El dia 18 de juny s'ha celebrat a la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona l'acte de reconeixement als professors del centre que es jubilen enguany. Entre aquests es compten tres professores del Departament de Geografia: Anna Cabré, Maria Dolors Garcia Ramon i Pilar Riera. Totes tres han tingut una llarga trajectòria en el Departament i hi han fet una contribució decisiva per fer-lo esdevenir una referència essencial en la Geografia ibèrica (tal com mostren, per ejemple, els darrers rankings de les universitat espanyoles per disciplines que acaben de donar-se a conèixer).
Les glosses a la trajectòria de les tres professores foren fetes, respectivament, pels professors Montserrat Solsona, Gemma Cànovas i Oriol Nel·lo. En el web del Departament de Geografia pot trobar-se un resum del conjunt de l'acte, que fou presidit per la Degana de la Facultat, doctora Teresa Cabré.
Reproduïm a continuació la glossa a la trajectòria de la professora Pilar Riera.
Res més. Moltes gràcies.
Les glosses a la trajectòria de les tres professores foren fetes, respectivament, pels professors Montserrat Solsona, Gemma Cànovas i Oriol Nel·lo. En el web del Departament de Geografia pot trobar-se un resum del conjunt de l'acte, que fou presidit per la Degana de la Facultat, doctora Teresa Cabré.
Reproduïm a continuació la glossa a la trajectòria de la professora Pilar Riera.
PILAR RIERA:
QUARANTA ANYS DE GEOGRAFIA A LA UAB
per Oriol Nel·lo
Intervenció en l'acte de reconeixement
Auditori de la Facultat de Lletres, 18 de juny 2014
I.
Senyora Degana de la Facultat, Director del Departament de
Geografia i d’altres Departaments de la Facultat, estimats col·legues,
benvolguts amics,
Deixeu-me abans que res agrair molt cordialment l’amable
invitació a intervenir en aquest acte. És un goig de fer-ho i de contribuir a
l’homenatge a la doctora Pilar Riera en motiu de la seva jubilació. Vaig ser
alumne de la professora Riera (molt mal alumne, em temo), però ella no m’ho va
tenir en compte i al llarg dels anys hem compartit docència, recerca, despatx i
moltes altres coses, la més important de les quals és, sens dubte, l’amistat.
Ja veieu doncs que tinc motius per estar alhora content i una mica preocupat de
ser aquí.
II.
Pilar Riera i Figueras és filla de Barcelona, d’una
notabilíssima nissaga d’industrials catalans. Enric Lluch, que va ser mestre
seu i que com a bon menestral tenia una aguda consciència social, sempre deia “És que la Pilar és una senyora”. Ho és
en més d’una accepció del terme, tal com tots els que la coneixeu sabeu i
tindrem ocasió de comentar.
Va estudiar a la Universitat de Barcelona durant els anys
seixanta i allà va tenir com a professors, entre d’altres, Joan Vilà Valentí,
Joan Maluquer de Motes i Enric Lluch i Martín. S’hi va llicenciar en Filosofia
i Lletres (Secció d’Història) en data tan connotada com l’any 1968. Poc després
va marxar a Anglaterra a fer una estada d’un curs a la London School of
Economics, per estudiar-hi geografia urbana i anàlisi espacial. A través
d’aquesta experiència, molt inusual per l’època, va entrar en contacte amb els
corrents renovadors de la geografia teorètico-quantitativa que en aquell moment
triomfaven ja en els països anglosaxons.
De retorn d’Anglaterra, es va incorporar al servei
d’estudis de Banca Catalana, que dirigia Artur Saurí i on va coincidir amb un
conjunt de joves professionals d’extraordinària vàlua: Josep Maria Carreras,
Lluís Armet, Ernest Lluch. Però l’experiència fou breu perquè aviat, l’altre
germà Lluch, l’Enric, que havia estat professor seu de Geografia d’Espanya a
quart curs de carrera, la va cridar per incorporar-se al recentment creat
Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Cal recordar
que el Departament era fruit del disseny de Lluch, qui, després d’haver estat
expulsat de la Universitat de Barcelona per la seva participació a la
Caputxinada, fou cridat per Frederic Udina Martorell a la Universitat Autònoma
per crear-hi allò que en principi havia de ser un Departament interdisciplinari
de Ciències Socials. Aquesta visió, extraordinàriament innovadora, no va
residir els embats de l’època, però es mantingué, en bona mesura, en el
Departament de Geografia on, durant molts anys, han ensenyat -al costat de
geògrafs- historiadors, economistes, enginyers, sociòlegs, demògrafs, etc.
III.
Pilar Riera es va incorporar a la Facultat de Lletres de
la UAB l’any 1972, de manera que hi ha estat vinculada durant 42 anys, que es
diu aviat. Hi ha sigut, en primer lloc, una professora atenta i dedicada, en un
Departament que des de l’inici va voler tenir com un dels seus trets distintius
principals la qualitat de la docència. Procedeix doncs d’una visió de la
universitat del tot aliena a aquella que ara preval i que concep la docència
com una càrrega, gairebé podríem dir com una nosa, de la que te’n pots
alliberar, com a premi, si fas molta recerca. Pilar Riera ha ensenyat a grau i
postgrau, ha organitzat cursos, ha fet conferències, ha dirigit tesis i
tesines, i crec no enganyar-me si afirmo que aquesta ha estat per a ella la
principal preocupació i dedicació a la universitat.
