’Habitatge, aprovada el mes
d’agost de 2023, permet regular el preu del lloguer en les denominades “zones
de mercat residencial tensionat”. El Govern de la Generalitat va decidir, el
mes d’agost de l’any passat, que a Catalunya, aquestes zones inclourien 140
municipis. En l’àmbit de l’Alt Pirineu i l’Aran, els criteris adoptats per la
Generalitat inclouen en les zones de mercat tensionat quatre
capçaleres comarcals –Puigcerdà, Tremp, la Seu d’Urgell i Sort- i en deixen fora
la resta de localitats i la Val d'Aran sencera, que no podran beneficiar-se de les limitacions de preus
previstes. La situació és paradoxal, ja que, com hem vist, molts municipis de
capçalera de vall pateixen un increment molt elevat dels preus. D’altra banda,
l’aplicació de la norma podria contribuir a la concentració de la població jove
en les localitats més grans, en detriment dels pobles més xics. Davant d’això,
els ajuntaments pirinencs que reuneixin les condicions podrien prendre la iniciativa
i demanar ser inclosos dins les zones de mercat residencial tensionat. Podrien,
així mateix, com ja s’ha fet en alguns casos, limitar el nombre de llicències
d’apartaments turístics, que pressionen a l’alça els preus del lloguer permanent
i acaben comportant que molts habitatges romanguin buits molts mesos a
l’any.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">Ara bé, la resposta a la problemàtica de l’habitatge
requereix també de la mobilització i auto-organització de la societat mateixa.
En els darrers temps han sorgit en diverses localitats –com al Baix Pallars o
la Vall Fosca- cooperatives que cerquen de donar una solució comunitària a
l’accés a l’habitatge. D’aquesta manera, la qüestió de la casa deixa de ser un
problema individual per esdevenir un projecte col·lectiu, basat en valors de
cooperació i ajuda mútua. Es tracta d’iniciatives que prefiguren formes de convivència
i de tinença de l’habitatge alternatives i més assequibles a les que dicta al
mercat. De nou, el suport dels ajuntaments, per exemple a través de cessions
d’ús o adjudicació de terrenys en dret de superfície, pot resultar crucial per
al desenvolupament d’aquests projectes. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">Finalment, la residència secundària han estat vista sovint,
amb raó, com un problema. Però podria ser també part de la solució. La
integració del territori i el teletreball permeten que habitatges que només
eren utilitzats pocs dies a l’any amb finalitats de lleure, puguin ser ocupats
de manera més habitual, fins i tot per treballar-hi, com la situació creada per
la pandèmia va demostrar. Així, la distinció tradicional entre habitatge
principal i secundari esdevé cada vegada més difusa i això obre possibilitats
al tan esperat repoblament efectiu. De fet, si en lloc de fixar-nos en els
habitants censats comptéssim la població/dia (aquella que realment es troba
sobre el territori al llarg de l’any) veuríem que aquest procés s’està ja
produint. Ara bé, per consolidar aquesta dinàmica cal el suport dels poders
públics: l’extensió de les xarxes de fibra òptica i la dotació de serveis
necessaris per als que ja resideixen habitualment al Pirineu i per als que hi
venen a viure. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="line-height: 107%;">Censar i mobilitzar les reserves d’habitatge protegit, regular
el mercat de lloguer, estendre i donar suport a les formes alternatives de
producció i tinença de la casa,</span> </span><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">impulsar la transformació de la segona residència de bé
d’inversió o bé sumptuari en un bé d’ús efectiu. Aquestes són algunes de les
possibilitats per fer front a la paradoxal convivència entre el despoblament
muntanyenc i la dificultat per a l’accés a l’habitatge. De la nostra capacitat
de portar-les a la pràctica en dependrà, en bona mesura, el futur del Pirineu.</span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><i>[Una primera versió d'aquest text ha estat publicat a la revista </i>Nabius, <i>20]</i></span></span></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4597073772989942620.post-60231406997606340192024-02-11T11:38:00.008+01:002024-02-14T08:28:24.465+01:00 El conflicte agrari: una confrontació de la ciutat i el camp?<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;"></span></span></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvit9ax3TeGj_aRv4etHYaSgAgLiUrYL3nly77J9S47igo3Ix4GWLnvHVKG4-d9BOhQDd09uKEwMNIFC3yEqO5laj5leXshSnY7bjZwm6FZLGdrKEry-Kk3K4a64UD16cSNe4ecKotbfUMARCHJejekRogwUNQDPysoZu-am7_SgCKjANMDKZNqkNx30w/s600/Jacquerie.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="539" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvit9ax3TeGj_aRv4etHYaSgAgLiUrYL3nly77J9S47igo3Ix4GWLnvHVKG4-d9BOhQDd09uKEwMNIFC3yEqO5laj5leXshSnY7bjZwm6FZLGdrKEry-Kk3K4a64UD16cSNe4ecKotbfUMARCHJejekRogwUNQDPysoZu-am7_SgCKjANMDKZNqkNx30w/s320/Jacquerie.jpg" width="287" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Representació de la Jacquerie de 1358 a les<br /> <i>Chroniques de Froissart</i></span></td></tr></tbody></table><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">L’esclat de
la conflictivitat agrària en diversos països de la Unió Europea ha provocat una
onada de interpretacions i debats. No és pas d’estranyar, ja que el conflicte
posa sobre la taula bona part dels reptes que les societats europees afronten:
l’adaptació al canvi climàtic i els impactes econòmics de la globalització, la
tensió entre la integració comunitària i la sobirania nacional, l’increment de
les desigualtats i el descontentament polític. <o:p></o:p></span></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">En aquests
debats, prou complexos en si mateixos, un element contribueix a ocultar els
interessos en joc i a dificultar la comprensió dels problemes: la reiterada interpretació
del conflicte com d’un enfrontament entre el “camp” i la “ciutat”. Així, el
malestar agrari és representat com un xoc entre la societat rural –adornada d’uns
valors i productora de béns bàsics- i una societat urbana incapaç de comprendre
les seves necessitats. En aquest context, el camp no tindria altre recurs que
marxar sobre la ciutat per tal de fer valdre les seves raons, com en una
moderna <i>jacquerie</i>. Les imatges de les
columnes de tractors avançant cap a les capitals europees i ocupant-ne les
places i avingudes serien la imatge gràfica d’aquesta col·lisió d’interessos. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">Es tracta,
és clar, d’una visió carregada de contingut ideològic i, per tant capaç de
suscitar un elevat nombre d’emocions i adhesions. Tanmateix, aquesta representació
simplificadora és enganyosa, en primer lloc perquè la distinció tradicional
entre camp i ciutat, entre rural i urbà, es correspon cada vegada menys a la
realitat en l’Europa contemporània. Per un costat, les formes de vida urbana s’han
generalitzat i la urbanització ha tendit a expandir-se fins abraçar la pràctica
totalitat dels espais regionals. Per l’altre, com ha escrit Francesco Galli, les
antigues àrees rurals han esdevingut, per bé i per mal, espais operacionals d’un
sector agrari cada vegada més integrat i financiaritzat, caracteritzat per un
elevat desplegament tecnològic i químic, que en fa “un medi profundament
artificialitzat, no tant distant de les urbanitzacions urbanes”. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">Les dades
relatives a mercat de treball venen a confirmar la inadequació de interpretar
el problema agrari com un conflicte entre territoris. L’ocupació agrària
representa, segons dades d’Eurostat, tot just el 4,2% del total en la Unió
Europea. La proporció és encara més baixa en el conjunt d’Espanya, 3,6%, i, en
particular, a Catalunya, 1,4%. Així, fins i tot en les comarques
tradicionalment considerades rurals els ocupats en l’agricultura i la ramaderia
no representen més que una petita part dels que treballen. Per dir-ho
gràficament: a l’Alt Pirineu i l’Aran, territori que a Catalunya es sol
considerar rural per antonomàsia, hi ha en l’actualitat poc més de 2.000
pagesos actius. Els pirinencs que treballen en l’hostaleria els doblen en
nombre, i el mateix ocorre amb els que treballen en d’altres sectors, com la
construcció i el comerç. Els pagesos tenen doncs tot el dret a expressar-se,
però, des del punt de vista de l’ocupació, la representativitat del territori
pirinenc correspondria més aviat, als cambrers, als <i>pisters</i> (que a Baqueira han de dormir en roulottes), als paletes, als
mestres d’escola, als sanitaris i als empleats de botigues i supermercats. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">D’altra
banda, la imatge del conflicte a partir de la distinció axiològica entre camp i
ciutat amaga que en un i altre àmbit hi ha interessos no només diversos, sinó
sovint contraposats. Com ha explicat el sindicalista Joan Coscubiela, la
presumpte existència d’uns “interessos del camp” posa en el mateix sac “les
jornaleres que guanyen el salari mínim i els empresaris agraris que els neguen
l’augment al·legant problemes de competitivitat”. La mateixa amalgama d’interessos
es produeix en presentar la població urbana com a homogènia, quan resulta
evident que està dividida per múltiples tensions i fractures. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">Cal
reconèixer, tanmateix, que la utilització de metàfores territorials a l’hora d’explicar
i representar conflictes socials complexos ha proliferat en els darrers anys. A
França, la revolta dels <i>gilets jaunes</i>
ha estat interpretada sovint, a partir de les teories del geògraf Christophe Guilluy
i d’altres autors, com un enfrontament entre la <i>France périphérique </i>i el poder de la ciutat, amb Paris al capdavant.
A Gran Bretaña, el vot a favor del Brexit va ser explicat, amb molt de ressò,
per Agustín Rodríguez-Pose, professor a la London School of Economics, com “<i>the revenge of the places that don’t matter</i>”,
és a dir, com un esclat d’indignació dels territoris postergats davant la gran
ciutat. La fórmula ha fet fortuna també a l’hora d’explicar el descontentament
polític a Europa i l’ascens de l’extrema dreta. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">Tanmateix,
davant aquestes interpretacions simplificadores, alguns autors, com Claire
Colomb, professora a Cambridge, han fet notar que avui dia les desigualtats
socio-econòmiques tallen els territoris a una escala molt més fina que no pas
el que suggereixen les dualitats “perifèric/metropolità”, “rural/urbà”, “camp/ciutat”.
Recentment hem realitzat un estudi que ve a confirmar aquesta interpretació pel
cas de Catalunya. Així, hem tractat d’establir estadísticament quins són els
factors territorials explicatius de les desigualtats socials. Tradicionalment,
aquestes han estat explicades, sobretot com el resultat del contrast entre grans
àrees geogràfiques (la costa i l’interior, la muntanya i la plana), entre
localitats de diversa grandària (la gran ciutat, la vila, el poble) o els
espais urbans i rurals. Doncs bé, l’evidència estadística mostra que tot i que
existeixen notables desigualtats associades a aquests factors, aquestes
resulten destacadament més reduïdes que les relacionades amb una altra
variable: la segregació residencial. Així, la separació dels individus i les
llars en funció de la seva capacitat de triar lloc de residència, aplega la
població més vulnerable en determinats barris i municipis, tant en les àrees
més densament poblades com en les que ho són menys. D’aquesta manera, les
condicions de vida de la Trinitat Nova de Barcelona tenen més a veure amb les
del barri de l’Estació de Puigcerdà o amb el casc històric de Balaguer, que no
pas amb les Corts o amb Sant Gervasi. Es confirma així que, des del punt de
vista de les desigualtats, les fractures territorials no tenen tant a veure amb
grans unitats espacials, o en l’oposició entre “camp” i “ciutat”, com amb les
divisòries insidioses dels mercats de treball i de l’habitatge. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">No hi ha
dubte que la financiarització de la producció, la concentració de la propietat,
els canals de distribució i la competència de la producció de tercers països
posen en greus dificultats bona part de les explotacions agrícoles. No hi ha
dubte tampoc que la gestió de les polítiques agràries i ambientals és certament
millorable. Però la solució d’aquestes qüestions no s’aconseguirà contraposant
uns presumptes “interessos del camp” als “interessos de la ciutat”. Al
contrari, l’avenç, complex i difícil, ha de passar precisament per evidenciar
que en tots els àmbits territorials hi ha interessos contraposats. Que, com han
mostrar recentment Rosa Cerarols i Joan Nogué, en els àmbits rurals
tradicionals proliferen avui nous projectes, que, en molts casos, prefiguren
models alternatius d’organització comunitària i de producció agrícola, més
respectuosa ambientalment i més equitativa socialment. Que aquestes iniciatives
són contradictòries amb els interessos econòmics predominants en el món agrari
i, en canvi, poden trobar complicitats decisives en aquells que a ciutat malden
per impulsar una major justícia social i una més alta democràcia política. I
que entre uns i altres, és a dir, entre aquells que des d’un i altre lloc
impulsen projectes transformadors, hi ha la possibilitat i la necessitat d’establir
aliances . <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: inherit;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><b><span style="font-family: inherit;">Referències<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: inherit;">Cerarols, Rosa & Nogué, Joan (2022). <i><a href="https://www.tigredepaper.cat/ca/cataleg/l-altre-mon-rural" target="_blank">L’altre món rural. Reflexions i experiènciesde la nova ruralitat catalana</a></i>. Barcelona, Tigre de Paper. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: inherit;">Colomb, Claire (2020). <a href="https://www.ijurr.org/spotlight-on/urban-revolts/the-revolt-of-the-periphery-against-the-metropolis/" target="_blank">The Revolt of the “Periphery” Against the “Metropolis”? Making Sense of the French Gilets Jaunes Movement (2018-2020)</a>.
<i>International Journal of Urban and
Regional Research</i>. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: inherit;">Checa, Joan & Nel·lo, Oriol (2021). <a href="https://doi.org/10.3390/urbansci5020045" target="_blank">Residential Segregation and Living Conditions. An Analysis of Social Inequalities inCatalonia from Four Spatial Perspectives</a>. <i>Urban
Science</i>, 5, 2: 45<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: inherit;">Coscubiela, Joan (2024). <a href="https://www.eldiario.es/opinion/zona-critica/lucha-clases-agravio-comparativo_129_10908612.html" target="_blank">De la lucha de clases al agraviocomparativo</a>. e<i>ldiario.es</i>, 9.02.2024. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: inherit;">Galli, Francesco (2024). <a href="https://tienilasinistra.org/2024/02/07/pac-vs-green-deal-lagricoltura-assedia-la-citta-chi-vincera/" target="_blank">PAC vs. New Deal. L’agricoltura assedia la città. Chi vincerà?</a> <i>Tieni la
sinistra. </i>7.02.2024<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: inherit;">Guilluy, Christophe (2014). <i><a href="https://editions.flammarion.com/la-france-peripherique/9782081347519" target="_blank">La France périphérique: Comment on a sacrifié les classes populaires</a></i>.
Paris, Flammarion. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: inherit;"><o:p></o:p></span></p><p><span style="font-family: inherit;">Rodríguez Pose, Andrés (2018). <a href="https://academic.oup.com/cjres/article-abstract/11/1/189/4821289?redirectedFrom=fulltext" target="_blank">The revenge of the places that don’t matter (and what to do about it)</a>. <i>Cambridge Journal of Regions, Economy and Society</i>, 11/1. </span></p><p><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><i>[Article publicat a </i>Crític<i>, 14.02.2024]</i></span></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4597073772989942620.post-12307139122409629632024-02-02T17:05:00.003+01:002024-02-03T11:31:47.411+01:00Kornel Filipowicz: un romanç entre camp i ciutat<p> <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixkmF5OgFe1BYubamr7cLf-gmoyZbp-ez1PZK8uP7EH7qLm9yWUg8y3gd_1bi8Kam-0Tb48tUV1hXY1PGrPmTh8OG1p2YcFJyRekLli6_0vk8yJOsPTcU1uSBCW1nFzrLMi8geyisPVoXlmztqF1j_hAUNLwERsaWoEqmckK3aUFAT9p8oay9ao6MGw8M/s480/Kornel_Filipowicz.webp" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="301" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixkmF5OgFe1BYubamr7cLf-gmoyZbp-ez1PZK8uP7EH7qLm9yWUg8y3gd_1bi8Kam-0Tb48tUV1hXY1PGrPmTh8OG1p2YcFJyRekLli6_0vk8yJOsPTcU1uSBCW1nFzrLMi8geyisPVoXlmztqF1j_hAUNLwERsaWoEqmckK3aUFAT9p8oay9ao6MGw8M/s320/Kornel_Filipowicz.webp" width="201" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Kornel Filipowicz (1913-1990)</span></td></tr></tbody></table>“El ser humà té moments en el que somia en la vida a províncies
i la concep com un alliberament, una salvació, una purificació...” afirma un
dels personatges de <i>Un romanç de províncies</i>,
de Kornel Filipowics, un dels més destacats exponents de la prosa polonesa de
la segona meitat del segle XX. Nascut l’any 1913 a Ternópil, a la regió de Galítsia
que avui pertany a Ucraïna, va transcórrer las seva joventut al sud de Polònia. Durant la
Segona Guerra Mundial va unir-se a la resistència i va anar a raure a un camp
de concentració del que va sobreviure miraculosament. Va ser després de la
guerra, assentat ja a Cracòvia, quan va desenvolupar la seva carrera d’escriptor
i editor, sovint enfrontat amb el règim autoritari, fins la seva mort, l’any
1990.</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Un romanç de
províncies </i>(<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Romans prowincjonalny</i>,
1960, publicat en castellà per la benemèrita editorial Las Afueras), narra les
relacions, breus i desafortunades, entre Milobrzeski, un poeta procedent de
Varsòvia, i Elzbieta, una jove resident en una petita vila de província. La
història pot ser llegida -i això, des del punt de vista geogràfic, ens
interessa particularment- com la trobada entre el món urbà i el món rural, entre
la ciutat i el camp, amb les corresponents tensions, esperances i desenganys. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">De fet, els personatges de Filipowics veuen, en bona mesura,
condicionada la seva relació per les percepcions, creences i estereotips que
cadascú abriga respecte el món d’on procedeix l’altre. Així, els habitants de
la vila -Elzbieta en primer lloc- envegen la gent que viu a les ciutats i comparteixen
l’aspiració d’“abandonar aquestes estretors, tota aquesta brutícia i aquest fang,
i organitzar-se [...] una vida decent en una ciutat gran”. Aquesta “vida decent”
es caracteritzaria per l’accés a les comoditats i les amenitats de la vida
urbana: “quan penso que, per allà, en d’altres llocs, la gent passa les tardes
d’hivern llegint un llibre al costat de la ràdio, els radiadors els escalfen,
que els banys estan disponibles sempre que es vol, que a la cuina hi ha gas i
canonades, que al carrer del costat hi ha un cinema, que poden anar al teatre a
un concert… de debò, no em cap al cap per què seguim aquí”. La vila no només
resulta avorrida sinó que, a més, coarta la llibertat ja que és un lloc “en el
que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tothom es coneix, on tot se sap i
cada intent d'amagar alguna cosa privada a l'ull de l'opinió pública es gira contra l'individu”. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Aquesta aspiració dels vilatans d’una vida més alta a ciutat,
contrasta amb la visió de la vida al camp com a camí per a la purificació i la
salvació personal, per part del poeta. Aquest abjura, si més no de paraula, de
la superficialitat de la vida urbana “on tots s’estimen, s’abracen, es besen i,
al mateix temps, com se sol dir, ‘s’apunyalen per l’esquena’”. La relació entre
ambdós protagonistes està condicionada per aquestes visions contraposades: ella
hi veu, més o menys, la via per escapar a ciutat, ell per accedir als valors del
camp. Així, l’intent de concretar les aspiracions d’un i de l’altre estan
condemnades al fracàs. A ciutat, “el sentiment de soledat entre la gent”
acompanya Elzbieta a tot arreu i “li arrabassa qualsevol residu de seguretat en
ella mateixa”. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En el “petit món
provincià”, Milobrzeski es sent com “en un país de gent salvatge”, envoltat per
persones que no entén bé. Els vilatans li semblen “divertits, però al mateix
temps perillosos”, ja que s’ocupen d’afers que no comprèn: percep que “tenen
una empresa en comú, alguna cosa els uneix, per alguna cosa es barallen”, però
el què és “un misteri al que ell no podia accedir”. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Podríem preguntar-nos quina raó aquesta obra, publicada fa
més de seixanta anys en circumstàncies tan diverses de les nostres, ens resulta
tan estranyament propera. En primer lloc, això es deu, és clar, als valors
literaris de l’autor. Però hi ha més que això: tot i les <a href="https://oriolnello.blogspot.com/2023/06/vincles-socials-i-fractures-territorials.html" target="_blank">transformacions substancials que el territori europeu ha conegut</a> de mitjans del segle passat
ençà, els estereotips i llocs comuns de la nostra percepció perduren. Així, igual que els personatges de Filipowics, conservem una visió dual del territori, com si aquest
si estigués composat de dos mons separats, camp i ciutat, cadascun adornat amb
els respectius atributs. El camp amb la seva tranquil·litat, autenticitat, puresa,
avorriment i molèsties; la ciutat amb la seva comoditat, llibertat, amenitat,
anonimitat i soledat. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">En el relat de l’escriptor polonès, és la noció de pertànyer
a mons diversos el que atrau recíprocament els protagonistes i, al mateix
temps, el que dificulta i, en darrer terme, porta al fracàs la seva relació. Sis dècades s’han escolat des de la seva publicació. En aquest mig segle llarg, no només han col·lapsat
els règims de “socialisme real”, sinó que a tot Europa s’ha produït una expansió
abassegadora de la urbanització, la pràctica desaparició de les societats
pageses, la integració del territori i la generalització de les formes de vida
urbana. Tanmateix, els estereotips respecte el camp i la ciutat no només
segueixen tenallant les nostres percepcions, sinó que són utilitzats reiteradament en les polèmiques polítiques, com evidencien les lectures dels conflictes agrícoles que aquests dies sotraguen diversos països europeus.
No seria convenient
arraconar aquests estereotips? No seria l’hora d’entendre que més que un “món urbà” i un “món
rural”, hi ha persones i grups socials, amb els seus interessos i les seves
pugnes? No hauríem de concloure que allò que posa en risc la continuïtat de tants agricultors europeus no és, genèricament, "la ciutat", sinó la pressió del capital i la financiarització de la producció? No seria aquesta una aproximació més útil per gestionar
les aspiracions i el conflictes, personals i col·lectius? <o:p></o:p></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4597073772989942620.post-8044380961790786042023-12-24T15:40:00.004+01:002023-12-24T15:40:43.787+01:00La rehabilitació urbana a Barcelona: significació i importància<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVZqYtSlStlhJTtGUdegh47kK7Gw_Q4HLnTA9a2LVF4Yd-jCnyiiQ6ckNn3BOR3HJQTwbiYIusqhYyU1CwKVbZJp8qVrgstSyszBw2znK9Xb8w_iNBNlGmhOR6QwBzI-nzBybcC0PnVcdPXge3Z-WQoUjnfbU-ZcJAR51c2rbnB81fHIec6XToGypsEeE/s624/Imatge1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="415" data-original-width="624" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVZqYtSlStlhJTtGUdegh47kK7Gw_Q4HLnTA9a2LVF4Yd-jCnyiiQ6ckNn3BOR3HJQTwbiYIusqhYyU1CwKVbZJp8qVrgstSyszBw2znK9Xb8w_iNBNlGmhOR6QwBzI-nzBybcC0PnVcdPXge3Z-WQoUjnfbU-ZcJAR51c2rbnB81fHIec6XToGypsEeE/s320/Imatge1.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="background-color: white; color: #212529; font-size: 11.781px; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">Manifestació de l’associació de veïns <br />de les barraques de Francisco Alegre, Barcelona, 13 de juny 1976</span></span><span style="background-color: white; color: #212529; font-family: Roboto, sans-serif; font-size: 11.781px; text-align: left;">. </span></td></tr></tbody></table><p>El procés de
transformació urbana de Barcelona ha atret l'atenció internacional, fins al
punt de convertir-se, per bé i per mal, en un referent. A l'hora de dialogar amb d'altres realitats convé interrogar-se sobre les raons d'aquesta notorietat. Al
nostre parer, la rellevància del cas barceloní es deriva del fet que els
avatars de la transformació de la ciutat compendien, en bona mesura, les
principals tensions que han caracteritzat, al llarg dels dos darrers segles, el
procés d'urbanització en moltes ciutats del món. Això es fa particularment
palès en el cas de les polítiques de rehabilitació urbana, és a dir, aquelles
destinades a la intervenció sobre els teixits urbans consolidats.</p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">En primer
lloc, l'aplicació de les polítiques de rehabilitació a la Barcelona
contemporània permet observar la tensió entre les intervencions fruit de
l'acció al servei de les elits urbanes i les derivades de les reivindicacions
dels grups socials subalterns. En segon lloc, l'evolució d'aquestes polítiques
evidencia la complexitat progressiva que aquestes han anat adquirint, des de
les intervencions purament físiques fins als plans integrats que contenen tant
actuacions urbanístiques com programes de protecció social. Finalment, en
l'aplicació de les polítiques de rehabilitació urbana a la ciutat s'ha fet particularment
palesa la necessitat d'un salt d'escala des de l'àmbit local a la perspectiva
metropolitana o regional. Segurament és la notorietat d'aquestes tres qüestions
–per a qui? per què? on?- allò que confereix un valor general a l'estudi del
cas barceloní. Vegem-ho amb algun detall.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">En
l'evolució històrica de les polítiques de rehabilitació a Barcelona destaca,
sobretot, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">la importància que hi ha tingut
l'acció i la reivindicació dels grups socials subalterns</i>. No es tracta, és
clar, de que les intervencions realitzades hagin respost sempre als seus
interessos, ans al contrari. Durant llargs períodes, les polítiques urbanes han
estat concebudes i executades al servei dels propietaris del sòl i amb
l'objectiu de facilitar el control militar de la ciutat, proveir espai per a
les activitats econòmiques o mostrar la puixança de les elits dirigents. En són
exemples els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sventramenti</i> de la
Ciutat Vella realitzats a inicis del segle XX, la construcció de l'anomenat
Barri Gòtic o algunes de les remodelacions dutes a terme en les darreres
dècades al litoral de llevant de la ciutat. Però també és cert que, en diversos
moments decisius, l'acció dels grups subalterns ha tingut una importància clau
en l'orientació de les polítiques urbanes. Així, al llarg dels dos darrers
segles, <a href="https://oriolnello.blogspot.com/2015/11/la-ciutat-en-moviment.html" target="_blank">les reivindicacions, moviments i lluites populars han resultat crucials</a>.
