CURSOS


UNIVERSITÀ IUAV

DIPARTIMENTO DI
PROGETTAZIONE E PIANIFICAZIONE IN AMBIENTI COMPLESSI

CICLO DE SEMINARIOS

DESIGUALDAD SOCIAL, SEGREGACIÓN URBANA, MOVIMIENTOS URBANOS Y POLÍTICAS PÚBLICAS EN LA CIUDAD EUROPEA CONTEMPORÁNEA

Oriol Nel·lo
Visiting Professor

Febrero-Marzo 2017



El ciclo de seminarios tendrá por objeto el análisis y la discusión del ascenso de los movimientos sociales urbanos que se ha producido en los últimos años en algunas ciudades europeas. Así, se debatirán las causas los movimientos, sus características, los temas por ellos planteados, la problemática que reviste su estudio, la relación de los mismos con las políticas públicas y, finalmente, la posibilidad de concebir y desarrollar proyectos urbanos a partir de las propuestas y contando en su ejecución con los propios movimientos.
El ciclo constará de las seis sesiones que a continuación se indican. Para cada una de ellas se incluye dos lecturas recomendadas. Una más extensa bibliografía específica será sugerida para cada uno de los temas.
A continuación de cada una de las sesiones temáticas de los seminarios, que serán presentadas por el profesor Oriol Nel·lo, se realizará una sesión de debate sobre una problemática concreta, estrechamente relacionada con el surgimiento y evolución en las últimas décadas de los movimientos sociales en el Veneto. Los debates serán, en cada caso, animados por un experto en la materia y deberán ser preparados con antelación por parte de todos los participantes en el ciclo de seminarios. Estos debates temáticos versarán sobre los seis temas que figuran al final del programa y las lecturas recomendadas.
PROGRAMA
1. EL INCREMENTO DE LA DESIGUALDAD SOCIAL Y LA PROFUNDIZACIÓN DE LA SEGREGACIÓN URBANA
1.1. El incremento de la desigualdad social. Un fenómeno de alcance planetario
1.2. La plasmación de la desigualdad sobre el espacio urbano: la segregación urbana 
1.3. La difícil medida de la segregación: técnicas de estimación de la renta para áreas pequeñas
1.4. Las tendencias en la evolución de la segregación en las grandes ciudades europeas
1.5. El debate sobre el “efecto barrio”: negacionistas y defensores
1.6. Algunas muestras del efecto de la segregación: educación, salud y recursos públicos

2. LOS MOVIMIENTOS URBANOS EN LOS PAISES DEL SUR DE EUROPA
2.1. El contexto: crisis de legitimidad institucional y de los canales de representación tradicionales 
2.2. Los movimientos sociales: definición y aspectos teóricos generales 
2.3. Los movimientos territoriales y urbanos: especificidades y evolución
2.4. Los retos para el estudio de los movimientos sociales urbanos
2.5. Los temas planteados: bienes comunes, justicia espacial y democracia
2.6. Una tipología: de la defensa del territorio a la innovación social

3. PARA UNA CRÍTICA DE LOS MOVIMIENTOS SOCIALES URBANOS
3.1. La difícil definición de la comunidad 
3.2. La escala de las políticas 
3.3. La cuestión del efecto NIMBY 
3.4. La definición y el uso de los bienes comunes
3.5. El riesgo del asistencialismo y la dimisión en la defensa de los derechos sociales
3.6. El problema de la gentrificación y los efectos perversos 

4. PUEDE LA INNOVACIÓN SER LA SOLUCIÓN?
4.1. Por una definición de la innovación: instrumentos, procesos y valores. La visión de Joseph Schumpeter 
4.2. La innovación económica: la economía colaborativa 
4.3. La innovación ambiental: la gestión de la movilidad y el transporte 
4.4. La innovación social: la co-producción de los servicios sociales 
4.5. La innovación política: la democracia digital y las posibilidades de las ICT para la acción ciudadana
4.6. Control colectivo e innovación particular. La teoría del doble movimiento de Karl Polanyi

