 |
| Proporció de tots els ingressos detentat per l'1% més ric de la població dels Estats Units d''Amèrica Font: The Increasingly Inequal United States ofAmerica. Income Inequality by State, 1917-2012, Washington, Economic Analysis Research Network |
Les expectatives de que el conjunt de les economies del sud d’Europa puguin
retornar a experimentar enguany un moderat creixement fa necessari reflexionar
sobre si aquest fet pot representar, per ell mateix, una inflexió a la tendència
cap a l’increment de les desigualtats socials. Com sabem, aquesta ha estat un dels
trets més característics i rellevants en l’evolució de les economies
occidentals durant els darrers anys i ha estat explicada, en moltes ocasions, per
part de responsables polítics i analistes com una conseqüència de la crisi.
De fet, les dades
disponibles, coincideixen a confirmar de manera contundent l'existència i el
vigor d'aquesta tendència durant els darrers anys, tant pel que fa a la distribució dels ingressos com de la riquesa. Així, per exemple, l'OECD (2014) en el seu Income Inequality Update,
basat en la OECD Income Distribution Database, conclou que, durant primers cinc anys de la crisi econòmica
(2007-2011), en els països que formen part de l'organització "la distribució d'ingressos entre capital i
treball s'ha fet més desigual". L'informe alerta sobre el fet que en
l'actual conjuntura "les llars més
pobres tendeixen a perdre més i a guanyar menys", de manera que la
desigualtat social s'incrementa de forma accentuada en la gran majoria dels
països membres i, amb especial intensitat, en aquells "més afectats per la crisi: Espanya, Irlanda,
Grècia, Estònia i Islàndia" (però també a França i Eslovènia).
Resultaria
erroni, però, considerar que el fenomen afecta només als països més rics i
associar l'increment de la desigualtat únicament als efectes de la crisi sobre els ingressos. El Global Wealth Report i el Global Wealth Data Box, elaborats pel
Credit Suisse Research Institute, que ofereixen dades sobre la distribució de la riquesa per al conjunt de països
del món i faciliten una perspectiva temporal més àmplia, permeten constatar com
l'increment de la desigualtat és un fenomen d'abast planetari i de llarga
durada. Tant és així, que la mateixa institució financera helvètica afirma que "una combinació de factors va provocar que la desigualtats en la riquesa
tendissin a disminuir durant bona part del segle XX, suggerint el naixement
d'una nova era. Aquesta tendència ara sembla haver-se aturat i, possiblement
invertit”. D’aquesta manera, segons les seves dades, el 10% de la població
mundial posseiria avui el 87,4% de la riquesa total i l'1% més ric concentraria
pràcticament la meitat de la riquesa del planeta, és a dir el 48,2% del total
(CSRI, 2014b: 124).
Les dades
específiques per als Estats Units d'Amèrica que acaba de publicar el Economy Policy Institute (Estelle Sommeiller y Mark Price, The Incresingly Inequal United States of America, 2015), confirmen aquesta dinàmica i indiquen que "la desigualtat retorna a nivells no vistos
des de finals dels anys vint [del segle passat]", aspecte que ja va ser
mostrat per Thomas Piketty en el seu monumental Le Capital au XXIe siècle i denunciat per Joseph Stiglitz a The price of inequality. Tanmateix, allò
que en la conjuntura actual resulta particularment interessant de les dades
relatives als Estats Units -país que ha antecedit Europa en el retorn al creixement-
és que els beneficis del creixements econòmic tendeixen a beneficiar cada
vegada més (i sovint exclusivament) als sectors benestants de la població.
Així, l’anàlisi de l’evolució de tots els ingressos per a l’1% més ric i el 99%
restant durant els tres primers anys de la recuperació econòmica als Estats
Units, 2009-2012, mostra com “després de
que ingressos de tots els nivells es reduïssin com a conseqüència de la gran
recessió, d’ençà de l’inici de la recuperació el creixement de l'ingrés ha
estat particularment desigual, amb la captura per part de l'1% més ric d’una porció
alarmant de creixement econòmic. De fet, durant aquest període, l’ingrés mitjà del 99% restant
de la població en els Estats Units ha disminuït (en 0,4%). En contrast,
l'ingrés mitjà del 1% més ric ha augmentat un 36,8%. En resum, només l’1% més
ric hi ha guanyat amb la recuperació econòmica”.
Als Estats Units,
doncs, el retorn al creixement econòmic no sembla haver suposat una reducció de
les desigualtats. Ans al contrari, ha comportat una aprofundiment de la
tendència al seu augment que es detecta d’ençà dels anys setanta. L’increment
de les desigualtat apareix doncs no com un fenomen conjuntural, associat a la
crisi econòmica, sinó com una tendència de llarga durada associada al retrocés dels sistemes redistributius i l'impuls de les polítiques neoliberals a escala mundial. Caldrà tenir aquestes qüestions particularment en compte a l’hora d’avaluar
els beneficis socials del creixement econòmic que ara sembla apuntar en el sud d’Europa.