Ho van ser a mitjans del segle XIX, en el moment de la demolició de la muralla;
als anys seixanta i setanta del segle XX, amb la lluita contra l'especulació
urbanística i la dotació d'equipaments duta a terme per les associacions de
veïns; o les primeres dècades del nostre segle, en els combats pel dret a
l'habitatge i la preservació dels comuns urbans. Els trets principals de la
configuració urbana responen avui, sens dubte, als interessos dominants durant
les darreres centúries: els de la burgesia urbana, el capital financer i
l'Estat. Però, a cada moment, aquests han hagut de fer els comptes amb
l'oposició -ara sorda, ara oberta- dels grups subalterns, que en diversos
períodes han aconseguit condicionar de manera efectiva la transformació de la
ciutat i, amb això, la seva estructura i les seves prestacions.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">El segon
aspecte que l'evolució de la rehabilitació urbana a Barcelona <i style="mso-bidi-font-style: normal;">posa de relleu és la possibilitat de
conferir una complexitat cada cop més elevada a aquest tipus de polítiques</i>.
En efecte, les primeres propostes i intervencions sobre els teixits urbans
consolidats de la Ciutat Vella, a finals del XIX i inicis del XX, tenen un
caràcter eminentment físic: es tracta de demolicions i obertures de grans vies,
amb ecos clars de l'actuació de Haussmann a París. Fins i tot els
“esponjaments” proposats pels exponents catalans del Moviment Modern, als anys
trenta del segle XX, consisteixen essencialment en demolicions amb finalitats
“higenitzadores”. Tot i això, a partir dels anys vuitanta del segle passat,
bona part de les intervencions realitzades, en molts casos a partir de les propostes
i sota la pressió dels moviments veïnals, tindran com a aspecte central, no
tant les demolicions, sinó la provisió d’equipaments, la dotació d’espais verds
i la millora de l’espai públic. Posteriorment, a les dues primeres dècades del
present segle, les intervencions de rehabilitació de barris s'han caracteritzat
per superar clarament les actuacions físiques, per incloure també programes de
salut, educació, equitat de gènere, ocupació i protecció social, entre
d'altres. Així, actuacions com les dutes a terme a través de la <a href="https://oriolnello.blogspot.com/2011/06/la-llei-de-barris-una-continuitat.html" target="_blank">Llei de Barris de Catalunya</a> (2004-2010) o el <a href="https://oriolnello.blogspot.com/2023/01/el-pla-de-barris-pel-dret-de-tothom-la.html" target="_blank">Pla de Barris de Barcelona</a> (2015-2023) s'han
caracteritzat per la transversalitat temàtica i la voluntat d'intervenir en
tots els aspectes que configuren les condicions de vida als barris.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">L'últim tret
que confereix un interès particular al cas barceloní és <i>l'evidència que les polítiques de rehabilitació a la ciutat requereixen
un salt d’escala</i>. Com s'ha vist, en els seus orígens i fins a mitjans del
segle XX aquestes van estar centrades de manera pràcticament exclusiva a Ciutat
Vella, és a dir, l'àrea que s'havia trobat dins de les muralles medievals.
Tanmateix, el gran creixement del període 1950 i 1975 –accelerat, especulatiu i
desordenat– va fer necessari, ja als anys vuitanta del segle passat, que les
polítiques de rehabilitació s'haguessin de centrar també en les noves
perifèries urbanes. Amb això es va aconseguir una millora notable de la urbanització
i les dotacions en aquests barris. Tot i això, la consolidació de les
dinàmiques metropolitanes aviat va evidenciar els límits d'aquest tipus
d'intervencions. L'ampliació de l'àrea urbana ha fet que el municipi de
Barcelona, amb 100 km2 i 1,6 milions d'habitants, contingui només una part del
territori i la població metropolitana, que s'estén avui sobre 3.230 km2 i
alberga més de 5 milions de persones. El creixement metropolità comporta que
avui la <a href="https://oriolnello.blogspot.com/2022/05/deu-proposicions-sobre-la-segregacio.html" target="_blank">segregació residencial</a> tingui lloc també a aquest nivell d'escala, de
manera que són municipis, i fins i tot eixos metropolitans sencers els que es
veuen especialitzats en residents de rendes altes o baixes. En aquestes
circumstàncies, resulta peremptori superar el marc del municipi central i
emprendre polítiques de rehabilitació d'escala metropolitana o regional, tal
com va assajar a la primera dècada del present segle la Llei de barris
catalana. Només així, les àrees més vulnerables aconseguiran disposar dels
recursos necessaris i es podran desenvolupar estratègies per fer front de
manera efectiva a la desigualtat urbana.<span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">[<span style="font-size: x-small;"><i>Intervenció en les jornades Barcelona/Caracas, </i></span><i style="font-size: small;">"La regeneració de la ciudad a través de sus barrios", organitzades</i><span style="font-size: x-small;"><i> per la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universidad Simón Bolívar "La regeneració de la ciudad a través de sus barrios".] </i></span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: x-small;"><i>[Fotografia: Pere Monés] </i></span></span></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4597073772989942620.post-52389552853382816482023-10-29T20:23:00.004+01:002023-12-01T12:17:51.922+01:00El planejament territorial a Catalunya: elements per a un balanç necessari<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeH7qioImz66LzKoT5Ry5dEvz0uq2CSKEkIPS3YlEsRsiJ03xzWWeRf9NIz6Lwez5LcI3tuOutUSxblZKd05GCvFqVwyysweKR3H4TauLLdp_-WUtSmzm4uy90ZxbOvHTSmLDeoDocupSd4DQpeOLOx9RT3pOy9T6bstizJ7NwYZKyXNosmqlyhGsCYbs/s1197/Espais%20oberts.%20S%C3%ADntesi%20del%20planejament%20territorial.png" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="767" data-original-width="1197" height="205" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeH7qioImz66LzKoT5Ry5dEvz0uq2CSKEkIPS3YlEsRsiJ03xzWWeRf9NIz6Lwez5LcI3tuOutUSxblZKd05GCvFqVwyysweKR3H4TauLLdp_-WUtSmzm4uy90ZxbOvHTSmLDeoDocupSd4DQpeOLOx9RT3pOy9T6bstizJ7NwYZKyXNosmqlyhGsCYbs/s320/Espais%20oberts.%20S%C3%ADntesi%20del%20planejament%20territorial.png" width="320" /></a></div><span style="font-family: inherit;">El <a href="https://territori.gencat.cat/ca/01_departament/05_plans/01_planificacio_territorial/plans_territorials_nou/" target="_blank">planejament territorial avui vigent a Catalunya</a> fou
elaborat, en bona mesura, entre els anys 2004 i 2010. Bé és veritat que el <a href="https://territori.gencat.cat/ca/01_departament/05_plans/01_planificacio_territorial/plans_territorials_nou/pla_territorial_general/" target="_blank">Pla Territorial General</a> havia estat aprovat en una data força anterior, l’any 1995.
Però per al seu desenvolupament efectiu, a través de Plans Territorials
Parcials de caràcter normatiu, va caldre esperar la creació del Programa de
Planejament Territorial, l'any 2004, sota la presidència de Pasqual Maragall. Fou a través
d’aquest instrument, adscrit a la Secretaria per a la Planificació Territorial
de la Generalitat, que es varen confegir, tramitar i portar a aprovació els set <a href="https://territori.gencat.cat/ca/01_departament/05_plans/01_planificacio_territorial/plans_territorials_nou/territorials_parcials/" target="_blank">Plans Territorials Parcials</a> avui vigents, que, plegats, cobreixen la totalitat del
territori de Catalunya: Alt Pirineu i Aran (2006), Terres de Lleida (2007),
Catalunya Central (2008), Camp de Tarragona, Regió Metropolitana, Terres de l’Ebre
i Comarques Gironines (2010).</span><p></p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Els plans territorials contenen normes, directrius i
recomanacions relatives a tres sistemes territorials bàsics: els espais oberts,
els assentaments i les infraestructures de mobilitat terrestre. Així, els Plans
indiquen, en primer lloc, els sòls que, pels seus valors ambientals o per
consideracions urbanístiques, queden protegits del procés d’urbanització. En
segon lloc, estableixen normes per al desenvolupament dels nuclis de població,
tot determinant i limitant les noves superfícies de sòl que poden incorporar-se
al procés d’urbanització. Finalment, indiquen les traces i les prestacions per
al desenvolupament de la xarxa viària i ferroviària. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">D’ençà la seva aprovació, el planejament territorial ha permès
orientar de manera efectiva el nou planejament urbanístic que s’ha anat
aprovant, tant pel que fa a la classificació de sòl per al desenvolupament
urbanístic, com a l’hora d’establir reserves de sòl per a les infraestructures
o definir els usos permissibles en els espais oberts. La seva vigència ha estat
així mateix d’importància decisiva per a l’elaboració dels <a href="https://territori.gencat.cat/ca/01_departament/05_plans/01_planificacio_territorial/plans_urbanistics/plans_directors_urbanistics/">Plans Directors Urbanístics</a> que s’han anat aprovant, inclòs el <a href="https://urbanisme.amb.cat/" target="_blank">Pla Director Urbanístic de l’ÀreaMetropolitana de Barcelona</a> que es troba avui en període d’informació pública. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><b style="text-indent: -18pt;">La necessitat d’un balanç</b></p>
<p class="MsoNormal">L’any que ve, s’acompliran vint anys de l’inici del Programa
de Planejament Territorial i els plans hauran estat vigents entre 18 i 14 anys.
Sembla del tot convenient, doncs, començar a elaborar un balanç sobre quina ha
estat la seva utilitat i els seus efectes, així com sobre la necessitat, si s’escau,
d’adaptar-los a les noves exigències plantejades per al desenvolupament de la
societat i els paràmetres ambientals. Aquesta tasca es veu dificultada pel fet
que, des del Govern de la Generalitat, no s’ha donat compliment a les
disposicions que establien l’obligació d’anar presentant al Parlament les
successives memòries sobre l’acompliment de les disposicions del Planejament
Territorial. D’altra banda, alguns dels instruments de seguiment dels Plans
previstos en la normativa, com la Comissió d’Ordenació Territorial
Metropolitana, tampoc han tingut continuïtat efectiva. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Tanmateix, en els darrers mesos s’han emprès diverses
iniciatives interessants per al rellançament del debat sobre el planejament
territorial. Entre aquestes destaca e<span style="text-indent: -18pt;">l cicle de debats </span><i style="text-indent: -18pt;"><a href="https://www.scot.cat/article.php?id=3974&from=i" target="_blank">El planejament territorial a Catalunya: vigència, balanç i perspectives de futur</a> </i><span style="text-indent: -18pt;">organitzat per la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, que
s’inicià el proppassat dia 28 de setembre i s’estendrà, en diverses sessions,
durant el curs acadèmic 2023-2024. Així mateix, en el sí d</span><span style="text-indent: -18pt;">el Departament de Territori de
la Generalitat d’una taula de treball entre el Departament i diverses entitats
per tal d’avaluar la situació del planejament territorial.</span></p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle"><b style="text-indent: -18pt;">Les bases factuals del debat</b></p>
<p class="MsoNormal">Com es deia, el debat sobre la utilitat i el futur del
planejament territorial sembla particularment útil i necessari en les
circumstàncies actuals. Tanmateix, per tal que aquest exercici resulti
fructífer, hi ha un requisit previ: dotar-se d’unes bases factuals a partir de
les quals aconduir la discussió. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Aquesta informació de base resulta essencial per tal que
tots els actors implicats en el debat (Generalitat, administracions locals, agents
socials, forces polítiques, entitats ciutadanes, universitats i sectors
professionals) puguin participar-hi de manera fonamentada. En concret, caldria
disposar, com a mínim, dels següents elements:</p><p class="MsoNormal"><i style="text-indent: -18pt;">Diagnosi sobre les dinàmiques territorials i
acompliment de les previsions dels plans</i></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle">a.1) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Projeccions</i>.
Evolució de la població i dels llocs de treball localitzats en relació a les
previsions contingudes en els plans territorials parcials (PTP) per a l'any 2026. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle">a.2) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sistema
d’assentaments</i>. Creixement de la superfície de sòl urbanitzat, així com de la població i dels llocs de
treball per municipis en relació a les estratègies definides en els Plans Territorials Parcials aprovats i vigents. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle">a.3) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sistema
d’espais oberts. </i>Evolució dels usos del sòl (activitats autoritzades, espais agrícoles, sòls forestals, instal·lacions energètiques) i de les figures de protecció ambiental i del paisatge en relació a la normativa dels Plans Territorials Parcials. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle">a.4) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sistema
d’infraestructures</i>. Construcció de noves infraestructures viàries i ferroviàries i
adaptació a les reserves de sòl i a les previsions del planejament territorial, tant pel que fa als Plans Territorials Parcials com als Plans Territorials Sectorials d'infraestructures. </p><p class="MsoListParagraphCxSpMiddle"><i style="text-indent: -18pt;">Diagnosi de l’actuació institucional</i></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle">b.1) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Relació
entre els PTP i el planejament urbanístic municipal</i>. Plans d’Ordenació
Urbanística Municipal aprovats en el període de vigència dels Plans Territorials Parcials; contingut
dels informes territorials emesos i compliment de les previsions de les
estratègies del planejament territorial. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle">b.2) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Relació
entre el PTP i el planejament urbanístic supramunicipal</i>. Evolució dels
Plans Directors Urbanístics aprovats en el període de vigència dels Plans Territorials Parcials i
correspondència amb les previsions de planejament territorial. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast">b.3) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Relació
entre els PTP i el planejament de les infraestructures</i>. Previsions dels Plans
Directors de la Mobilitat i els Plans Directors d’Infraestructures aprovats en el
període de vigència dels Plans Territorials Parcials; evolució de les inversions en relació a les
previsions del planejament territorial (Plans Territorials Parcials i planejament sectorial). . <o:p></o:p></p><p class="MsoListParagraphCxSpLast">b.4) <i>Relació dels PTP amb la resta de planejament territorial sectorial i els catàlegs del paisatge</i>. Previsions dels Plans Territorials Sectorials vigents i en elaboració (espais comercials, habitatge, energia,...), així com dels Catàlegs del Paisatge, en relació amb els Plans Territorials Parcials. </p>
<p class="MsoNormal">Cal esperar que la Generalitat i el conjunt d’entitats
concernides vulguin aportar aquestes informacions per tal que el debat sobre el
planejament territorial de Catalunya, important com és, pugui desenvolupar-se
sobre unes bases rigoroses i constructives. <o:p></o:p></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4597073772989942620.post-83603274444899422832023-09-08T16:43:00.000+02:002023-09-08T16:43:27.792+02:00Barcelona i la pacificació del trànsit: la resistència al canvi<p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGdzvSAaWJQHh5zpDogH5MkPmoZPGFDIP3zw0OEcnrFls-OqvhejV3eEUWKp_cXD3r9sWcj-NfgO1q51DvWoaAo_NwkgatD-_UAklO3NmhWKQky99L2ZavfCcXP_A2NQy5FpDHCrNQu9E_dcN6mcTEaitcgvtZEkVldI99Fjmx8qg6vdeBYkuDzfyn6m4/s1024/Consell%20de%20Cent.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="1024" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGdzvSAaWJQHh5zpDogH5MkPmoZPGFDIP3zw0OEcnrFls-OqvhejV3eEUWKp_cXD3r9sWcj-NfgO1q51DvWoaAo_NwkgatD-_UAklO3NmhWKQky99L2ZavfCcXP_A2NQy5FpDHCrNQu9E_dcN6mcTEaitcgvtZEkVldI99Fjmx8qg6vdeBYkuDzfyn6m4/s320/Consell%20de%20Cent.jpg" width="320" /></a></div>Joseph Bazalgette, l’enginyer que a mitjans del segle XIX va
alliberar Londres del flagell del còlera amb la construcció d’un nou sistema de
clavegueram, va veure rebutjar el seu pla mitja dotzena de vegades abans de
poder-lo iniciar. A la Barcelona d’inicis del segle XX, l’arquitecte Josep Puig
i Cadafalch considerava el disseny d’Ildefons Cerdà per a l’Eixample digne d’un
“falansteri comunista o d’un quarter d’esclaus”, i va fer tot el possible per
obstruir el projecte que avui enorgulleix la ciutat. Ara fa 15 anys, quan l’alcalde
de Nova York, Michael Bloomberg, va decidir tancar Times Square al trànsit per
crear el que actualment és un dels llocs més atractius de la ciutat, va ser
acusat de promoure una “zona per gandulejar” que generaria “embussos
apocalíptics”. <o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal">Qualsevol gran canvi urbanístic ha de fer front, de manera
inevitable, a crítiques, incomprensió i resistències. No és pas estrany: a la
ciutat els intents d'establir un ordre en benefici col·lectiu es troben perpètuament en pugna amb la defensa d'interessos particulars, i aquests interessos són extremadament sensibles a la configuració i la gestió de l'espai urbà. El debat sobre les superilles a
Barcelona, que aquests dies està arribant a extrems desorbitats, constitueix un
nou i destacat exemple d’aquesta norma general. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Per aconduir la discussió d’una manera enraonada, allunyada dels
exabruptes i de les peripècies judicials, potser és bo de recordar que l’experiència
barcelonina en aquest camp no constitueix de cap manera una excepció. La majoria
de gran ciutats del món estan prenent mesures per limitar l’ús del vehicle privat
en els centres urbans. Els mitjans emprats són diversos: peatges d’accés, restriccions
als vehicles més contaminats, pacificació del trànsit, ampliació de les àrees
per vianants, promoció del transport públics i impuls de la mobilitat activa. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Les<a href="https://oriolnello.blogspot.com/2023/03/superilles-el-corrent-de-fons.html" target="_blank"> raons d’aquesta tendència generalitzada</a> són prou
conegudes: l’evidència del procés d’escalfament global, la necessitat de reduir
la contaminació, l’increment dels costos de l’energia i la voluntat de promoure
espais urbans saludables, en els que puguin conviure usos diversos. Es tracta d’un canvi d’època, en certa manera
similar al que varen conèixer les ciutats amb l’arribada del ferrocarril, en el segle XIX, o la generalització en l’ús de l’automòbil, a mitjans del segle
XX. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">També és bo de recordar que la voluntat de restringir el trànsit
privat no és pas una novetat a Barcelona. La iniciativa de les superilles té,
com hem explicat d’altres vegades, antecedents que es remunten als anys de la
Segona República, en el Pla Macià concebut pel Grup d’Arquitectes i Tècnics
Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània. Retornada la democràcia, sota l’alcaldia de
Pasqual Maragall, al mateix temps que es construien les Rondes es van
transformar extenses àrees de Ciutat Vella en espais per vianants. D’altres
àrees de la ciutat, com la Vila de Gràcia, conegueren ja en els anys noranta una
exitosa restricció del trànsit i l'aparcament en el carrer. Finalment, el
projecte actual de superilles fou dissenyat per l’Agència d’Ecologia Urbana de
Barcelona i la seva implantació en el Poblenou començà a gestar-se sota el
mandat de l’alcalde Xavier Trias. L’impuls que les iniciatives de pacificació
del trànsit han rebut durant els darrers vuit anys respon, doncs, a una llarga
tradició. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">D’altra banda, els resultats d’aquestes intervencions són enraonadament
satisfactoris. Els veïns de Sant Antoni i de Gràcia, de la Meridiana i de
Consell de Cent s’han fet seus els nous espais públics i molt difícilment admetrien
avui un retorn a la situació anterior. D’altra banda, els estudis de trànsit disponibles indiquen que no s’han produït, de cap manera, els col·lapses i
problemes que s’havien a anunciat. Les actuacions realitzades han atret fins i
tot atenció internacional, com ho mostra el fet que representants de <a href="https://www.barcelona.cat/infobarcelona/en/tema/superilla-barcelona/barcelona-superblock-international-meeting-22-to-25-march-2_1265393.html" target="_blank">15 ciutats europees es reunissin el mes de març passat a Barcelona</a> per tal de conèixer de
prop les realitzacions. La llista és prou significativa: Paris, Londres,
Copenhagen, Berlin, Milà, Viena, Brussel·les, Rotterdam, València, Vitòria,
Gante, Ljubljana i Lodz. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Els detractors de les superilles, que representen interessos
poderosos i ben organitzats, han subratllat els presumptes riscos de la
iniciativa. Paradoxalment, avui el més gran perill seria el derivat de la seva
interrupció. En primer lloc, perquè els perjudicis provocats per l’excés
de trànsit privat a Barcelona continuarien. Però també perquè la manca d’<a href="https://oriolnello.blogspot.com/2023/05/eixos-verds-per-obrir-cami.html" target="_blank">extensió de la pacificació al conjunt de barris de la ciutat</a> podria concentrar una pressió dels usos
comercials, turistics i de lleure sobre les poques parts ja arranjades, amb les
consegüents molèsties pels veïns i efectes sobre els preus immobiliaris. Llavors els
crítics podrien dir: “ja us ho havíem advertit”. Seria allò que els anglosaxons
anomenen una <i>self fulfilling profecy. <o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p><p>La pacificació del trànsit a la ciutat respon a exigències
ambientals, econòmiques i socials de fons. Cal debatre’n les modalitats, l’abast
territorial, les repercussions socials i l’impacte sobre el mercat de l’habitatge.
Es tracta d’un debat de futur, apassionant i ple d’implicacions. Per tal que
resulti fructífer serà convenient abordar-lo deixant de costat els prejudicis
ideològics, amb amplitud de mires i, si pot ser, sense recursos judicials. </p><p><span style="font-size: x-small;"><i>[Foto: Betevé]</i></span></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4597073772989942620.post-82766735678734185532023-08-27T17:47:00.004+02:002023-08-27T20:59:25.102+02:00"Translations", de Brian Friel: llengua, poder i territori<p><i></i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLPQEksdT177DBQtvNw3qS9Q6e4eXoPUUwdSJWH4ixCplr8J9W7XDEL9sVHb2qNM9W2IFnCYbJ5cd5dMS5_f1_EbN0z2EV7iUE7inaelymfeHaO-gazKOTey9OiGNRzpC93fwEBu0d4RDLxhGoiyuCP10R8aHoKk-pSr9DCE_0v70g4YLkt9O-jR8-pDE/s500/Translations.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="316" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLPQEksdT177DBQtvNw3qS9Q6e4eXoPUUwdSJWH4ixCplr8J9W7XDEL9sVHb2qNM9W2IFnCYbJ5cd5dMS5_f1_EbN0z2EV7iUE7inaelymfeHaO-gazKOTey9OiGNRzpC93fwEBu0d4RDLxhGoiyuCP10R8aHoKk-pSr9DCE_0v70g4YLkt9O-jR8-pDE/s320/Translations.jpg" width="202" /></a></i></div><i>Translations</i> és
una de les més cèlebres obres del dramaturg irlandès Brian Friel. Estrenada
l’any 1980, en un dels moments àlgids del conflicte a Irlanda del Nord, la peça
explora els conflictes sobre la llengua, el poder i la identitat a través de
les pugnes per cartografiar i denominar el territori de l’illa. Friel (1929 - 2015) situa l’acció
durant l’aixecament del mapa de l’<i>Ordnance
Survey </i>a Irlanda en el segle XIX, un episodi històric que havia estat
estudiat poc abans per J. H. Andrews en la seva obra de referència<i>, A Paper Landscape: The Ordnance Survey in
Nineteenth-century Ireland</i> (1975). En particular, l’autor es centra en la
imposició que suposa la traducció dels topònims gaèlics a l’anglès, així com en
els seus efectes, pràctics i simbòlics.<p></p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Ara bé, l’obra no és només una denúncia de l’exercici del
poder de la metròpolis, sinó que conté una reflexió complexa i profunda sobre
la utilitat social de les llengües i la seva relació amb la transformació de la
societat i el territori. La seva lectura resulta doncs de notable interès, en
primer lloc pel seu valor artístic, però també per les implicacions socials i
territorials que conté. Vegem-ne una breu síntesi. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">I. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">L’any 1833, un destacament militar britànic arriba a una
remota localitat del comtat de Donegal, a Irlanda, amb objectiu dreçar el mapa<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>oficial de l’àrea, a una escala detallada.