5. LAS POLÍTICAS PÚBLICAS URBANAS: CRISIS I ALTERNATIVAS
5.1. La crisis de las políticas urbanas como exponente del retroceso de las políticas públicas
5.2. La posibilidad de llevar a cabo políticas de rehabilitación urbana en la ciudad europea contemporánea: el ejemplo del Pla de Barris de Barcelona (2016-2019)
5.3. Primer reto: la definición de los objetivos 
5.4. Segundo reto: transversalidad y la evaluación de las políticas 
5.5. Tercer reto: la cooperación interadministrativa 
5.6. Cuarto reto: la implicación de los vecinos y la co-producción de las políticas

6. EL PROYECTO URBANO: CINCO OPOSICIONES BÁSICAS
6.1. Plan y proyecto para la intervención en la ciudad 
6.2. Primera oposición: Cerrado / Abierto
6.3. Segunda oposición: Impermeable / Poroso
6.4. Tercera oposición: Estético / Funcional 
6.5. Cuarta oposición: Local / Cosmopolita 
6.6. Quinta oposición: Exclusivo / Integrador 


LECTURAS RECOMENDADAS
1. 
-Bernardo Secchi (2013): La città dei ricchi e la città dei poveri, Bari, Laterza. 
-Edward Soja (2010): Seeking Spatial Justice, University of Minnesota Press.
2. 
-Oriol Nel·lo (2016): La città in movimiento. Crisi sociale e risposta della cittadinanza, Roma, Edicampus Edizioni.
-Laura Fregolent, ed. (2015), Conflitti e territorio, Milano, FrancoAngeli.
3. 
-David Harvey (2012): Rebel cities. From the right to the city to the urban revolution, London, Phaidon. 
-Francesco Indovina (2017): Ordine e disordine nella città, Milano, FrancoAngeli. 

4. 
-Fred Block (2003): “Introduction” to Karl Polanyi, The Great Transformation. The Economic and Political Origins of Our Time, Boston, Beacon Press 
-Karol Śledjik (2013): Schumpeter’s view on innovation and entrepreneurship, Stefan Hittmar (ed.),  Management Trends in Theory and Practice,  Zilina, University of Zilina.
5.
-Abel Albet & Joao Seixas (2012): Urban Governance in Southern Europe, Farnham, Ashgate
-Oriol Nel·lo (2011): “The Challenges of Urban Renewal. Ten Lessons from the Catalan Experience”, Análise Social, vol. XLV, 197.
6. 
-Richard Sennett (2014): The Public Realm, http://www.richardsennett.com/site/senn/templates/
-Ivan Blejic & Arnaldo Cecchini (2016): Verso una pianificazione antifragile. Come pensare al futuro senza prevederlo, Milano, FrancoAngeli.  


__________________________________


DIPARTIMENTO DI ARCHITETTURA,  DESIGN E URBANISTICA
UNIVERSITÀ DI SASSARI

Laurea Triennale. Urbanistica, Secondo Anno

CICLO DE LECCIONES
SEGREGACIÓN SOCIAL Y REHABILITACIÓN URBANA
por Oriol Nel·lo, visiting professor

Mayo 2016 



OBJETIVOS
El ciclo de lecciones tiene por objetivo proveer elementos de reflexión sobre el fenómeno de la segregación urbana en la ciudad contemporánea, así como de las políticas que resulta posible y necesario desarrollar al respecto. De esta forma, después de una primera reflexión sobre las causas y las y consecuencias de la segregación en nuestras ciudades, se abordará sucesivamente tres temas que tienen incidencia directa en la evolución de las áreas segregadas con bajos niveles de renta: las políticas de rehabilitación, los movimientos ciudadanos y los peculiaridades de las políticas urbanas según la tipología urbanística y arquitectónica de los barrios.


