TESIS

 

TESIS DOCTORALS

PROGRAMA DE DOCTORAT EN GEOGRAFIA (UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BAARCELONA)

CHECA, Joan (2023). La configuració de la macroregió urbana mediterrània. La integració del territori a Catalunya, IllesBalears i País Valencià a partir de l’anàlisi del poblament, l’ocupació del sòl, l’ús de l’espai, les desigualtats territorials i la percepció de la població.  

CARROZA-ATHENS, Nelson (2023). La cuestión de la vivienda en América Latina: Convergencias y contrastes entre Chile y Venezuela (2000-2022)

FOURÉ, Gaspar (2022). La planificación territorial en Chile: realidades y potencialidades. El caso de la región de Valparaíso

MEJÍA JUÁREZ, Verónica (2020). Procesos de urbanización y morfología urbana en Ecuador: La evolución de los usos del suelo a la luz de la imagen satelital nocturna de la Tierra 1992-2019. (co-dirigida amb Joan Vicente, UdG).

MARTÍN, Jordi (2018). L'ocupació del sòl en procés de transformació urbanística a Catalunya. Metodologia d'anàlisi, quantificació i factors explicatius. (co-dirigida amb Anna Badia, UAB).

LÓPEZ REDONDO, Joan (2018). Del Sol al sòl. Energia, forma urbana i ús del territori. Una anàlisi a partir del cas deBarcelona i Catalunya

CAPEL, Laura (2017). Polítiques de sòl i desenvolupament econòmic anàlisi del sòl d'activitat econòmica a terres de Lleida. Regulació urbanística, promoció i estratègia territorial a l'eix de l'A-2. 

MESTRE, Margalida (2016). Ciutat i territori a Mallorca. Una aproximació a la relació entre Palma i el sistema urbà mallorquí. 

DONAT, Carles (2014).  L’habitatge a la regió metropolitana de Barcelona durant el cicle immobiliari 1997-2006: una aproximació a partir de les necessitats residencials de la població.

 

TREBALLS DE FI DE MÁSTER  

MÀSTER D’ESTUDIS TERRITORIALS I DEL PLANEJAMENT (DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA, UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA)

SANCHEZ, Diego (2024). Rehabilitación de la vivienda y equidad territorial en Chile. La capacidad redistributiva de los programas de rehabilitación de la vivienda plurifamiliar en la región metropolitana de Santiago (2019-2023).

SERRANO, Marc (2024). Tipologia urbanística i distribució territorial de la renda. Les diferències de renda entre la ciutat-jardí de la Florida (Santa Perpètua de Mogoda) i els barris del seu entorn.  

SALVATELLA, Robert (2024). Urbanitzacions amb dèficits urbanístics a la demarcació de Barcelona: anàlisi de la vulnerabilitat en l'accés al transport públic i la connexió al sistema urbà  (co-dirigida amb Andrea Visioli, UAB).

ACCO FORTÚN, Ivone Raisa (2023). Equidad socio - espacial del sistema de transporte público ferroviario. La implementación de la Línea 1 del Metro de Lima y Callao

GÓMEZ MODRAGÓN, María José (2023). Vulnerabilidad multidimensional y metropolitana. Una mirada a la desigualdad en el territorio metropolitano de Barcelona.

GONZÁLEZ PARRA, Víctor (2023). Transport públic gratuït: examinant els models i els seus efectes.

CEBALLOS, Judith (2022). Equitat social a la xarxa ferroviària d’Espanya : anàlisi de la xarxa de transport públic ferroviari a lesgrans ciutats espanyoles

TÀPIA, Oriol. (2022). Evolució social d'un barri obrer, l'espai públic com a lloc de convivència i cohesió social. El cas de Ca n'Anglada

VISIOLI, Andrea (2020). Efecto barrio en la región metropolitana milanesa

CAMPS, Arnau (2019). La transformació del Barri Vell de Girona des de l’aprovació del Pla Especial de conservació i reforma interior (1983): una anàlisi a partir d’indicadors estadístics.

ESCOBAR, Patricio (2019). Las cooperativas en cesión de uso ¿Una alternativa ante la crisis de vivienda? El análisis delcaso de Barcelona a partir de sus sujetos y agentes.

ROBLES, Míriam (2019). Impacte de la segregació residencial sobre les condicions de salut a Barcelona: esperança de vida i salut mental.

PRÁDENAS, Karen (2018). La Huella Territorial de la de generación de Energía Eléctrica en Chile: el caso de lasregiones de Antofagasta, Metropolitana y del Biobío.

CHECA, Joan (2016). L'autoproducció d'energia elèctrica i territori a Catalunya. Un estudi sobre la comarca d'Osona.

CABALLERO, Sara (2016). La gestió dels espais naturals a Mallorca. Estudi de tres casos.

VILA, Francesc (2014). Dinàmiques socials relacionades amb la mobilitat residencial de la població de l’àrea central del Pla de Bages 1998-2013.

VELOZ JARAMILLO, Gloria (2014). Delimitación del área urbana de Puyo (Ecuador) a partir de criterios morfológicos. Límites administrativos, consolidación urbana y régimen jurídico del suelo

MARTÍN, Jordi (2014). Anàlisi del sòl urbanitzable a partir del grau de consolidació de les comarques del Vallès Occidental i del Vallès Oriental

PORCEL, Oriol (2013). La cooperació europea en l'àmbit del paisatge

LÓPEZ, Joan (2013). Mapes, cartogrames i altres visualitzacions de l’espai

HERNANDO, Elia (2013). Recuperació dels espais buits de la ciutat. Anàlisi de l’experiència de transformació i gestió social d’antics espais productius a Berlín i Barcelona a través del projecte Betahaus

 

MÀSTER METRÒPOLI EN ESTUDIS URBANS I METROPOLITANS (INSTITUT METRÒPOLIS, UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA)

ROSSELLÓ, Miquel (2023). Ciutat turistificada i segregació residencial. El cas de Palma (Mallorca)

BLANCO, Oscar (2023). Canvis organitzatius del Moviment per l'Habitatge per respondre a les transformacions del mercat. Cas d'estudi del Sindicat de Llogateres de Catalunya.

ARCARAZO, Carme (2023). Invisible evictions, ontological insecurity. Forced moves, residential mobility and feeling of displacement in the Barcelona Metropolitan Area during the 2014-2019 cycle of rental housing financialization.

ESTEVE, Mar (2022). El repte de l’equitat en la rehabilitació dels edificis. L’experiència del programa de Finques d’Alta Complexitat a Barcelona.

MUÑOZ ARANDA, Joel (2019), Segregació escolar i polítiques educatives. Els programes públics per a la millora de les oportunitats educatives a la ciutat de Barcelona.

CHECA, Joan (2018), La litoralització i dispersió del poblament en el Mediterrani ibèric en el darrer segle. El cas de Catalunya, el País Valèncià i les Ïlles Balears.