Els plans territorials contenen normes, directrius i
recomanacions relatives a tres sistemes territorials bàsics: els espais oberts,
els assentaments i les infraestructures de mobilitat terrestre. Així, els Plans
indiquen, en primer lloc, els sòls que, pels seus valors ambientals o per
consideracions urbanístiques, queden protegits del procés d’urbanització. En
segon lloc, estableixen normes per al desenvolupament dels nuclis de població,
tot determinant i limitant les noves superfícies de sòl que poden incorporar-se
al procés d’urbanització. Finalment, indiquen les traces i les prestacions per
al desenvolupament de la xarxa viària i ferroviària.
D’ençà la seva aprovació, el planejament territorial ha permès
orientar de manera efectiva el nou planejament urbanístic que s’ha anat
aprovant, tant pel que fa a la classificació de sòl per al desenvolupament
urbanístic, com a l’hora d’establir reserves de sòl per a les infraestructures
o definir els usos permissibles en els espais oberts. La seva vigència ha estat
així mateix d’importància decisiva per a l’elaboració dels Plans Directors Urbanístics que s’han anat aprovant, inclòs el Pla Director Urbanístic de l’ÀreaMetropolitana de Barcelona que es troba avui en període d’informació pública.
La necessitat d’un balanç
L’any que ve, s’acompliran vint anys de l’inici del Programa
de Planejament Territorial i els plans hauran estat vigents entre 18 i 14 anys.
Sembla del tot convenient, doncs, començar a elaborar un balanç sobre quina ha
estat la seva utilitat i els seus efectes, així com sobre la necessitat, si s’escau,
d’adaptar-los a les noves exigències plantejades per al desenvolupament de la
societat i els paràmetres ambientals. Aquesta tasca es veu dificultada pel fet
que, des del Govern de la Generalitat, no s’ha donat compliment a les
disposicions que establien l’obligació d’anar presentant al Parlament les
successives memòries sobre l’acompliment de les disposicions del Planejament
Territorial. D’altra banda, alguns dels instruments de seguiment dels Plans
previstos en la normativa, com la Comissió d’Ordenació Territorial
Metropolitana, tampoc han tingut continuïtat efectiva.
Tanmateix, en els darrers mesos s’han emprès diverses iniciatives interessants per al rellançament del debat sobre el planejament territorial. Entre aquestes destaca el cicle de debats El planejament territorial a Catalunya: vigència, balanç i perspectives de futur organitzat per la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, que s’inicià el proppassat dia 28 de setembre i s’estendrà, en diverses sessions, durant el curs acadèmic 2023-2024. Així mateix, en el sí del Departament de Territori de la Generalitat d’una taula de treball entre el Departament i diverses entitats per tal d’avaluar la situació del planejament territorial.
Les bases factuals del debat
Com es deia, el debat sobre la utilitat i el futur del
planejament territorial sembla particularment útil i necessari en les
circumstàncies actuals. Tanmateix, per tal que aquest exercici resulti
fructífer, hi ha un requisit previ: dotar-se d’unes bases factuals a partir de
les quals aconduir la discussió.
Aquesta informació de base resulta essencial per tal que tots els actors implicats en el debat (Generalitat, administracions locals, agents socials, forces polítiques, entitats ciutadanes, universitats i sectors professionals) puguin participar-hi de manera fonamentada. En concret, caldria disposar, com a mínim, dels següents elements:
Diagnosi sobre les dinàmiques territorials i acompliment de les previsions dels plans
a.1) Projeccions.
Evolució de la població i dels llocs de treball localitzats en relació a les
previsions contingudes en els plans territorials parcials (PTP) per a l'any 2026.
a.2) Sistema
d’assentaments. Creixement de la superfície de sòl urbanitzat, així com de la població i dels llocs de
treball per municipis en relació a les estratègies definides en els Plans Territorials Parcials aprovats i vigents.
a.3) Sistema
d’espais oberts. Evolució dels usos del sòl (activitats autoritzades, espais agrícoles, sòls forestals, instal·lacions energètiques) i de les figures de protecció ambiental i del paisatge en relació a la normativa dels Plans Territorials Parcials.
a.4) Sistema d’infraestructures. Construcció de noves infraestructures viàries i ferroviàries i adaptació a les reserves de sòl i a les previsions del planejament territorial, tant pel que fa als Plans Territorials Parcials com als Plans Territorials Sectorials d'infraestructures.
Diagnosi de l’actuació institucional
b.1) Relació
entre els PTP i el planejament urbanístic municipal. Plans d’Ordenació
Urbanística Municipal aprovats en el període de vigència dels Plans Territorials Parcials; contingut
dels informes territorials emesos i compliment de les previsions de les
estratègies del planejament territorial.
b.2) Relació
entre el PTP i el planejament urbanístic supramunicipal. Evolució dels
Plans Directors Urbanístics aprovats en el període de vigència dels Plans Territorials Parcials i
correspondència amb les previsions de planejament territorial.
b.3) Relació
entre els PTP i el planejament de les infraestructures. Previsions dels Plans
Directors de la Mobilitat i els Plans Directors d’Infraestructures aprovats en el
període de vigència dels Plans Territorials Parcials; evolució de les inversions en relació a les
previsions del planejament territorial (Plans Territorials Parcials i planejament sectorial). .
b.4) Relació dels PTP amb la resta de planejament territorial sectorial i els catàlegs del paisatge. Previsions dels Plans Territorials Sectorials vigents i en elaboració (espais comercials, habitatge, energia,...), així com dels Catàlegs del Paisatge, en relació amb els Plans Territorials Parcials.
Cal esperar que la Generalitat i el conjunt d’entitats
concernides vulguin aportar aquestes informacions per tal que el debat sobre el
planejament territorial de Catalunya, important com és, pugui desenvolupar-se
sobre unes bases rigoroses i constructives.
