 |
| Renda Familiar Disponible segons parada de Metro a Barcelona Grup Municipal IC-EUiA, Ajuntament de Barcelona (octubre 2014) |
Recentment s’ha
divulgat un graf del metro de la ciutat de Barcelona en el que s’ha fet constar
en cada estació la renda familiar disponible mitjana del barri al que serveix.
L’exercici ha estat realitzat pel grup municipal de Iniciativa per Catalunya-EUiA
a l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades dels serveis estadístics del mateix
municipi, corresponents als 73 barris de la ciutat i a la renda mitjana estimada per a cada un d'ells l’any
2012.
El plànol permet doncs constatar la realitat de la segregació urbana de la ciutat a través de
les desigualtats de renda. Aquestes desigualtats són certament elevades i
presenten una peculiaritat respecte d’altres ciutats europees: rendes molt
desiguals conviuen en un espai molt reduït, els escadussers 100 quilòmetres
quadrats de la ciutat. Així, el plànol mostra clarament com els barris més rics
(els que corresponen a estacions com Maria Cristina o Palau Reial) tenen una
renda mitjana prop de set vegades superior a la dels més pobres (els servits
per estacions com Ciutat Meridiana o Trinitat Nova), i com uns i altres es
troben a una distància relativament escassa d’altres àrees amb rendes molt
diverses.
El mètode emprat
per a visualització de les dades resulta extraordinàriament eficaç, ja que relacions
les estacions de metro -uns espais coneguts i tangibles, vinculats a
l’experiència personal de la majoria dels ciutadans- amb les mitjanes de la renda del
entorn, tot fent així particularment comprensibles i visibles les desigualtats
de renda existents a la ciutat. Més encara, és fàcil repensar els propis itineraris,
o imaginar-la d’altres, a través del mapa de la renda. Així, per exemple, un metge que visqués al de Gràcia i prengués cada matí el metro a Lesseps
per tal d’anar a atendre els pacients d'un Centre d'Assitència Primària a Trinitat Nova, entraria a l’estació en un
entorn que disposa d'una renda mitjana un terç superior a la mitjana de la ciutat
(138, per Barcelona=100) i sortiria del metro en un entorn on la renda equival
a un terç de la de la ciutat (39). Com que entre Lesseps i Trinitat Nova hi ha
deu parades hauria vist disminuir la renda de l’entorn a raó de 10 punt per
estació. De la mateixa manera, un cuiner resident al barri Besós i que
treballi en un restaurant de la Vila Olímpica experimentarà un canvi encara més sobtat, ja que en
tot just cinc estacions veurà com la renda de l’entorn passa de ser el 52 al
146 de la ciutat.
 |
| Lives on the Line. Live Expectancy at Birth and Children Poverty as a Tube Map James Cheshire i Oliver O'Brien (2012) |
El mètode per la
confecció del plànol no està pas exempt de dificultats metodològiques, tant pel
què fa a l’estimació de les rendes mitjanes com a l’assignació de les estacions
a determinats barris (ja que molt sovint en serveixen a més d’un). De fet, la
utilització del plànol de la xarxa de metro per tal de visualitzar les
diferències socials té antecedents importants. Potser un dels més coneguts i reïxits
és Lives on the Line, la representació de l’esperança de vida dels barris de Londres sobre el mapa del tube de la ciutat,
realitzar l’any 2012 per James Cheshire i Oliver O’Brien, del Bartlett Centre for Advanced Spatial Analysis de l'University College de Londres. Com es pot veure, el plànol feia palesa de
manera prou impactant la diferència de més de 12 anys en esperança de vida dels
residents a l’est de la ciutat i els qui habiten a Kingsbridge o a Marble Arch,
afegint-hi, a més, com a referència, el nivell de pobresa infantil de cada barri.
 |
| Esperança de vida al néixer. Homes. Àrees Bàsiques de Salut, Barcelona (2008-2012) |
Aquesta relació
entre les condicions de l’entorn i l’estat de salut de la població, tema del
que ja hem tingut ocasió de parlar aquí, també es podria representar fàcilment
sobre el plànol del metro de Barcelona. Així, si hom pren les dades sobre l’esperança
de vida mitjana al néixer per als habitants de les àrees bàsiques de salut de
la ciutat que elabora l’Agència de Salut Pública de la ciutat, veurà com es poden relacionar amb
relativa facilitat amb les estacions de metro. Així, per
exemple, si hom empra com a referència l’esperança de vida en néixer dels homes,
veurà com entre les Corts i el Drassanes
(Raval Sud), a tot just vuit parades de metro de distància en la Línia 3, l’esperança de vida en néixer de l’entorn disminueix vuit anys, de 82 a 74 anys.
A any per parada, doncs.