CALENDARIO Y PROGRAMA
El ciclo, que forma parte de la docencia del curso de Urbanistica de la Laurea Triennale que imparte el profesor Francesco Indovina,  constará de las cinco sesiones siguientes: 
1. Lunes, 2 de mayo 2016
La segregación urbana y la formación de las periferias
2. Lunes, 9 de mayo 2016
Las políticas de rehabilitación urbanas y sus potencialidades
3. Lunes, 16 de mayo 2016
Los movimientos ciudadanos y las iniciativas de innovación social (1: los temas centrales)
4. Martes, 17 de mayo 2016
Los movimientos ciudadanos y las iniciativas de innovación social (2: los aspectos críticos)
5. Lunes, 23 de mayo 2016
Tipologías urbanas y proyecto urbano

BIBLIOGRAFÍA
1.
ATKINSON, Anthony (2015); Inequality. What can be done?, Cambridge Mass., Harvard University Press.
SECCHI, Bernardo (2013); La città dei ricchi e la città dei poveri, Laterza, Bari.
2.
Departament de Política Territorial i Obres Públiques (2009): La llei de barris. Una aposta col·lectiva per a la cohesió social, Barcelona, DPTOP  http//:www20.gencat.cat/ptop/site
NEL.LO, Oriol (2007); “Contro la segregazione urbana e per la coesione sociale. La Ley de Barrios della Catalogna”, a Archivio di Studi Urbani e Regionali, núm. 90, Venècia, III quadrimestre 2007 (pp. 33-45)
NEL·LO, Oriol (2011); “The Five Challenges of Urban Rehabilitation. The Catalan  Experience”, en Urban Research and Practice, vol. IV, 3 (p. 308-325).
 3 y 4
FREGOLENT, Laura, ed. (2014); Conflitti e territorio, Milano, Franco Angeli.
HARVEY, David (2015); Città ribelli. Dal diritto alla città alla rivoluzione urbana, Milano, Il Saggiatore
NEL·LO, Oriol (2015); La ciudad en movimiento. Crisis social y respuesta ciudadana, Madrid, Díaz & Pons.
5
LLOP, Josep Maria i Xavier VALLS (coords.), Ciutats en (re)construcció: necessitats socials, transformació i millora de barris, Barcelona, Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona-Diputació de Barcelona. 

__________________________________

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA

MÀSTER EN GEOINFORMACIÓ
ANY ACADÈMIC 2015-2016
MÒDUL 5
GEOAPLICACIONS PER A SMART CITIES



 ASSIGNATURA
DINÀMIQUES URBANES I POLÍTIQUES DE PLANIFICACIÓ I DE GESTIÓ
PROFESSORS ORIOL NEL·LO I JOAN LÓPEZ 
29.02.2016 / 06.04.2016


 OBJECTIUS I ESTRUCTURA
L’assignatura té per objectiu facilitar elements d’informació i de reflexió sobre la relació entre dos elements: d’una banda, les característiques i els reptes plantejats per les dinàmiques urbanes contemporànies i, de l’altra, la construcció i gestió de sistemes de geoinformació. El mòdul vol doncs contribuir a la comprensió de les implicacions -socials, econòmiques, administratives i polítiques- del ús dels sistemes de geoinformació, imprescindible a l’hora d’avaluar-ne les potencialitats i el riscos. 
Per fer-ho, s’analizaran de manera successiva les principals tendències en les transformacions urbanes des de quatre perspectives diverses:
-La morfologia i els teixits urbans
-Les xarxes i els serveis
-La disposició de les activitats i els grups socials
-Fluxos de persones i mercaderies
En relació a cada una d’aquestes transformacions, l’assignatura tractarà de suggerir els coneixements i, sobretot, el criteris necessaris per tal de:
- Identificar les variables de la realitat urbana que es vol analitzar
- Seleccionar les dades més adequades per a l’anàlisi
- Tractar les dades de base a partir de les seves característiques i especificitats
- Representar els resultats de manera atractiva, sintètica, clara, organitzada i, sobretot, informativa, rigorosa i consistent.
Es tracta, per tant, de vincular els coneixements tècnics adquirits pels alumnes al llarg del curs amb la recerca sobre la realitat urbana i metropolitana així com d’orientar les seves representacions al destinatari final per tal d’aconseguir una comunicació més efectiva. Una breu panoràmica sobre els temes principals que planteja  la regulació jurídica dels sistemes de informació geogràfica en relació a la gestió urbana clourà la matèria.

