L’estudi i la
gestió del bosc ha anat prenent en els darrers temps una importància creixent
per diverses raons. A nivell global, l’evolució del bosc és un excel·lent
indicador de les tendències de canvi climàtic i la seva gestió adequada pot contribuir,
com és ben sabut, a prevenir el procés d’escalfament global a través de l’absorció
de CO2. A escala catalana, la seva importància creixent es deriva també de la
progressiva extensió de l’espai forestal (arbrat i matollars) que en l’actualitat,
segons dades del Mapa de Cobertes de Sòl del CREAF, representa ja el 67,3% de
la superfície total d’àmbits com l’Alt Pirineu i Aran i el 56% del total de Catalunya
(mentre els conreus representen només el 8,5% i el 29,1% de les respectives superfícies).
Finalment, la preocupació per al bosc es deriva també dels riscos derivats de
la crisi de les formes de gestió tradicionals, fruit del retrocés de
les activitats agràries i de l’evolució dels preus de la fusta.
En aquest
context, la Fira del Ferro d’Alins tracta de cridar l’atenció sobre allò que
durant segles va ser una activitat industrial estretament vinculada a l’explotació
del bosc. La iniciativa és un dels resultats del projecte Boscos de Ferro, un
programa de recerca i de dinamització local impulsat l’any 2010 pel Parc Natural de l’Alt Pirineu, l’Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu iAran, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i la Universitat Autònoma de Barcelona,
entre d’altres entitats. El programa tenia per objectiu investigar i divulgar
el coneixement de les activitats de producció de carbó i de ferro que en
diversos moments de la història varen ser l’activitat econòmica predominant al
bosc de Virós i en el conjunt de la Vallferrera. Aquesta activitat fou
particularment intensa entre mitjans del segle XVII i mitjans del XIX, tal com
han explicat autors com Albert Pèlachs, que dedicà al seu estudi bona part de
la seva tesi doctoral, i Xavier Sudrià, que ha publicat sobre el tema el llibre
La Vall Ferrera. Recull d´història,geografia i cultura (Pagès, Lleida, 2011). La celebració de la Fira del
Ferro, impulsada ara per l’Ajuntament d’Alins i un gran nombre d’entitats, és
un intent de reivindicació d’aquest patrimoni natural, arqueològic, històric i
antropològic, des d’una perspectiva que contradiu, de nou, aquelles visions
reductives que havien vist l’evolució i el present de la societat pirinenca com
quelcom afaiçonat únicament a través de les activitats agrícoles i ramaderes.
Pel seu costat la
jornada Boscos: usos, mirades, paisatges te
per objectiu “debatre a fons la relació
existent entre els diferents valors i usos (socials, productius, ecològics,
estètics, espirituals, terapèutics o identitaris) que s’atribueixen als
paisatges forestals i agroforestals de Catalunya i proposar-ne noves formes de
gestió i intervenció, així com reflexionar a l’entorn del paper del bosc en els
nous referents paisatgístics contemporanis”. Es cerca així d’oferir una
aproximació oberta, problemàtica i complexa sobre el paisatge forestal, tot assenyalant la
seva importància en el paisatge quotidià de bona part de la població catalana i
destacant la importància de l’acció humana en la seva evolució.
D’una i altra
iniciativa i d'altres que existeixen -com el Projecte Boscos de Muntanya de voluntariat, molt actiu també a l'Alt Pirineu des de fa quatre anys- se n’han de derivar, ben segur, noves perspectives per a la gestió
del patrimoni forestal català. Noves mirades que lluny de perseguir una
impossible (i potser contraproduent) retirada de tota acció antròpica o la seva explotació amb criteris únicament econòmics, apostin per formes de
gestió capaces de preservar, a través de l’inevitable procés de canvi del
paisatge forestal, els valors naturals, patrimonials, estètics i econòmics dels
nostres boscos.
[Fotografia: O. Nel·lo]
[Fotografia: O. Nel·lo]