Gestió de la ciutat: "Instruïu-vos, perquè necessitarem tota la nostra intel·ligència"

La Universitat Autònoma de Barcelona oferirà, a partir del curs 2017-2018, un grau propi en Gestióde ciutats intel·ligents i sostenibles. El estudis tenen per l'objectiu de donar formar professionals experts en la gestió sostenible de les ciutats a través de l'aplicació de tecnologies de la informació i la comunicació en àmbits com el transport, l'energia el cicle de l'aigua , la domòtica, el comerç, la logística, el planejament urbanístic i la participació ciutadana. L'oferta que vol combinar un sòlid aprenentatge tecnològic en l'àmbit de les enginyeries, en particular, de les tecnologies de la informació i les comunicacions, amb la formació en el camp dels estudis urbans -geografia urbana, economia, ciència política.

Com és sabut, la conjunció de l'acceleració de les transformacions urbanes amb les innovacions tecnològiques ha obert nous reptes i oportunitats per a la gestió econòmica, ambiental, social i administrativa de les ciutats. Això ha generat una demanda creixent per part d'empreses, administracions i entitats ciutadanes de professionals amb capacitat de conèixer, analitzar i modelitzar processos urbans i de gestionar-los mitjançant l'aplicació de tecnologies innovadores i adequades.

En aquest context, el repte estriba en formar professionals que tinguin, essencialment, una doble capacitat: d'una banda, comprendre el funcionament de les dinàmiques territorials i urbanes i, de l'altra, de donar resposta a les seves necessitats d'innovació i gestió a través de tecnologies i els sistemes d'informació geogràfica. Això fa que els nous professionals hagin de tenir capacitats tant en l'àmbit de les ciències socials i polítiques, com en les cartogràfiques i tecnològiques. Lluny, doncs, del fetitxisme tecnològic que sovint s’amaga sota el concepte de les smart cities, es tracta, doncs, de formar professionals amb visió crítica i capacitat de comprendre les oportunitatsi els riscos que l'aplicació de les innovacions tecnológiques presenten per les ciutats.

Els estudis en Gestió de ciutats intel·ligents i sostenibles que la Universitat Autònoma de Barcelona es proposa d’iniciar tenen, precisament, l'objectiu de donar resposta a aquesta demanda a través d'una oferta que vol combinar un sòlid aprenentatge tecnològic en l'àmbit de les enginyeries, en particular, de les tecnologies de la informació i les comunicacions, amb la formació en el camp dels estudis urbans -geografia urbana, economia, ciència política. Els ensenyaments que rebran els estudiants seran, doncs, necessàriament transversals i comprendran tant aspectes de caràcter social, jurídic i econòmic, com cartogràfic i tecnològic.

Val a dir, que, en principi, a l'hora d'impulsar un grau d'aquest tipus, la Universitat Autònoma de Barcelona compta amb un doble avantatge estratègica. En primer lloc, disposa d'un Departament de Geografia, on, des de fa prop de cinquanta anys, s'imparteix docència i es realitza investigació puntera en estudis urbans, planejament territorial, gestió ambiental i sistemes d'informació geogràfica. Així mateix, compta amb una Escola d'Enginyeria amb un conjunt de Departaments particularment innovadors tant en el disseny de sistemes ciber-físics com en la gestió de dades i aplicacions útils per a la gestió urbana.

En segon lloc, la Universitat Autònoma de Barcelona disposa d’un campus universitari que pot esdevenir en el seu conjunt com un laboratori per a la reflexió i les pràctiques docents en camps tan diversos com la mobilitat, la gestió de residus, l'energia, l'aigua, etc. A l'existència d'aquest CampusLab cal afegir l'entorn territorial de la Universitat, amb la presència del Parc de l'Alba, el Parc Tecnològic del Vallès i un bon nombre d'empreses i institucions destacades en la generació i l'aplicació de tecnologia. Finalment, cal assenyalar que al campus de la UAB hi ha diversos centres de recerca i serveis que podran interactuar amb la docència del grau: l'Institut d'Estudis Regionals iMetropolitans de Barcelona, ​​ l'Institutde Ciència i Tecnologia Ambiental, el Laboratorid'Informació Geogràfica i Teledeteccció, i d'altres.