En formen part el capità Lancey, un pragmàtic cartògraf, responsable de l’operació,
i el jove tinent Yolland, que s’ocupa de la compilació i estandarització de la
toponímia. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Els britànics no parlen altra llengua que l’anglès i es
mostren sorpresos que els naturals del comtat, que en la seva gran majoria s’expressen
exclusivament gaèlic, no els entenguin, tot i que s’hi adrecin a crits i en
paraules senzilles, com als infants. El qui haurà de fer de pont entre els
locals i els militars és Owen, fill del mestre del poble, que, després de
passar uns anys a Dublin, parla correctament l’anglès, i ha estat contractat
per acompanyar el destacament com a intèrpret.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">La interacció entre uns i altres es concreta en la relació
entre els militars i els alumnes de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">hedge-school
</i>local, és a dir, una de les escoles que van proliferar a Irlanda durant els
segles XVIII i XIX amb l’objectiu d’oferir ensenyament bàsic als infants i
joves catòlics, fora del sistema oficial britànic i protestant.
Significativament, tot i que alguns dels alumnes voldrien aprendre anglès per
tal d’emigrar als Estats Units, el mestre d’aquesta escola, Hugh, insisteix en
ensenyar-los dues llengües mortes, el llatí i el grec. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">A mesura que l’elaboració del mapa avança, la tensió de la
trama es concentra en substitució dels topònims gaèlics per d’altres d’anglesos.
Mentre el pragmàtic capità cartògraf no veu cap problema en el canvi dels noms
originaris, el tinent que l’acompanya el percep com una agressió envers la cultura
del país, com “una mena de desnonament”. Els seus escrúpols és corresponen amb
la resistència al canvi de bona part dels locals. Són, en canvi, rebatuts per
Owen, l’intèrpret, que li fa veure que en molts casos els topònims gaèlics tenen
origen en activitats pretèrites i episodis banals que ja ningú recorda i
resulten irrellevants. Hugh, el mestre, dóna un caràcter més general a aquests
arguments: “les paraules són senyals, comptadors. No són immortals. I pot
passar [...] que una civilització romangui empresonada en un contorn lingüístic
que ja no correspongui amb el paisatge de fets”. Però el tinent Yolland -que,
mentrestant, tot i les dificultats per entendre’s, s’ha enamorat de Maire, una
alumna del mestre- no es pot treure del cap que la seva tasca comporta “l’erosió
d’alguna cosa”.</p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZkYQS3GBiwFVRSx6tb7pOTRpw_0kiUvWgEZ1vtPsfcmv9QK-mDMG3m1w02XCySPcPTOkbNMRZ5YIVO6Uw4ne-kLhTALHEjF_oi9LzIY3jvjIYlbCO4EX3Bq5ukikKEIVpEfpPCyXgaT_geIotGfw0IT-GvlOxVjdYrlrGVLJQZd_BWtfT8W3bAx25l70/s930/Map%20of%20Moville,%201837.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="930" data-original-width="640" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZkYQS3GBiwFVRSx6tb7pOTRpw_0kiUvWgEZ1vtPsfcmv9QK-mDMG3m1w02XCySPcPTOkbNMRZ5YIVO6Uw4ne-kLhTALHEjF_oi9LzIY3jvjIYlbCO4EX3Bq5ukikKEIVpEfpPCyXgaT_geIotGfw0IT-GvlOxVjdYrlrGVLJQZd_BWtfT8W3bAx25l70/s320/Map%20of%20Moville,%201837.jpg" width="220" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Map of Moville, Donegan county.<br />1837. </span></td></tr></tbody></table><p></p><p class="MsoNormal">El desenllaç es precipita quan Yolland desapareix, potser
assassinat per Manus, l’altre fill del mestre que també pretén l’amor de Maire,
potser per uns misteriosos bessons Donelly, que venen a representar la
resistència irlandesa. Davant d’això, la tropa ocupa el poble i proclama que, en
cas que el tinent no aparegui, mataran primer tot el bestiar i, després,
desnonaran els habitants i arranaran les cases. Owen, convençut ara, per la via
dels fets, que la seva col·laboració amb els britànics ha estat un greu error,
prepara la fugida, segurament per unir-se a la resistència. En marxar abjura
del nomenclàtor de topònims anglicitzats que ha ajudat a compilar. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Però el mestre Hugh, tot i la brutalitat de la repressió que
afecta directament els seus fills, no n’està tan convençut. “No hi ha un passat
literal -els fets de la història- que ens configura, sinó les imatges del
passat plasmades en el llenguatge.”, reflexiona, “no hem de deixar de renovar
aquestes imatges, ja que si ho deixem de fer, ens fossilitzem”. Així doncs, “haurem
d’aprendre aquests nous noms”, encara que siguin imposats per forces
innovadores i foranes, “haurem d’aprendre a fer-nos-els nostres”. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Owen, li replica que aquí l’única evidència és el fet
inalterable que els anglesos han ordenat el desnonament i la destrucció del
poble. El pare l’acomiada, tot aconsellant-lo d’oblidar: “recordar-ho tot és
una forma de bogeria”. El fill fuig i el mestre resta sol, confús. Però, “la
confusió no és una condició innoble”, conclou. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">II. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Aquesta és, en comprimida síntesi, la sinopsi de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Translations</i>. El resum no fa justícia a
l’obra, però permet copsar els temes que s’hi plantegen: el conflicte colonial,
el contacte entre societats amb diversos nivells de desenvolupament, la funció
del llenguatge a l’hora de crear vincles comunitaris i entre les comunitats, la
relació entre les transformacions socials, el paisatge i la toponímia llegada
per la Història. La potència del text es deriva, segurament, del fet que cada
una d’aquestes qüestions hi és abordada amb una gran complexitat. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Així, les relacions colonials hi apareixen amb tota la seva
cruesa: l’acció militar per controlar el territori, la cartografia com a
exercici de poder, la ignorància i la condescendència en el tracte amb la
població local i, en darrer terme, la brutalitat de la repressió indiscriminada.
Tanmateix, Friel es guarda bé prou d’oferir una visió idíl·lica de la societat
rural irlandesa: el mestre filòsof es troba en un estat d’embriaguesa
permanent, els joves voldrien emigrar o se senten en un atzucac vital sense
sortida i sobreneda el pressentiment de la Gran Fam que s’abatrà sobre l’illa
al cap de pocs anys. Davant d’això, el món nou simbolitzat per Dublín, Londres
o Nova York, cridat com està a destruir les formes de vida d’aquesta societat
tradicional, és percebut, per un costat, com una amenaça, però també com una
font extraordinària (i esbalaïdora) de canvi i oportunitats.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">El segon tema –potser el central- de l’obra és la funció del
llenguatge com instrument de comunicació i de construcció dels vincles
comunitaris. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Translations </i>va ser
estrenada poc després de la publicació de la influent obra de George Steiner, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">After Babel</i>. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Aspects of Language and Translation </i>(1975). Steiner hi explora,
entre molts altres, el tema de la funció del llenguatge a l’hora de crear
vincles socials. L’autor hi afirma que el llenguatge –o més exactament els
idiomes- podrien no haver sorgit tant del desig de comunicació, sinó de la
voluntat de les comunitats d’excloure els estranys a través d’un codi exclusiu,
compartit només pels seus membres. Si ho volguéssim expressar amb el conceptes
que Robert Putman utilitzaria un quart de segle més tard, diríem que Steiner
crida l’atenció sobre la possibilitat de que el llenguatge sigui utilitzat per
les comunitats amb finalitats de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">bonding </i>(crear
vincles interns i identitat diferenciada) més que no pas de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">bridging </i>(establir ponts per comunicar amb
d’altres). <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Els ecos d’aquest debat ressonen amb força en l’obra de
Friel, en termes gairebé literals. “Fins i tot si parlés irlandès seria sempre
un foraster aquí, no és veritat?”, s’exclama Yolland, “podria aprendre la
contrasenya però el llenguatge de la tribu sempre m’eludirà [...] El nucli
privat sempre serà... hermètic”. Això no desmenteix pas, ans al contrari, el
fet que la imposició de l’idioma del poder colonial tingui la finalitat d’afavorir
els interessos econòmics, militars i socials dels grups dirigents de la
metròpoli. La funció simultània del llenguatge com a font de cohesió, de
distinció, d’imposició i de comunicació és doncs el tema central de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Translations. <o:p></o:p></i></p>
<p class="MsoNormal">L’obra aborda, però, una tercera qüestió, que resulta de
particular interès per a l’estudiós de les dinàmiques territorials: la pèrdua
de correspondència entre la denominació dels llocs, per una banda, i els hàbits,
les condicions de vida i fins la llengua de la societat que els habita. L’admonició
del mestre Hugh sobre els riscos de que “una civilització romangui empresonada en
un contorn lingüístic que ja no es correspongui amb el paisatge dels fets”, pot
ser presa en el sentit figurat, però també literal. És a dir, les denominacions
dels llocs poden deixar de correspondre amb els usos dels llocs i fins amb la
imatge del paisatge. En aquesta circumstància, què cal fer amb els topònims? Yolland
i, en darrer terme, Owen ens dirien que cal preservar-los com un patrimoni
immaterial insubstituïble, que ens parla de la història i les característiques
dels indrets, així com dels treballs i de les creences d’aquells que hi han
viscut. Per contra, el capità Lancey i el mestre Hugh, per raons diverses,
afirmarien que cal anar-los canviant, per tal d’adaptar-los al món nou i per tal d’evitar que es “fossilitzin”. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">El dilema es planteja en termes no del tot diversos als que
suscita la gestió del paisatge. Si el paisatge és el resultat de la relació entre
el medi i la societat, tal com és percebut pels seus membres, tota societat dinàmica
transformarà, de manera inevitable, el paisatge. La seva conservació immutable
constitueix, doncs, una quimera. D’allò que es tracta és que en aquesta
transformació inevitable cada paisatge no es vegi despullat dels valors –ambientals,
estètics, simbòlics, econòmics- que li són propis.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Com el paisatge, els noms de lloc tenen una gran capacitat
de permanència, però estan abocats, de manera ineluctable, al canvi. Així, al
llarg dels segles els noms dels llocs han anat evolucionant degut als canvis de
la societat, la llengua, les activitats i el mateix medi. L’aposta per la
immutabilitat absoluta dels topònims resulta, a llarg termini, tan quimèrica
com la persecució de l’estabilitat absoluta del paisatge. Ara bé, l’evolució
dels noms dels llocs es pot produir de formes molt diverses. Per un costat,
podríem dir que la substitució brutal dels topònims llegats per la història per
d’altres inventats i imposats pot parangonar-se a aquelles intervencions infraestructurals
o immobiliàries que transformen un paisatge sense cap consideració per als valors
que conté. Per l’altre, davant dels canvis socials i territorials, resulta
imprescindible gestionar el patrimoni toponímics –tant la toponímia major com
la menor- per tal de mantenir-lo viu i adaptat a les necessitats, la capacitat
tecnològica i les referències de les societats contemporànies. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Quaranta anys després de la seva estrena, aquests són els
temes de gran actualitat que la lectura de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Translations
</i>de Brian Friel ens planteja. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Referències <o:p></o:p></b></p>
<p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-left: 35.45pt; mso-add-space: auto; text-indent: -35.45pt;">ANDREWS, John Harwood (1975). <i style="mso-bidi-font-style: normal;">A Paper Landscape: The Ordnance Survey in Nineteenth-century Ireland</i>.
Oxford: Oxford University Press.</p><p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-left: 35.45pt; mso-add-space: auto; text-indent: -35.45pt;"><span style="text-indent: -35.45pt;">FRIEL, Brian (1980). </span><i style="text-indent: -35.45pt;">Translations.</i><span style="text-indent: -35.45pt;">
London: Faber & Faber, 1981.</span></p><p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-left: 35.45pt; mso-add-space: auto; text-indent: -35.45pt;"><span style="text-indent: -35.45pt;">PUTMAN, Robert (2000). </span><i style="text-indent: -35.45pt;">Bowling alone</i><span style="text-indent: -35.45pt;">. </span><i style="text-indent: -35.45pt;">The Collapse
and Revival of the American Community</i><span style="text-indent: -35.45pt;">. New York: Simon & Schuster.</span></p><p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-left: 35.45pt; mso-add-space: auto; text-indent: -35.45pt;"><span style="text-indent: -35.45pt;">ROCHE, Anthony, ed. (2006). </span><i style="text-indent: -35.45pt;">The Cambridge Companion to Brian Friel</i><span style="text-indent: -35.45pt;">. Cambridge: Cambridge
University Press.</span></p><p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-left: 35.45pt; mso-add-space: auto; text-indent: -35.45pt;"><span style="text-indent: -35.45pt;">STEINER, George (1976). </span><i style="text-indent: -35.45pt;">After Babel</i><span style="text-indent: -35.45pt;">. </span><i style="text-indent: -35.45pt;">Aspects of
Language and Translation</i><span style="text-indent: -35.45pt;">. Oxford: Oxford University Press.</span></p><p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-left: 35.45pt; mso-add-space: auto; text-indent: -35.45pt;"><o:p></o:p></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4597073772989942620.post-58728419013291142382023-07-31T11:44:00.004+02:002023-07-31T19:40:28.450+02:00Vítor Matias Ferreira i la ciutat, fascinació i compromís<p></p><div class="separator" style="clear: both; font-size: 12pt; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh35rcSTy4FMzU3hLlquoL5_BuEPP_aWcq0qnMQ2M0FRVyOT0nGULsivr0YhuKnYNmz3r_N6sJw6ii8GEFJA12HObbfQ0BiAkzflNQErQtZwDsF9wKI5qhljf7cFQSuXcabfe5qhCyYucLTkajqToTDwb5ioFHM48jE47p4MAy6aSkkSWsOx7i8D55us6Q/s256/Vitor%20Marias%20Ferreira%20(1).jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="225" data-original-width="256" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh35rcSTy4FMzU3hLlquoL5_BuEPP_aWcq0qnMQ2M0FRVyOT0nGULsivr0YhuKnYNmz3r_N6sJw6ii8GEFJA12HObbfQ0BiAkzflNQErQtZwDsF9wKI5qhljf7cFQSuXcabfe5qhCyYucLTkajqToTDwb5ioFHM48jE47p4MAy6aSkkSWsOx7i8D55us6Q/s1600/Vitor%20Marias%20Ferreira%20(1).jpg" width="256" /></a></div>A finals del
passat mes de juny, va morir a Lisboa el professor Vítor Matias Ferreira, un
dels més destacats exponents de la Sociologia portuguesa contemporània. <p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">Nascut l’any
1938, Matias Ferreira va cursar els
estudis anomenats de “Serviço Social”, ja que</span> <span style="line-height: 107%;">en el Portugal d’Oliveira Salazar la Sociologia propiament
dita era considerada com “um socialismo disfarçado”, i, per tant, hi estava
proscrita pel règim. Posteriorment va completar la seva formació a la Sorbona
de París amb Alain Touraine i amb Manuel Castells, ja en l’àmbit estrictament
sociològic. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">La
institucionalització universitària de la disciplina es produiria a Portugal
després de la revolució de 1974 i Vítor Matias Ferreira hi tindria un paper
clau. Va esdevenir professor de l’anomenat Instituto de Superior de Ciências do
Travalho e da Empresa (avui Instituto Universitario de Lisboa), on va impartir
ensenyaments durant més de trenta anys. Aquí va ser President del Departament
de Sociologia, un dels fundadors del Centro de Estudos Territoriais i director
de la revista <i><a href="https://revistas.rcaap.pt/cct" target="_blank">Cidades. Comunidades e Territórios</a></i>, que esdevindria una de les publicacions més destacades de
Sociologia Urbana en l’àmbit lusità. En
el moment del seu traspàs, era Catedràtic Emèrit de l’ISCTE.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">Interessat
inicialment pels moviments socials, realitzà diverses investigacions sobre el
tema, especialment en el període revolucionari 1974-1976. Posteriorment es
decantà cap als estudis urbans i, en particular, cap a l’anàlisi de la relació
entre les dinàmiques socials i les polítiques urbanes. Entre la seva producció
sobre aquest tema destaca el llibre <i><a href="https://books.google.es/books/about/A_cidade_de_Lisboa.html?id=hHwvAQAAMAAJ&redir_esc=y" target="_blank">Lisboa, de Capital do Império a Centro da Metrópole</a> </i>(1986), un estudi sobre
l’evolució de la ciutat, amb particular referència a la seva transformació
durant el període de l’Estado Novo, sota la direcció del ministre i alcalde
Duarte Pacheco. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">En aquesta
mateixa línia, ja en la dècada dels noranta –segurament una de les més fecundes
de la seva trajectòria- dirigí dos estudis de gran rellevància. El primer, <i><a href="https://www.researchgate.net/publication/295256567_Lisboa_a_Metropole_e_o_Rio_Centralidade_e_Requalificacao_das_Frentes_de_Agua/link/56f96fd808ae95e8b6d3ff41/download" target="_blank">Lisboa, a Metrópole e o Rio</a> </i>(1997) analitza
de relació de la ciutat amb el seu front fluvial, en un moment en que les ribes
estaven essent recuperades per a usos ciutadans, comercials i de lleure. El segon, <i><a href="https://sociologiapp.iscte-iul.pt/pdfs/16/162.pdf" target="_blank">A Cidade da Expo ’98. Uma reconversão na frente ribeirinha de Lisboa?</a> </i>(1999),
constitueix segurament una de les interpretacions més completes i incisives del
desenvolupament i les implicacions de l’Exposició Internacional de 1998 a
Lisboa. Aquest darrer treball fou dirigit conjuntament amb l’urbanista italià
Francesco Indovina, amb qui Vítor Matias Ferreira mantingué una llarga i
fructífera col·laboració al llarg de molts anys. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">Superat ja
el tombant de segle i coincidint amb la seva jubilació de les tasques docents,
la seva obra prengué un caràcter més conceptual. Així, l’any 2004 publicà <i><a href="https://bibliografia.bnportugal.gov.pt/bnp/bnp.exe/registo?1362357" target="_blank">Fascínio da cidade : memória e projecto da urbanidade</a></i>, un llarg assaig sobre la condició urbana. S’interessà també per
la imatge de la ciutat, la seva percepció i representació a través de la
fotografia, tema sobre el que publicà, en col·laboració amb Marcelo Feijó, <i><a href="https://oriolnello.blogspot.com/2011/10/imatges-de-lisboa-en-el-mirall-de-la.html" target="_blank">Imagens de Lisboa no espelho da fotografia. Reflexos entre a sociologia urbana e a análise de imagens</a></i> (2011). Particularment
interessants resulten també les seves reflexions sobre el període de formació
de la Sociologia portuguesa, publicades en el volum curat per João Freire, <i><a href="https://www.ics.ulisboa.pt/livros/contributo-sobre-os-antecedentes-da-sociologia-em-portugal" target="_blank">Contributo sobre os Antecedentes da Sociologia em Portugal</a></i> (2021). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">L’any 2015
Vítor Matías Ferreira va publicar així mateix unes memòries -<a href="https://oriolnello.blogspot.com/2015/03/vitor-matias-ferreira-el-temps-retrobat.html" target="_blank"><i>Ao reencontro do tempo : guerra colonial,
revolução de abril, universidade: memórias e viagens em</i> <i>cidades europeias</i></a>- en les que, evitant
amb èxit dels riscos d’aquest gènere, ofereix un testimoni formidable de
l’evolució de la vida universitària, cultural i política de Portugal durant la
segona meitat del segle XX. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">Home de gran
cultura i sensibilitat, conversador atent i infatigable, en la seva trajectòria
va saber combinar la pràctica acadèmica amb el compromís cívic i polític en àmbits
molt diversos: la gestió de la qüestió de l'habitatge </span>durant el període revolucionari, al costat de Nuno
Portas, el seguiment de la reforma agrària o
la seva participació en l'Assemblea Municipal de Lisboa de la mà de Jorge
Sampaio</p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">Amb la
desaparició de Vítor Matias Ferreira ens deixa un professor decisiu en l’avenç
dels estudis de Sociologia en l’àmbit ibèric, un autor que ha sabut bastir una
mirada crítica sobre la ciutat i una persona compromesa en la millora de la