PROGRAMA
El programa del mòdul, que serà impartit pels professors Oriol Nel·lo i Joan López, constarà de 9 sessions de 2h cada una, d’acord amb el següent temari. Ambdós professors han definit conjuntament els continguts i són responsables de la matèria. Els apartats 1, 3, 5, 7 i 9 seran impartits pel professor Oriol Nel·lo. Els apartats 2, 4, 6 i 8 pel professor Joan López.  

I. ÀREES TERRITORIALS (POLÍGONS)
1. El procés d’urbanització contemporani: transformació i delimitació dels teixits urbans
1.1. El concepte d’urbanització i els antecedents del procés d’urbanització contemporània
1.2. Les grans tendències del procés d’urbanització i la seva implicacions sobre els teixits urbans: expansió, integració i dispersió
1.3. La problemàtica delimitació de les àrees urbanes: l’estatut jurídic, la morfologia urbana, les relacions funcionals, l’estructura econòmica, la jerarquia dels serveis.  
2. La definició de la ciutat a partir dels elements territorials: la identificació i la forma de la ciutat
2.1. Identificació i delimitació de les àrees urbanes a partir de la morfologia urbana
2.2. Eines per a l’anàlisi morfològica de la ciutat (Urban Atlas, SIOSE, MCUS-CREAF, CartoCiudad, Cadastre)
2.3. Eines i mètodes per al coneixement dels usos del sòl a partir del seu estatut jurídic (bases Plans Territorials Parcials, Mapa Urbanístic de Catalunya)
II. INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS (LÍNIES I PUNTS)
3. Les oportunitats i els reptes de la urbanització i el seu impacte sobre les xarxes urbanes
3.1. Els reptes ambientals: els recursos i l’energia
3.2. Els reptes funcionals: la mobilitat urbana
3.3. Els reptes socials: les demandes de serveis
4. La definició de la ciutat a partir de les infraestructures i serveis: la densitat de les xarxes i els equipaments
4.1. El cicle de l’aigua, l’energia i les telecomunicacions
4.2. Les xarxes de transport de persones i mercaderies
4.3. Les dotacions urbanes: els equipaments
III. POBLACIÓ, SOCIETAT I ACTIVITATS ECONÒMIQUES (AGENTS)
5. Els usos de la ciutat per als agents socials
5.1. La renda del sòl i la distribució dels usos urbans
5.2. Els grups socials: la segregació urbana i la seva mesura
5.3. La ubicació de les activitats: l’especialització dels llocs
6. La definició de la ciutat a partir dels seus agents: volum, densitat, característiques i activitat
6.1. Les persones i les llars
6.2. Els habitatges i els edificis  
6.3. L’activitat i els llocs de treball
IV. LES RELACIONS SOBRE L’ESPAI URBÀ (FLUXOS)
7. La definició conceptual dels fluxos urbans
7.1. Motivació
7.2. Mode
7.3. Direcció
7.4. Recurrència
8. La definició de la ciutat a partir de les relacions entre unitats territorials: accessibilitat i mobilitat
8.1. Mobilitat residencial
8.2. Mobilitat laboral
8.3. Mobilitat quotidiana per altres motius
V. EL GOVERN DEL TERRITORI I ELS SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA (NORMES)
9. Potencialitats i limitacions jurídiques, polítiques i ètiques en l’ús dels SIG
9.1. La necessitat la dificultat per al govern del processos urbans
9.2. Les estructures administratives i les seves competències en SIG
9.3. L’arquitectura institucional catalana, espanyola i europea en matèria d’informació geogràfica

AVALUACIÓ
Per a l’avaluació de l’assignatura, cada alumne haurà d’elaborar  un presentació per a realitzar a classe, amb anàlisi i representació d’una variable territorial. El professor Joan López donarà les oportunes instruccions al respecte. 

