Geopolítica del mosquit

L'economista Erik Orsenna, membre de l'Acadèmia Francesa, començà a publicar fa uns anys una sèrie d'assajos sobre la mundialització i els seus efectes. La peculiaritat d'aquestes obres consisteix en que s'aproximen al procés d'integració econòmica i social a escala planetària no a través de visions generals i abstractes, sinó mitjantçant l'estudi de temes concrets. Així , la sèrie "Petit précis de mondialisation" ha dedicat fins ara sengles estudis al paper, el cotó i l'aigua.
Doncs bé, Orsenna acaba de publicar una Géopolitique du moustique que constitueix el quart volum de la sèrie. El llibre, escrit en col·laboració amb la doctora Isabelle de Saint Aubin, explica de forma molt documentada com l'expansió de l'economia capitalista sobre la totalitat del planeta ha tingut com efecte una alteració substantiva de l'habitat dels mosquits i de les malalties que aquests insectes transmeten.
Així, l'augment del comerç internacional, el creixent moviment de persones i el procés de canvi climàtic han comportat l'expansió d'espècies de mosquit i, amb ells, dels virus del dengue, la febre groga, el chikungunya i el zika (entre d'altres) cap a àrees que, fins a temps recents, n'estaven exemptes. Avui, els mosquits, que comprenen més de 3.500 espècies, són presents als cinc continents i causen, pel cap baix, 750.000 morts a l'any a tot el món..

 

Cartell d’una campanya antipalúdica
portada a terme a Algèria per les

autoritats colonials franceses

El llibre permet un viatge apassionant pels escenaris més afectats per la presència d'aquests insectes: del Senegal a la Guaiana, de Panamà -amb el cèlebre episodi de les dificultats que causaren a l'obertura del canal- fins a Cambodia -on tingueren un paper clau en el desenvolupament de la guerra del Vietnam,... per acabar mostrant els reptes que suposa l'expansió d'algunes de les seves espècies cap a latituds temperades. Aquí engendren ara problemes i malalties que es denominen "emergents": de fet, diu l'autor, una "malaltia emergent és aquella que comença a afectar els països rics".
Finalment, el llibre presenta una panoràmica dels mètodes assajats per tal de controlar els efectes dels mosquits sobre les societats humanes, ja sigui a través de tractaments pal·liatius de les malalties, la vacunació, la protecció mitjançant barreres físiques o els intents d'extermini (per insecticides o, recentment, a través de tractaments genètics). Un panorama que permet concloure que els problemes de salut pública associats a la presència dels mosquits dificilment tindran una solució sanitària sense que, al mateix temps, es resolguin bona part dels reptes i les desigualtats associades a la mundialització. L'estudi dels mosquits i dels virus dels que són vectors permet així reflexionar no només sobre els efectes de la globalització econòmica, sinó també sobre la necessitat de governar-la en benefici de la humanitat.
El lector català podrà complementar la lectura del llibre d'Orsenna i Saint Aubin amb la consulta de l'excel·lent recerca conduida en el si del Centre de Recursos Ecològics i Aplicacions Forestals de la Universitat Autònoma de Barcelona sota el títol "Mosquito Alert". Es tracta d'una investigació puntera que, a través de mètodes de ciència ciutadana i col·laborativa, cerca de georeferenciar la presència de determinades espècies de mosquit -el mosquit tigre, Aedes albopictus, i el mosquit de la febre groga, Aedes aegypti- que recentment s'han estès a la Península Ibèrica.
Es tracta d'una recerca -duta a terme per un nombrós equip dirigit pel doctor Frederic Bartumeus- que serà sens dubte d'utilitat per al control de les malalties transmeses per aquests insectes, així com per a l'estudi de la "geopolítica del mosquit" en el nostre territori. 

La imatge de la terra com a obra d'art

La recent entrada en servei del projecte SatCat permet a qualsevol usuari de la xarxa d'accedir a una sèrie històrica d'imatges del territori català captades pel satèl·lit Landsat des de 1972 fins a l'actualitat. Es tracta d'una iniciativa del Centre de Recursos i Aplicacions Forestals i de la Universitat Autònoma de Barcelona, dissenyada i elaborada pel Grup de Recerca Mètodes i Aplicacions de Teledecció i Sistemes de Informació Geogràfics, que dirigeix el professor Xavier Pons.
L'instrument ve a complementar altres sèries ja disponibles, en particular les del Institut Cartogràfic de Catalunya, i permet observar l'evolució del territori català en aquest període clau de la seva història: la extensió progressiva del sòl urbanitzat, la regressió dels conreus, l'avenç del forest, la dinàmica de la costa, la proliferació de sòl industrial, l'expansió de les xarxes infraestructurals.
L'observació de les imatges porta també a meravellar-se de l'impacte de la força de l'acció humana sobre el territori i, en particular, de les
seves  traces: la regularitat dels eixamples urbans, el patchwork del parcel·lari, la geometria de les infraestructures. De la seva observació en derivem una impressió no gens diversa de la que ens susciten algunes obres d'art a partir de la regularitat de les formes o del sentiment del sublim davant d'allò que és enorme.
Jacob Emery ha assenyalat en un article recent aquesta correspondència entre les sensacions generades per les imatges del paisatge entrevistes des de la finestra d'un avió i l'art contemporani. Val a dir  que si aquesta correspondència es pot produir és, en molt bona mesura, perquè la nostra mirada ha estat educada pels artistes abstractes -de Mondrian a Scully, de Malevich a Torres Garcia- per interpretar aquestes traces de l'acció humana sobre el medi des d'una perspectiva estètica.
Ara bé, com el mateix Emery adverteix, no convé caure en el parany de creure que "qualsevol explotació pot ser redimida socialment a través de la seva transmutació en art". Meravellem-nos de les imatges, de la seva bellesa estranya, de la formidable capacitat tècnica que impliquen, del potencial transformador de l'actuació humana en el seu diàleg amb el medi. Però no deixem de fer-nos preguntes: es pot sostenir l'evolució dels usos del sòl que s'ha produït en aquests darrers quaranta anys? quins han estat els principals agents causals d'aquest canvi formidable? quins beneficis i quins problemes se n'han derivat? qui ha terraplenat els terrenys, llaurat els camps, excavat les sèquies, aixecat les cases, bastit les carreteres, dragat els ports?

Brecht aconsellava al lector de tenir una pregunta per a cada història:
"Tebes, la de les Set Portes,
qui la va a construir?Als llibres figuren els noms dels reis.
Varen arrossegar els reis els grans blocs de pedra?
I Babilònia, tants de cops destruïda,
qui la va tornar construir, un altre cop?
A quines cases de la daurada Lima
vivien els obrers que la varen construir?"
Tinguem nosaltres, en observar les imatges de la terra, una pregunta per a cada lloc.