Tot coincidint amb la commemoració dels cent anys de la primera gran conflagració europea del segle XX, el Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç de Salàs de Pallars (CIAC) acaba d’inaugurar l’exposició Album de la Gran Guerra, 1914-1918. La mostra ofereix, tant elements de reflexió sobre l’experiència de la
guerra moderna, com informacions sobre la incidència decisiva que el conflicte tingué
en la transformació de la vida quotidiana d’Europa i el món. L’acte d’inauguració
celebrat, amb gran èxit de públic, el dia 2 d’agost, comptà amb una conferència
de l’historiador Joaquim Nadal, que des de fa uns mesos dirigeix l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.
L’exposició s’insereix
dins les tasques del CIAC de Salàs, una institució local, impulsada per un grup
entusiasta i solvent encapçalat per l’historiador Sisco Farràs. El Centre pugna
des de fa anys per recuperar la memòria i el patrimoni del comerç i les petites
iniciatives empresarials locals que tanta importància tingueren en la transformació
econòmica i social de l’Alt Pirineu i del conjunt de Catalunya al llarg del
segle passat. A aquests efectes, s’han adaptat un conjunt d’espais de la
localitat per tal de recrear-hi, amb extraordinari rigor documental i capacitat
d’evocació, sengles botigues i serveis (colmado, barberia, perfumeria, bar,...).
Els espais són visitables a través d’un sistema de visites guiades i han
esdevingut no només una magnífic exemple de preservació i vindicació del
patrimoni, sinó també un element de dinamització cultural i econòmica local. El
Centre organitza també cada any una exposició temporal de caràcter temàtic com
la que ens ocupa.
L’exposició Album de la Gran Guerra constitueix, en
aquest estiu plagat d’esfereïdores notícies de conflictes bèl·lics – Gaza,
Ucraïna, Síria, Irak, Sudan,..., una invitació a la reflexió, del tot
necessària, sobre les motivacions i l’experiència de la guerra moderna. En
primer lloc, sobre els seus efectes en les vides d’aquells que la pateixen de
manera directa, però també sobre la quotidianitat dels qui de prop o de lluny
en coneixeran les conseqüències. Així, la mostra contraposa una representació
de la vida a les trinxeres (l’opressió del qui viu sota terra amb l’amenaça
permanent de la mort, els textos de Remarque o Gaziel,...) amb els canvis que la conflagració comportà en les habituds i els productes comercials coetanis en un país neutral com
Catalunya (els cromos de les xocolatines amb que tens nens varen seguir l’evolució
del conflicte, els nous productes comercials, les notícies de premsa de l’enfonsament
del Lusitania en el que moriria l’enginyer Pearson, impulsor, precisament de la
indústria hidroelèctrica al Pallars,...).
El visitant a l’exposició
es trobarà d’aquesta manera amb una mostra que transcendeix tant l’historicisme
distanciador com l’anècdota costumista i porta a reflexionar sobre la relació
indefugible entre els grans corrents de la història i cadascuna de les nostres
existències personals. Heus aquí, doncs,
una iniciativa que, com assenyalà Joaquim Nadal en la seva conferència
inaugural, respon a una concepció del patrimoni que lluny de museïficar-lo, de reduir-lo
a anècdota o a relíquia, cerca de apropar-lo per a ajudar-nos a comprendre millor
les esperances i les penes del nostre passat i les contradiccions del nostre
present.