RECURSOS
Les presentacions corresponents a cada lliçó així com materials relatius a la matèria impartida seran posats a disposició dels alumnes al Campus Virtual de la UAB.
Així mateix, els estudiants podran trobar materials complementaris al blog docents dels professors:
-Joan López: http://lit2.jimdo.com/



 ____________________________


UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA 
PROGRAMA DE DOCTORAT 

GURB. GRUP D'ESTUDIS SOBRE ENERGIA, TERRITORI I SOCIETAT
JORNADA DE RECERCA
BELLATERRA, DIJOUS, 2 DE JULIOL 2015

La Jornada te per objectiu presentar i debatre diversos treballs de recerca que s’estan duent a terme en l’àmbit del GURB. Grup de Recerca sobre Energia, Territori i Societat (Grup de Recerca Emergent per la Generalitat de Catalunya per al trienni 2014-2016, SGR473). Aquests treballs tenen connexió amb diversos projectes de recerca, així com amb la compleció d’un total de set tesis doctorals, una de les quals ha estat ja llegida en el Departament de Geografia i la resta es troben en diverses fases d’elaboració. En la jornada els participants hi presentaran l’estat dels seus treballs, així com les publicacions associades als mateixos aparegudes en el darrer any.
La jornada, que és oberta a tots els membres del Departament de Geografia, de la comunitat universitària i persones interessades, ve a donar continuïtat als seminaris de recerca desenvolupats en passats cursos acadèmics, i es desenvoluparà d’acord amb el programa següent.
Cada una de les presentacions tindrà una extensió de 30 minuts i anirà seguida del corresponent debat. 
9.00h. Benvinguda i presentació de la Jornada
9.05h. El Grup d’Estudis sobre Energia, Territori i Societat: recerques i tesis doctorals en curs, per Oriol Nel·lo
9.30h. La segregació urbana a Catalunya segons l’estudi Barris i Crisi, per Carles Donat
10.15h. La delimitació de les àrees metropolitanes espanyoles a partir de la imatge satel·lital nocturna, per Joan López i Jordi Martín 
11.00h. Pausa
11.15h. L’evolució del sòl industrial en l’eix de l’A-2 a les Terres de Lleida, avenç de la tesi doctoral, per Laura Capel
12.00h. Ciutat i Territori a Mallorca. La relació de Palma amb el sistema urbà mallorquí, avenç de la tesi doctoral, per Margalida Mestre
12.45h. La gènesi de la nova planificació territorial de Catalunya 1999-2006, plantejament de la tesi doctoral, per Josep Báguena
13.30h.  L’accés universal a l’energia a Mauritània, projecte de tesi doctoral, per Oriol Porcel
14.15h. Dinar


_______________________________________________________________________________

DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES DE LA TERRA
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS

INSTITUT MENORQUÍ D’ESTUDIS



CICLE DE DEBATS
MOBILITAT I LA GESTIÓ DEL TERRITORI A MENORCA

CIUTADELLA, 13-16 D'OCTUBRE 2014

COORDINACIÓ:
ORIOL NEL·LO

En un territori cada vegada més integrat i interdependent, la mobilitat ha esdevingut una part importantíssima de la vida quotidiana dels ciutadans. L’increment de les possibilitats de desplaçament permet accedir amb major facilitat a llocs de treball, serveis i lleure, que fins fa poc podien semblar remots i inaccessibles. Però al costat d’aquests avantatges, la mobilitat comporta també problemes molt rellevants degut al temps que s’hi dedica, el consum energètic que comporta i el seu impacte ambiental i paisatgístic.
En un medi insular com Menorca la problemàtica de la mobilitat tendeix a exacerbar-se. En primer lloc, òbviament, per les dificultats que la insularitat suposa per l’accessibilitat envers i des de l’exterior. Però també per la necessitat d’articular el territori a través de la mobilitat interna i l’impacte que aquesta té sobre un medi limitat i fràgil. No és d’estranyar, doncs, que els darrers temps, els temes de la mobilitat hi hagin estat objecte reiterat de debat i que qüestions com les tarifes del transport aeri, l’ampliació dels ports, les modificacions de la infraestructura viària o la gestió de la xarxa de camins siguin motiu de preocupació.
El cicle de conferències Mobilitat i gestió del territori a Menorca vol oferir un espai de reflexió sobre aquesta problemàtica. El cicle és organitzat conjuntament pel Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears i l’Institut Menorquí d’Estudis, en el marc del Màster d’Estudis Territorials i de la Població de la UAB.
El cicle constarà de quatre sessions que es desenvoluparan de manera consecutiva, entre els dies 13 i 16 d’octubre de 2014, en les que s’abordarà, des de la perspectiva acadèmica i ciutadana, diversos aspectes de la problemàtica de la mobilitat. Cada sessió serà oberta per una intervenció de caràcter general sobre un dels aspectes de la problemàtica de la mobilitat (l’accessibilitat exterior, el transport públic, la mobilitat privada,...), a continuació s’exposarà com aquesta qüestió es planteja a l’illa i seguirà la intervenció de dues institucions que han tingut intervenció en el debat sobre el tema. A continuació s’obrirà una conversa amb tots els assistents.
Totes les sessions tindran lloc al Cercle Artístic de Ciutadella, entre les 19 i les 20.30h. Les sessions, que formen part del programa formatiu del Màster METIP, són obertes a tots els ciutadans interessats.

