La Barcelona
contemporània inicià el seu procés d’expansió ben abans de trencar el clos de
les muralles, a mitjans del segle XIX. De fet, ja en el setcents el dinamisme
econòmic i social fou prou fort com per anar omplint els
terrenys compresos dins els murs medievals i empènyer l'inici, tot i les servituds militars, de la progressiva conquesta del Pla. Tres segles més tard, aquell procés d’expansió de
la urbanització i de les relacions urbanes ha portat a la configuració d’una
regió metropolitana de 5 milions d’habitants i a la integració, de fet, de tot
el territori català en un única gran ciutat, discontínua pel què fa a la
ocupació del sòl, però estretament interdependent pel què fa als fluxos i a les relacions.
La representació
cartogràfica ha estat un element clau en aquest procés d’expansió. Tant per
donar-ne constància i representar-lo, com per projectar-lo i prefigurar-lo. Així,
la cartografia de l’expansió barcelonina és alhora representació de la ciutat i
model al qual s’aspira que la ciutat s’adapti, de tal manera que els mapes són tant un testimoni del
creixement urbà, com de les de les esperances, les contradiccions, els esforços i les
lluites d’interessos que l’han impulsat.
Aquest són alguns dels temes que s'aborden en el volum Estudis sobre la cartografia de Barcelona del segle XVIII al XXI: els mapes d’una ciutat en expansió, que acaben de publicar conjuntament l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. L’obra, compilada
i editada per Ramon Grau i Carme Montaner, aplega les recerques presentades a
les Segones Jornades d’Història de la cartografia de Barcelona, celebrades el
mes d’octubre de l’any 2012.
En total s’hi
reuneixen un total d’11 treballs que permeten realitzar un recorregut per bona
part dels episodis senyers de la cartografia del període. El volum s’obre amb
una introducció dels editors, seguida de sengles capítols del geòleg Ferran
Colombo i de l’arqueòleg J. Oriol Granados que versen, respectivament, sobre
l’evolució de les cartografies geològica i arqueològica al llarg del
període estudiat.
A partir d’aquí,
els capítols segueixen una ordenació cronològica. La geògrafa Meritxell Gisbert
i la historiadora Marina Lopez estudien aspectes diversos i destacats de la
cartografia setcentista. Així Gisbert explica la successió de mapes relatius a
la pugna sobre els terrenys de la Granota i el Joncar, a llevant de
la Ciutadella, clau per al control de l’entorn de la ciutat. Pel seu costat,
López estudia, a partir del mapes d’alineacions del darrer terç del XVIII i primers anys del XIX, l’altre cara de la moneda, és a dir, la forma com la densificació
portes endins comporta la necessitat d’establir un nou ordre urbanístic en l'espai construit.
El tema de
l’expansió de la ciutat és, també, no caldria dir-ho, la qüestió central del
treball de l’historiador Ramon Grau sobre allò que ell anomena “l’empresa
cartogràfica” d’Ildefons Cerdà. Grau aborda el tema parant sobretot esment a la
formació del famós plànol topogràfic de l’enginyer i al seu “plano
particulario” de gestió urbanística. Especialment interessant i innovadora resulta la comparació de les cotes naturals que emergien de l’anàlisi
topogràfica amb les que s’haurien derivat de la urbanització
inicialment previstes en el projecte Cerdà, que haurien obligat a unes destacadíssimes modificacions
del terreny. Pel seu costat, el geògraf Francesc Nadal estudia la cartografia
de la vila de Gràcia, durant el període de la seva efímera independència
municipal, entre 1850 i 1897, cartografia motivada també, és clar, per la
expansió urbana. Un dels aspectes més rellevants que s'hi dirimeix és el de la pugna sobre la
connexió del clavegueram gracienc amb el de Barcelona, conflicte en el que
intervingué, entre d’altres, Pere Garcia Fària i que, trasllueix, com en un
microcosmos, els problemes clàssics de la expansió metropolitana i la
fragmentació administrativa dels espais urbans.
Els dos treballs
següents versen, respectivament, sobre la cartografia militar de les darreres
dècades del dinou i de les primeres del vint. En primer lloc, Luis Urteaga
presenta diversos exemples de cartografia militar produïda en el sexenni
revolucionari i en els primers anys de la restauració, tot explicant la seva
relació amb la resistència de les autoritats militars per cedir a la ciutat
terrenys que consideraven propis i, de nou, amb l’expansió d’una ciutat que es
troba en un període d’ebullició econòmica i social. El següent capítol, de José
Ignacio Muro, versa ja sobre la cartografia militar del període comprès entre
la creació de la Mancomunitat i la proclamació de la Segona República, en l'elaboració de la qual tingué una intervenció destacada Vicenç Martorell. Aquesta producció constitueix un antecedent directe de la cèlebre cartografia desenvolupada pel mateix Martorell ja des de l’ajuntament de Barcelona en les dècades centrals del segle XX. Luis
Urteaga i José Ignacio Muro són, com d’altres autors del volum -Meritxell
Gisbert, Carme Montaner i Francesc Nadal, membres del Grup d’Estudis d'Història de la Cartografia, que tan activament treballa a la Universitat de
Barcelona.
Per tancar el
volum, l’arquitecte Joaquim Calafí i l’enginyer Lluís Sanz expliquen el pas de
la cartografia analògica a la digital en l’ajuntament de Barcelona, en un
treball que té l’interès afegit de la implicació directa i personal dels autors
en bona part dels episodis que descriuen. En aquest període queda fora de l’àmbit
d’estudi, potser de manera inevitable, la cartografia suscitada per l’expansió
de la ciutat durant el darrer mig segle, quan, tal com dèiem a l’inici, les
dinàmiques metropolitanes han superat abastament els límits municipals per integrar territoris molt més amplis. El canvi d’escala de la ciutat ha generat
nova cartografia no ja estrictament barcelonina, que obligarà segurament als
historiadors futurs a ampliar també el seu àmbit d’anàlisi.
El
llibre, de bella factura i excel·lentment il·lustrat, és el segon d’una sèrie
sobre la cartografia barcelonina iniciada ara fa quatre anys per la publicació
d’un primer volum, Aproximacions a la història de la cartografia de Barcelona, editat per Carme Montaner i Francesc Nadal.
Les institucions impulsores, l’Arxiu Històric de la Ciutat i l’Institut
Cartogràfic i Geològic, ja anuncien unes terceres jornades i un nou volum per a
un futur proper. Els estudiosos de la cartografia i tots els ciutadans
interessats en la història i el futur de la ciutat trobaran, doncs, en aquesta
col·lecció, una eina nova i imprescindible per al coneixement i reflexió sobre Barcelona i els seus mapes. 
