Presentacions i debats sobre "La ciudad en movimiento"

Acte de presentació de La ciudad en movimiento
a la Societat Catalana de Geografia. D'esquerra a
dreta Joaquim Brugué, Josep Oliveras i Oriol Nel·lo

El proper 3 de febrer el Taller de Política ha organitzat un nou debat sobre el llibre La ciudad en movimiento. Crisis social y respuesta ciudadana (Madrid, Díaz & Pons Editores, 2015). L’acte tindrà lloc a la Llibreria Alibri de Barcelona, carrer Balmes 26, a les 18.30h. Per a l’ocasió, els organitzadors del Taller, Jaume Bellmunt i Antoni Gutiérrez-Rubí, han preparat un complert dossier sobre el tema a tractar, en el que figura una detallada ressenya del llibre a càrrec de Ricard Espelt.

El debat ve a unir-se al conjunt de discussions sobre el tema dels moviments socials urbans que s'han succeït en les darreres setmanes. Entre aquests cal destacar la conversa entre Marina Subirats i Marc Andreu que,  en el marc del cicle Les justes del Born, i amb la moderació de Josep Maria Muñoz, va tenir lloc al Centre Cultural del Born el dia 28 de gener, així com el seminari 15M y el futuro de la democracia, organitzat pel Grup d’Estudi sobre Llei i Filosofia de la Universitat Pompeu Fabra el passat 15 de desembre.

Pel què fa a La ciudad en movimiento, se n’han fet fins ara dues presentacions. La primera, el dia 9 de desembre de 2015 a la Societat Catalana de Geografia, de la que pot veure's la crònica signada per Josep Oliveras i Joan M. Garcia Ferrer i la segona el dia 2 de gener d’enguany al Centre d’Art i Natura de Farrera del Pallars. Així mateix, el periodista Siscu Baiges va realitzar una extensa entrevista sobre el llibre i n’ha fet públic el vídeo. Per altra banda, l’urbanista Francesco Indovina ha publicat també una recensió sobre l’assaig.

Es preveu així mateix la propera publicació de la traducció italiana del llibre, promoguda pel Laboratorio di Urbanistica e di Pianificazione del Territorio de la Università Federico II de Nàpols. Per llençar la iniciativa es celebrarà el proper dia 25 de febrer un debat sobre el llibre, amb la participació de Salvatore Visone, President del Col·legi d'Arquitectes de la Campania; Aldo Berlinguer, conseller de Territori de la regió Basilicata; Massimo Marrelli, professor emèrit i ex-rector Università Federico II; Francesco D. Moccia, president de l'INU Campania; Gugliermo Trupiano, director LUPT Università Federico II; i Angelo Mazza, investigador del LUPT i traductor del llibre a l'italià.     

[Fotografia: JM Garcia Ferrer] 

Jaume Vicens Vives i la geopolítica del segle XX

L'any passat es commemoraren els cinquanta anys de la prematura mort de l'historiador Jaume Vicens Vives i la seva figura continua concitant atenció i debat. N'és una bona mostra l'estudi La geopolitica del Novecento. Dai Grandi Spazi delle dittature alla decolonizzazione, que acaba de publicar a Itàlia l'editorial Bruno Mondadori. El llibre, obra del jurista Mario G. Losano, és un estudi detallat de l'ascens i caiguda de la Geopolítica, com a pràctica acadèmica i discurs ideològic vinculat algunes de les principals dictadures del segle XX. Així, el professor Losano analitza l'evolució de la disciplina a Alemanya, Itàlia, Japó, Espanya i Portugal.
El capítol dedicat a Espanya presenta una panoràmica de la geopolítica que arrenca amb l'impuls de Joaquin Costa i els africanistes de tombant de segle, continua amb les doctrines de la Hispanitat de falangistes com Ramiro de Maeztu, rescata les figures oblidades de diversos militars franquistes de primera hora com Ramón Armada o Alfredo Kindelán, assenyala el paper cabdal de Luís Carrero Blanco, recorda les Reivindicaciones de España de José María de Areilza y Fernando María Castiella (que seríen, en diversos moments, ministres d'Afers Exteriors) i acaba amb la posició ambigua, a vegades reticent, dels geògrafs acadèmics de la primera postguerra com Eloy Bullón, José Gavira, Amando Melón i José María Martínez Val. Pel lector català el llibre té especial interès per dedicar un epígraf a "La Catalogna come esemplare problema geopolítico", en el que s'estudia la visió de Catalunya i del seu eventual paper en el joc de forces europeu en revistes i llibres de geopolítica publicats a la Alemania nazi i la Itàlia feixista.
El capítol culmina amb una detallada exposició de l'obra de Jaume Vicens Vives de temàtica geopolítica ("Un protagonista della geopolitica: Jaime Vicens Vives tra Repubblica e Franchismo", p. 225-244). S'hi explica la fulguració que hauria suposat per al jove historiador la descoberta del Zeitschrift für Geopolitik la revista de Karl Haushofer, el treballat origen de la famosa (i polèmica) España. Geopolítica del Estado y del Imperio (1940), concebuda inicialment com una geopolítica de la Catalunya republicana i que acabarà sent la de l'Espanya franquista, les seves contribucions a revistes geopolítiques d'Alemanya i de Itàlia, i el progressiu temperament de l'entusiasme inicial que desembocarà a la publicació del Tratado general de Geopolítica (1950), en el que prendrà distàncies del caràcter agressiu, violent i imperialista que havia caracteritzat la disciplina. Particularment interessant és l'exploració de la repercussió de l'obra de l'historiador gironí, que va atraure l'atenció i les lloances del mateix Haushofer, en les publicacions geopolítiques de les potències de l'Eix. Així, tot i que altres estudis de caràcter monogràfic poden donar una visió més completa de la trajectòria de Vicens -vegi's, en particular Jaume Vicens i Vives (1910-1960): una biografia intel·lectual, de Josep Maria Muñoz, l'atent treball de Mario G. Losano te l'interès i l'atractiu de mostrar la seva obra geopolítica, en tants aspectes inquietant i reprovable, dins el context de la geopolítica europea dels anys quaranta