Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Harvard Graduate School of Design. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Harvard Graduate School of Design. Mostrar tots els missatges

dimarts, 25 de novembre del 2014

Àrea Metropolitana de Barcelona: Quaderns del Pla Director Urbanístic


A finals del proppassat mes d’octubre va presentar-se a la seu del Col·legi d’Arquitectes a la ciutat de Barcelona la publicació Ciutats i plans urbanístics al segle XXI: per comprendre les noves dinàmiques i els instruments urbanístics. L’obra ha estat dirigida per l’arquitecte Joan Busquets i elaborada per un grup d’investigadors de la Graduate School  of Design de la Universitat de Harvard.
El volum analitza la relació entre els canvi que s’estan produint en les grans ciutats del món i la forma com aquests requereixen de canvis en els instruments i sistemes de planejament i gestió de les àrees urbanes. Així, l’obra s’inicia amb la descripció d’allò que anomena els “Elements de la nova cultura urbanística”: els canvis en els patrons de la mobilitat, la dialèctica entre la competició i la col·laboració de ciutats, les noves formes d’economia, les connexions globals, les xarxes urbanes, el metabolisme urbà i l’equitat social. Després d’haver avançat aquest principis, mostra un seguit d’exemples de com s’estan transposant a la gestió i al planejament d’una trentena de ciutats, que ocupen llocs diversos en la jerarquia del sistema urbà mundial: ciutats globals (Londres, Nova York, Shanghai,...), megacities (Beijing, Rio de Janeiro. Seoul,..), ciutats capitals (Amsterdam, Barcelona, Toronto,...) i capitals regionals (Curitiba, Miami, Johannesburg,...). El llibre es clou amb una breu relació de com aquests principis i exemples podrien informar l’elaboració del nou planejament metropolità a l’àrea de Barcelona.
El volum forma part d’una col·lecció d’aparició recent, impulsada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i que porta per títol Quaderns PDU Metropolità. Com és sabut, la Llei 31/2010 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona confereix a aquesta institució la responsabilitat de promoure, redactar i tramitar el Pla Director Urbanístic relatiu als 36 municipis que la conformen. Es tracta d’un document de gran importància, en primer lloc perquè es refereix a una àrea que constitueix la clau de volta del sistema urbà català i, tot i representar només un 2% de la superfície de Catalunya, conté més del 40% de la població del país. Des del punt de vista de la normativa urbanística, el PDU, un cop aprovat definitivament per la Generalitat, hauria d’obrir les portes a la revisió del vell Pla General Metropolità de 1976.
La col·lecció Quaderns PDU Metropolità pot jugar doncs en la preparació d’aquest nou instrument de planejament un paper similar al que la sèrie Papers. Regió Metropolitana de Barcelona va tenir durant molts anys en la preparació del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, aprovat l’any 2010 i referit, com és ben sabut, al conjunt de la regió metropolitana barcelonina: la detecció de temes i problemes, l’avanç cap a la diagnosi i la construcció del consens tècnic i polític envers les opcions a escollir. Fins a la data, la col·lecció consta dels set volums següents:
5.       Estudis metropolitans  
Tots els textos dels quaderns es publiquen en català, castellà i anglès.

dimarts, 24 de maig del 2011

Costantino Nivola: Ritorno a Itaca

Enguany es commemora el centenari del naixement de l’escultor, pintor i dissenyador Costantino Nivola. Nascut a Orani, prop de Nuoro, al cor de l’illa de Sardenya, Nivola era el sisè dels deu fills d’un paleta local. Aprenent l’ofici familiar va ser assignat com ajudant de Mario Delitalia que realitzava la decoració de l’aula magna de la Universitat de Sassari i així va descobrir la seva vocació d’artista, vocació que va seguir amb no poques dificultats. Finalment va aconseguir inscriure’s a l’Istituto Superiore di Industrie Artistiche de Monza, va tenir els primers encàrrecs i va conèixer Ruth Guggenheim, amb qui es casaria. Amb l’aprovació de les lleis racials a Itàlia la parella va haver d’exiliar-se per raó de l’origen jueu de la noia, primer a França, on estaria en contacte amb els cercles antifeixistes, i després als Estats Units. Va ser en aquest darrer país on Nivola va desenvolupar una extraordinària carrera en la que va executar nombroses escultures per espais públics i va col·laborar com a muralista i dissenyador amb Le Corbusier i altres arquitectes (com Eero Saarinen, Marcel Breuer i Josep Lluis Sert) en obres de gran impacte. Va exercir així mateix de professor a la Harvard Graduate School of Design i d’altres centres universitaris nord-americans. Va morir a Long Island l’any 1988.
Poc després del seu traspàs, el 1995, la Fundació que porta el seu nom va  inaugurar a la seva localitat natal d’Orani –amb la que l’artista mai havia volgut perdre els vincles- un museu destinat a conservar i difondre la seva obra i a promoure l’art contemporani. Aquesta notabilíssima infraestructura cultural, localitzada en un poble de tot just 3.000 habitants, aprofita l’edifici dels antics safareigs de la localitat per, a través d’un sistema de terrasses enjardinades, on corre l’aigua, davallar per tota la vessant d’una muntanya, en un espai en el que s’alternen escultures a l’aire lliure amb els edificis destinats a exposar d’altres elements de la seva obra.
Precisament en motiu del centenari del naixement de l’artista, la Fondazione Nivola i l’ajuntament d’Orani han decidit mantenir durant tot l’any 2011 l’exposició Ritorno a Itaca, que es va inaugurar ja fa uns mesos. La mostra rememora el retorn de Costantino Nivola al seu poble l’any 1958, quan, ja un artista reconegut, va voler realitzar-hi una exposició d’escultures a l’aire lliure i un gran esgrafiat a la façana d’una església. La feta va ser captada pel fotògraf Carlo Bavagnoli, en un reportatge de l’estil dels que, en aquella època, efectuaven l’agència Magnum o la revista Life. Ara, una seixantena d’aquestes imatges en blanc i negre constitueixen la base de la mostra actual: han estat ampliades, impreses sobre tela i distribuïdes sobre els murs del poble, sovint en el lloc mateix on van ser preses. Així, el visitant que recorre avui els carrers costeruts d’Orani pot veure l’exposició de diverses maneres: com una mostra de la humanitat de l’artista, a qui veiem dibuixar, amb les seva gran mans de manobre, envoltat de nens; com una visió de la Sardenya remota (o no tant) de fa mig segle; com una reflexió sobre la relació entre l’art, la comunitat i l’espai públic; com un exemple del caràcter inevitable de les transformacions del paisatge; i, és clar, com una constatació de la fascinació i la impossibilitat del retorn a la infància, del retorn al lloc, del retorn a l’illa.