 |
| Alexandre Cirici, Autorretrat |
La reunió del Consell de Ministres del dia 21 de desembre ha posat en el centre de la convulsa actualitat catalana l’edifici de
la Llotja de Mar. Com és sabut, la construcció de l’edificació medieval
s’inicià a començaments del Tres-cents, vora la platja, amb la finalitat de
protegir les mercaderies que entraven a la ciutat i aquells que hi comerciaven.
De llavors ençà i fins a temps recents fou un dels centres de la vida econòmica
de la ciutat.
Ara fa més de quaranta anys, el crític d’art
Alexandre Cirici Pellicer va escriure una glosa de l’edifici i de la seva
significació històrica. Potser no tots els que la setmana passada s’hi varen
reunir, ni aquells que des de fora els bescantaven, tenen present aquest text
publicat el 1975, l’any de la mort del dictador, en un llibre magníficament
il·lustrat per Aurora Altisent. En tot cas, resulta convenient de rellegir-lo a
la llum de les nostres circumstàncies d’avui.
Cirici començava esmentant la complexa relació que,
al llarg dels segles, Barcelona ha mantingut amb el poder polític: “La història
que surt als llibres de text, la de les banderes i les trompetes, va ésser feta
a bastonades. Però hi ha una altra història que és la de la gent. Una història
que ha passat en silenci durant segles (...) Per una ciutat com Barcelona,
desposseïda de capitalitat política, tots els oripells s’han esvaït. Les armes
són rovellades. Els estandards arnats. Però la gent és viva i, des del seu
lloc, pot comprendre millor que no pas aquells altres que cavalquen sobre els
tigres de l’època, que el llinatge comú no és tant la sang dels quin mataven i
morien per camps i muntanyes, com la dels qui, per damunt i per sota de totes
les calamitats i de tots els triomfs, treballaven, compraven i venien al
voltant dels mercadals. Les ciutats són això.”
 |
| Aurora Altisent, La Llotja de Mar |
Així, per Alexandre Cirici, la història silenciosa
de la vida material, del treball i de l’intercanvi, seria, més que cap altra
cosa, la base de la construcció d’un “llinatge comú”. Com és sabut, les
relacions entorn de la vida material, de la producció i distribució de la
riquesa, no han estat exemptes, ni a Catalunya ni enlloc, de contradiccions ni
de conflictes. Però, en el nostre cas, la seva centralitat hauria contribuït a
definir uns determinats trets socials: “Altres ciutats treuen la força
d’estructures militars o polítiques. Barcelona treu la que té de la
conveniència general de concentrar-se en un lloc d’intercanvi. Els barcelonins
han vingut de tot arreu. Segons les èpoques, de l’Occitània, al nord. Segons
les èpoques, de l’Andalusia, al sud. Sempre, de tot Catalunya. No els uneix cap
raça.”
Potser aquests trets ajudarien a explicar el
caràcter pactista que tants autors, des d’Eiximenis fins a Vicens Vives, han
volgut identificar en molts episodis de l’evolució de Barcelona i Catalunya. “Barcelona
és un lloc de pactes. Si l’arrel mercadera de la seva vida reposa ací, sota les
arcades gòtiques, en un diàleg continu entre gent que lliga i deslliga i que
pren per llei allò que entre dos lliurement, han decidit, no és estrany que el
país sencer hagi estat vertebrat, al volt de Barcelona, en una mentalitat
pactista, per la qual cap decisió vàlida no ve ni de dalt ni de fora.”
No se si gaires barcelonins i catalans d’avui es
sabrien reconèixer en la Barcelona i la Catalunya que dibuixa Alexandre Cirici,
aquella ciutat i aquell país en les que, segons deia, “ningú et demana d’on
vens ni on vas, ni qui ets”. Potser la
reflexió històrica de l’autor, aquell any 1975, estava condicionada precisament
per la voluntat d’entesa i de pacte, de tal manera que era no només
interpretació del passat sinó desig de futur. Un futur del que nosaltres
mateixos estem encara lluny: aquell en el que les “normes sagrades” de la vida
de la ciutat i del país “flueixen diversificades i lleugeres, com una
manifestació espontània i fresca d’allò que uns i altres han pactat, lluny de
tota coacció, dins la insubstituïble atmosfera de la llibertat.”
[Publicat a Treball, 28.12.2018]
[Publicat a Treball, 28.12.2018]