Dilluns, 13 d’octubre
PER AIRE I PER MAR. L’ACCESSIBILITAT EXTERIOR DE MENORCA: RELLEVÀNCIA I PROBLEMÀTICA
Inauguració del Cicle de Debats al Cercle Artístic de Ciutadella a càrrec d’Oriol NEL·LO, Coordinador del Cicle (UAB); Joana Maria SEGUÍ, en representació de la Universitat de les Illes Balears; i Josefina SALORD, en representació del Cercle Artístic i l’Institut Menorquí d’Estudis.
Conferència-debat:.
Joana Maria SEGUÍ, geògrafa, Departament de Ciències de la Terra, Universitat de les Illes Balears.
Lluís HERNÁNDEZ, enginyer, Director-Gerent del Cercle d’Economia de Menorca.
Miquel CAMPS, Grup d’Ornitologia Balear GOB, Menorca.
Joan Enric VILARDELL, arquitecte, membre de la Plataforma “El Transport Aeri ofega Menorca”.

Dimarts, 14 d’octubre
A PEU I EN BICICLETA. LES POSSIBILITATS I LA GESTIÓ DE LA  MOBILITAT NO MOTORITZADA 
Conferència – debat:
Jaume MATEU. Geògraf, Universitat de les Illes Balears.
David CARRERAS. Biòleg, Observatori Socioambiental de Menorca.
Joan FEBRER,  Director de “Camí de Cavalls 360º”.
Eduard SERRA, Membre de la Coordinadoradel Camí de Cavalls.

Dimecres, 15 d’octubre
EN TRANSPORT PÚBLIC. REALITAT I LIMITACIONS DE LA MOBILITAT COLECTIVA
Conferència – debat:
Damià BORRÀS, diputat al Parlament de les Illes Balears. Ex Conseller de Mobilitat del Consell de Menorca.
Anna GALLOFRÉ,Diplomada en estadística. Observatori Socio Ambiental de Menorca.
Sergi MARÍ. Economista, director de l’Observatori Socio Ambiental de Menorca.
Bernat CASASNOVAS, Associació de Veïns Ciutadella Vella.

Dijous, 16 d’octubre
LA MOBILITAT PRIVADA. LA XARXA VIÀRIA MENORQUINA: TRAÇAT, PRESTACIONS I PAISATGE
Conferència – debat:
Àngel CEBOLLADA, geògraf, Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona.
Maria Lluïsa DUBON, geògrafa, cap de servei a l’Institut Balear d’Estadística i ex Consellera de Territori dels Consells de Mallorca i Menorca.
Jesús CARDONA, arquitecte, responsable de l’estudi d’arquitectura “Nontropia”.
Joan MORRO, enginyer de camins, membre del gabinet “E-arq”, Enginyeria+Arquitectura, Ciutadella.

Cloenda del Cicle de Conferències


____________________________________________________________________________


UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA

CURS TALLER
LA GESTIÓ DEL PATRIMONI AL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU
Farrera de Pallars, 12 al 20 de juliol 2014

Coma de Burg [Fotografia: O. Nel·lo]

1. Tema
El tema del curs és l’anàlisi de la problemàtica que es deriva de la integració de la gestió del patrimoni en una
àrea natural protegida. Per això es treballarà específicament en l’àrea del Parc Natural de l’Alt Pirineu,  una àmbit de 69.850 ha situada a la comarca del Pallars Sobirà, al NO de Catalunya.

