 |
| El riu Mapocho al seu pas per Providencia, Santiago, 18.04.2016 |
Les pluges que caigueren amb força sobre la regió central
de Chile entre els dies 15 i 17 d’abril, acumularen en poques hores de 50 i
100 mm, el triple del que sol caure normalment a l’inici de la tardor austral
en aquesta zona. La precipitació, a més, tingué la peculiaritat de produir-se
en forma de pluja fins a altures molt elevades de la serralada andina, de tal
forma que la cota de neu, que habitualment es troba en aquesta època poc per
sobre els 1.000 m., es situà ben per sobre els 3.000 m.
Com a resultat, es produïren grans crescudes dels rius
Maipo i Mapocho, que creuen bona part de la conurbació de Santiago de Chile,
les quals tingueren com a conseqüència
més aparatosa unes notables inundacions a la comuna de Providencia, prop,
precisament del centre de negocis de la capital. Segons el intendente
metropolità, Claudio Orrego, la responsabilitat de la inundació es degué en
bona mesura a la mala gestió de les obres d’una concessió viària privada, la
Costanera Norte. Les inundacions comportaren també talls d’electricitat, que
diumenge dia 17 afectaven encara més de 47.000 habitatges.
De tota manera, la conseqüència més greu i notable de
l’episodi fou la interrupció del subministrament d’aigua potable a gran part de
la regió metropolitana de Santiago. La companyia subministradora, Aguas Andinas, afirmà que s’havia produït una gran entrada de fangs a les captacions
d’aigua, de tal manera que aquesta presentava una “turbulència extrema”. El principal
tall de subministrament s’inicià a les 12 h del migdia de dissabte dia 16 i es
va perllongar fins el dilluns dia 18, quan paulatinament es va anar restablint
el servei. La interrupció va abastar 29 comunas (municipis) de l’aglomeració de Santiago i afectà més de 4 dels 7
milions d’habitants de l’aglomeració.
Davant dels problemes sanitaris, funcionals i econòmics
que suposa la manca d’aigua durant gairebé 48 hores per un volum tan
extraordinàriament elevat de població, les autoritats –avesades, val a dir-ho,
a tractar amb els efectes de riscos naturals- van habilitar 200 punts de distribució d’aigua i un centenar de camions cisterna. Així mateix, es va
ordenar el tancament de les escoles i dels centres d’ensenyament superior, i es
va recomanar a les empreses que admetessin una certa flexibilitat horària als
treballadors. En la polèmica posterior, diputats de diversos partits afirmaren
que l’origen del problema s’ha de cercar en la privatització dels serveis
hídrics de la capital i en mancances d’inversió en infraestructures per part de
l’empresa gestora.
 |
| Cortes de Agua, comunas Área Metropolitana de Santiago Domingo, 17.04.2016, https://aguasandinas.cl/contingencia |
Alguns mitjans han relacionat amb el fenomen de el Niño
aquests episodis meteorològics extrems, que s’han reproduït en dies posteriors
en d’altres regions del país, fins al punt de causar desgràcies personals. Els
experts afirmen que aquestes alteracions
en el règim meteorològic poden tenir origens diversos, però cada vegada més
sovint poden considerar-se com a manifestacions del canvi climàtic, de tal
manera que fenòmens com els esmentats seran segurament més recurrents en els
propers anys.
L’episodi d’aquest mes d’abril a Santiago de Chile no pot
ser doncs considerat un fet aïllat. Més aviat és una indicació –una més- de la
necessitat de les ciutats d’adaptar-se als requeriments del canvi climàtic i de
fer tot el què sigui possible per tal de prevenir els factors que el causen.
També planteja nombrosos interrogants sobre la conveniència i els efectes de la
privatització d’infraestructures, béns comuns i serveis bàsics.
Julio Cortázar va incloure en les pàgines inicials de La vuelta al día en ochenta mundos
(1967) una miniatura en prosa titulada “Manera sencillísima de destruir una
ciudad” que semblaria gairebé pensada per l’ocasió: “Se espera, escondido en el pasto, a que una gran nube se sitúe sobre la
ciudad aborrecida. Se dispara entonces la flecha petrificadora, la nube se
convierte en mármol, y el resto no merece comentario”. Però el què amenaça
avui les nostres ciutats no és cap arquer malèvol, sinó la incapacitat de fer
front als reptes que el riscos ambientals plantegen, les desigualtats socials i
la manca de tutela dels béns comuns.
[Imatges: O. Nel·lo/Aguas Andinas]