.jpg) |
| La Nurra, Sardenya, maig 2011 Barcelona des del turó del Putxet, setembre 2011 El Tajo, Ronda, gener 2012 |
Aquest
mes, el blog que esteu llegint acompleix un any d’existència. Iniciat a finals d’abril
de l’any passat, per tal de posar materials catalans en el camp del coneixement i la gestió del territori a l’abast dels estudiants
de la Facoltà di Architettura de l’Alguer, ha anar creixent des de llavors, per
esdevenir, gairebé per sorpresa, un lloc de trobada en el que compartir
lectures, esdeveniments, preocupacions i projectes. Un espai freqüentat per estudiants, col·legues de professió i algun centenar de persones interessades, dins i fora de Catalunya.
Al
llarg d’aquest any el blog ha rebut un total de 11.112 visites de pàgina, a
raó, doncs, de prop d’un miler per mes, i hi hem compartit 55 posts. Les pàgines més visitades són les
corresponents a les pestanyes d’articles (que duen l’enllaç a la publicació original sempre
que ens ha estat possible), capítols de llibres i llibres. Les pestanyes s’han
ampliat recentment per donar també notícia de cursos, conferències i programes d’assignatures.
Pel
què fa als posts, els que han comptat amb més difusió es corresponen, lògicament,
a les preocupacions més punyents del moment en l'àmbit de la gestió del territori: la Llei de Barris: una continuïtat necessària,
la Llei de Costes: crònica d’una reforma anunciada, Cicle de conferències “Ordenació del Territori: teoria i pràctica”, L’urbanisme de la crisi, De la urbanització dispersa a la ciutat de baixa densitat, són les cinc primeres entrades en nombre absolut de consultes rebudes.
Un
aspecte a destacar és que gairebé 1 de cada 5 visites de pàgina (un 18,3% per
ser precisos) procedeixen de fora d’Espanya. Estats Units i Itàlia (que
originen, cadascun, més del 4% de les visites), seguits del Regne Unit i
Portugal són els països forans que generen més visites.
Deia
Brecht que “tant de bo cadascú fos el propi historiador: llavors tothom viuria
amb més mirament i exigència”. Tanmateix, més que donar constància de la pròpia activitat ens anima la voluntat de contribuir, amb la modèstia que és del cas, al debat col·lectiu sobre el territori i la societat en uns moments
particularment complexos i difícils. Parafrasejant la cita, el que ens preocupa, més aviat, és que entre
tots siguem capaços d’escriure una Història diversa a aquella que ens ve dictada i puguem, efectivament, arribar a viure amb mirament i exigència.