dijous, 16 de juliol del 2015

Nova secció: articles de premsa

En les darreres setmanes ha entrat en funcionament una nova secció d’aquest blog. Es tracta de l’apartat Premsa, que figura en la barra de la pàgina d’inici. La secció ve a complementar les de Llibres, Capítols de Llibre i Articles, destinades a facilitar a estudiants i altres persones interessades la recerca bibliogràfica.
La nova secció Premsa aplega una selecció d’articles de temàtica territorial i ciutadana publicats en la premsa diària i general al llarg de més de tres dècades: des dels articles sobre l’organització territorial de mitjans dels anys 80 signats conjuntament amb Enric Lluch, fins a les a les més recents aportacions al debat ciutadà en relació a les darreres eleccions municipals.
Figuren de manera particularment exhaustiva en la selecció els articles publicats en el període 1999-2003, moment en el que s’estaven gestant en bona mesura les polítiques territorials que serien aplicades en anys posteriors. Bona part d’aquests articles varen ser aplegats en el seu dia en el volum Lletres de Batalla. Política i territori a Catalunya (Lleida, Pagès Editors, 2003).
En total s’han aplegat una seixantena d’articles que esperem poder anar completant en un futur. Sempre que ha estat possible s’ha incorporat el link a la publicació original per tal de facilitar-ne la consulta. 

divendres, 10 de juliol del 2015

Antonio Font: territoris urbans

Amb el títol Territorios urbanos. Memoria de una búsqueda apasionada, la Universitat Politècnica de Catalunya acaba de publicar un volum d'homenatge a l'arquitecte Antonio Font (Palencia, 1944) en motiu del seu pas a la condició de professor emèrit. 
El llibre aplega una selecció dels estudis i projectes desenvolupats per l'autor al llarg de la seva trajectòria com a urbanista i estudiós del territori, estructurada en quatre apartats: "Exploracions territorials", "Plans i projectes", "Barcelona: projectes i posicionaments" i "Docència de l'urbanisme". Aquesta selecció és acompanyada per una quinzena de textos en els que diversos col·legues i deixebles glossen la seva trajectòria. 
Reproduïm tot seguit l'aportació "Antonio Font: L'urbanisme com a voluntat de coneixement i servei" inclosa en el volum.


