El debat sobre l’encaix institucional de Catalunya en el context ibèric i europeu omple cada dia centenars de pàgines de diari, hores de informatius radiofònics, bona part dels debats i els informatius televisius. La política institucional, a Catalunya i a Espanya, gira, en bona mesura, sobre aquest tema, de manera que no hi ha sessió parlamentària o compareixença pública en que la qüestió no sigui abordada directament o indirectament pels responsables polítics.
En aquest debat,
els actors solen utilitzar amb profusió abstraccions i metàfores territorials -“Catalunya”,
“Madrid”, “Espanya”, “Europa”,...- de tal manera que podria sembla que allò que
està en conflicte són els mateixos territoris i no pas grups socials portadors
d’interessos econòmics, trets culturals i projectes polítics diversos. De la
mateixa manera, arguments sobre qüestions eminentment territorials, que es
troben en el mateix centre del debat, como ara la utilització dels recursos
naturals, el repartiment de les finances públiques, la planificació i gestió de
les infraestructures, les dinàmiques urbanes o l’articulació cultural i
lingüística del territori són sovint objecte de simplificacions i, en no poques
ocasions, de veritables manipulacions.
Aquest estat de coses és afavorit pel fet que,
deixant a part d’algunes notables excepcions, les aportacions a aquest debat
des de la reflexió geografia -catalana i del conjunt d’Espanya- han estat més
aviat escasses. Es tracta d’una mancança ben lamentable, ja que, el pensament
territorial crític, l’anàlisi i la reflexió geogràfica, podria contribuir a fer
el debat més entenedor, constructiu i, eventualment més fructífer. No es
tracta, òbviament de que els professionals de l’anàlisi i la gestió del
territori hagin de tenir una opinió unànime sobre la crisi catalana, ben lluny
d’això. El què cal és que els geògrafs contribueixin a clarificar els termes
del debat, a construir anàlisis sòlides i a dreçar alternatives, amb les eines
que els són pròpies: la combinació dels raonaments a diversos nivells d’escala,
l’explicació de les dinàmiques territorials, la discussió sobre el recursos, la
comprensió de la relació entre la societat i el territori, la crítica de les
construccions ideològiques sobre l’espai i a partir de l’espai.
Tot just ara
acaba de aparèixer una obra que es proposa, amb tota la modèstia que és del
cas, aconseguir una certa inflexió en aquest àmbit. Es tracta del volum Repensar el territorio.Crisis económica,
conflictos territoriales e identidades políticas en España, editat per
Josefina Gómez Mendoza, Rubén C. Lois i Oriol Nel·lo. El llibre aplega un
conjunt d’aportacions al debat sobre la crisi catalana i la situació
geopolítica espanyola a partir del
diàleg i els treballs d'una vintena de geògrafs procedents d’universitats d’Andalusia,
Catalunya, Castella, Galicia, les Illes Balears, Madrid, el País Basc i el País
Valencià, que es varen reunir a Toledo, el passat mes d’abril, per debatre el
tema.
Així, el lector
hi trobarà treballs sobre:
El punt de partida: la crisi catalana (amb aportacions de Maria Dolors Garcia
Ramon, Josefina Gomez Mendoza, Jaume Font i Oriol Nel·lo)
La qüestió dels recursos i de l’equitat
territorial (Maria Luisa
Gómez Moreno, Eugenio Ruiz Urrestarazu, Rubén C. Lois i Julio Muñoz)
Finançament i geopolítica de les infraestructures (Guillermo Morales, Josefina Cruz Villalón
i Josep Vicent Boira)
L’encaix cultural i lingüístic (Oriol Nel·lo, Jorge Olcina i Onofre
Rullan)
Les possibilitats de reforma de l’Estat en el
context europeu (Josefina
Gómez Mendoza, Florencio Zoido, Rafael Mata i Juan Ignacio Plaza).
Les aportacions dels autors expressen, evidentment, arguments científics i posicions cíviques plurals i diverses. Tanmateix, coincideixen en la necessitat de concebre la crisi catalana i el debat que ha
suscitat com una oportunitat per tal de repensar l’Estat: repensar l'Estat, la política i el territori per avançar
cap a noves formes d’articulació institucional que permetin superar les
limitacions actuals i promoure més alts nivells de democràcia i d’equitat.
El llibre ha
estat publicat per la Universidade de Santiago de Compostel·la en format paper
i ebook i es pot obtenir en el seu Servizo de Publicacións e Intercambio Científico.