   
2. Format
El curs tindrà el format d’un workshop intensiu que es desenvoluparà al llarg de 9 dies en el mateix àmbit de
cerca estudiat. La feina principal a desenvolupar en aquest taller, consisteix en dur a terme un reconeixement territorial que permeti obtenir dos resultats:
a) identificar els principals valors patrimonials d’aquest espai natural i,
b) redactar un conjunt de propostes per a la gestió integrada del patrimoni a l’interior i als entorns immediats del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Per fer aquesta tasca, els participants realitzaran tant sortides de camp com treball de gabinet. Aquest darrer tindrà lloc a la seu del Centre d’Art i Natura de Farrera de Pallars, institució cultural col·laboradora amb el Parc Natural.   D’altra banda, s’han organitzat un conjunt de sortides de treball de camp en les que es discutiran aspectes diferents sobre el patrimoni del Parc i es visitaran diferents centres actius i gestors del Parc Natural. Les sortides es realitzaran en coordinació amb el Curs d’Estudi d’Evolució del Paisatge que organitza el Grup de Recerca en Àrees de Muntanya i Paisatge de la Universitat Autònoma
Àmbit del Parc Natural de l'Alt Pirineu [PNAP]
de Barcelona.  
Les sortides previstes són les següents (per confirmar i subjectes a canvis de darrera hora):

.Visita a l’Ecomuseu d’Esterri d’Àneu
.Visita a la Fira del Ferro d’Alins
.Visita a l’Espai Dansa de Burg
.Excursió a la Mata de València
.Excursió al Bosc de Virós
.Excursió als Plaus de Boldís
.Excursió a l’estany de Burg

3. Organització
Per tal de dur a terme l’activitat del workshop s’ha previst fer 3 grups de treball en els que es distribuiran el participants. Cada un dels grups realitzarà tasques d’identificació dels valors patrimonials i de redacció de propostes que posteriorment s’integraran en una de conjunt.
Els grups seran els següents:
1. Patrimoni arqueològic, arquitectònic i monuments històrics
Els entorns del Parc Natural de l’Alt Pirineu disposen d’un riquíssim patrimoni arqueològic, arquitectònic i monumental. En aquest destaquen el llegat d’art romànic i les nombroses mostres de béns artístics religiosos. Des d’un punt de vista arqueològic, les traces d’activitats ramaderes i metal·lúrgiques permeten retrocedir més enllà de l’Edat Mitjana. La major part d’aquest patrimoni es troba a l’interior dels nuclis urbans i per tant, fora dels límits del Parc Natural. Aquest fet que genera una dificultat afegida a la seva gestió.
2. Patrimoni etnològic i antropològic
La major part d’aquest patrimoni és el resultat d’activitats tradicionals lligades al sector primari, sobretot la ramaderia i les feines agrícoles, i a la relació establerta entre les societats i el medi natural a través d’una gestió de la propietat comunal dels veïns. Per tant, els valors principals que generen la declaració de Parc Natural, sobretot forests i pastures d’alta muntanya, són en bona part resultat de les pràctiques d’aprofitament comunals veïnals, la gestió dels quals genera conflictes amb els nous usos del medi natural i les activitats turístiques actuals. D’altra banda, les activitats agràries tradicionals que havien sustentat el patrimoni etnològic es troben en procés de desaparició o ràpida transformació, mentre en sorgeixen d’altres susceptibles, potser, de generar noves formes de patrimoni i la reutilització de l’existent.
3. Patrimoni natural i  paisatgístic
La Vallfarrera i la Pica d'Estats des dels Plaus de Boldís
[Fotografia: Oriol Nel·lo]
Tal i com es recull en el projecte de creació del Parc Natural de l’Alt Pirineu: “L’àmbit territorial objecte  d’aquesta proposta de projecte integra un conjunt de notable complexitat orogràfica i de gran diversitat paisatgística, factors que afegits a la seva important extensió i a la considerable amplitud altitudinal, permeten l’existència de mostres molt variades i riques de les estructures geològiques, els ecosistemes, els hàbitats i les comunitats vegetals, les espècies i els paisatges del Pirineu axial català”.  Aquests valors naturals i paisatgístics constitueixen un dels patrimonis principals del Parc i han de ser objecte de preservació i gestió.