ANTONIO FONT,
L’URBANISME COM A VOLUNTAT DE CONEIXEMENT I DE SERVEI

per Oriol Nel·lo
Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona

El dia 20 de gener de l’any 2006, Antonio Font participà en la Jornada Els Plans Directors Urbanístics de Catalunya. Una nova generació de plans. La trobada tenia per objectiu debatre el balanç dels primers dos anys de funcionament del Programa de Planejament Territorial i explicar els objectius dels Plans Directors Urbanístics que el govern de la Generalitat havia començat a impulsar. Inicialment s’havia previst de celebrar l’acte al Col·legi d’Arquitectes, però, en aquell moment esperançat, la demanda d’inscripció va ser tan aclaparadora que es va haver de traslladar a un dels auditoris del Palau de la Música. Tot i les sis-centes places disponibles, molta gent va quedar fora i va haver de seguir els debats en un pantalla instal·lada al foyer.
Antonio Font hi intervingué per presentar els avenços del Pla Director de la Conca d’Òdena, que el govern li havia encarregat de dirigir. Va començar per explicar com el procés de metropolitanització estava engendrant a Catalunya (i no només a Catalunya) una “nova territorialitat”, unes noves configuracions espacials que no tenien precedents. Per fer front a les oportunitats i a les amenaces que se’n derivaven, deia, els vells instruments urbanístics no són ni adequats, ni suficients. Calia doncs una nova voluntat política, una nova visió i uns nous estris per orientar les transformacions en curs. I, finalment, augurava que les circumstàncies fessin possible dotar-se d’aquells mitjans legislatius i de planejament necessaris, d’aquelles noves eines que la millor tradició del pensament territorial i urbanístic català feia tant que reclamava per tal d’orientar i corregir les dinàmiques del procés d’urbanització.
Si recordo aquesta intervenció –circumstancial, si ho voleu- de fa prop d’una dècada és perquè em sembla que recull prou bé alguns dels trets principals de les preocupacions i la trajectòria d’Antonio Font. En primer lloc, l’interès per al coneixement del territori i, en particular, per les formes dels assentaments. Un interès que té connexió amb els treballs pioners del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona, a partir del qual Font ha realitzat contribucions senyeres per a la comprensió de les dinàmiques espacials: de les anàlisis sobre el procés de metropolitanització a l’entorn de Barcelona als estudis de morfologia urbana en aquest àmbit;  dels càlculs sobre el consum de sòl a l’ambiciós estudi internacional L’explosió de la ciutat. Per a l’autor, la comprensió profunda del funcionament del territori és punt de partida, premissa essencial, per a qualsevol acció posterior.
Ara bé, per Antonio Font, aquesta preocupació per l’anàlisi territorial, rigorosa i precisa fins a l’escrúpol, no constitueix pas una finalitat en si mateixa. El reconeixement territorial és certament un primer pas imprescindible, però ho és en tant que mitjà per confegir una diagnosi que permeti intervenir: actuar, amb les eines pròpies del planejament urbanístic, per tal d’endreçar les pulsions espontànies en l’ús del territori i orientar-les en benefici de la col·lectivitat. La seva executòria de més de quatre dècades en el camp del planejament urbanístic confirma la tossudesa amb la que ha perseguit aquests objectius: a través del planejament municipal (Celrà, Vilafranca del Penedès, Mollet, Girona, Barberà del Vallès,...) i, sempre que ha estat possible, a través del planejament supramunicipal, del què ha esdevingut un dels principals impulsors –teòric i pràctic- entre nosaltres (Palencia, Conca d’Òdena, Jaizquíbel, Camp de Tarragona,...).
Tanmateix, per tal de ser viables, aquests plans requereixen d’un impuls administratiu i, en darrer terme, polític. D’aquí el tercer tret que emergeix amb claredat, penso, d’aquella seva intervenció en el Petit Palau. La noció de que l’urbanista no té només la responsabilitat d’analitzar el territori i de fer propostes per a la seva gestió, sinó que ha de contribuir a crear les condicions culturals i polítiques per tal que aquells projectes puguin arribar a realitzar-se.   L’habilitat de posar les seves propostes a disposició de la col·lectivitat que haurà  de debatre-les, adaptar-les i dur-les a la pràctica esdevé així, al costat de la capacitat d’analitzar el territori i d’oferir camins per ordenar-ne els usos, la tercera qualitat necessària en la tasca de l’urbanista.
He tingut l’oportunitat de seguir durant molts anys, de prop i de lluny, la trajectòria d’Antonio Font. He estat lector i editor dels seus textos; plegats hem fet alguna desena de cursos i conferències; he tingut ocasió de conèixer de primera mà diversos dels estudis i les tesis doctorals que ha dirigit; m’ha correspost impulsar, tramitar i, en algunes ocasions, defensar, des de l’administració, plans elaborats per ell. En considerar-lo ara, amb la perspectiva del temps, crec que d’aquest recorregut en despunten diversos trets essencials: la voluntat de rigor en l’anàlisi, la capacitat de proposta en el planejament, l’habilitat de donar a conèixer les pròpies idees i, finalment, la preocupació per l’interès general. D’aquesta manera, en uns temps en que l’urbanisme és, tant sovint, expressió de preconceptes infundats, d’afirmació vanitosa d’autoria i de submissió als interessos particulars, l’itinerari d’Antonio Font ens apareix com un exercici de voluntat de coneixement, de col·laboració en un projecte comú i de servei a la col·lectivitat. Són, certament, trets destacats i rars de trobar. Coincideixen tots ells en la trajectòria d’Antonio Font i això justifica que aquesta sigui ara objecte de reconeixement i d’homenatge. 

