Segregats a la ciutat, separats a l'escola

RFD i Rendiment Escolar per Districte a Barcelona (Gomà & Muñoz, 2018)

Una de les qüestions més debatudes en el camp dels estudis urbans és la relació entre la segregació residencial i les desigualtats socials. Com és ben sabut, la segregació és la tendència que porta als grups socials a separar-se en l'espai urbà en funció de la capacitat de cada individu i família de triar lloc de residència. Òbviament, aquesta capacitat és tant més reduïda quan més baix és el nivell de renda, de tal manera que els grups socials amb menor capacitat adquisitiva es veuen confinats a residir allà on els preus són més baixos: és a dir, aquells barris amb majors dèficits urbanístics, pitjors condicions de l'habitatge i més difícil accés als serveis. Per contra, els que pertanyen als grups més benestants tendeixen també a separar-se de la resta per tal de gaudir dels avantatges de viure entre aquells que tenen el seu mateix nivell d'ingressos.
Els estudiosos s'han demanat moltes vegades si la segregació és només un resultat de les desigualtats o si, al mateix temps, és també un factor que contribueix a engrandir-les i consolidar-les. Es tracta d'un debat que té moltes i molt importants implicacions pel que fa a les polítiques urbanes. Si la segregació fos només resultat de les desigualtats, les polítiques destinades a millorar els barris on els grups més vulnerables es concentren no tindrien cap eficàcia en la seva reducció. Al contrari, podrien resultar fins i tot contraproduents: en millorar les condicions de vida dels barris, podrien tenir efectes sobre els preus de l'habitatge i això faria encara més difícil a les llars desafavorides d'accedir-hi. En canvi, si la segregació és un factor que incideix de manera activa en l'increment de les desigualtats, llavors les polítiques urbanes destinades a millorar els barris més desafavorits poden ser útils tant per reduir les desigualtats com per temperar els seus efectes sobre les condicions de vida de la població.
Un dels àmbits on resulta de major importància l'estudi de la relació entre segregació urbana i desigualtat social és l'escola. Com és sabut, el sistema educatiu no només reflecteix les desigualtats en la societat sinó que també pot contribuir de manera destacada a reproduir-les i a reduir-les. Per això, resulta de gran importància conèixer la relació entre segregació residencial, per una banda, i sistema educatiu per l'altra. Només així es podran respondre preguntes com: quin és el nivell educatiu assolit per als que resideixen en els diversos barris de la ciutat? quines són les preferències de les famílies a l'hora de triar el barri on escolaritzar els seus fills i filles? quina és la relació entre les condicions socioeconòmiques d'un barri i el rendiment escolar que s'obté en les seves escoles?
Precisament sobre aquest tema, els geògrafs Aina Gomà i Joel Muñoz, del Grup de Recerca sobre Energia, Territori i Societat de publicar un molt interessant article a la revista Urban Science. Sota el títol "Separated in the City, Segregated in the School. The Reproduction of Social Unequality through the School System", els autors analitzen el cas del sistema escolar català a partir de dades que mai no s'havien emprat juntes: la classificació de les seccions censals de la ciutat segons el nivell de segregació establerta en l'estudi Barris i crisi, dades de l'Enquesta de Joventut de Catalunya de l'any 2017 i de la matriculació a les escoles de la ciutat.
A partir de la combinació d'aquestes fonts, Gomà i Muñoz forneixen anàlisis molt rellevants respecte la relació entre segregació residencial i escolar. Mostren, per exemple, com mentre en els barris vulnerables de Catalunya només el 45,3% de joves ha completat estudis secundaris postobligatoris, en la resta de territoris aquest percentatge s'eleva fins al 65,4%. Mostren també com a Barcelona les famílies tendeixen a inscriure llurs fills en escoles situades en barris amb més alt nivell de renda que el propi: així, mentre uns barris de la ciutat tenen força més alumnes matriculats que no pas població en edat escolar (Pedralbes, Sarrià, Sant Gervasi, Vall d'Hebron, Font d'en Fargues,...), d'altres veuen com part important dels seus nens i nenes s'escolaritzen en d'altres barris (com en els casos de Torre Baró, Teixonera, la Clota, Llacuna, Trinitat Nova, Bon Pastor, el Raval o Sant Antoni). Finalment, l'article mostra com el rendiment escolar també es troba estretament condicionat pels factors territorials: així el percentatge d'estudiants que no superen les competències bàsiques en acabar l'ESO a Ciutat Vella o Nou Barris és al voltant de 4 vegades més alt que el de Sarrià-Sant Gervasi.
L'anàlisi de Gomà i Muñoz ve doncs a confirmar allò que de fa temps han advertit la Fundació Bofill i des de la Sindicatura de Greuges de Catalunya: el funcionament del sistema escolar no només és afectat per les desigualtats socials, sinó que, combinat amb la segregació urbana, pot contribuir a mantenir-les i reproduir-les. Calen doncs polítiques actives de gran abast i ambició per fer front a aquests problemes i els seus efectes. De fa anys, les forces polítiques catalanes, les institucions i els mitjans de comunicació dediquen moltes de les seves energies a debatre sobre el separatisme polític a Catalunya. No haurien de destinar una part més gran dels seus esforços a la qüestió, real i punyent, del separatisme social i del separatisme escolar?  

[Imatge: Renda Familiar Disponible (Barcelona=100) i Rendiment Escolar per Districte a Barcelona (percentatge d'alumnes que no assoleixen les competències bàsiques al final de l'ESO) (Font: Gomà & Muñoz, 2018, Separated in the City, Segregated in the School. The Reproduction of Social Unequality through the School System, Urban Science, 2/4, 112). Cliqueu sobre la imatge per veure el detall]