societat en la que ha viscut. <span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></p><p><span style="font-size: x-small;"><i>[Fotografia: ISCTE]</i></span></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4597073772989942620.post-37229804507793128742023-07-14T12:59:00.004+02:002023-07-14T12:59:52.081+02:00L'assalt als palaus de poble<p><span style="text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZccm1dF0RAOlejkVMO55nonuYHJRp6OpL1do7TxxY3vu6oYptqx49hVRtEy_iWg0Mbv0zFVzhBeFPbbb93TS5maQ54Apd6ayOkoJ7PEghS_PhcxfdkESGk24ZinVZ8-VvTN1Ez8O8PTjEN9w8DOxehUk-cx22l2g1xta6XWkWVaTHdCUkgcUKzIzGO_Q/s1288/Banlieues,%202023.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="958" data-original-width="1288" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZccm1dF0RAOlejkVMO55nonuYHJRp6OpL1do7TxxY3vu6oYptqx49hVRtEy_iWg0Mbv0zFVzhBeFPbbb93TS5maQ54Apd6ayOkoJ7PEghS_PhcxfdkESGk24ZinVZ8-VvTN1Ez8O8PTjEN9w8DOxehUk-cx22l2g1xta6XWkWVaTHdCUkgcUKzIzGO_Q/s320/Banlieues,%202023.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Distribució territorial de la revolta de les banlieues <br />la nit del 29 al 30 juny 2023 <br />(Le Monde, <a href="https://www.lemonde.fr/societe/article/2023/07/07/la-cartographie-d-une-semaine-d-emeutes-en-france_6180894_3224.html" target="_blank">La cartographie d'une semaine<br />d'émeutes en France</a>, 7.07.2023)</span></td></tr></tbody></table>La indignació causada per la mort
d’un noi de 17 anys, tirotejat per la policia, ha provocat en els darreres
setmanes un nou esclat social a les </span><i style="text-align: justify;">banlieues
</i><span style="text-align: justify;">de les ciutats franceses. En els disturbis, no només han resultat malmesos
automòbils, comerços i elements del mobiliari urbà, sinó que en molts casos els
revoltats han assaltat i incendiat biblioteques, centres cívics i escoles
radicades en els seus barris.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Una col·lega estimada,
genuïnament compromesa en les polítiques de justícia social en el seu país,
m’escrivia aquests dies que li resultava impossible de comprendre i acceptar el
fet que “nois de 12 o 13 anys destrueixin els equipaments públics que serveixen
els seus germans i germanes, els seus pares i en bona mesura a ells mateixos:
la biblioteca pública, l’autobús que porta la seva mare a la feina, l’escola,
el centre social”. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">De fet, la destrucció
d’equipaments interpel·la a tots aquells que hem cregut i propugnat que la
millora de serveis en els barris més vulnerables constitueix una exigència de
justícia social. En efecte, a les nostres ciutats la localització dels
equipaments i els serveis més que obeir a les necessitats de la població
respon, sobretot, a la seva renda. A l’àrea metropolitana de Barcelona, per
exemple, la dotació d’equipaments públics i privats en les àrees benestants és
un 81% superior a la de les àrees vulnerables, com han mostrat Ismael Blanco i
Ricard Gomà en un estudi recentment publicat (<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="https://oriolnello.blogspot.com/2022/12/vides-segregades-reconstruir-fraternitat.html" target="_blank">Vidas segregadas? Reconstruir fraternidad</a></i>). Es dóna així la
paradoxa de que la població més necessitada de serveis col·lectius resideix en
els barris que n’estan més mal proveïts.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">D’aquí que les reivindicacions
veïnals s’hagin central sovint en la demanda de serveis: educatius, sanitaris,
socials, de transport públic. D’aquí, també, que en els nostres barris es
consideri una victòria col·lectiva la defensa o obtenció d’aquest o aquell
equipament: de les Cotxeres de Sants a la Torre Barrina de Collblanc, del Parc
de Can Zam al transport públic de Torre Baró. D’aquí, finalment, que les
polítiques de rehabilitació de barris dutes a terme a Catalunya durant els
darrers quaranta anys –des de les primeres actuacions dels ajuntaments
democràtics a la <a href="https://oriolnello.blogspot.com/2019/08/solidaritat-metropolitana.html" target="_blank">Llei de Barris de la Generalitat</a> o al <a href="https://oriolnello.blogspot.com/2023/01/el-pla-de-barris-pel-dret-de-tothom-la.html" target="_blank">Pla de Barris deBarcelona</a>- hagin tingut com un dels seus objectius principals la construcció i
millora de centres cívics, escoles i d’altres equipaments socials en les àrees
més vulnerables. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Des d’una perspectiva més
general, la dotació, a través de l’acció pública, dels serveis essencials que altrament
resultarien inabastables per a bona part de la població ha estat vista,
justament, com un avenç cap a una major justícia social. Si el “dret a la
ciutat” ha de implicar que tothom, visqui on visqui, tingui un accés enraonadament
equitatiu al benestar, als serveis i a la dignitat urbana, la implantació
d’equipaments en les àrees més desafavorides constitueix, sens dubte, un avenç
per garantir-lo. Es per això que, potser de manera massa emfàtica, <a href="https://oriolnello.blogspot.com/2023/01/el-pla-de-barris-pel-dret-de-tothom-la.html" target="_blank">Erik Klinenberg</a> ha volgut anomenar les biblioteques i altres equipaments “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">palaces for the people</i>”: palaus per la
gent, palaus per al poble. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En aquest context, la destrucció
d’equipaments com a reacció a la marginació i les injustícies –d’altra banda
ben flagrants- pot ser vista com un acte nihilista i contraproduent. Pot ser
instrumentalitzat –com ho ha estat a França- per estigmatitzar la revolta i per
centrar el focus d’atenció en la violència dels revoltats i obscurir les causes
immediates i estructurals de la revolta. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tanmateix, més enllà d’aquestes
visions reductives o interessades, totes les persones preocupades per l’equitat
en les nostres ciutats faran bé de reflexionar sobre la significació d’aquests
fets. Cal preguntar-se en primer lloc per quina raó, malgrat dècades d’actuacions
urbanes, que han produït millores innegables, la <a href="https://oriolnello.blogspot.com/2022/05/deu-proposicions-sobre-la-segregacio.html" target="_blank">segregació residencial</a> segueix
confinant els grups socials més vulnerables en alguns barris. En un context
caracteritzat per l’increment de les disparitats de renda i patrimoni, així com
per les dificultats d’accés a l’habitatge, quin és el marge efectiu
d’incidència de les polítiques urbanes en la reducció de les desigualtats?<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">És necessari analitzar també per
quines raons els equipaments, aconseguits sovint després de molts anys de
reivindicacions i de lluites, poden acabar sent vistos per alguns no com una
conquesta col·lectiva sinó com a símbols d’exclusió. Com han de gestionar-se
aquests equipaments per tal que constitueixin, efectivament, instruments d’inclusió
i autogestió comunitària? <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Finalment, l’estèril assalt als
“palaus del poble”, tan allunyat de la presa de posicions efectives de poder,
planteja de manera plàstica la qüestió de fons, a França i en el conjunt
d’Europa: la necessitat (i la dificultat) d’articular políticament la
indignació i la força creativa dels nostres barris per tal que esdevinguin el motor
de projectes socials transformadors. Projectes polítics duradors que, des dels
barris i les institucions, facin més justes les nostres ciutats.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">[Article publicat al diari <i>Ara, </i>13.07.2023] </span><span style="font-size: x-small;"> </span> <o:p></o:p></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4597073772989942620.post-80472218470164839822023-06-15T15:41:00.001+02:002023-06-15T15:41:12.648+02:00Vincles socials i fractures territorials <p style="text-align: left;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgyU30FDpsiU3gjj4Kh0LfhhwPtAwYFriTfyA6QO7aa0Foh-Ptm3Koym7FWCplwpa67dD16EM3RZhj6w-ejhSE_7h_2KPlI_nXXrZeQ36pusUlnU9o143640SWbXfeH_Q52IhvjIl0eb4sgLhGQSqPYYeXs09MkeWGex2V6wEJ_jSJtiN2Zj3yo0-z/s482/Lorenzetti.png" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="482" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgyU30FDpsiU3gjj4Kh0LfhhwPtAwYFriTfyA6QO7aa0Foh-Ptm3Koym7FWCplwpa67dD16EM3RZhj6w-ejhSE_7h_2KPlI_nXXrZeQ36pusUlnU9o143640SWbXfeH_Q52IhvjIl0eb4sgLhGQSqPYYeXs09MkeWGex2V6wEJ_jSJtiN2Zj3yo0-z/s320/Lorenzetti.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Ambrogio Lorenzetti, "Effetti del Buon Governo <br />in città e in campagna", del cicle de frescos <br />"Allegoria ed Effetti del Buono e Cattivo governo", <br />Siena, 1348-1350. </span></td></tr></tbody></table></span></p><p style="text-align: left;"><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">De
quina manera els vincles socials es veuen condicionats pel lloc on vivim? En
quina proporció aquests vincles depenen de la nostra capacitat de moure’ns
sobre el territori? Com es relacionen amb les condicions d’accés a l’habitatge,
amb la configuració de l’espai públic, amb la provisió de béns bàsics com
l’aigua i l’energia, amb la qualitat del paisatge? Aquestes són, entre moltes
altres, les preguntes que se’ns plantegen quan reflexionem sobre la relació
entre els vincles socials i els factors territorials. <a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=822775" target="_blank">Una relació que és complexa i crucial</a>: complexa, perquè el territori no és pas un escenari neutre
o un subjecte passiu, sinó que és alhora causa i efecte, motor i conseqüència,
de les transformacions socials; crucial, perquè l’organització i l’ús de l’espai
no només reflecteix l’estructura social, amb les seves desigualtats, sinó que
contribueix de manera decisiva a mantenir-les i a reproduir-les.</span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Tradicionalment,
<a href="https://scholar.google.com/citations?view_op=view_citation&hl=ca&user=gtO-ZtMAAAAJ&sortby=pubdate&citation_for_view=gtO-ZtMAAAAJ:fbc8zXXH2BUC" target="_blank">els estudis geogràfics s’havien apropat a la qüestió de les desigualtats territorials a partir de concepcions dicotòmiques de l’espai</a>, representades en
particular per les díades camp/ciutat, urbà/rural. Allò que condicionaria de
manera més decisiva els vincles socials a l’interior de cada localitat seria
llur condició urbana o rural. Així mateix, a escala regional o nacional, els
vincles socials dependrien en bona mesura de les relacions que en aquests
àmbits es donessin entre la ciutat i el camp. L’accés a l’educació i els
serveis, les activitats laborals, les estructures familiars, les condicions de
vida, així com els vincles i les relacions socials en el seu conjunt estarien
lligades a l’oposició camp/ciutat, que assolia d’aquesta manera un caràcter
axiomàtic i totalitzador.</span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Val
a dir, que <a href="https://dretssocials.gencat.cat/web/.content/JOVENTUT_documents/arxiu/publicacions/col_aportacions/Aportacions_62.PDF" target="_blank">aquesta percepció no ha estat pas exclusiva dels estudis geogràfics tradicionals</a>. Encara avui, en el sentit comú de la ciutadania, en les notícies
transmeses pel mitjans de comunicació, en el debat públic i en les
representacions artístiques, la dualitat camp/ciutat és ben present. Aquesta
díada s’associa sovint a tot un seguit d’altres oposicions, referents tant a
qüestions tangibles com a valors morals: natura/cultura,
agricultura/manufactura, autenticitat/artificialitat, tradició/innovació,
sociabilitat/ soledat o seguretat/perill. En aquests joc d’oposicions, el
primer concepte de cada una de les díades, al que se sol atribuir la connotació
positiva, es vincula al camp i el segon a la ciutat. No és aquest el lloc per
estendre’s sobre els orígens i les conseqüències -socials, culturals i
polítiques- de la prevalença d’aquestes percepcions. El que ens interessa aquí
és assenyalar que responen més a una geografia imaginària que a la realitat
factual.</span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"><span style="text-align: justify;">En
efecte, les transformacions socials i territorials ocorregudes durant les
darreres dècades –en el cas d’Europa Occidental a partir, en particular, de la
segona meitat del segle XX- posen en qüestió la virtualitat de les velles
classificacions de l’espai. Per un costat, el pes de la població activa
dedicada a activitats agrícoles han anat disminuint arreu, fins a quedar
reduïda gairebé a la mínima expressió. S’ha produït així <a href="https://oriolnello.blogspot.com/2016/01/la-cultura-pagesa-no-podem-passar-ratlla.html" target="_blank">la pràcticadesaparició de la pagesia com a classe i amb ella han periclitat un seguit de condicionsde vida, hàbits i coneixements d’arrels seculars</a>. D’altra banda, l’ampliació de
les àrees urbanes, la dispersió de la urbanització, l’expansió de les xarxes i
la millora radical de les comunicacions han comportat una integració econòmica
i funcional del territori cada vegada més plena. Així, per un costat, els
antics espais rurals són avui, essencialment, àrees de serveis o espais
operacionals per a la producció d’energia o serveis ambientals. Per l’altre, el
procés d’urbanització ha portat les xarxes urbanes a abastar la totalitat del
territori i a conformar macroregions urbanes que engloben espais molt vastos,
en els quals <a href="https://oriolnello.blogspot.com/2020/07/la-crida-del-camp_25.html" target="_blank">resulta molt difícil diferenciar de manera taxativa i a partir decriteris científics allò que és ciutat i allò que és camp</a>.</span><span style="text-align: justify;"> </span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"><span style="text-align: justify;">Aquesta
evolució ha comportat una certa homogeneïtzació de les condicions mitjanes de
vida. Els serveis, la informació, les mercaderies son ara molt més accessibles
des de qualsevol punt del territori que mai en el passat. La mobilitat de les
persones ha assolit facilitats sense precedents, de tal manera que una proporció
molt elevada de la població treballa fora de la localitat en la que resideix.
La renda mitjana de la població de les antigues àrees rurals i urbanes presenta
avui diferències molt reduïdes que <a href="https://www.youtube.com/watch?v=g35m-8y026k" target="_blank">fan obsoleta la vella contraposició d’una ruralitat pobre i una urbanitat rica</a>, ans al contrari les rendes mitjanes més
altes es troben sovint en territoris de baixa densitat. En conseqüència de
totes aquestes transformacions, els hàbits i les formes de vida, les
estructures familiars i les pràctiques culturals han tendit també a
homogeneïtzar-se.</span><span style="text-align: justify;"> </span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Això
no vol dir, de cap manera, que no subsisteixin importants desigualtats
territorials. En primer lloc, l’<a href="https://oriolnello.blogspot.com/2017/04/el-poblament-muntanyenc-i-la.html" target="_blank">herència de la fase implosiva del procésd’urbanització</a>, és encara ben present. Aquesta fase, que a Catalunya prengué un
impuls destacat en el segle XIX i arribà al seu zenit en els anys seixanta i
setanta del segle passat, comportà, com és ben sabut, la concentració de
població i activitat sobre el territori i afeblí, de manera decisiva, la base
demogràfica dels antics espais rurals. La subsegüent fase expansiva de la
urbanització -allò que alguns autors han denominat la “explosió” urbana- ha
temperat les pèrdues i, en algunes àrees, ha revertit la tendència, però la
baixa densitat i l’envelliment de la població segueix constiuïnt un obstacle
per a la prestació d’alguns serveis bàsics en parts importants del territori.</span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">De
tota manera, avui les desigualtats espacials més decisives no es troben pas
associades tant a la densitat del poblament, com a la <a href="https://oriolnello.blogspot.com/2022/05/deu-proposicions-sobre-la-segregacio.html" target="_blank">segregació residencial</a>,
és a dir, a la tendència dels grups socials a separar-se sobre el territori en
funció de la seva capacitat d’escollir lloc de residència. Aquesta capacitat
depèn, com es ben sabut, de dos factors: per un costat, els ingressos de les
famílies i, per l’altre, els preus del sòl i l’habitatge. D’aquesta manera, les
llars amb menor capacitat econòmica van a raure, lògicament, allà on els preus
són més baixos, mentre les més benestants s’apleguen en àrees més exclusives i
excloents on gaudeixen dels beneficis de residir entre els ells i poder-se
proveir de millors serveis. Les desigualtats que es donen entre les condicions
mitjanes de vida en les àrees benestants i les vulnerables -en matèries com
l’accés a l’educació, l’estat de salut, l’ocupació, els serveis- són força més
notables que les que es produeixen entre les àrees territorials d’alta i baixa
densitat.</span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"><span style="text-align: justify;">La
paradoxa és que, mentre les desigualtats associades a la diferenciació
camp/ciutat disminueixen i les vinculades a la segregació residencial s’acreixen,
el debat ciutadà segueix centrat, en molt bona mesura, sobre la vella dicotomia
urbà/rural. “La tradició de totes les generacions mortes tenalla com un malson
el cervell dels vius”, deia el filòsof. L’esclat d’obres literàries,
pel·lícules, assaigs i notícies periodístiques aparegudes en els darrers anys
sobre la pervivència de l’oposició tradicional camp/ciutat i els seus
corol·laris podria ser vista com una confirmació d’aquella sentència. De fet,
segurament diu més sobre el crepuscle de la vella dicotomia camp/ciutat que
sobre la seva pervivència. </span><span style="text-align: justify;"> </span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Acabem.
Hem vist com, a l’hora d’analitzar els vincles socials, resulta imprescindible
considerar els factors territorials, ja que aquests reflecteixen, condicionen i
mediatitzen les relacions socials i les condicions de vida de la població. Ara
bé, les estructures territorials es troben en continua evolució, com la
societat que sustenten i les afaiçona. Així, les velles distincions entre camp
i ciutat, pròpies d’estructures socials pretèrites -tot i que ben vives en
l’imaginari col·lectiu- resulten avui inadequades tant per a l’estudi del
territori i la societat, com per al disseny i aplicació de les polítiques
públiques. En canvi, d’altres fractures territorials, potser menys visibles i menys
presents en el debat públic, s’afermen cada vegada amb més força. Entre
aquestes destaca la segregació residencial, fenomen insidiós i de caràcter
estructural, que tendeix a agreujar-se, a afectar tots els grups socials i a abastar
la totalitat del nostre territori, tot reflectint i consolidant les
desigualtats socials, tant les àrees de baixa com d’alta densitat.</span></span></p><p style="text-align: left;"><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">El
debat sobre les estructures i les fractures territorials constitueix un
requisit essencial per a la comprensió de l’evolució dels vincles, els
conflictes i les desigualtats socials contemporànies. Ara bé, aquest debat
només resultarà fructífer –en termes científics i polítics- si superem les
concepcions del territori heretades, tan carregades de contingut ideològic, i analitzem
l’espai amb una mirada nova, basada en la realitat dels fets. </span></span></p><p></p><p><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: justify;"><i>[<span style="font-size: x-small;">Intervenció d'O.Nel·lo a la Biennal del Pensament de Barcelona, 11.10.2022] </span></i><span style="font-size: 12pt;"> </span></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-align: justify;"> </span></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4597073772989942620.post-16895001817230559372023-05-17T10:12:00.002+02:002023-06-18T11:34:55.893+02:00Eixos verds per obrir camí<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6z-E1Gs2dg3qIB1sLO5-JVxZlj_K_iHmTp1-zXPw2dfvP8DOS6eMawqb5kA4J6cHsFdHFJJ0wxp-bT1nImBi61fh3lxUceb58jTjXpRZjwm606ZBBiWHZQx_2LeZ8luIstv1aJhLws_wLoL_JOGomi4sgSxpiWp6eGvgY2KogeUk6GdfPJNgEHXFy/s750/Superilla.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="531" data-original-width="750" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6z-E1Gs2dg3qIB1sLO5-JVxZlj_K_iHmTp1-zXPw2dfvP8DOS6eMawqb5kA4J6cHsFdHFJJ0wxp-bT1nImBi61fh3lxUceb58jTjXpRZjwm606ZBBiWHZQx_2LeZ8luIstv1aJhLws_wLoL_JOGomi4sgSxpiWp6eGvgY2KogeUk6GdfPJNgEHXFy/s320/Superilla.jpg" width="320" /></a></div>L’altre dia,
en una llibreria, em sorprenia la quantitat de llibres d’auto-ajuda que es
publiquen: “Viure sense amargar-se la vida”, “Viure sense por”, “Ser feliz”,… No
dubto pas que bona part d’aquests llibres contenen consells i indicacions de
utilitat. Però en sortir al carrer, pensava que ser feliços no depèn
només de l’esforç de cada un, sinó també de les condicions en què vivim.<p></p><p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">Molt
difícilment pot viure content, per molta bona voluntat que hi posi, el que
treballa deu hores al dia amb un mal sou, el que no pot pagar un pis per viure,
el que pateix per una vellesa insegura. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">I això no
són qüestions que depenguin només de cada un de nosaltres, sinó de tots plegats.
