És avui un fet generalment acceptat que el canvi climàtic, en molt bona mesura induït per l’acció antròpica, està tenint conseqüències preocupants per a l’entorn, la subsistència i el benestar de la població en regions molt extenses del planeta. En aquestes regions, el procés d’escalfament global provocarà –està provocant ja- un enduriment de les condicions climàtiques, a les quals les societats que hi viuen hauran d’adaptar-se a través d’un procés complex i costós. Un bon nombre d’estudis demostren que fins i tot si s’acomplissin el escenaris més optimistes –dissortadament poc provables- de reducció dels gasos amb efecte hivernacle les conseqüències seran molt notables al llarg d’aquest segle.
Menor atenció, en canvi, sol donar-se al fet que el procés de canvi climàtic pot tenir efectes relativament beneficiosos per a l’assentament i les activitats humanes en d’altres regions del planeta. Aquest és, precisament, el tema del llibre The New North. The World in 2050 que acaba de publicar a Anglaterra Profile Books. L’autor, Laurence C. Smith, professor de Geografia a UCLA i reconegut climatòleg, hi mostra com en els països àrtics el canvi climàtic està incrementant de manera notabilíssima les facilitats de comunicació marítima i d’explotació dels recursos naturals. Així, àmbits extensos d’Alaska, Canadà, Groenlàndia, Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia, fins ara gairebé inaccessibles, estan començant a conèixer un major desenvolupament econòmic, augment de població i increment de l’activitat comercial.
El llibre, que fou presentat a la Royal Society of Arts de Londres el proppassat 23 de març, analitza les conseqüències d’aquests canvis en el marc dels quatre grans vectors que estan transformant el món contemporani: la globalització de l’economia, el creixement demogràfic, la pressió sobre els recursos naturals i el canvi climàtic. En resulta un quadre versemblant d’alteracions dels equilibris geopolítics i econòmics, en el que els potencials guanys s’acompanyen de severes pèrdues ambientals i socials. Un quadre –apassionant i preocupant alhora- que, com afirma l’autor en cloure el volum, més que moure’ns a preguntar-nos “quin món tindrem?” ens hauria de dur a plantejar-nos “quin món volem?”.