Ha estat així mateixa extremadament generosa amb el seu
temps i ha dedicat moltes hores a la gestió, a treballar pel Departament entès
com a projecte col·lectiu. Aquesta generositat, aplicada a vegades potser en
perjudici d’allò que podria ser considerat la “carrera” personal, l’ha portat a
exercir en dues ocasions la direcció del Departament (del 1979-1982 i del
1999-2001), a ser membre de un nombre infinit de comissions, a coordinar intercanvis
internacionals. Si el nostre Departament ha pogut iniciar enguany un Màsterinternacional d’Ordenació del Territori en col·laboració amb quatre del més
prestigiosos centres europeus d’ensenyament en aquest camp això es deu, en molt
bona mesura, a la tasca de la professora Riera.
Ara bé, tota aquesta dedicació no li ha impedit pas
obtenir resultats molt destacats en el camp de la recerca, perquè ha considerat
tots aquests aspectes -la recerca, la docència i la gestió universitària- com
inseparables: no hi ha bona recerca sense docència, no hi ha bona docència
sense recerca, i una i altre precisen d’unes estructures universitàries ben
gestionades.
En el camp de la recerca, Pilar Riera ha excel·lit en
tres camps:
a) L’estudi de les àrees funcionals a Catalunya, tema al que dedicà la
seva tesi doctoral, llegida l’any 1988. S’hi endinsà a partir d’uns treballs
primigenis amb Enric Lluch i altres companys sobre les àrees de trànsit dels
autobusos, continuà amb l’ambiciós projecte del Grup d’Estudis Territorials,
impulsat pel mateix Lluch i per Joan Soler i Riber, i acabà convertint-se en un
dels principals referents catalans en aquest camp, respecte el qual, a més de
l’esmentada tesi doctoral, ha publicat nombrosos articles.
b) L’estudi de les xarxes de ciutats. Aquesta dedicació a l’estudi de
les àrees funcionals, l’ha portat ha estendre el seu camp d’estudi, en primer
lloc cap a l’anàlisi del funcionament dels sistemes urbans, tema que ha
estudiat per al conjunt de l’arc mediterrani, ha estat investigadora principal
de diversos projectes de recerca i ha obtingut interesants resultats respecte
la importància de les xarxes de cooperació urbana.
c) Les estudi de la forma urbana. A un altre nivell d’escala, no ja
del sistema, sinó de la morfologia urbana, Pilar Riera s’ha interessat també
per l’evolució de la forma urbana, en particular a partir del coneixement del
treball dels urbanistes italians. Aquest interès l’ha portat a fer estades a
l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia i al Dipartimento di
Architettura de la Università di Sassari. Recentment està treballant sobre
l’influència de l’obra de Francesco Indovina, un d’un dels més destacats
urbanistes italians, a Catalunya i a Espanya.
Aquesta dedicació a allò que en podríem dir la recerca
bàsica ha anat acompanyat per una preocupació, fruit d’una concepció progressista
de la disciplina i de la societat, per posar l’anàlisi i el coneixement
geogràfic al servei dels poders públics i de la col·lectivitat. Així, Pilar
Riera ha portat a terme, al llarg dels anys, un bon nombre d’estudis de recerca
aplicada i de planificació: sobre el mapa escolar (amb un nombrosos treballs
per a la seva definició, realitzats en bona part en col·laboració amb Francesc
Colomé), sobre la segona residència, sobre la gestió dels espais costaners.
A cavall entre un i altre camp, entre la recerca bàsica i
la recerca aplicada, la doctora Riera s’ha preocupat també per la història de
l’ordenació i l’organització del territori. Ha escrit un bon nombre de treballs
sobre la divisió territorial de Catalunya, que, com sabem, fou un dels temes de
major interès d’Enric Lluch, el nostre mestre comú, i recentment ha intervingut
en una obra cabdal: la recuperació dels treballs del Pla d’obres Públiques de
la Generalitat de 1935. Una tasca enorme d’arxiu i edició, portada a terme
juntament amb Josep Maria Carreras i Jordi Bernat, publicada pel Departament de
Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat l’any 2010.
IV.
Es dóna la circumstància que el director del Pla
d’Obres Públiques va ser l’enginyer Victoriano Muñoz i Oms, que, amic de la família,
fou el padrí de noces de la professora Riera. I això ens porta a acabar allà on
començàvem. Pilar Riera ha tingut una llarga i destacada carrera universitària,
ha contribuït de manera decisiva a fer del Departament de Geografia de la UAB
un referent en el camp de la docència a Catalunya i a Europa, ha realitzat
aportacions importants en l’àmbit de la recerca, ha volgut a més posar el seu
coneixement al servei de la societat a través de múltiples iniciatives de
recerca aplicada. I al llarg de tota aquesta trajectòria Pilar Riera ha estat
sempre i ha quedat sempre com una senyora,
en aquella accepció del terme que no defineix pas una posició social, sinó un
capteniment: el d’aquell o aquella que es comporta amb educació exquisida, amb
discreció, amb amabilitat i amb un gran sentit del deure envers els altres. Res més. Moltes gràcies.