Què és el que ens dóna seguretat? De què depèn, en darrer terme, la nostra
salut física i mental? Què és el que dóna tranquil·litat i felicitat? </span><span style="text-indent: -18pt;">Saber
que si et poses malalt seràs atès, siguin quins siguin els teus recursos. </span><span style="text-indent: -18pt;">Que
si perds la feina tindràs una assegurança d’atur. </span><span style="text-indent: -18pt;">Que
quan siguem vells tindrem una pensió digna</span></p><p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">A la ciutat,
hi ha un seguit de coses sense les quals també és molt difícil que puguem ser feliços: u</span><span style="text-indent: -18pt;">na
casa per viure sense por de perdre-la i sense haver de viure per pagar-la; u</span><span style="text-indent: -18pt;">na
bona escola on s’eduquin els nostres fills, de manera que puguin progressar i
superar-nos, que aquest és el somni de tots el pares i totes les mares; b</span><span style="text-indent: -18pt;">iblioteques,
centres cívics, centres d’assistència primària,... aquell conjunt de serveis
que algú a anomenat “els palaus de la gent”, com l’Ateneu la
Bòbila d’aquí al costat; u</span><span style="text-indent: -18pt;">ns
carrers i unes places agradables i segures per caminar i trobar-nos, com
aquesta plaça Sóller, aconseguida gràcies a la reivindicació dels veïns,
urbanitzada en temps de l’alcalde Maragall i d’Oriol Bohigas, amb les
escultures de Xavier Corberó, i remodelada recentment per l'Ajuntament.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">Ara bé, a
llarg de la història, aquests elements necessaris per la nostra vida no han
estat equitativament distribuïts en la ciutat. Hi ha uns barris que en tenen
més i d’altres que en tenen menys i pitjors. No per casualitat, els que tenen
més equipaments, més serveis i millor espai públic solen ser els barris més
cars. En canvi, prou que ho sabem, la població amb menors ingressos ha hagut d’anar
a viure en barris més mal equipats. Així, deixada a ella mateixa, la ciutat no
només reflecteix les desigualtats, sinó que contribueix a mantenir-les i a
ampliar-les. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">Per això són
tan importants els projectes com el d’estendre els eixos verds a tota la ciutat
que avui presenta la tinenta d’alcaldia Janet Sanz. La <a href="https://oriolnello.blogspot.com/2023/03/superilles-el-corrent-de-fons.html" target="_blank">pacificació del tràfic,la lluita contra la contaminació, la construcció de places i carrers agradables</a>
no s’han de limitar a l’Eixample, sinó que han d’abastar tots els barris: la
Meridiana, el Carmel, la Rambla Prim, la Creu Coberta, el Passeig de la Zona
Franca,... Perquè és tota la ciutat el que s’ha de millorar i els que s’han de
millorar més són els barris que s'han desenvolupat en les condicions més difícils. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">Ara bé, els
projectes que avui es presenten no són pas un fet aïllat. En els darrers vuit
anys, l’Ajuntament de Barcelona, encapçalat per Ada Colau, ha desenvolupat un
<a href="https://oriolnello.blogspot.com/2023/01/el-pla-de-barris-pel-dret-de-tothom-la.html" target="_blank">Pla de Barris</a> destinat precisament a millorar les condicions de vida en els
barris històricament més desafavorits a la ciutat. Hi ha invertit 300 M €: en
la millora dels espais públics, en l’habitatge, en els equipaments, en la salut
mental i comunitària, en les escoles: un de cada cinc euros que ha invertit el
Pla de Barris ho ha estat en educació, per tal de fer que en els nostres barris
les escoles siguin tan bones com les millors de la ciutat. Als qui estudiem aquestes
coses ens costa molt trobar un parangó a aquest programa. no només en cap
ciutat espanyola, sinó també en cap ciutat europea. En això, Barcelona també
obre camí. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">Nou Barris
ha estat particularment implicat en aquest Pla de Barris: s’ha intervingut a
Vallbona, Ciutat Meridiana, Torre Baró, Trinitat Nova, Can Peguera, Turó de la
Peira, la Prosperitat, Roquetes i Verdun. El lema de cada un d’aquests
programes és: “Sense Trinitat Nova no hi ha Barcelona”, “Sense la Prosperitat
no hi ha Barcelona”, “Sense Roquetes no hi ha Barcelona”,... És a dir:
Barcelona no és només el Passeig de Gràcia o la Diagonal. Barcelona és tots i
cada un dels seus barris. Cada un d’ells pot (i ha) de representar Barcelona i
sense cada un dels barris la ciutat no existiria. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">Aquest és el
sentit dels projectes que avui es presenten. Aquest és, penso, el projecte de
la Barcelona d’Ada Colau: una ciutat en la tothom, tots els barris i totes les
persones –sense distinció d’origen, d’ingressos, de gènere o d’edat- té dret
als millors serveis, al millor espai públic, al més alt benestar. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;">[<i>Text de la intervenció d'Oriol Nel·lo en l'acte de presentació del projecte "Superilla als barris" a la Plaça Sóller del barri de Porta de Barcelona, 15 de maig 2023</i>] </span></p><p>
<br /></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4597073772989942620.post-597573700415001952023-05-07T14:05:00.000+02:002023-05-07T14:05:09.023+02:00Annie Ernaux: els anys en que ciutat i camp es varen fondre<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs_AYq3E04ATlpQrWWgxufupvhmGJ_JM1jkmpWyqxmCFq_GTGk0Y4drICoU2xZgz2rnTiQYFsuXcRz26FBN9bmJT8VoWZPOkyD8jw4PyKVc_InlySceeMwlxoo48xxvQ4McsDMGtwrlyv8oGZAI6tuvvYEHal_emJmYixbqv96ZczfH3ILcvd2_51R/s798/Annie%20Ernaux.jpg" style="clear: right; display: inline; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="798" data-original-width="532" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs_AYq3E04ATlpQrWWgxufupvhmGJ_JM1jkmpWyqxmCFq_GTGk0Y4drICoU2xZgz2rnTiQYFsuXcRz26FBN9bmJT8VoWZPOkyD8jw4PyKVc_InlySceeMwlxoo48xxvQ4McsDMGtwrlyv8oGZAI6tuvvYEHal_emJmYixbqv96ZczfH3ILcvd2_51R/w213-h320/Annie%20Ernaux.jpg" width="213" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Annie Ernaux, l'any 1984 </span></td></tr></tbody></table><p> <br /><br /><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Annie_Ernaux" target="_blank">Annie Ernaux</a>, en la seva autobiografia, <i><a href="https://www.librairie-gallimard.com/livre/9782070779222-les-annees-annie-ernaux/" target="_blank">Les années</a>, </i>substitueix, com a subjecte, el "jo" per al "nosaltres". Amb aquesta renúncia radical, la narració deixa de ser estrictament personal per esdevenir generacional. El canvi de punt de vista despulla el text de les plagues del gènere autobiogràfic -l'autojustificació, l'elegia i l'anècdota irrellevant- per infondre-li un caràcter més general i, per tant, polític. </p><p>En aquesta glosa generacional, publicada l'any 2008, el lector interessat en les qüestions territorials hi trobarà magníficament reflectides les conseqüències del procés d'urbanització a França. D'aquesta manera, la progressiva integració del territori, l'enfortiment de la xarxa urbana i dispersió dels assentaments sobre el territori que han tingut lloc a França -i a tot Europa occidental- en la segona meitat del segle XX constitueixen no un teló de fons, sinó un element central de la narració. </p><p>D'entrada, Ernaux (Lillebonne, Seine-Maritime, 1940) explica com, vista des de la Normandia de la seva infància, poc després d'acabar la Segona Guerra mundial, França apareixia encara com una realitat "<span lang="ES">immensa, formada per poblacions diferents pel menjar i llurs maneres de
parlar, recorreguda el mes de juliol pels corredors del Tour, dels que
resseguíem les etapes al mapa Michelin enganxat a la paret de la cuina". En aquest context, "la
majoria de vides tenien lloc dins del mateix perímetre d'uns cinquanta
quilòmetres" i quan a l'església s’elevava el rebombori triomfal de l'himne <i>De casa nostra sigueu reina</i>, tots sabíem
que <i>casa nostra </i>volia dir on vivíem, la vila, com a màxim el departament". Fora d'això, "l</span><span lang="FR">'exotisme començava a la gran ciutat més
propera" i "la resta del món era irreal". Ben lluny, "</span><span lang="ES">París representava la bellesa i la potència, una totalitat misteriosa, esgarrifosa". </span></p><p><span lang="ES">Tanmateix, aviat, amb el ritme de la reconstrucció econòmica de la postguerra, el progrés material s'afermarà com l'horitzó de les existències. Juntament amb el benestar, la salut dels infants, el plàstic i la fòrmica, el progrés representava "les cases lluminoses, els carrers il·luminats, el saber, tot el que donava l'esquena a les coses negres del camp i de la guerra". I així, de mica en mica, "l'espai finalment s'eixamplava, aquest estiu o un altre. Els més rics marxaven a Anglaterra, anaven a la Costa Blava amb els seus pares. Els altres, monitors en una colònia de vacances, podien també canviar d'aires, descobrir França i pagar-se els llibres escolars tot recorrent les carreteres". </span></p><p><span lang="ES">En aquest marc, la ciutat, puixant, s'afermava més i més com a imant d'atracció, com a aspiració de vida. </span>De fet, és aquest el període en el França estava a punt d'entrar en la fase més aguda d'allò que <a href="https://oriolnello.blogspot.com/2013/12/henri-lefebvre-del-dret-la-ciutat-la.html" target="_blank">Henri Lefebvre</a> va denominar "la implosió urbana", la concentració de població i activitats sobre el territori. Aquesta arribaria al seu zenit els anys seixanta, quan, per dir-ho en l'expressió d'Ernaux, "moviments de desplaçament recorrien la societat en totes direccions, els pagesos davallaven de les muntanyes cap a les valls, els estudiants deportats del centre de les ciutats es traslladaven als campus dels turons i compartien a Nanterre el fang amb els immigrants de les barraques". </p><p>Així, l'any 1967, una jove ensenyant que ha marxat a estudiar a ciutat, s'hi ha instal·lat i casat, recorda amb un sentiment de irrealitat els seus origens: "fugisserament, li retornen les imatges dels seus pares en la petita vila normanda, la seva mare que es treu la bata per anar a l'ofici del vespre, el seu pare tornant de l'hort, la pala a l'espatlla, un món lent, que continua existint, més irreal que una pel·lícula, lluny del que ella forma part, modern, cultivat, que avança, cap a què, difícil de dir".</p><p>Ara bé, a mesura que corre el temps, el pas a la vida urbana no comporta pas establir-se en allò que tradicionalment s'havia percebut com la ciutat, sinó en una realitat diversa. "Hom s'instal·lava en una <i>ville nouvelle</i> a quaranta kilómetres de la ronda metropolitana", en una casa envoltada de solars, edificis de vidre, torres administratives i d'altres urbanitzacions connectades a través de passarel·les pel damunt de vies de circulació. </p><p>La ciutat, a força d'atreure, havia començat a expandir-se sobre el territori, fins al punt que "era impossible figurar-se['n] els límits". Així, "habitar a la regió de París era trobar-se llençat sobre un territori de geografia indescifrable, desdibuixada per un laberint de vies que només es podien recórrer en automòbil (...); era no poder trobar un ordre feliç en el que es veia". Es tenia la impressió de "surar en un espai massa vast, en el que l'existència es diluïa. Passejar-s'hi no tenia cap sentit, en tot cas s'hi podia córrer amb xandall sense mirar al voltant." Al costat d'això, en aquest espai difús, "les <i>banlieues</i> ocupaven la imaginació en la forma de blocs de formigó i terrenys enfangats al final de línies d'autobús i de metro [...], forats d'escala amb pudor de pixum, vidres trencats, ascensors espatllats i xeringues en els soterranis". </p><p>Aquesta "explosió" urbana -per tornar a l'expressió de Lefebvre- s'afermarà, amb la seva complexitat i desigualtat, durant les dècades dels vuitanta i noranta. Així, les velles nocions del camp i la ciutat aniran quedant relegades a la memòria, a l'àmbit dels records irrecuperables i de la geografia imaginària. "Les ciutats s'endinsaven cada vegada més en el camp, que es cobria de nous pobles rosats, sense horts ni galliners, on els gossos tenien prohibit vagar. Les autopistes travessaven el paisatge, enredant-se al voltant de París en una mena de vuits aeris. La gent passava cada vegada més hores en automòbils còmodes i silenciosos, amb la música encesa [...] Les valls i les planes lliscaven amb un moviment circular i arrodonit. No érem més que una mirada en una cabina transparent, al fons d'un horitzó en moviment, només una immensa i fràgil consciència omplint l'espai, i, més enllà, la totalitat del món". </p><p><br /></p><p><span style="font-size: x-small;">[<i>Fotografia: Pierre Guillard]</i></span></p><p><br /></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4597073772989942620.post-27222784971887918542023-03-26T11:31:00.001+02:002023-03-26T11:32:30.248+02:00Superilles, el corrent de fons <p> </p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"></span></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; font-size: 12pt;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx6wRHl14pNidqkrBHZUxwD6GAiagqPVOTRt458Pr67UaRBSUbXSmGjjkUNBOWYLkBZ7sRkzoo8arRBdvwB5iHh47Ca1a7xx_2TSLmz7i4Wfw0N1WiJV50aqfp6YAD0McHk6AxeQbW_NlJwPup33YoEVcj2XnseWgv7-_0D-AJnzPfbWm3plUuEwUe/s766/Val%C3%A8ncia,%201972.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="766" data-original-width="638" height="319" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx6wRHl14pNidqkrBHZUxwD6GAiagqPVOTRt458Pr67UaRBSUbXSmGjjkUNBOWYLkBZ7sRkzoo8arRBdvwB5iHh47Ca1a7xx_2TSLmz7i4Wfw0N1WiJV50aqfp6YAD0McHk6AxeQbW_NlJwPup33YoEVcj2XnseWgv7-_0D-AJnzPfbWm3plUuEwUe/w266-h319/Val%C3%A8ncia,%201972.jpg" width="266" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">València, 1972: projecte d'autopista del Túria</span></td></tr></tbody></table><span style="line-height: 107%;">Si heu estat a València en els darrers mesos potser haureu
tingut l’oportunitat de visitar la mostra “València, 1972: cap a la ciutat monstre”.
L’exposició, comissariada per Josep Vicent Boira, mostra la realitat de la
capital valenciana ara fa mig segle. Entre els projectes oficials per al
desenvolupament de la ciutat, s’hi pot veure la proposta de convertir l’antic
llit del Túria en una autopista de vuit carrils. El projecte s’acompanyava d’un
lema grandiloqüent: “El camino del agua, hecho camino de gasolina”. <o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Heus aquí un exemple magnífic de com la irrupció de
l’automòbil estava contribuint en aquells anys a crear una nova visió de la
ciutat. Una nova concepció que es traduiria, per un costat, en la transformació
radical de l’espai urbà i dels seus usos, i, al mateix temps, en la dispersió
de la urbanització sobre el territori. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Sovint s’ha explicat aquesta transformació com si fos
únicament el fruit de la innovació tecnològica i del baix cost dels carburants.
En realitat, l’esclat en la possessió i l’ús de l’automòbil només va ser
possible amb una gran intervenció estatal que va subvencionar la industria automobilística,
finançar el desenvolupament de les infraestructures i, a través del planejament
urbanístic (o més aviat de la seva absència), va permetre la degradació de
l’espai públic i una extensió prodigiosa de la renda urbana.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">A Barcelona la irrupció del automòbil va tenir efectes
rapidíssims i va suscitar projectes que, vistos avui, ens semblen
inversemblants, com la construcció de la Ronda del Mig (un veritable
esventrament que ha costat dècades de pal·liar) o la Via 0, que havia de
connectar el túnel central de Collserola amb la plaça la Plaça Joanic, tallant
pel mig el barri de Gràcia. Al costat de les grans obres, es produí també
progressiu arraconament de l’espai per vianants a favor de la circulació rodada
i l’aparcament. Finalment, la irrupció de l’automòbil propicià la dispersió de
la ciutat sobre el territori, amb l’aparició d’urbanitzacions, sovint fruit de
parcel·lacions il·legals, que cobriren 50.000 ha, és a dir una superfície
equivalent a cinc vegades el terme municipal de Barcelona. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Mig segle després aquell model està clarament esgotat. L’era de l’energia barata basada en el consum
de combustibles fòssils s’ha acabat, després d’una disbauxa de prop d’un segle.
Avui, la mobilitat té uns costos creixents per a les famílies, fins al punt
que, segons l’Enquesta de Pressupostos Familiars, és la tercera font de despesa
de les llars, només per darrera de l’habitatge i l’alimentació. D’altra banda,
l’evidència del canvi climàtic i la contaminació fa peremptori prendre mesures
immediates per a la reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Així
mateix, s’han confirmat els efectes perniciosos de la dispersió urbana en
termes de consum de sòl, d’increment dels costos dels serveis, d’exacerbació de
la mobilitat i de segregació residencial. <span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;"></span></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; font-size: 12pt;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTqVjQSkbOi3WL-zroZXIFIF0C6L1xj2nES7vfGeRUoaX3rNMksAoLZLhFeGXvSIHISdDIEgMRsChQgWe6X1IYK6aEA1gSCZqm1lSLUo0ZdlW3WJT_Agi6owsDn5KTP1ykSjzQNe8u-q1lMGd45JVmFQV7ElQfYtYCyvJveUabYj8FyaoGfI5z2IYf/s687/Superilla%20Sant%20Antoni.png" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="456" data-original-width="687" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTqVjQSkbOi3WL-zroZXIFIF0C6L1xj2nES7vfGeRUoaX3rNMksAoLZLhFeGXvSIHISdDIEgMRsChQgWe6X1IYK6aEA1gSCZqm1lSLUo0ZdlW3WJT_Agi6owsDn5KTP1ykSjzQNe8u-q1lMGd45JVmFQV7ElQfYtYCyvJveUabYj8FyaoGfI5z2IYf/s320/Superilla%20Sant%20Antoni.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Superilla al Barri de Sant Antoni, Barcelona, 2023</span></td></tr></tbody></table><span style="line-height: 107%;">No és doncs sorprenent que a moltes ciutats del món sorgeixin
iniciatives destinades a canviar el model de mobilitat: des de la <i>congestion tax</i> de Londres, a <i>Madrid Centro</i>, <i>Paris, Ville du quart d’heure</i>, o a la peatonalització d’espais
emblemàtics com Broadway i Times Square a Nova York. Justament aquests dies
s’ha celebrat a Barcelona la trobada Superblock International Meeting, en el
que representants de 15 ciutats del món han debatut les seves realitzacions i
projectes en aquest camp. <o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">En aquest context, el projecte de les superilles de Barcelona
ha atret poderosament l’atenció. Es tracta, com és ben sabut, d’una iniciativa
que té antecedents il·lustres en els plans dels arquitectes corbuserians del
GATCPAC dels anys trenta, que fou desenvolupat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona a
partir dels noranta i al que l’Ajuntament de la ciutat ha donat una impuls molt
notable a partir de l’any 2015. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">S’ha tendit a subratllar molt el caràcter pioner i excepcional
de la iniciativa de les superilles, i és ben cert que la seva ambició i el seu
abast la fan destacar en el context internacional, fins al punt que d’altres
ciutats han volgut inspirar-s’hi. Però allò que el fa el projecte especialment
rellevant és que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>correspon a un corrent històric
de fons, comú a moltes ciutats. Un corrent indefugible que té per objectiu recuperar
l’espai públic per a usos ciutadans, afavorir la diversitat i la barreja d’usos
urbans, així com promoure el transport públic, els desplaçaments a peu i en
bicicleta per davant de l’automòbil privat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="line-height: 107%;">Aquestes polítiques, a Barcelona i arreu, susciten forta
polèmica i han topat amb la resistència aferrissada de poderosos grups de
pressió. La resistència als canvis i l’entestament de seguir camins impracticables
no és pas cosa nova. Però el temps posarà les coses al seu lloc: d’aquí uns
anys, les crítiques desaforades que avui reben els projectes de reduir la
contaminació i l’ús de l’automòbil ens semblaran tan forassenyades com les
alabances dels exegetes del “desarrollismo” als rius de benzina a la
ciutat. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small; line-height: 107%;">[Article publicat al Diari <i>Ara</i>, 25.03.2023]</span></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4597073772989942620.post-18221336640628002552023-01-30T21:16:00.002+01:002023-06-15T15:43:18.484+02:00El Pla de Barris: pel dret de tothom a la ciutat<p></p><div style="text-align: center;"><div style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzb9QKzo8jABmSqB05nnXXMbbGNCQv5hh4DZdSEw-EEq7npdFX4ejOcDJoJe7oAhH2wVu0mFOtUlMD5KJx2elPiBvlXWCRKXPaWBR3mocpWo9Xrn4_xNxIODTmi624zgW2WeLebo4G6wjBmLOZCLbqBa0WWIp6-fvu5kOHxz5JZDaDwsP1fcBUxWks/s200/Pla%20de%20Barris.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="200" data-original-width="150" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzb9QKzo8jABmSqB05nnXXMbbGNCQv5hh4DZdSEw-EEq7npdFX4ejOcDJoJe7oAhH2wVu0mFOtUlMD5KJx2elPiBvlXWCRKXPaWBR3mocpWo9Xrn4_xNxIODTmi624zgW2WeLebo4G6wjBmLOZCLbqBa0WWIp6-fvu5kOHxz5JZDaDwsP1fcBUxWks/s1600/Pla%20de%20Barris.jpg" width="150" /></a></div></span><p style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"><span><span>El
Pla de Barris de Barcelona, es troba ja en una fase avançada d'execució.
Iniciat l’any 2016 en 16 barris de la ciutat, s’ha estès a partir de 2021 a 7
barris més. En total s’hi hauran invertit 300 milions d’Euros, destinats a millorar
l’educació, la salut, l’espai públic, els equipaments, l’ocupació i molts
altres aspectes de la vida quotidiana en els barris més vulnerables de la
ciutat, en els que viu prop d’una quarta part de la població de la ciutat. </span></span><span><span>Ara,
l’Ajuntament de Barcelona acaba de publicar el llibre </span><i>Pla de Barris. Barcelona, 2015-2023</i><span>, que compendia les actuacions
realitzades. Es tracta d’un volum de 228 pàgines, magníficament editat, del que
ha tingut cura Carina Bellver. El llibre fou presentat el dia 20 de gener i es
troba ja disponible a la xarxa en aquest enllaç. Aquesta fou la nostra
intervenció en l’acte de presentació.<br /></span></span></span></p><p style="text-align: center;"></p><div style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"> </span></div><span style="font-family: inherit;"><b><div style="text-align: center;"><b><span style="line-height: 107%;"><span>PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DEL PLA DE BARRIS</span></span></b></div></b><span><div style="text-align: left;">Deia
el clàssic que “la ciutat neix perquè cap de nosaltres es basta a si mateix,
som indigents de moltes coses. És a partir d’aquest principi que es crea la
ciutat”. Així, la ciutat sorgiria i es justificaria doncs per la
necessitat humana de l’ajuda mútua, de la cooperació. Permetria que els qui
menys tenen, els més desafavorits, però també tota la resta de la societat
(perquè tots som “indigents de moltes coses”) trobés suport de la
col·lectivitat. La ciutat així concebuda seria doncs un instrument de
redistribució de benestar, de igualació, de justícia.</div></span><span><div style="text-align: left;">És
veritat, però que aquesta no és pas l’única definició (ni l’única realitat)
possible de ciutat. Al contrari, la ciutat funciona sovint més aviat com un
mecanisme d’exclusió social, de jerarquització i de segregació. Això ocorre
quan la seva organització és deixada, e
societats com la nostre, a l’impuls exclusiu del mercat.</div></span><span><div style="text-align: left;"><span style="line-height: 107%;">Si
volguéssim triar un lema per aquesta altra forma d’organitzar la ciutat, per
contraposar-lo al de Plató que citàvem ara fa un moment, podríem anar-lo a
cercar a <i>Mahagonny</i>, l’obra en la que
el dramaturg alemany Bertold Brecht va narrar, com en una paràbola, l’ascens i
la caiguda de la ciutat capitalista:</span> “Fundem-hi una ciutat en aquest
lloc./ N’hi direm Mahagonny, que vol dir
ciutat-xarxa./ Serà como una xarxa parada per
atrapar/ tots els ocells comestibles”. La
ciutat mercat, la ciutat fàbrica, la ciutat objecte de consum, seria així com
una xarxa parada per capturar “el ocells comestibles”, és a dir, tots
nosaltres.</div></span><span><div style="text-align: left;">De
fet, les concepcions de la ciutat com a instrument de redistribució social i
com a instrument d’explotació i subjecció han estat permanentment contraposades
al llarg dels segles. L’ordre de la col·lectivitat és sempre fràgil perquè és
troba permanentment amenaçat pel desordre dels interessos particulars.</div></span><span><div style="text-align: left;">Però
aquest pugna no es dóna entre categories abstractes, entre forces alienes a
nosaltres que, com Godzilla i King Kong, es barallen per sobre els terrats de
la ciutat. Nosaltres, com a ciutadans, hi podem fer alguna cosa. Podem tractar
d’incidir. Podem (i hem de) tractar de decantar l’evolució cap a un costat o
cap a l’altre.</div></span><span><div style="text-align: left;">El
Pla de Barris és, precisament, un intent de decantar l’evolució de la ciutat
cap al costat de la justícia i no de l'exclusió. Podríem preguntar-nos,
tanmateix, perquè per avançar en aquesta direcció cal intervenir en uns barris,
de manera específica? Cal fer-ho, perquè alguns barris apleguen més població
vulnerable que altres.</div></span><span><div style="text-align: left;">En
efecte, a la ciutat el mercat de l’habitatge, deixat a ell mateix ,actua com un
gran filtre gegantí que porta les llars a separar-se en funció de la capacitat dels
seus membres d’escollir lloc de residència. Com que aquesta capacitat depèn de
la relació entre els nostres ingressos i els preus del sòl i de l‘habitatge,
resulta evident que uns poden triar més que uns altres. I els qui menys tenen,
els més vulnerables, van a raure on els preus són més baixos.</div></span><span><div style="text-align: left;"><span>Doncs
bé, si els preus són més baixos en uns barris que no pas en uns altres això es
deu a que aquests tenen menys serveis, espai públic de pitjor qualitat, són
menys accessibles, etc. Així, la dificultat d’accedir als serveis i al benestar
esdevé una barrera afegida per als habitants dels barris més vulnerables. La
separació dels grups socials en la ciutat no és només un reflex de la
desigualtats, sinó que contribueix de manera destacada a mantenir-la i reproduir-la.</span></div></span><span><div style="text-align: left;">El
Pla de Barris tracta de fer front a les causes i els efectes d’aquesta
situació. Ho fa tractant de millorar les condicions de vida en els barris més
desafavorits, per tal de reduir les desigualtats a la ciutat i afeblir els
mecanismes que les generen. Ho fa intervenint sobre tots els aspectes que
incideixen en la vida dels barris: de l’habitatge a la salut mental, de
l’educació a l’espai públic, de l’ocupació a la discriminació de gènere,...</div></span><span><div style="text-align: left;">El
llibre que avui presentem i que, amb tanta cura, ha preparar Carina Bellver en
dóna bona mostra. Conté les dades, l’abast territorial i els pressupostos del
Pla de Barris. Però, sobretot, dóna la paraula a aquells que en són els principals
protagonistes. Així, d’entre les més de 700 actuacions del Pla n’escull una
vintena i dóna la paraula a aquells que estan implicats directament implicats
en la seva execució: l’educadora que rep els nens i els seus pares a la porta
de l’escola, la gestora d’un taller d’alimentació saludable, el monitor
d’activitats extraescolar, el responsable d’una cooperativa de rehabilitació,
la cuinera d’un menjador popular...</div></span><span><div style="text-align: left;">El
resultat, salvant totes les distàncies, recorda la tècnica d’aquell documental
de Ken Loach sobre el naixement de l’Estat del Benestar al Regne Unit en el que
en comptes de parlar dels polítics i dels economistes que l’havien impulsat
–d’Atlee, de Keynes, de Beveridge- entrevistava les mestres, les infermeres,
els usuaris de l’habitatge social.</div></span><span><div style="text-align: left;">L’efecte
és formidable, com aquells quadres impressionistes que amb unes quantes
pinzellades fortes i ben triades, reflecteixen la llum i la realitat. Per tot
això, us convido a llegir-lo, difondre’l, debatre’l. Pocs llibres hi ha
avui que reflecteixin millor el que és Barcelona i les polítiques
transformadores que s’hi estan duent a terme.</div></span></span><p></p><p></p></div></div>
<p class="MsoNormalCxSpMiddle"><br /></p><p></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4597073772989942620.post-87384748176872741862022-12-18T11:07:00.000+01:002022-12-18T11:07:28.362+01:00Transición energética y territorio: hay alternativa<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmxMmRYKmi54DBzDk4xXJRNjq0DweG1_yTyNAoSgBMzKoDOKbM5GJw4h72SOTOWddUHovNv0YKJPnHHI6t_VJYj7yxhkgP_guW3UJYwIPLDOfabTsgU3YxIsT6zMvA2FA3u8jY1inU-eD-1pUOnficvlzLcGB78JNdGbFa9TQX--sHu6sUsTRVVHVf/s4608/1808.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2592" data-original-width="4608" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmxMmRYKmi54DBzDk4xXJRNjq0DweG1_yTyNAoSgBMzKoDOKbM5GJw4h72SOTOWddUHovNv0YKJPnHHI6t_VJYj7yxhkgP_guW3UJYwIPLDOfabTsgU3YxIsT6zMvA2FA3u8jY1inU-eD-1pUOnficvlzLcGB78JNdGbFa9TQX--sHu6sUsTRVVHVf/s320/1808.jpg" width="320" /></a></div><br /><span style="font-family: inherit;">Article signat pels geògrafs Josefina Gómez-Mendoza (Universidad Autónoma de Madrid), Oriol Nel·lo (Universitat Autònoma de Barcelona), Joan Nogué (Universitat de Girona), Rafael Mata Olmo (Universidad Autónoma de Madrid), Pilar Paneque (Universidad Pablo Olavide) i Joan Romero (Universitat de València), publicat a <i>La Vanguardia </i>el dia 17.12.2022.</span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: inherit; font-size: medium;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: inherit; font-size: medium;">La transición energética constituye, sin duda, uno
de los retos más decisivos y acuciantes a los que se enfrentan las sociedades
contemporáneas. Su necesidad obedece a la urgencia de mitigar el proceso de
cambio climático y sus efectos, a lo que se suma el progresivo agotamiento de
las fuentes de energías fósiles –carbón, petróleo, gas- que lo han generado. El
reciente aumento de los conflictos geopolíticos, en buena medida causa y efecto
de las tensiones energéticas, evidencia hasta qué punto resulta perentorio
afrontar este desafío. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: inherit; font-size: medium;">En este contexto, desde diversas instancias
internacionales se ha planteado la necesidad de emprender un proceso de
transición basada en tres principios. En primer lugar, el progresivo abandono
de los combustibles fósiles en beneficio de las fuentes de energía renovables.
