La Universitat de
València acaba de publicar el volum Geografía de la crisis económica en España. Es tracta d’una magna obra col·lectiva,
de gairebé 800 pàgines, impulsada pel Grup de Treball en Geografia Econòmica de
l’Asociación de Geógrafos Españoles, que ha estat editada pels professors Juan
M. Albertos i José L. Sánchez.
El volum, en el
que han participat una cinquantena d’autors, parteix de la necessitat, en
aproximar-se a l’estudi dels orígens, el desenvolupament i l’impacte de la
crisi que afecta des de l’any 2007 les economies del sud d’Europa, de parar
especial esment al paper que hi han tingut les variables espacials. D’aquesta
manera, les implicacions econòmiques, socials, polítiques, estratègiques i
ambientals de la crisi hi són estudiades des de la perspectiva de les dinàmiques
territorials que n’han estat i en són causa i conseqüència alhora.
L’obra està
integrada per 24 capítols aplegats en quatre parts. La primera es dedica a
revisar les aproximacions teòriques al tema de la crisi econòmica i la seva
relació amb les reconfiguracions territorials que l’han acompanyada. Segueix,
en la segona part, un conjunt de capítols destinats a establir els impactes de
la crisi sobre el sectors financer i immobiliari, l’estructura econòmica, les
desigualtats socials, les fractures territorials, la pobresa i la prestació de
serveis públics. En la tercera part, s’entra ja a estudiar els impactes de la
crisi des d’una perspectiva regional, tot oferint sengles aproximacions a les
realitats de Madrid, Saragossa, el País Valencià, el País Basc, Andalusia i
Catalunya, és a dir, els territoris on radiquen les set principals àrees
metropolitanes espanyoles (el capítol “Los efectos territoriales de la crisis
económica en la región metropolitana de Barcelona”, ha estat elaborat per Oriol
Nel·lo i Carles Donat). Finalment, la darrera part del volum es dedica a analitzar
les estratègies empresarials i institucionals adoptades en els diversos
territoris a l’hora de fer front a la crisi. Unes conclusions dels editors
clouen el volum.
En conjunt,
doncs, la Geografia de la crisis
econòmica en España constitueix un esforç col·lectiu de gran abast per tal
de tractar d’entendre i de fer entenedora, des d’una perspectiva territorial,
la situació per la que travessa la nostra economia i les nostres societats.
L’ambició de l’empresa i la diversitat dels autors farien fàcil assenyalar-ne
les carències (la limitada atenció, a l’hora d’analitzar les reaccions davant la
crisi, a allò que s’han anomenat les iniciatives d’innovació social, no
empresarials, ni institucionals; l’atenció potser escassa al tema de la
segregació urbana; els buits referents als moviments socials,...). Però
aquestes eventuals limitacions no enfosqueixen allò que és substancial: en
trobem davant l’aproximació col·lectiva més completa i ambiciosa a l’estudi de
la geografia de la crisi econòmica a Espanya de la que hem disposat fins a la
data.
L’aparició
d’aquesta obra coincideix amb la publicació d’altres obres destinades a
l’estudi de la crisi política que tenalla l’Estat Espanyol, elaborades també
per geògrafs. Interpretacions geogràfiques de la crisi econòmica i de la crisi
política, elaborades de manera col·lectiva i plural: semblaria que els
professionals de la Geografia tenen coses a dir sobre els grans debats que
afecten la nostra societat. I estan disposats a fer-les conèixer.