[Fotografia: O. Nel·lo]

Big Data: oportunitats i riscos

L’aplicació i ús de les tecnologies de la informació permet  generar, emmagatzemar i processar grans quantitats de dades relatives al comportament dels ciutadans i el funcionament de les ciutats. Aquest fenomen, d’una magnitud sense precedents, engendra, per un costat, grans expectatives i, per l’altre, assenyalats temors. En el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona pot veure’s aquests dies l’exposició Big Bang Data, que té la virtut d’oferir una imatge ponderada del tema i fugir tant de les visions triomfalistes que veuen en la smart city la solució de tots els problemes urbans i socials, com de les interpretacions apocalíptiques, segons les quals l’acumulació de dades porta de manera inevitable les societats contemporànies cap a la manipulació i el control social.

L’interès de la qüestió es deriva del fet que, com és sabut, la difusió de les tecnologies de la informació permet aplegar quantitats ingents de dades sobre els comportaments socials pràcticament sense cost marginal per al seu dipositari: l’Internet ha esdevingut com una gran plaça pública en la qual cada usuari (amb el seu historial de cerques, el seu correu, la seva activitat comercial,...) genera dades de manera continuada; els telèfons mòbils i d’altres gadgets poden facilitar dades no només sobre els orígens i les destinacions de les trucades efectuades pels seus usuaris, sinó sobre els seus desplaçaments i hàbits; la domòtica ofereix possibilitats fins ara insospitades per conèixer no només els consums energètics o hídrics de les famílies sinó també les formes de vida dels ciutadans; els pagaments per targeta de crèdit o amb cartes de fidelització ofereixen de manera continuada dades sobre les preferències i la capacitat de compra dels clients, etc.

Aquesta acumulació de dades de tota mena, allò que ha vingut a denominar-se la datificació de la societat, és un fenomen del tot nou que ofereix, en primer lloc, enormes oportunitats. Per a l’estudiós de la societat o per a les administracions públiques, la disposició de dades massives pot ser una eina formidable per a l’anàlisi de les dinàmiques urbanes i per la millora de la seva gestió: n’hi ha prou en esmentar les possibilitats que obre, per exemple, per a l’estudi i la gestió de la mobilitat urbana, el coneixement de la totalitat dels desplaçaments reals d’una part substantiva de la població. D’altra banda, les plataformes digitals permeten trencar el caràcter unidireccional que la generació i difusió de dades havia tingut tradicionalment: uns pocs emissors (serveis d’estadística, administracions públiques, grans corporacions) generaven les dades que eren després utilitzades per una munió de receptors. En canvi ara, com ja va assenyalar fa anys Michael Goodchild, qualsevol ciutadà pot ser alhora un emissor i receptor de la informació (geogràfica o de qualsevol altra mena), de tal manera que els emissors tradicionals han perdut l’antic monopoli. L’increment de les capacitats d’acció ciutadana que  aquest fet origina es pot constatar cada dia: en la difusió de dades sobre la catàstrofe de Fukushima o en l’organització de moviments urbans com Occupy Central a Hong Kong, per esmentar només dos exemples recents.

Resulta però innegable que els riscos derivats l’acumulació massiva de dades sobre el comportament del ciutadans són també enormes. En primer lloc, la disposició i comercialització de dades sobre les preferències, els hàbits, els comportament comercial o l’estat de salut de cadascú permet des d’incrementar la manipulació publicitària, fins a la de seleccionar la ciutadania a l’hora de concedir un crèdit, assignar un lloc de treball o contractar una pòlissa d’assegurança. Com s’ha dit tantes vegades, si el servei és gratuït -com el d’aquest mateix blog que esteu llegint- això es deu a que l’usuari (o les dades sobre l’usuari) són el producte. D’altra banda, la disposició, acumulació i tractament de dades que afecten la vida personal dels ciutadans per part de serveis d’informació i dels Estats obre possibilitats esfereïdores de control de la població i de vulneració de la intimitat. Les revelacions d’Edward Snowden han representat en aquest camp la fi de la innocència i de la confiança ingènua en l’ús de les tecnologies de la informació per a moltes persones arreu del món.

Qui visiti la recomanable exposició del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona es farà, sens dubte, més conscient de les potencialitats que l’ús de les tecnologies de la informació suposa. I es ratificarà també en el convenciment que la creença segons la qual els canvis en les tecnologies de la informació –la smart city o els big data- poden resoldre per si sols els problemes urbans és un miratge: quan més potents siguin les tecnologies i major el volum de dades, més necessari és que la política aconsegueixi encaminar-ne la utilització en benefici de la col·lectivitat. 

[Imatge: CCCB]