En segundo lugar, el fomento de la eficiencia energética y la modificación de
las pautas de consumo para potenciar el ahorro. Por último, la aproximación de
la producción y el consumo de energía, con el fin de reducir la dependencia
exterior y fomentar la responsabilidad de cada comunidad en la gestión integral
del ciclo energético.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: inherit; font-size: medium;">Los objetivos de la transición energética están
plenamente justificados y merecen el más amplio apoyo. Sin embargo, su
aplicación práctica está encontrando dificultades muy notables, entre las que
destacan las derivadas de su impacto territorial.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Así, con preocupante frecuencia la
implantación de las instalaciones destinadas a la generación de energías
renovables y su integración en la red -sobre todo, eólica y fotovoltaica-
suscita pugnas que retrasan o impiden su desarrollo. Aunque en ocasiones se
expresan en términos políticos e ideológicos, los conflictos son a menudo
interpretados como simples pulsiones de tipo NIMBY, es decir, como el rechazo
egoísta por parte de una comunidad o un sector de la población a aceptar cerca
de casa aquello que se estaría dispuesto a admitir en cualquier otro lugar. Sin
embargo, a nuestro entender, las causas de la conflictividad en torno a la transición
energética son mucho más complejas. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: medium;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">De entrada, tienen relación con el alcance
territorial que el proceso de transformación implica. Las instalaciones para la
producción de energía a partir de fuentes renovables requieren la ocupación de
extensas superficies de suelo. En el caso de Cataluña, por ejemplo, se ha
calculado que para producir el mismo volumen de energía que se consume ahora a
partir de fuentes enteramente renovables sería necesario</span><span lang="ES"> </span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">ocupar 660 km2 adicionales de suelo, es decir una
superficie equivalente a más de seis veces la ciudad de Barcelona. El impacto
territorial de dicha transformación no puede ser, pues, minusvalorado. El
volumen total de superficie necesaria para la generación de energía renovable,
de acuerdo con los objetivos del Plan Nacional Integrado de Energía y Clima (PNIEC),
y los procesos de fragmentación y desorden territorial que tal despliegue
ocasionarían, constituyen una hipoteca para usos alternativos del suelo,
implican un impacto significativo sobre hábitats naturales de interés y su
conectividad, alteran, a menudo de manera radical, el paisaje y condicionan de
forma irreversible actividades y formas de vida en muchos territorios. Así, la
implantación de las energías renovables, deseable como es, afecta a un conjunto
de bienes comunes, como el suelo fértil, la biodiversidad y el paisaje, que son
también de importancia vital en el proceso global de transición ecológica en el
que se inserta la transición energética. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: inherit; font-size: medium;">Por otra parte, la conflictividad territorial
obedece también a la distribución de los beneficios y las cargas del proceso de
transición energética. Pese a las declaraciones sobre la conveniencia de
aproximar producción y consumo energético, lo cierto es que las instalaciones
para energías renovables se están ubicando de manera mayoritaria en territorios
poco poblados, que ven muy escasamente compensada la transformación de su
entorno y su paisaje. Asimismo, pese a las posibilidades de avanzar hacia
formas de producción energética y comercialización más distribuidas y plurales,
las iniciativas energéticas locales han encontrado hartas dificultades para
afianzarse, mientras el protagonismo de la transición vuelve a privilegiar a
grandes empresas del sector, lo que puede conducir a la consolidación de nuevos
oligopolios. Finalmente, incluso allí donde se está consiguiendo promocionar
medidas de eficiencia energética o de fomento del autoconsumo, se observa que
tales medidas, en vez de distribuirse de forma igualitaria entre la población,
favorecen sobre todo a hogares acomodados, que cuentan con mayores recursos,
información y capacidad de organizarse. De esta forma, el proceso de transición
energética, en vez de propiciar una mayor equidad territorial y social, podría
implicar un incremento de las desigualdades existentes. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: medium;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">A la conflictividad ha contribuido, también, la
actitud de los poderes públicos. Además de evidenciarse de nuevo un gran
problema de gobernanza y descoordinación entre administraciones (la Administración
General del Estado puede aprobar plantas fotovoltaicas de más de 50 MW incluso
con informes negativos de una Comunidad Autónoma), estas se han mostrado, en
términos generales, remisas a la hora de gobernar el proceso. Durante un largo
tiempo, han dificultado incluso las iniciativas energéticas de carácter comunitario,
social o individual -por ejemplo, a través del malhadado “impuesto al sol”- en
beneficio de las grandes empresas. Por otra parte, salvo en contadas </span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">excepciones</span><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"> y </span><span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">pese a lo
que en materia de planificación establece la Directiva (UE) 2018/2001 relativa
al fomento del uso de energía procedente de fuentes</span><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">
renovables</span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">, los poderes públicos no se han dotado de
instrumentos de planificación territorial que orienten las implantaciones</span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"> energéticas, estableciendo claramente los
espacios excluidos y los de preferente localización, aprovechando para estos
últimos de manera prioritaria los terrenos degradados</span><span style="color: black; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">, los corredores </span><span lang="ES-TRAD" style="color: black; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">de
infraestructuras energéticas y de comunicación ya existentes,
así como los polígonos industriales y comerciales, y las áreas logísticas</span><span lang="ES-TRAD" style="color: red; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">.</span><span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"> El suelo agrícola
debería ocuparse cuando ya no hubiera más alternativa y no como primera opción,
porque la transición energética, necesaria y deseable, no puede ir en
detrimento de la base material de la producción de alimentos y de la vida que
albergan los suelos</span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: medium;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Por el contrario, se está decidiendo proyecto a
proyecto, sin una consideración</span><span lang="ES"> </span><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">global del
</span><span lang="ES-TRAD" style="mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">territorio de implantación y con unos
procedimientos de evaluación ambiental muy poco participativos a escala local.
Además, al no existir instrumentos de planificación territorial o sectorial, se
está vulnerando también el efecto útil de la Directiva 2001/42/CE, relativa a
la evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio
ambiente, muy pertinente para megaproyectos de renovables de tan alta
incidencia ambiental y territorial en las escalas comarcal y local. Salvo
excepciones, ha sobrado improvisación y ha faltado gobernanza territorial,
previsión, claridad y un buen conocimiento de los territorios. El riesgo de
“metástasis” territorial, de nuevas burbujas especulativas e incluso de
judicialización, puede ser la consecuencia de no haber partido de una buena
planificación estratégica y de planes territoriales sectoriales claros que
confieran coherencia al proceso.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: inherit; font-size: medium;">Las urgencias sobrevenidas no son argumento para
sostener que “no hay alternativa” porque esa afirmación, a nuestro juicio, no
se ajusta a la realidad. Se ha echado en falta hasta ahora una discusión en
torno a modelos, así como mayor transparencia y participación de los actores
concernidos, en especial en la escala local. Parecería que, renunciando a
intervenir de manera efectiva, las administraciones quisieran privilegiar la
presunta eficiencia económica en detrimento de la equidad territorial, ambiental
y social. Se trataría de una visión profundamente errónea: la transición
energética solo será posible si es, a un tiempo, eficiente y justa. De lo
contrario, suscitará tales resistencias que resultará inviable. </span></span><o:p></o:p></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4597073772989942620.post-32503938961858637882022-12-07T14:54:00.001+01:002022-12-07T14:54:59.919+01:00¿Vides segregades? Reconstruir fraternitat<div style="text-align: left;"><p style="clear: both; text-align: left;"></p><div style="text-align: left;"><span style="text-align: justify;"><div class="separator" dir="rtl" style="clear: both; text-align: right;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq9PP8pjSBA32CYEGVppqaQ-T9OoeBiyVMq6lJT9Af06OIxXUKS2Z557hAx_yQx9HNzzkObm9q534AV95irccx_MXFVVSS8AUG5TBgCGOzIcJF5q0bJe40LEZnwqzoJoAStjX1nHxmrexS1Q1vFCuXPST3Rl89JtiAUD6oOiqLZfimRw1smfgXoPcS/s253/Vidas%20segregadas.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="253" data-original-width="181" height="253" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq9PP8pjSBA32CYEGVppqaQ-T9OoeBiyVMq6lJT9Af06OIxXUKS2Z557hAx_yQx9HNzzkObm9q534AV95irccx_MXFVVSS8AUG5TBgCGOzIcJF5q0bJe40LEZnwqzoJoAStjX1nHxmrexS1Q1vFCuXPST3Rl89JtiAUD6oOiqLZfimRw1smfgXoPcS/s1600/Vidas%20segregadas.jpg" width="181" /></a></div><div style="text-align: left;"><span style="text-align: justify;">La <a href="https://oriolnello.blogspot.com/search/label/Segregaci%C3%B3%20urbana" target="_blank">segregació urbana</a> -la tendència dels grups socials a separar-se entre ells en funció de la seva capacitat </span><span style="text-align: justify;">d'escollir lloc de residència- és un dels trets característics del procés d'urbanització contemporània. Es tracta d'una dinàmica que afecta la població en el seu conjunt, que ha pres escala metropolitana i que, amb l'increment de les desigualtats socials, tendeix sovint a aprofundir-se en les nostres ciutats. </span></div></span></div>Sobre la segregació urbana i les seves conseqüències, acaba precisament d'aparèixer el volum <i><a href="https://editorial.tirant.com/es/libro/vidas-segregadas-reconstruir-fraternidad-ricard-goma-9788419071774" target="_blank">¿Vidas segregadas? Reconstruir fraternidad</a>. </i>El llibre, publicat per l'editorial valenciana Tirant lo Blanch, ha estat editat per Ismael Blanco i Ricard Gomà, directors, respectivament, de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona. En la seva elaboració ha participat un conjunt de 21 investigadors. <br /><div style="text-align: left;">L'interès principal de l'estudi rau en el fet de que ofereix una visió transversal sobre les múltiples facetes que intervenen en el tema de la segregació urbana: la vida comunitària, la mobilitat, l'educació, les cures, l'accés a la cultura, la salut, l'alimentació, la distribució dels recursos públics i les capacitats d'organització de la ciutadania. Es posen així de relleu tant les implicacions de la segregació respecte les condicions de vida de la població, com en el funcionament de les ciutats i les polítiques públiques. </div><div style="text-align: left;">El llibre ve a constituir la culminació d'una línia de recerca sobre la segregació iniciada fa ja prop d'una dècada, que, fins a la data, ha donat com a fruits principals tres volums, publicats tots ells per l'editorial Tirant lo Blanch en la col·lecció de Geografia dirigida pel professor Joan Romero: <i><a href="https://oriolnello.blogspot.com/2018/11/barris-i-crisi-la-necessitat-de-mes-i.html" target="_blank">Barrios y crisis. Crisis económica, segregación e innovación social en Catalunya</a></i>, editat per Ismael Blanco i Oriol Nel·lo (2018); <i><a href="https://bage.age-geografia.es/ojs/index.php/bage/article/view/3233" target="_blank">Efecto barrio. Segregación residencial y condiciones de vida en las grandes ciudades ibéricas</a></i>, editat per Oriol Nel·lo (2021); i, finalment, aquest <i><a href="https://editorial.tirant.com/es/libro/vidas-segregadas-reconstruir-fraternidad-ricard-goma-9788419071774" target="_blank">¿Vidas segregadas? Reconstruir fraternidad</a>, </i>editat per Ismael Blanco i Ricard Gomà (2022). </div><div style="text-align: left;">En conjunt, aquestes recerques han tingut un doble objectiu: per un costat, assenyalar la importància de la segregació urbana en el manteniment i la reproducció de les desigualtats socials; per l'altre, posar de relleu la necessitat d'explorar polítiques i pràctiques orientades a rearticular espais compartits i xarxes solidàries que facin de les nostres ciutats lloc més habitables i justos. </div><div style="text-align: left;"><br /></div><p></p></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4597073772989942620.post-70369645898223162492022-12-04T17:22:00.001+01:002022-12-05T11:43:16.046+01:00En el desè aniversari de la mort d'Enric Lluch<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxGu4_XdQX3MxBvOUPhOOKx7HH-klCWHQwlxnLWfcoYrWEZ-iWxwI3lk6g98LIpzWwcL4pekNRuRLrEDrDAWI-z3EuKZN9aVa-gFQH06rSOsf7e5MDWxBdIB7vCOl72VROhOGOp0k0zg-Oy80XA-G0AMbteHfaoMBiKi3RB6LGao-V7FyHCSQGwNM-/s490/Enric_Lluch.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="370" data-original-width="490" height="242" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxGu4_XdQX3MxBvOUPhOOKx7HH-klCWHQwlxnLWfcoYrWEZ-iWxwI3lk6g98LIpzWwcL4pekNRuRLrEDrDAWI-z3EuKZN9aVa-gFQH06rSOsf7e5MDWxBdIB7vCOl72VROhOGOp0k0zg-Oy80XA-G0AMbteHfaoMBiKi3RB6LGao-V7FyHCSQGwNM-/s320/Enric_Lluch.jpg" width="320" /></a></div><br />Avui fa deu anys va morir el geògraf Enric Lluch i Martín (Vilassar de Mar, 1928 - Barcelona, 2012). Excel·lent professor, conversador infatigable, universitari atípic, demòcrata compromès, editor innovador, impulsor de múltiples iniciatives culturals i cíviques, la seva tasca va ser clau en la renovació de la Geografia a Catalunya. <p></p><p>En la dècada transcorreguda d'ençà la seva desaparició s'han dut a terme múltiples iniciatives per tal de preservar i difondre en seu llegat. En primer lloc, cal recordar que la seva obra publicada ja havia estat reunida per Abel ALBET en l'imprescindible <i><a href="https://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=&subModuleName=&idCatalogacio=528" target="_blank">Enric Lluch i Martín. L'obra escrita</a>, </i>Barcelona, Societat Catalana de Geografia (2007). D'altra banda, a la Biblioteca de Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona s'ha constituït el <i><a href="https://www.bib.uab.cat/human/fonspersonals/lluch/index.php" target="_blank">Fons personal Enric Lluch</a>, </i>a partir del llegat dipositat per la seva família. El fons -en l'ordenació del qual ha tingut una participació destacada la professora Pilar RIERA- es troba ja en bona mesura classificat i a disposició dels estudiosos. <i> </i></p><p>D'altra banda, han aparegut un seguit d'estudis en els que es glossa la figura i les aportacions d'Enric Lluch, que, en conjunt, constitueixen una bona mostra de l'empremta que la seva tasca ha deixat. Els relacionem tot seguit, tot augurant que l'estudi de l'obra de Lluch contribueixi tant a preservar el seu record, com a impulsar la visió crítica i rigorosa de la societat i el territori que sempre va propugnar. </p><p>ALEGRE, Pau (2013); <a href="http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG/article/view/81104/80833" target="_blank">"Enric Lluch i Martín (1928-2012). Professor de Geografia i editor"</a>. <i>Treballs de la Societat Catalana de Geografia, </i>76 (p. 35-40). </p><p>BENEJAM, Pilar (2014); <a href="https://dag.revista.uab.cat/article/view/v60-n2-benejam/pdf-ca" target="_blank">"Enric Lluch, el mestre"</a>. <i>Documents d'Anàlisi Geogràfica, 60/2 </i>(p. 219-233). </p><p>BURGUEÑO, Jesús (2013); <a href="http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG/article/view/81107/80836" target="_blank">"[Enric Lluch] i l'organització territorial de Catalunya"</a>. <i>Treballs de la Societat Catalana de Geografia</i>, 76 (p. 93-99). </p><p>CARRERAS, Josep M. (2013); <a href="http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG/article/view/81105/80834.pdf" target="_blank">"L'espai en l'obra d'Ernest Lluch"</a>. <i>Treballs de la Societat Catalana de Geografia</i>, 76 (p. 41-58). </p><p>GARCIA RAMON, Maria Dolors (2013); <a href="https://dag.revista.uab.cat/article/view/v59-n2-garcia_ramon/98-pdf-ca" target="_blank">"Enric Lluch (1928-2012). <i>In memoriam</i>. Una mirada des del Departament de Geografia i <i>Documents d'Anàlisi Geogràfica"</i></a>. <i>Documents d'Anàlisi Geogràfica</i>, 59/2 (p. 201-206)</p><p>GINER, Salvador (2014); <a href="https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000202/00000071.pdf" target="_blank">"Introducció"</a>, a <i>Enric Lluch i Martín: semblança biogràfica: conferències pronunciades a la Sala Prat de la Riba el dia 4 de juny 2013. </i>Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Col·lecció Semblances Biogràfiques, 62 (p. 7-8). </p><p>NEL·LO, Oriol (2013); <a href="http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG/article/view/81106/80835" target="_blank">"Quatre lliçons d'Enric Lluch"</a>. <i>Treballs de la Societat Catalana de Geografia</i>, 76 (p. 59-74). </p><p>NEL·LO, Oriol (2014); <a href="https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000202/00000073.pdf" target="_blank">"Quatre lliçons d'Enric Lluch"</a>, a <i>Enric Lluch i Martín: semblança biogràfica: conferències pronunciades a la Sala Prat de la Riba el dia 4 de juny 2013</i>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Col·lecció Semblances Biogràfiques, 62 (p. 13-30). </p><p>NEL·LO, Oriol (2014); <a href="http://oriolnello.blogspot.com/2014/04/enric-lluch-semblances-biografiques-i.html" target="_blank">"Enric Lluch: semblances biogràfiques i estudis sobre la seva obra"</a>, <i>Blog Oriol Nel·lo</i>, 26 d'abril 2014. </p><p>PIÉ, Ricard (2013); <a href="http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG/article/view/81107/80836" target="_blank">"Enric Lluch, el Congrés de Cultura Catalana i la SCOT"</a>. <i>Treballs de la Societat Catalana de Geografia</i>, 76 (p. 87-92). </p><p>RIERA, Pilar (2013); <a href="http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG/article/view/81107/80836" target="_blank">"Enric Lluch, investigador de les estructures territorials de Catalunya"</a>. <i>Treballs de la Societat Catalana de Geografia</i>, 76 (p. 75-86). </p><p>SANCHO, Ferran (2014); <a href="https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000202/00000072.pdf" target="_blank">"Enric Lluch, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona"</a>, a <i>Enric Lluch i Martín: semblança biogràfica: conferències pronunciades a la Sala Prat de la Riba el dia 4 de juny 2013</i>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Col·lecció Semblances Biogràfiques, 62 (p. 9-11).</p><p>TULLA, Antoni F.; GARCIA RAMON, Maria Dolors & ESTALELLA, Helena (2019); <a href="https://dag.revista.uab.cat/article/view/v65-n2-tulla-garcia-estalella/585-pdf-ca" target="_blank">"La Geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Un projecte d'Enric Lluch (I)"</a>. <i>Documents d'Anàlisi Geogràfica</i>, 65/2 (207-242). </p><p>TULLA, Antoni F.; GARCIA RAMON, Maria Dolors & ESTALELLA, Helena (2019); <a href="https://dag.revista.uab.cat/article/view/v66-n1-tulla-garcia-estalella/611-pdf-ca" target="_blank">"La Geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Un projecte d'Enric Lluch (II)"</a>. <i>Documents d'Anàlisi Geogràfica</i>, 66/1 (3-23). </p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4597073772989942620.post-22501457066471064612022-06-10T03:54:00.002+02:002022-06-10T03:54:27.950+02:00L'ajuda mútua en temps de crisi<p> <i></i></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMWmvMnRqNXDed11-wFTClnCAMowjkVTWTvkudOXYJyHscKVo6jqtmw2B1JWEJ8VDXmvCWPB_9msbc7MN863d1Cd2aZCk3WDWGu5ipB0tKk88yXpNoO8bcVQGE0DwAZJbep3ZPaBJWiYykiGA9laxbfq2pF-EZwFRlk7zL84Y_UafqVTWu8PZb1_EU/s335/SOLIVID.%20LLIBRE.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="335" data-original-width="239" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMWmvMnRqNXDed11-wFTClnCAMowjkVTWTvkudOXYJyHscKVo6jqtmw2B1JWEJ8VDXmvCWPB_9msbc7MN863d1Cd2aZCk3WDWGu5ipB0tKk88yXpNoO8bcVQGE0DwAZJbep3ZPaBJWiYykiGA9laxbfq2pF-EZwFRlk7zL84Y_UafqVTWu8PZb1_EU/s320/SOLIVID.%20LLIBRE.png" width="228" /></a></i></div>Acaba de ser publicat el volum <a href="https://www.clacso.org/el-apoyo-mutuo-en-tiempos-de-crisis/" target="_blank"><i>El apoyo mutuo en tiempos de crisis. La solidaridad ciudadana durante </i><i>la pandemia Covid-19</i></a>, que compendia els principals resultats de l'experiència <a href="https://www.solivid.org/" target="_blank">SOLIVID</a>. <p></p><p><a href="https://www.solivid.org/" target="_blank">SOLIVID</a> té els seus <a href="https://oriolnello.blogspot.com/2020/10/solivid-el-mapa-de-les-iniciatives.html" target="_blank">orígens</a> el mes de març de 2020, quan, davant la situació de crisi sanitària i social, va sorgir un gran nombre d'iniciatives solidaries. Diversos grups d'investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona varen decidir impulsar un exercici de cartografia colaborativa per tal difondre i reunir informació sobre aquestes iniciatives. De manera inmediata un gran nombre de grups universitaris de diversos països d'Europa i d'Amèrica Llatina es varen unir a la proposta, de tal manera, que aviat es va constituir una xarxa integrada per 34 grups de recerca de 12 països. </p><p>L'acció d'aquests grups s'ha concretat en la plataforma digital SOLIVID que conté, com a element més destacat, un <a href="https://www.solivid.org/construim-un-mapa/" target="_blank">mapa</a> amb informació sobre 3.177 iniciatives solidàries sorgides davant la pandèmia en 30 països del món. El mapa s'acompanya d'un data set de lliure accés que conté informacions sobre cada una d'aquestes iniciatives. A més la plataforma SOLIVID conté un <a href="https://www.solivid.org/banc-de-recursos/" target="_blank">banc de recursos</a> i <a href="https://www.solivid.org/noticies/" target="_blank">materials per a l'anàlisi i el debat</a>. </p><p>El llibre que ara s'ha publicat analitza els principals resultats d'aquesta empresa. Està integrat per un total de 14 capítols, agrupats en dues parts. En la primera, s'ofereixen visions sobre l'evolució i les caracterítiques de les iniciatives solidàries en set països: Argentina, Bolivia, Brasil, Colòmbia, Espanya, Itàlia i Portugal. En la segona, s'estudien, a un nivell d'escala més detallat les pràctiques d'ajuda mútua en un conjunt de ciutats i regions: Córdoba (Argentina), Porto Alegre (Brasil), Nàpols (Itàlia), Pamplona, el País Basc, València i Madrid (España). El volum ha estat editat per Ismael Blanco, Ricard Gomà i Oriol Nel·lo, que han elaborat també la introducció i les conclusions. La publicació ha estat a càrrec de CLACSO, la més prestigiosa editorial llatino-americana en el camp de les ciències socials. </p><p>El llibre ha estat presentat el dia 7 de juny de 2022 a la Conferencia Latinoamericana de Ciencias Sociales celebrada a Ciutat de Mèxic i ha tingut una presència destacada en la Feria del Libro organitzada amb motiu d'aquesta conferència. El volum es pot descarregar lliurament online a través d'aquest <a href="https://www.clacso.org/el-apoyo-mutuo-en-tiempos-de-crisis/" target="_blank">enllaç</a>. </p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4597073772989942620.post-42813204671233746732022-05-11T10:49:00.002+02:002022-05-11T12:47:34.084+02:00Deu proposicions sobre la segregació urbana i les polítiques de rehabilitació <p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv3M92kTVWzqWMtYbEGNliodjx7pyInJaFIRHnErg12KE7yT9eUCLlfGM8n1pTq837XtJdu7nBUBMP-eqtUX-OWpYJYkl3EYrX5f-FM1n9U9gNq7N-es6CEtZqP3geP6dmnjKsMng8k3fJIrL7JzvUeX_eqPFZtVPTs5uugFnYGngxsF83eeZcRZsu/s3264/20210515_113009.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2448" data-original-width="3264" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjv3M92kTVWzqWMtYbEGNliodjx7pyInJaFIRHnErg12KE7yT9eUCLlfGM8n1pTq837XtJdu7nBUBMP-eqtUX-OWpYJYkl3EYrX5f-FM1n9U9gNq7N-es6CEtZqP3geP6dmnjKsMng8k3fJIrL7JzvUeX_eqPFZtVPTs5uugFnYGngxsF83eeZcRZsu/s320/20210515_113009.jpg" width="320" /></a></div><p>Entre els dies 5 i 9 de maig s'ha
celebrat a Barcelona el curs <i><a href="https://cuimpb.cat/ca/curs/248-politiques-rehabilitacio-urbana" target="_blank">Les noves polítiques de rehabilitacióurbana: necessitats i perspectives</a></i>. El curs organitzat pel Consorci de la
Universitat Menéndez y Pelayo a Barcelona, ha comptat amb la intervenció
d'experts destacats sobre aquests temes, així com de responsables institucionals
de les polítiques de rehabilitació a Espanya, Catalunya i l'àmbit barceloní. El
programa, que ha estat seguit per uns 200 participants presencials i online,
