Projectes urbans per a l’Alguer

 A l’Escola d’Arquitectura del’Alguer està duent a terme aquest curs un projecte que és una bona mostra tant de l’interès que susciten les polítiques urbanes dutes a termes a Catalunya durant els darrers anys, com de la vigència dels llaços culturals que existeixen entre les realitats algueresa i catalana.

La proposta didàctica –dirigida pels professors Francesco Indovina, Oriol Nel·lo, Giuseppe Onni, Valentina Simula i Miriam Mastinu- consisteix en l’elaboració de diversos projectes de rehabilitació urbana a l'Alguer per part dels estudiants de segon curs de projectació urbanística . La inciativa s’inspira de manera molt directa en els objectius i els mètodes de la Llei de Millora de Barris i Àrees Urbanes que requereixen d’atenció especial, aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2004. Així, el proppassat mes de març els estudiants participants en el projecte varen viatjar a Catalunya, on varen ser acollits a la Universitat Autònoma de Barcelona, i varen realitzar treball de camp a diversos barris de ciutats catalanes, amb l’objectiu de conèixer de primera mà algunes de les realitzacions més destacades derivades de la Llei de Barris. D’aquesta manera, rebuts pels ajuntaments dels respectius municipis, varen visitar els barris de Poble Sec, Roquetes i Trinitat Vella, a Barcelona, Collblanc-la Torrassa, de l'Hospitalet, i Palau-Rocafonda, de Mataró.

A partir d’aquí, els estudiants han pogut escollir 11 espais de la ciutat de l’Alguer i hi estan projectant intervencions d’espai públic, equipaments, millora de la viabilitat, potenciació del transport públic i programes social. Es tracta del barri de Sant Agustí, l’avinguda XX de Setembre, el mercat de la Petraia, l’edifici de Cavall Marí en els baluards del mar, les places del Centre Històric, l’estació ferroviària i els seus entorns, el braç de ponent del port, els espais esportius entre la Petraia i Maria Pia, les antigues Vidreries, el barri del Carme i l’antiga fàbrica del cotó. L'ajuntament de l'Alguer ha mostrat el seu interès per a l'exercici, de manera que la Regidora de Cultura, senyora Romina Caula, ha volgut entrevistar-se amb tots i cada un dels 11 grups que duent a terme els projectes.

El conjunt del projectes serà presentats públicament el dia 28 de juny. Els actes de cloenda de curs consistiran en un concurs en els que participaran els onze projectes i d'una exposició que, si el temps no ho impedeix, tindrà lloc als jardins Manno de l’Alguer. Els treballs seran judicats en el concurs per un jurat integrat pel Síndic de l'Alguer, el Director de l'Escola d’Arquitectura, el President de la secció sarda de l'Institut Nacional d'Urbanisme, el president de la secció del Col·legi d'Arquitectes a la província de Sàsser, una vice-rectora de la Universitat de Sàsser i el representant de la Generalitat a l’Alguer.  

L'efecte Cerdà

La Universitat Politècnica de Catalunya acaba de publicar El efecto Cerdà. Ensanches mayores y menores. Es tracta d'un magnífic volum, potser fruit tardà de l'any dedicat a l'enginyer de Centelles, obra del professor Ángel Martín Ramos amb la col·laboració de l'urbanista Juli Esteban. 
El treball parteix de la hipòtesi que l'obra, teòrica i pràctica, de Cerdà va tenir una influència tal que reverberà, explícitament o implícitament, en bona part dels eixamples urbans projectats i desenvolupats a Espanya durant la segona meitat del segle XIX i el primer terç del segle XX. Per contrastar aquest proposició el llibre presenta un conjunt de vint anàlisis d'eixamples, des del de Madrid de 1860 fins el d'Elx de 1924, en la història i la morfologia dels quals els autors cerquen el rastre de l'obra de Cerdà. Així, per cada un dels casos estudiats es presenta una descripció històrica de la formulació del projecte, acompanyada sempre de nombroses reproduccions de la documentació original, imatges aèries de la realitat actual, el plano topogràfic de la ciutat resultant i una anàlisi morfològica -planimètrica i quantitativa- de l'ordenació pel què fa als usos del sòl, les parcel·les, els carrers i els nusos. Es tracta d'una feina ingent que ha comptat amb la col·laboració d'un bon nombre de doctorants i becaris del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC, al llarg de força anys. 
Pel què fa a Catalunya, a més del imprescindible estudi de l'eixample barceloní, el volum inclou els treballs de Juli Esteban sobre els principals eixamples menors de les ciutats catalanes projectats en aquest període (Sabadell, 1865, Vilanova i la Geltrú, 1876, Terrassa, 1878, Mataró, 1878 i Badalona, 1895). Es tracta d'unes aportacions d'un interès extraordinari elaborades ja fa temps i que han estat revisades i adaptades per l'obra. 
En conjunt els volum ofereix una imatge fascinant de la forma com les ciutats espanyoles, empeses per una burgesia més o menys ascendent, van voler donar resposta als reptes del moment -la higiene, els nous mitjans de transport, l'habitatge, les exigències de la producció industrial, la voluntat d'afavorir el negoci immobiliari, el simbolisme de l'espai públic,...- i la petja que l'obra de Ildefons Cerdà va deixar sobre aquest conjunt d'iniciatives i realitzacions. Davant la potència de l'empremta, la reflexió del lector ve de forma inevitable cap al present, no pas per la caure en la nostàlgia d'una etapa històrica i urbanística irrepetible, sinó per considerar quins haurien de ser els nous actors socials i els nous projectes capaços de construir la ciutat d'avui i de demà.