diumenge, 5 de juliol del 2015

L’Alguer: els marges de la ciutat

Victòria Tubau, Souvenir VI  (2015)
El dia 3 de juliol s’han presentat a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Sàsser a l’Alguer un conjunt de projectes urbanístics sobre els marges de la ciutat. Es tracta d’un exercici que ha portat als estudiants de segon any dels estudis d’Urbanisme a treballar i avançar propostes per a la requalificació d’àrees que es troben en els límits externs de l’espai construït de la vila: Santa Anna, el Carme, la Via dels Horts, l’àmbit de l’Hospital.
El planejament dels àmbits on “la ciutat canvia de nom” -per dir-ho amb l’expressió, tan certera, de Francisco Candel- revesteix un gran interès. En aquests espais, la ciutat, efectivament, sòl perdre, en bona mesura, algunes de les seves característiques definitòries: els serveis s’hi fan més rars, els usos esdevenen menys diversos, l’habitatge hi té a vegades menor qualitat, l’accessibilitat hi és més difícil. Però, per altra banda, aquestes àrees tenen sovint unes grans potencialitats: el contacte amb l’espai obert, les possibilitats de transformació, el fet de no ser encara espais del tot definits.  
 Ara bé, crucial com és, el planejament dels marges urbans presenta una notable dificultat. La disciplina, que està enraonadament ben equipada per treballar sobre les extensions de la urbanització en l’espai obert, així com sobre la rehabilitació de la ciutat existent, té, com és sabut, majors dificultats per adreçar la qüestió dels afores, les bòries, els terrenys vagues dels límits urbans. Per això, l’exercici del curs d’urbanisme d’enguany presentava elements de dificultat especial respecte els d’anys anteriors.
Tanmateix, els projectes han sabut afrontar la problemàtica amb notable habilitat i amb un conjunt de preocupacions comunes: la porositat dels espais projectats, tant cap als entorns no construïts com envers d’altres àrees de la ciutat; l’equitat de les propostes, totes les quals tracten de fer arribar els serveis i la millor qualitat de la vida urbana fins als extrems de l’espai construït; la factibilitat dels projectes, que en tots els casos han estat valorats econòmicament i tècnicament; i, finalment, el caràcter obert de les propostes, que reclamen la necessitat de implicar els veïns en el seu desenvolupament.
La comissió avaluadora dels treballs, presidida per Felicia Bottino,  professora d’urbanisme i exconsellera d’ordenació del territori de la regió Emilia-Romagna, destacà la qualitat i l’interès dels treballs. Pel seu costat, el professor Arnaldo Cecchini, que ha estat fins a data recent Director del Departament d'Aruqitectura assenyalà la coherència de l'exercici amb els postul·lats didàctics de l'Escola i l’alcalde de l’Alguer, Mario Bruno, va indicar la seva voluntat de convidar els autors del projecte més ben valorat a presentar-lo davant el Consell Municipal.
És d’assenyalar que en els darrers des de l'any 2011, les cinc edicions successives dels laboratoris d’urbanisme de l’Escola d’Arquitectura de l’Alguer han permès acumular un conjunt de prop de 70 projectes per a la ciutat. Es tracta de propostes relatives a la rehabilitació urbana, a l’espai obert del’àmbit de Maria Pia, a l'espai públic i els equipaments, i a la requalificació d'espais estratègics, a les quals enguany venen a afegir-se aquests 11 projectes sobre els marges urbans. El laboratori ha estat dirigit pels professors Francesco Indovina i Oriol Nel·lo, amb el suport inestimable al llarg dels diversos cursos de Valentina Simula, Giuseppe Onni, Erika Buonacucina i Miriam Mastinu.