s'ha completat amb un taller dirigit per Carme Trilla, directora de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona. </p><p>Trobareu a continuació les conclusions que Oriol Nel·lo, director del curs, va presentar en la cloenda dels treballs. </p><p><br /></p><p>"De les aportacions i els debats d'aquests dies se'n deriven un seguit de constatacions i propostes que poden resultar d'utilitat per a la comprensió de les transformacions de les nostres ciutats i de les polítiques que podem desenvolupar-hi. Sense la pretensió d'abastar en el seu conjunt la riquesa de les aportacions i debats del curs, podríem tractar de compendiar els principals ensenyaments d'aquests dies en les deu proposicions següents: </p><p>1. <u>La naturalesa de la segregació residencial</u>. La concentració dels grups socials més vulnerables en algunes àrees de la ciutat té el seu origen en la dinàmica de segregació residencial, és a dir, la tendència dels grups socials a separar-se sobre l'espai urbà en funció de la seva capacitat d'escollir lloc de residència. Aquesta, al seu torn, està condicionada principalment per dos factors: els ingressos de les persones i les famílies, d'una banda, i els preus del sòl i l'habitatge, de l'altra. Com ens va recordar Ismael Blanco en la seva ponència, la segregació urbana en general i la segregació residencial en particular són uns dels trets consubstancials del procés de urbanització capitalista. </p><p>2. <u>La relació entre les desigualtats socials i la segregació residencial</u>. La segregació està estretament lligada a les desigualtats socials, però, com ens ha explicat el professor Tiit Tammaru, aquesta relació no és necessàriament linear ni inmediata. En primer lloc, la relació entre desigualtat i segregació és mediada pel règim urbà i per la planificació urbanística, de manera que polítiques urbanes i d'habitatge més liberals o més socialdemòcrates, per exemple, poden condicionar la ubicació dels grups socials sobre l'espai. D'altra banda, els efectes de la desigualtat sobre la segregació poden produir-se de manera retardada en el temps, fins en lapses de una dècada. Finalment, l'increment de la desigualtat no necessàriament resulta amb una augment de la segregació: al contrari, poden donar-se casos en que l'increment de la primera afavoreixi la reducció de la segona, per exemple a través de procesos de gentrificació que, si més no de manera temporal, comportin una reducció de la separació física entre llars amb nivells d'ingressos diversos; d'altra banda, polítiques públiques d'habitatge molt actives, que afavoreixin la reducció de la desigualtat, poden incrementar la segregació si les operacions d'habitatge social es fan de manera concentrada sobre l'espai. </p><p>3. <u>Els trets fonamentals de la segregació residencial</u>. En tot cas, es pot concloure que avui, en les ciutats europees la segregació residencial es un fenomen caracteritzat per cinc trets, que Ismael Blanco ha resumit de la manera següent: </p><p> a) Es tracta d'una dinàmica <i>estructural</i> que precedeix de lluny les crisis actuals, tot i que que aquestes hagin pogut contribuir a exacerbar-ne alguns aspectes. </p><p> b) La segregació, segons els estudis comparatius disponibles per a les grans ciutats europees (Tammaru), en la majoria de casos <i>tendeix a aprofundir-se</i>. </p><p> c) Lluny d'afectar només els grups més vulnerables, la segregació <i>concerneix tots els grups socials</i> i, de fet, sovint la separació entre els grups és més el resultat de la secessió dels rics que no pas únicament del confinament dels pobres en determinades àrees de la ciutat.</p><p> d) La segregació presenta unes <i>continuïtats espacials i temporals acusades</i>, de manera que els barris o àrees que s'han especialitzat com a àmbit residencial de població d'un determinat nivell de renda tendeixen a mantenir aquesta especialització al llarg de períodes molt llargs. </p><p> e) Finalment, la segregació ha pres avui decididament una <i>escala metropolitana</i>, de tal manera que els territoris que s'especialitzen socialment ja no són només els carrers d'un barri, o els barris d'un municipi, sinó municipis i eixos metropolitans sencers respecte el conjunt de la metròpolis. </p><p>4. <u>L'"efecte barri": la segregació, reflex i causa de la desigualtat</u>. El debat sobre el denominat "efecte barri" ha confrontat els arguments dels autors que consideren que la segregació no és altra cosa que el reflex espacial de les desigualtats i aquells que han afirmat que la segregació contribueix també a mantenir-les i a reproduir-les. Les evidències aportades pel estudis realitzats a les grans ciutats espanyoles -en relació a temes diversos com l'educació, la salut, les oportunitats i l'accés a l'energia- posen en relleu la importància dels factors espacials com a factor que contribueix a mantenir i incrementar les desigualtats. L"efecte barri" incideix doncs en les condicions de vida i les oportunitats i té implicacions fins i tot sobre l'organització de la ciutadania. Aquesta depèn no només de les necessitats, sinó també de les capacitats de cada barri i aquestes, al seu torn, estan condicionades pel capital social del que el veïnat disposa. Els treballs recents sobre l'impacte social i territorial de la pandèmia confirmen la importància de la segregació tant en la reproducció de la desigualtat com en l'organització de la ciutadania. </p><p>5. <u>La necessitat de polítiques específiques per fer front a les causes i els efectes de la segregació</u>. L'evidència de que la segregació no és només un simptoma sinó un problema en si mateixa, indica que ha de ser tractada a través de polítiques específiques. Aquestes polítiques, per tal de ser efectives s'han de proposar dos objectius. En primer lloc, millorar les condicions de vida dels barris vulnerables, tot incidint de manera directa en les desigualtats socials i territorials. En segon lloc, fer minvar les causes de la segregació, a través de l'equalització dels nivells de serveis, accessibilitat i dignitat urbana de la ciutat en el seu conjunt. </p><p>6. <u>El problema dels recursos locals per a les polítiques de rehabilitació</u>. Des de l'àmbit local, el primer problema per al desenvolupament de les polítiques de rehabilitació són els recursos disponibles. Els àmbits metropolitans es caracteritzen tant per la integració i interdependència del territori, com per la fragmentació administrativa. En aquest context, com ha explicat Maite Vilalta, els recursos per càpita dels que disposen els municipis són molt desiguals, de tal manera que a l'àmbit metropolità barceloní els recursos per càpita d'algunes ciutats doblen els de les ciutats veïnes. L'origen d'aquestes desigualtats es deriva, en bona mesura de la dependència del finançament local d'un seguit d'impostos estretament relacionats amb el valor del sòl i l'habitatge. Es dóna així la paradoxa de que els municipis que, per mor dels preus, atreuen els grups socials més vulnerables són aquells que disposen, en termes relatius, d'una menor base fiscal i menys recursos per prestar els serveis que aquesta població necessita. </p><p>7. <u>La importància de l'escala metropolitana i la cooperació interadministrativa</u>. La combinació entre metropolitanització, segregació i fragmentació administrativa fa imprescindible que les polítiques de rehabilitació tinguin un abast, com a mínim, metropolità o regional. El Pla de Barris de Barcelona, que s'està portant endavant des de l'any 2016 amb resultats favorables, compta per al seu desenvolupament no només amb la voluntat política del consistori, sinó amb els recursos de tota la ciutat per tal de millorar les condicions de vida en els barris més vulnerables. Aquest mateix exercici resulta però impossible en la majoria de municipis vulnerables de l'àrea i la regió metropolitana de Barcelona. Donada la interrupció de les convocatòries de la Llei de Barris de Catalunya des de l'any 2011 i el caràcter encara incipient de les iniciatives de les administracions metropolitana i provincial en aquest àmbit, la dotació, a partir de l'any, dels fons Next Generations de la Unió Europea pot constituir una important oportunitat. </p><p>8. <u>Els requisits bàsics de les polítiques de rehabilitació</u>. Ara bé, l'experiència acumulada al llarg dels anys -a través dels programes URBAN, Llei de Barris, Pla de Barris i d'altres- indica que el fet que les polítiques de rehabilitació siguin plantejades a l'escala adequada és una condició necessària, però no suficient per a la seva eficàcia. Així, l'experiència mostra que -tot i que, com ha assenyalat Carles Llop, en matèria de rehabilitació no pot haver-hi receptes generals- els programes de rehabilitació han de reunir un seguit de condicions bàsiques: </p><p> a) Disposar de <i>recursos específics</i> suficients per tal de fer front a les necessitats de projectes de rehabilitació integral dels barris (com a termes de referència és bo recordar que la mitjana de recursos assignats a cada barri a través de la Llei 2/2004 fou de 9,4 M€; en el cas del Pla de Barris de Barcelona es de 13M€). </p><p><span> </span>b) Tenir la voluntat d'intervenir de manera <i>transversal</i> sobre tots els aspectes que incideixen en les condicions de vida del barri: de l'educació a l'espai públic, de l'habitatge a l'accessibilitat i el medi ambient, dels equipaments a la salut i a l'ocupació. Les aproximacions sectorials -ja siguin d'habitatge, de medi ambient o d'energia- han mostrat de manera reiterada les seves limitacions a l'hora d'aconseguir millores de conjunt. </p><p> c) Ésser dissenyades, aplicades i avaluades amb la <i>implicació directa del veïnat</i>. Per tal de tenir èxit les polítiques de rehabilitació han de tenir els veïns com a destinataris sinó com a protagonistes. Així, a més de participar en la seva definició, la ciutadania de cada barri ha de tenir un paper determinant en la definició de la diagnosi de partida, l'establiment dels objectius, la gestió de les actuacions, el seu seguiment i la seva avaluació. </p><p> d) Disposar d'<i>un model de gestió</i> que en primer lloc, proposi l'assoliment no només d'objectius immediats, sinó també a mitjà i a llarg termini; en segon lloc, apliqui el principi de subsidiarietat, de tal forma que tot el que pugui gestionar-se eficientment per l'administració més propera no ho sigui per una instància superior; i finalment, disposi de mecanismes d'avaluació interna i externa, tant durant com al final de les actuacions en cada barri. </p><p>9. <u>De les limitacions i els riscos de les polítiques de rehabilitació</u>. Les polítiques de rehabilitació urbana són només un dels factors que incideixen en l'evolució de l'evolució els barris. Tenen un abast forçosament limitat i han de fer front sovint a corrents socioeconòmics de fons o esdeveniments sobrevinguts que impulsen les condicions de vida en direcció contrària als objectius de les polítiques de rehabilitació. Per això hi ha barris que, tot hi haver estat objecte de manera successiva diversos projectes de rehabilitació, continuen patint feixucs problemes. Ara bé, com ha assenyalat Antoni López-Gay, els riscos de les polítiques de rehabilitació poden derivar-se no només del seu abast limitat, sinó també dels resultats del seu èxit. Així, la millora de les condicions de vida en un barri poden ser percebudes pel mercat, de tal manera que s'hi produeixi un increment dels preus de l'habitatge que facin més difícil d'accedir-hi, tant a través de la compra com del lloguer. D'aquí, la necessitat de governar les transformacions suscitades per les polítiques de rehabilitació. </p><p>10. <u>La necessitat de governar les transformacions</u>. La segregació residencial és un dels trets distintius de les nostres ciutats. Constitueix no només un reflex, sinó també una causa del manteniment i reproducció de les desigualtats. Les polítiques de rehabilitació de barris poden ser un instrument eficaç per tal de fer front a les seves causes i els seus efectes, tot impulsant l'equitat, social i territorial, a la ciutat. Per ser efectives, a més de comptar amb l'escala, els recursos i les característiques adequades hauran de coordinar-se estretament amb d'altres polítiques urbanes. En particular, resulta imprescindible conjunyir les polítiques de barris amb les d'habitatge, a través de mesures com les reserves obligatòries d'habitatge protegit, l'exercici del dret de tempteig i retracte, la rehabilitació amb finalitats socials, la regulació del lloguer o la limitació de l'allotjament turístic. Finalment, per a l'impuls de les polítiques de barris cal la voluntat política de reconèixer la centralitat de la problemàtica i les potencialitats transformadores de les àrees vulnerables. Com s'ha dit, no és possible desenvolupar una política per a les "perifèries" urbanes, sense posar les "perifèries" en el centre de la política urbana. </p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4597073772989942620.post-5868415529212162162022-05-08T20:30:00.000+02:002022-05-08T20:30:44.389+02:00Urbicidi<p></p><div class="separator" dir="rtl" style="clear: both; font-size: 12pt; text-align: right;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhm6Wwm6DuOl71U18hWI3Eo8EmikgamPSvC01nC2jINolHVTCO6G3BU0q3IyQp9kXQGUvIqrOs9Wn8RTzDgj0LLHRVJbVfo7kEH4c7_lorTG941G0nXW8BDru8K0nWK1IGfEfVTiqcfMw0CLDbKEzZ4Tf8uPYmAzSDHNGGNbwvonsVqkGirskaZPDOX/s600/Mar%C3%ADupol%20(2).jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="398" data-original-width="600" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhm6Wwm6DuOl71U18hWI3Eo8EmikgamPSvC01nC2jINolHVTCO6G3BU0q3IyQp9kXQGUvIqrOs9Wn8RTzDgj0LLHRVJbVfo7kEH4c7_lorTG941G0nXW8BDru8K0nWK1IGfEfVTiqcfMw0CLDbKEzZ4Tf8uPYmAzSDHNGGNbwvonsVqkGirskaZPDOX/s320/Mar%C3%ADupol%20(2).jpg" width="320" /></a></div><span style="font-family: inherit;"> La guerra,
com el conjunt de la nostra societat, ha esdevingut urbana. Les imatges de la
destrucció de Mariúpol i d’altres ciutats ucraïneses confirmen de manera aclaparadora
la sentència. Fa ja uns anys, <a href="https://www.versobooks.com/books/365-cities-under-siege#:~:text=From%20the%20slums%20of%20the,world's%20rapidly%20expanding%20metropolitan%20areas." target="_blank">Stephen Graham</a> va explicar les raons per les
quals els conflictes bèl·lics es centren cada vegada més en les àrees urbanes:
són els nodes de comunicacions, els motors de l’economia i la residència de la
major part de la població. Queden lluny els temps en que els exèrcits
s’enfrontaven en camp obert, com en una justa o un torneig. <o:p></o:p>
</span><p class="MsoNormal"><span style="font-family: inherit; line-height: 107%;">Ara bé, en els
darrers temps hem vist una i altra vegada com, més que ser preses, les ciutats són
destruïdes, anihilades. D’aquesta manera, els noms de Grozni, Alep o Mariúpol
s’han sumat als de Dresden, Le Havre, Hiroshima o Guernica. La destrucció de la
ciutat en comptes de ser un “efecte colateral” del conflicte armat, n’ha
esdevingut un dels objectius. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: inherit; line-height: 107%;">La lògica
d’aquest tipus d’accions, ens diuen els experts, pot respondre a diverses
causes. En primer lloc, els cost de la lluita a l’interior de la ciutat resulta
extraordinàriament elevat i dissuasiu per als exèrcits atacants, com els setges
de Leningrad, Sarajevo o Kíiv han posat en evidència. Davant d’aquestes
dificultats, l’anorreament de l’espai construït a través de bombardeigs pot
semblar una alternativa adequada. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: inherit; line-height: 107%;">Però hi ha
més que això. La destrucció de les ciutats té sovint també una component
simbòlica, programàtica. L’esfondrament del pont de Mostar durant la guerra de
Bòsnia, o la demolició de l’habitatge població palestina en els territoris
ocupats per Israel no responen tant a necessitats bèl·liques com a la
destrucció deliberada d’elements físics que simbolitzen i fan possible la vida
de comunitats heterogènies. És el que s’ha denominat “urbicidi”, un terme
encunyat en els anys seixanta en els Estats Units per descriure la transformació
de la ciutat en benefici de l’automòbil privat i que ha acabat emprant-se
sobretot en referència a les destruccions associades als conflictes armats. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: inherit; line-height: 107%;"><a href="https://www.routledge.com/Urbicide-The-Politics-of-Urban-Destruction/Coward/p/book/9780415573566" target="_blank">Martin Coward</a>
va tractar les raons i les conseqüències d’aquesta estratègia devastadora a <i style="mso-bidi-font-style: normal;"><a href="https://www.routledge.com/Urbicide-The-Politics-of-Urban-Destruction/Coward/p/book/9780415573566" target="_blank">Urbicide. The Politics of Urban Destruction</a></i>.
Hi cita les paraules amb les que l’escriptora croata Slavenka Drakulic explicava
la seva desolació davant la destrucció del pont de Mostar: tots donem per
descomptat que morirem, però els ponts (o les ciutats, o els paisatges) van ser
construïts per sobreviure’ns, transcendeixen el nostre destí individual; la
seva destrucció no és la mort d’un de nosaltres, sinó de tots nosaltres. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: inherit; line-height: 107%;">L’urbicidi
pot ser considerat doncs una forma específica de violència política. En els
conflictes que volen enfrontar la població segons l’origen o la llengua, es
concreta sovint en la destrucció del medi edificat que fa possible la vida en
comú. Mariúpol, dues vegades destruïda en menys d’un segle -en la Segona Guerra
Mundial i en els darrers mesos- n’és un tràgic exemple. L’any 2014, la ciutat comptava
478.000 habitants (una mica més que Palma, doncs) i les comunitats ucraïnesa i
russa hi tenien aproximadament el mateix pes. Hi havia també una notable
presència de grecs pòntics. Abans de la Segona Guerra Mundial la ciutat havia
comptat amb una destacada comunitat jueva, com explica, a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La meva mare era de Mariúpol</i>,<i style="mso-bidi-font-style: normal;">
</i><a href="https://librosdelasteroide.com/autor/wodin-natascha">Natascha Wodin</a>, filla d’una dona de la ciutat duta a Alemanya com a
treballadora forçada durant la contesa. Els combats d’ara no només han causat
milers de morts irreparables, sinó que han anihilat l’espai construït que havia
suportat aquesta diversitat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: inherit; line-height: 107%;"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Mikhail_Bulgakov" target="_blank">Mikhail Bulgákov</a>,
que era nat a Kíiv, va novel·lar les penalitats d’una família de la ciutat, els
Turbín, durant la guerra civil ucraïnesa de 1918-1919. En el conflicte -que
enfrontà no només els bolxevics i els exèrcits blancs, sinó diverses forces nacionalistes
i dels estats veïns- la ciutat fou presa per uns i altres més d’una dotzena de
vegades. L’escriptor hi detalla l’aixovar que, en morir, la mare havia deixat als
fills: “les rajoles, els vells mobles de vellut vermell, els llits amb boles
brillants, les catifes pelades, bigarrades i carmesines,... les tasses
daurades, l’argent, els retrats, les cortines i les set cambres polsoses i
plenes de coses on havien crescut els joves Turbín”. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: inherit; line-height: 107%;">En veure les
cases de les ciutats ucraïneses esventrades per les bombes, aquest passatge ens
ve al cap una i altra vegada. La destrucció dels habitatges representa de
manera palmària les vides devastades, no només per la mort dels que hi
resideixen, sinó també per la desaparició dels objectes que amb treballs i amb
esperances una família ha aplegat al llarg d’una vida. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">La destrucció
de la ciutat persegueix el mateix fi, a una escala més gran, esbalaïdora.
Significa l’anorreament dels béns comuns, del patrimoni col·lectiu construït al
llarg de segles, la base física que podria fer possible la vida en comú. Per
aquestes raons, l’urbicidi, lluny de ser un simple dany colateral, és un crim
particularment execrable. </span><o:p style="font-size: 12pt;"></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: x-small; line-height: 107%;">[Article publicat al Diari <i>Ara</i>, 7.05.2022]</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: x-small; line-height: 107%;">[Fotografia: </span><span style="background-color: white; color: #888888; font-size: 13px; letter-spacing: 0.13px;"><span style="font-family: inherit;">Alexander Ermochenko/Reuters]</span></span></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4597073772989942620.post-18939528425607025352022-04-18T17:51:00.001+02:002022-04-18T17:51:33.131+02:00Els Jocs Olímpics al Pirineu? Depèn<p></p><div class="separator" dir="rtl" style="clear: both; font-size: 12pt; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB9P1Gp0aRP_LAaL1YzGFsSlgRx2lL-qEsiXk5vqHE_1COACjFxffGf7WS5ygO1fi1qa7ffZ0adkCazb-bz9-PLFWs0Ey92U7YNs7njfHBIG570Oij9c2paFvoOEMp2CE-qMukTjMsRN7GUze9J7nXJou_xEIUTIUzxhuJ9hpWUuhT2-DAidycZ_yu/s4608/20180331_140322.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="4608" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB9P1Gp0aRP_LAaL1YzGFsSlgRx2lL-qEsiXk5vqHE_1COACjFxffGf7WS5ygO1fi1qa7ffZ0adkCazb-bz9-PLFWs0Ey92U7YNs7njfHBIG570Oij9c2paFvoOEMp2CE-qMukTjMsRN7GUze9J7nXJou_xEIUTIUzxhuJ9hpWUuhT2-DAidycZ_yu/s320/20180331_140322.jpg" width="320" /></a></div>M’han preguntat diverses vegades si era “favorable” o “contrari” a la
celebració dels Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu. Sempre he contestat “depèn”.<p></p>
<p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto;"><span style="line-height: 115%;">En el debat sobre els Jocs han primat aspectes com els llocs de
celebració de les proves, la realització d’una consulta o l’acord amb Aragó,...
S’hi troba a faltar una qüestió molt més bàsica: de què haurien de servir? <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto;"><span style="line-height: 115%;">Per respondre, cal tenir en compte que l’Alt Pirineu i l’Aran pateixen
problemes feixucs. El despoblament accelerat del segle passat s’ha estroncat,
però les seves seqüeles perduren. Mentre que aquestes terres representen el 20%
de la superfície de Catalunya, hi resideix només l’1% de la població. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto;"><span style="line-height: 115%;">L’economia pirinenca se sustenta avui en el sector serveis. En tot l’Alt
Pirineu resten poc més de 2.100 pagesos. La indústria hi decandeix i l’ocupació
es concentra en l’hostaleria, la construcció i el comerç. A l’Alt Pirineu hi ha
més treballadors públics que no pas pagesos. Les 10 estacions d’esquí alpí, que
han estat bàsiques per al desenvolupament econòmic, tenen una vida precària. La
majoria són avui gestionades per la mateixa Generalitat. A mig termini han de
fer front, a més, a les incògnites del canvi climàtic. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto;"><span style="line-height: 115%;">L’accessibilitat cap a la plana ha millorat gràcies al condicionament de
les carreteres. El transport públic presenta però greus mancances. El tren
només arriba, molt precàriament, fins a la Cerdanya i el Pallars Jussà. Pel que
fa als autobusos de línia, resulta més costós viatjar de Llavorsí a Barcelona
que volar de l’aeroport de El Prat a moltes ciutats europees. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto;"><span style="line-height: 115%;">Els preus de l’habitatge, condicionats per la segona residència, resulten
inassequibles, especialment en els pobles de capçalera de vall. La presència
d’habitatge protegit és molt reduïda. Això contribueix a que els joves i els
més desafavorits es concentrin en les capitals comarcals. A Puigcerdà, la Seu o
Tremp s’hi troben àrees amb índexs de vulnerabilitat semblants als d’algunes
ciutats metropolitanes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto;"><span style="line-height: 115%;">Finalment, els espais naturals, que constitueixen un patrimoni
extraordinari i presten serveis ambientals a tot Catalunya, han estat
delimitats i nominalment protegits. Però els recursos que s’hi esmercen són molt
reduïts. El pressupost anual del Parc Natural de l’Alt Pirineu, que cobreix una
superfície de 80.000 ha (8 vegades el terme de Barcelona), a dures penes ha
superat en els darrers anys un milió d’Euros.
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto;"><span style="line-height: 115%;">Al costat d’aquest problemes, el Pirineu compta amb unes notables
potencialitats. La creixent demanda d’aliments de qualitat pot constituir la
base per a un renaixement per a la producció agrícola i la ramaderia extensiva.
L’aspiració de part de la població de residir i treballar en territoris menys
densos obre possibilitats d’atraure residents, si s’estenen les xarxes
telemàtiques i s’enforteixen els serveis de les capitals comarcals. El
patrimoni pirinenc pot contribuir a la innovació i el desenvolupament local,
com mostra l’experiència del Centre d’Art i Natura de Farrera, Premi Nacional
de Cultura de l’any passat. I així podríem anar dient. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto;"><span style="line-height: 115%;">És davant d’aquests problemes i potencialitats que, quan em pregunten què
penso dels Jocs al Pirineu, responc “depèn”. Depèn del futur que a través
d’aquesta iniciativa es vulgui impulsar. El Parc del Segre de la Seu d’Urgell,
construït per als Jocs 1992, així ho mostra: ha estat un èxit perquè es va concebre
al servei d’un projecte de ciutat endreçada, equitativa i respectuosa amb l’entorn.
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto;"><span style="line-height: 115%;">Si els Jocs han de servir per disfressar els efectes del canvi climàtic,
per potenciar les comunicacions en vehicle privat i enfortir la creença de que
l´únic futur possible passa pel negoci immobiliari, l’hostaleria i l’esquí,
considero que més valdria que no es celebressin. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto;"><span style="line-height: 115%;">Si, al costat de les celebracions esportives, els Jocs servissin per enfortir
les ciutats pirinenques, incrementar l’habitatge assequible, millorar el
transport públic i promoure una gestió adequada de l’entorn penso que podrien
ser una oportunitat interessant per a l’Alt Pirineu i l’Aran. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto;"><span style="line-height: 115%;">Fins que les institucions ens mostrin clarament en quina mesura els Jocs
que projecten volen ser una cosa o una altra, la resposta més assenyada
continuarà sent “depèn”.</span></p><p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-size: x-small;">[Article publicat a <i>El Periódico</i>, 7.04.2022. Fotografia ON]</span></span><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormalCxSpFirst"><br /></p>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4597073772989942620.post-8246108533826573132021-08-12T12:39:00.000+02:002021-08-12T12:39:14.487+02:00Ampliar l'aeroport? Temps, rigor i prudència<p class="MsoNormalCxSpFirst"><span face=""Calibri",sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><p class="MsoNormalCxSpFirst" style="margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: times;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBS0hGvSRQLL04eVJvZKvpAlZSNzjBpY-Dtj_zCd5_MutSuWP4OBY4dwerQxKlxsFd2v5DbkWXEUPgERE4iPHDbpIPDVUHvrHa7Y02f_V23ISQ-zg8XWoKlQ-XTJ_E1daVOiuYflZP1Vw/s1181/Aeroport+del+Prat.png" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="765" data-original-width="1181" height="207" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBS0hGvSRQLL04eVJvZKvpAlZSNzjBpY-Dtj_zCd5_MutSuWP4OBY4dwerQxKlxsFd2v5DbkWXEUPgERE4iPHDbpIPDVUHvrHa7Y02f_V23ISQ-zg8XWoKlQ-XTJ_E1daVOiuYflZP1Vw/s320/Aeroport+del+Prat.png" width="320" /></a></div><span style="font-family: times;">A bona part de les grans ciutats d’Europa es debat sobre la
necessitat i l’oportunitat d’ampliar els seus aeroports. No són pas debats
senzills. Al contrari, requereixen de temps, rigor i prudència: tres factors
dels quals la discussió sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat sembla tan
necessitada com mancada. <o:p></o:p></span><p style="text-align: left;"></p>
<p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: times;">La necessitat de donar-se temps es deriva, en primer lloc, del fet
que, en el context de crisi ambiental global, el transport aeri es troba en un
moment de canvis notables. La decisió del govern francès de <a href="https://www.aerotime.aero/27228-paris-airport-expansion-scrapped-over-environmental-concerns" target="_blank">no ampliarl’aeroport Charles De Gaulle</a> anunciada el mes de febrer d’enguany o l’oposició
de Sadiq Khan, alcalde del Greater London, a la <a href="https://www.london.gov.uk/press-releases/mayoral/statement-from-sadiq-khan-on-heathrow-decision#:~:text=Sadiq%20Khan%2C%20the%20Mayor%20of,net%2Dzero%20carbon%20by%202030." target="_blank">construcció de la tercera pistade Heathrow</a> s’han fonamentat, sobretot, en consideracions de caire ambiental i
en la necessitat de donar compliment als acords de París sobre l’escalfament
global. En aquesta situació, el govern espanyol, que fa mig any va declarar de
manera emfàtica la situació d’emergència climàtica, haurà de justificar amb
arguments de molt de pes la necessitat d’ampliar els aeroports de Barcelona i
Madrid.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: times;">A les prevencions associades a la qüestió ambiental s’afegeix la
situació engendrada per la pandèmia. Aquesta ha evidenciat les possibilitats del
teletreball i ha posat de relleu els riscos sanitaris (reals o percebuts)
associats als desplaçaments. L’impacte d’aquestes qüestions sobre els hàbits dels
usuaris són encara incerts, però poden resultar profunds i de llarga durada.
Podrien venir a sumar-se, a més, a l’extensió de l’incipient moviment <i style="mso-bidi-font-style: normal;">flight shame</i>, o “vergonya de volar”, iniciat
en els països del nord d’Europa, que propugna la limitació voluntària dels
desplaçaments en avió. Avui, qualsevol predicció sobre l’evolució del tràfic
aeri resulta, com a mínim, agosarada. Les decisions sobre les infraestructures
requereixen de temps per a l’estudi, la reflexió i l’acord. Les presses amb les
que s’ha plantejat la discussió sobre l’ampliació del Prat no s’adiuen en
absolut a aquest requeriment. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: times;">El segon element necessari per a la presa de decisions d’aquest
tipus és el rigor. Una actuació com la que es proposa té unes implicacions de
gran abast. Des del punt de vista pressupostari, els 1.700 milions d’inversió
anunciats suposen més de 10 vegades els recursos que l’Ajuntament de Barcelona
ha pogut esmerçar en el <a href="https://oriolnello.blogspot.com/search/label/Pla%20de%20Barris" target="_blank">Pla per a la millora de barris</a> de la ciutat en els
darrers quatre anys i un volum molt superior al que la Generalitat i els
ajuntaments va invertir en la <a href="https://oriolnello.blogspot.com/search/label/Llei%20de%20Barris" target="_blank">Llei de Barris</a> entre 2004 i 2010, per posar només
un parell d’exemples. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: times;">Pel que fa als aspectes territorials, la conveniència de
l’ampliació hauria de considerar-se en relació al conjunt de les
infraestructures d’accessibilitat exterior de Catalunya. En particular, tal com
han fet notar els ajuntaments de Barcelona i el Prat, cal estudiar les
possibilitats de transvasament de la mobilitat a curta i mitjana distància cap
al tren d’alta velocitat. En aquest sentit, sorprèn l’inconcret anunci realitzat
en els darrers dies sobre la connexió amb alta velocitat dels aeroports de Reus
i Girona. La primera resultarà molt difícil per raó de <a href="https://www.ara.cat/opinio/corredor-mediterrani-conquesta-problema_129_2596163.html" target="_blank">les actuacions ferroviàries realitzades pel mateix Ministeri de Transports en el Camp deTarragona</a>. En el cas de la segona, tot i estar prevista des de l’any 2010 en el
Pla Territorial de les Comarques Gironines, Estat i Generalitat han deixat
transcórrer més d’una dècada sense cap avenç substantiu. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto;"><span style="font-family: times;"><span style="line-height: 115%;">Rigorosa ha de ser també l’estimació de l’impacte econòmic de
l’actuació proposada, en particular pel que fa als seus efectes sobre l’ocupació.
Les informacions que s’han donat a conèixer fins a la data són, com a mínim,
discutibles. És creïble la generació de 85.000 nous llocs de treball? En quin
termini? D’altra banda, caldria analitzar el cost d’oportunitat d’aquesta
inversió i si emprar els recursos en consolidar el Corredor Mediterrani, així
com en impulsar els serveis ferroviaris regional i de rodalies (manifestament
millorables</span> <span style="line-height: 115%;">en molts aspectes) no podria donar millor rendiment en termes
econòmics, laborals i socials.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto;"><span style="font-family: times;"><span style="line-height: 115%;">Finalment, a l’hora de prendre una decisió com la que es proposa cal
prudència, que segons diuen és la primera virtud en política. Cal prudència i respecte
pel que fa a l’ús dels recursos, al diàleg institucional i als processos
democràtics de participació. I cal, sobretot, prudència en matèria ambiental,
ja que les actuacions que es proposen poden tenir efectes irreversibles en un
medi particularment fràgil com és el Delta del Llobregat. Sorprèn en aquest
sentit que s’anunciïn acords i decisions sense haver donat a conèixer els projectes</span>
<span style="line-height: 115%;">en la seva
integritat i avaluat el seu impacte ambiental, que, com han recordat el
portaveus europeus, és responsabilitat del Estats membres. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: times;">Prendre el temps adequat, avaluar amb rigor els avantatges i
inconvenients i actuar amb prudència en un escenari molt incert. Aquests són
els requisits necessaris per tal que les institucions i la societat catalana puguin
dur a terme un debat constructiu sobre l’aeroport del Prat, lliure de
imposicions, pressions i prejudicis.<span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></span></p><p class="MsoNormalCxSpMiddle" style="margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto;"><span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: times; font-size: x-small;">[Article publicat a <i><a href="https://www.elperiodico.com/es/opinion/20210810/ampliar-aeropuerto-prat-tiempo-rigor-articulo-oriol-nello-11981577" target="_blank">El Periódico</a></i>, 11.08.2021. Imatge: Mapa Urbanístic de Catalunya]</span></span></p><br /></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4597073772989942620.post-45126464934929712762021-02-07T20:38:00.001+01:002021-02-07T21:13:07.201+01:00Moviments socials a les ciutats del sud d'Europa<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvRB-tjhH-HpImG9XM5TS-VkuuZXRnv6B3CvHUaUaFXZ7sjt5g4tdMxtHV4xMNndEEMbPvwocdmZ8S2zVqfVWArSxHkORibQFJdUDnR_Fj09tebl186eR_DAxcMVots29bcqoybuRWRYY/s460/Social+Movements+and+Public+Policies.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="460" data-original-width="306" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvRB-tjhH-HpImG9XM5TS-VkuuZXRnv6B3CvHUaUaFXZ7sjt5g4tdMxtHV4xMNndEEMbPvwocdmZ8S2zVqfVWArSxHkORibQFJdUDnR_Fj09tebl186eR_DAxcMVots29bcqoybuRWRYY/s320/Social+Movements+and+Public+Policies.jpg" /></a></div>El tema dels <a href="https://oriolnello.blogspot.com/2016/03/moviments-urbans-i-institucions.html" target="_blank">moviments socials urbans</a> ha adquirit especial actualitat en els països europeus en els darrers anys. Així, a resultes de la crisi econòmica iniciada l'any 2008 es va produir en moltes ciutats un <a href="https://oriolnello.blogspot.com/2015/11/la-ciutat-en-moviment.html" target="_blank">esclat de mobilitzacions i de noves pràctiques ciutadanes d'innovació social</a>. A les grans ciutats espanyoles, això va culminar l'any 2015, amb l'accés al govern de les principals ciutats de forces polítiques nascudes d'aquests moviments. En els darrers anys, el descontentament social s'han ampliat i diversificat, com ha mostrat per ejemple la mobilització dels <i>gilets jaunes</i> a França, expressant-se a vegades a través d'esclats de xenofòbia i racisme, impulsades i aprofitats per <a href="https://www.blogger.com/blog/post/edit/4597073772989942620/5548558703555218668" target="_blank">forces d'extrema dreta</a>. <div>Justament sobre aquest tema acaba d'aparèixer el volum <i><a href="https://link.springer.com/book/10.1007/978-3-030-52754-9" target="_blank">Social Movements and Public Policies in Southern European Cities</a></i>, editat per Laura Fregolent i Oriol Nel·lo i publicat per Springer. El llibre conté un conjunt d'assaigs destinats a analitzar els orígens i la naturalesa d'aquests moviments, així com la seva percussió sobre les polítiques públiques. En la seva redacció han participat professors i investigadors de universitats d'Alemanya, Espanya, França, Itàlia, Portugal i el Regne Unit. </div><div>El llibre s'obre amb un <a href="https://link.springer.com/chapter/10.1007/978-3-030-52754-9_1" target="_blank">estudi introductori</a> dels editors i consta de dues parts. En la primera s'analitza la relació dels moviments amb les dinàmiques urbanes, tant a escala local com global (<a href="https://link.springer.com/chapter/10.1007/978-3-030-52754-9_2" target="_blank">Oriol Nel·lo</a>), així com amb la problemàtica de l'habitatge (<a href="https://link.springer.com/chapter/10.1007/978-3-030-52754-9_3" target="_blank">Andrej Holm</a>), l'esclat del turisme (<a href="https://link.springer.com/chapter/10.1007/978-3-030-52754-9_4" target="_blank">Claire Colomb i Johannes Novy</a>) i les dificultats de donar resposta a les problemàtiques socials a través dels canals institucionals i polítics establerts (<a href="https://link.springer.com/chapter/10.1007/978-3-030-52754-9_5" target="_blank">Francesco Indovina</a>). La segona part del volum, analitza pròpiament els moviments socials urbans en les ciutats del sud d'Europa, tot basant-se en els casos de Perpinyà (<a href="https://link.springer.com/chapter/10.1007/978-3-030-52754-9_6" target="_blank">David Giband</a>), Barcelona (<a href="https://link.springer.com/chapter/10.1007/978-3-030-52754-9_7" target="_blank">Ismael Blanco</a>), Nàpols (<a href="https://link.springer.com/chapter/10.1007/978-3-030-52754-9_8" target="_blank">Elena Ostanel</a>), el Veneto (<a href="https://link.springer.com/chapter/10.1007/978-3-030-52754-9_9" target="_blank">Matteo Basso i Laura Fregolent</a>) i Lisboa (<a href="https://link.springer.com/chapter/10.1007/978-3-030-52754-9_10" target="_blank">Joao Seixas i António Brito Guterres</a>). </div><div>L'aparició del volum es produeix, precisament, en un moment en el que la <a href="https://oriolnello.blogspot.com/2020/04/solivid-davant-lepidemia-una-ofensiva.html" target="_blank">pandèmia COVID-19</a> ha provocat una nova onada d'acció col·lectiva per fer front als efectes sanitaris i socials de la plaga. De nou, aquestes pràctiques assenyalen les necessitats de la població i les carències a l'hora de donar-hi resposta tant des del mercat com des de les polítiques públiques. El debat sobre el potencial i les limitacions dels moviments socials esdevé així una qüestió crucial i urgent a l'hora de fer front a la crisi que travessem <br /><div><br /></div></div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4597073772989942620.post-30852905768918732062020-10-17T20:08:00.000+02:002020-10-17T20:08:02.391+02:00SOLIVID: el mapa de les iniciatives solidàries creix i es consolida<div style="text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5EZoSea1rFsniXKna36lE5vXU7MZLjgOrBaXdWCPAYMgmDDCVwjg860jj4QaB769Y2nVIMkDq6OM1m6nI8-GIJgUx9GbAS8VpUw7-M_chyphenhyphen9lr_0OaIwyq5tc-1luzVVhSoJtyvn0WPzo/s1365/SOLIVID1.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="696" data-original-width="1365" height="204" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5EZoSea1rFsniXKna36lE5vXU7MZLjgOrBaXdWCPAYMgmDDCVwjg860jj4QaB769Y2nVIMkDq6OM1m6nI8-GIJgUx9GbAS8VpUw7-M_chyphenhyphen9lr_0OaIwyq5tc-1luzVVhSoJtyvn0WPzo/w400-h204/SOLIVID1.png" width="400" /></a></div><a href="https://www.solivid.org/" target="_blank">SOLIVID</a>, el banc d'iniciatives solidàries davant la crisi del COVID-19 ha assolit a inicis d'aquest mes d'octubre la xifra de 2.000 iniciatives d'ajuda mútua censades en 28 països del món. </div><div style="text-align: left;">El projecte SOLIVID <a href="https://oriolnello.blogspot.com/2020/04/solivid-davant-lepidemia-una-ofensiva.html">va néixer el mes d'abril d'enguany</a> per tal d'ajudar a difondre les iniciatives ciutadanes i d'ajuda mútua que han anat apareixent per tal de fer front a l'impacte de l'epidèmia COVID-19 i als seus efectes socials i econòmics. </div><div style="text-align: left;">Impulsada inicialment des de la Universitat Autònoma de Barcelona pel <a href="https://gurbuab.com/">Grup de Recerca sobre Territori, Energia i Societat</a> (GURB), l'<a href="https://igop.uab.cat/es/">Institut de Govern i Polítiques Públiques</a> (IGOP) i l'<a href="https://iermb.uab.cat/es/">Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona</a> rebé de manera gairebé inmediata de l'adhesió de molts altres grups i centres de recerca. Així, gairebé per sorpresa dels seus impulsors, la xarxa s'ha anat estenent fins a aplegar avui 32 grups de recerca en 10 països d'Europa i Amèrica Llatina: Argentina, Brasil, Colombia, Equador, Espanya, França, Italia, Mèxic, Portugal i Xile. </div><div style="text-align: left;">En els seus set mesos de funcionament la xarxa ha aplegat informació detallada sobre exactament 2.005 iniciatives d'ajuda mútua. Aquestes, compilades mitjançant l'aportació desinteressada dels grups de la xarxa i persones voluntàries a través d'un senzill <a href="https://forms.office.com/Pages/ResponsePage.aspx?id=KUxRa5EjMUi3dITzXEW_Ab10kerulM5JtIDXYTskm9tUN001UlVKVU1ZMVoxWkNFV0RJMUVTTlU0Ui4u">qüestionari</a>, es troben georeferenciades en un <a href="https://www.solivid.org/construim-un-mapa/">Mapa interactiu</a> i classificades en 13 camps temàtics. A més de la seva funció de divulgació de les iniciatives, el banc de dades ofereix una base molt apreciable per a la recerca sobre les accions solidàries i la innovació social. Així diversos països disposen de volums prou elevats d'informació com per permetre anàlisis força detallades: Espanya (amb més de 900 iniciatives censades) i Argentina (400) són els països amb més informació disponible; les segueixen Itàlia, Colòmbia, Austràlia i Portugal amb més de 100 iniciatives aplegades en cada cas; Xile i Uruguay s'apropen també força a aquesta xifra. </div><div style="text-align: left;">A més del banc de dades i el mapa interactiu, SOLIVID conté un <a href="https://www.solivid.org/banc-de-recursos/">Banc de recursos</a>, amb informació sobre les xarxes i repositoris que ofereixen informació sobre les iniciatives solidàries arreu del món. El banc de recursos funciona doncs com un sistema de metadades sobre les iniciatives d'ajuda mútua. </div><div style="text-align: left;">Finalment, SOLIVID conté també una secció de <a href="https://www.solivid.org/noticies/">Notícies i debat</a> on s'ha anat aplegant una selecció d'articles i treballs d'anàlisi sobre la crisi actual. S'hi apleguen treballs apareguts en la premsa internacional en sis idiomes: anglès, català, espanyol, italià, francès i portugués. En l'actualitat, el nombre d'articles seleccionats i a disposició dels usuaris és de prop de 200. </div><div style="text-align: left;">Tota la informació reunida a SOLIVID està a disposició dels investigadors i de la ciutadania en general en format open data. La xarxa, que va néixer com un intent d'ajudar a difondre i estudiar les accions col·lectives ha acabat esdevenint doncs ella mateixa el resultat d'una acció col·lectiva que aplega investigadors i col·laboradors de diversos continents. </div>Unknownnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4597073772989942620.post-50188451801265375102020-08-27T11:30:00.000+02:002020-08-27T11:30:54.466+02:00El revolucionari i els marcians <div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia1ONRuqOX6rfunZNHugKz5kMV5TPiAgUjvoHRRoxjuw1EF1B65mPWxY4DkCrp-WjAUZjsKwTBtcR0F27tVX1ZUYUPuoUsHsGn7d3Oko5EYnDjPRomoHeSyxbeAseCtEChl7ez2SxQbRM/s1600/Prolekult.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="475" data-original-width="304" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia1ONRuqOX6rfunZNHugKz5kMV5TPiAgUjvoHRRoxjuw1EF1B65mPWxY4DkCrp-WjAUZjsKwTBtcR0F27tVX1ZUYUPuoUsHsGn7d3Oko5EYnDjPRomoHeSyxbeAseCtEChl7ez2SxQbRM/s320/Prolekult.jpg" width="204" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">Alexandr Aleksándrovich
Bogdanov fou un destacat dirigent revolucionari rus, bolxevic de primera hora,
amic i rival de Lenin, metge, filòsof, psicòleg, precursor de la teoria de
sistemes, pioner de les transfusions sanguínies... i escriptor de ciència
ficció. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">Entre les
seves obres d’aquest gènere destaca <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Estrella
roja</i>, publicada per primera vegada l’any 1908. El llibre narra la història
d’un militant revolucionari rus d’inicis del segle XX que és abduït pels
marcians i transportat al “planeta roig”. Aquest resulta ser roig no només pel
seu cromatisme característic quan se l’observa des de la Terra, sinó pel fet
d’estar habitat per una societat socialista. En efecte, l’autor va imaginar que
si en d’altres planetes hi havia civilitzacions més desenvolupades que la
terrestre, aquestes haurien de ser necessàriament socialistes, ja que sinó no
haurien pogut arribar a un nivell tan alt de desenvolupament. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">Ara el
col·lectiu Wu Ming acaba de publicar a Itàlia <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Prolekult</i> una novel·la que glosa l’extraordinària trajectòria
d’Alexander Bogdanov, com a revolucionari, científic i escriptor. Es tracta
d’un relat complex, situat en el Moscou l’any 1927, quan s’està a punt de
celebrar el desè aniversari de la revolució soviètica i s’anuncia ja l’inici de
la repressió stalinista. En aquest marc, es fabula l’encontre de Bogdanov,
director d’un institut de recerca mèdica, amb un personatge que clama ser fill
d’aquell revolucionari abduït pels marcians a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Estrella roja</i>. S’entra així en un joc de miralls, en el que es
creuen la realitat i la ficció, la revolució soviètica i el socialisme
interplanetari, l’inici de les purgues stalinistes i la utopia d’una societat
igualitària. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkePAv0Y8M27uCnbfNjpNYrdgMFseb120sVd0upGqFjRhJuFBBQ8-q0pVz2_qnIMZRoswR1u39bSdgLGdQQr5DQZG6mxSfD3j80cViS4QjUpp6tg9e3W4x-oHLwvjggGYDCUPK7UKXG1A/s1600/Estrella+Roja.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="901" data-original-width="600" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkePAv0Y8M27uCnbfNjpNYrdgMFseb120sVd0upGqFjRhJuFBBQ8-q0pVz2_qnIMZRoswR1u39bSdgLGdQQr5DQZG6mxSfD3j80cViS4QjUpp6tg9e3W4x-oHLwvjggGYDCUPK7UKXG1A/s320/Estrella+Roja.jpg" width="212" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">De fet, les
dues novel·les entrellaçades, tant el relat de Bogdanov com el el llibre de Wu
Ming, constitueixen l’excusa per intervenir en debats que foren, i continuen
sent, de gran importància per a qualsevol moviment social transformador. En
primer lloc, la polèmica sobre si resulta possible, en un món capitalista creixentment
integrat, assolir avenços revolucionaris substantius i permanents en un sol país
(la cèlebre polèmica sobre el “socialisme en un sol país” que va fracturar el
moviment comunista a partir dels anys vint). En segon lloc, la discussió sobre
la relació entre les societats humanes i els recursos, que les empeny a tractar
de subjectar més i més la natura (o d’altres planetes, en el cas dels marcians
de Bogdanov). Finalment, el dilema sobre la viabilitat que una alternativa
revolucionària progressi sense, abans mateix de transformar les relacions de
producció i les formes de vida, haver canviat les percepcions i la concepció
del món de la ciutadania. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">Aquest
darrer debat, enllaça, entre d'altres, amb la discussió sobre el concepte
d’hegemonia d’Antonio Gramsci. Sembla, per cert, que el filòsof italià, durant
la seva estada a Moscou en els anys 1922 i 1923 hauria treballat, juntament la
que més tard esdevindria la seva esposa, Giulia Schucht, en una traducció d’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Estrella roja</i>. Aquest debat sobre la
relació entre les concepcions dominants del món i la seva eventual transformació
és també el que portà a la ruptura entre Lenin y Bogdanov a partir de la
publicació per part del primer de l’assaig <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Materialisme
i empiriocriticisme </i>(1909, segona edició 1920), en el que titllava les
concepcions del segon de “burgeses i reaccionàries”. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;">En l’Europa
d’avui, en la que tant la dreta com l’esquerra de l’espectre polític semblen
haver renunciat a oferir visions de futur alternatives, la lectura de l’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Estrella roja</i> de Bogdanov i del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Prolekult</i> de Wu Ming suposa, en certa
manera un repte. El repte de pensar avenirs millors quan sembla com si el futur
no pogués ser pensat més que com a distòpia o, en el millor dels casos, com a
continuïtat d’un present immodificable. Les obres que esmentem ens recorden que
concebre d’altres futurs i treballar per construir-los és possible i necessari.
<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">[Publicat a <i>L'Avenç</i>, juliol 2019]</span></span></div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com