Cadascun d’aquest equips de treball haurà d’elaborar:
a) Una síntesi del reconeixement dels valors del patrimoni del seu àmbit de treball
b) Objectius per a la gestió del patrimoni en tres camps diversos: conservació, promoció i divulgació
c) Propostes de gestió: entre 6-12 per a l’acompliment dels objectius proposats, separant entre específiques a la seva temàtica i transversals per al conjunt del Parc Natural.
Aquests resultats seran objecte d’una presentació pública al final del workshop a la que es convidarà als gestors del Parc, representants d’entitats culturals, electes locals i veïns. 

4. Logística i calendari
Els participants s’allotjaran al poble de Farrera de Pallars, i residiran al Centre d’Art i Natura en règim de pensió completa, residència amb dret a cuina o el règim que s'acordi amb el CAN. El trasllat des de Barcelona a Farrera i viceversa (unes 4 hores, aproximadament) es realitzarà de forma conjunta i anirà a càrrec del Departament de Geografia de la UAB. Podeu trobar més informació sobre el centre a: http://www.farreracan.cat/  

Farrera i les instal·lacions del Centre d'Art i Natura [CAN]

El Calendari previst (provisional i subjecte a canvis de darrera hora) per als treballs és el següent:




Els participants hauran de disposar de:
.Ordinador personal
.Calçat de muntanya
.Barret o gorra
.Crema solar
.Cantimplora
.Motxilla
.Roba adequada per a la pràctica del senderisme
.Roba d’abric i impermeable

5. Equip docent
El professorat del workshop estarà integrat per:
Dr. Àngel CEBOLLADA, geògraf, professor del Departament de Geografia de la UAB.
Dra. Raquel CUNILL, geògrafa, investigadora Beatriu de Pinós, Departament de Geografia de la UAB.
Dr. Oriol NEL·LO, geògraf, professor del Departament de Geografia de la UAB.
Dr. Albert PÈLACHS, geògraf, professor del Departament de Geografia de la UAB.
Dr. Ramon PÉREZ, botànic, professor del Departament de biologia animal, de biologia vegetal i d'ecologia
Dr. Joan Manuel SORIANO, geògraf, professor del Departament de Geografia de la UAB.


_____________________________________________________________________________

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA 
PROGRAMA DE DOCTORAT



GURB. GRUP D'ESTUDIS SOBRE ENERGIA, TERRITORI I SOCIETAT


Jornada de Recerca

Dijous, 26 de juny 2014


La Jornada te per objectiu debatre els treballs de recerca de diversos membres del GURB. Aquests treballs tenen per objectiu la compleció d’un total de set tesis doctorals, una de les quals ha estat ja llegida en el Departament de Geografia i la resta es troben en diverses fases d’elaboració. En la jornada els participants hi presentaran l’estat dels seus treballs, així com les publicacions associades als mateixos aparegudes en el darrer any.

Les tesis estan directament o indirectament relacionades amb els projectes de recerca que en aquest moment està desenvolupant GURB, que recentment ha estat reconegut com a Grup de Recerca Emergent per la Generalitat de Catalunya (GRE 473) per al trienni 2014-2016.

La jornada, que és oberta a tots els membres del Departament de Geografia, de la comunitat universitària i persones interessades, ve a donar continuïtat als seminaris de recerca desenvolupats el passat curs acadèmic, i es desenvoluparà d’acord amb el programa següent.

Cada una de les presentacions tindrà una extensió de 30 minuts i anirà seguida del corresponent debat. 

9.00h. Benvinguda i presentació de la Jornada, per Antoni Durà

9.05h. El Grup d’Estudis sobre Energia, Territori i Societat: estudis en curs, projecte de web i tesis doctorals, per Oriol Nel·lo

9.30h. El procés de redacció, compleció, tancament i exposició de la tesi doctoral, per Carles Donat

10.15h. La macrocefalia mallorquina revisitada (capítol 4 de la tesi doctoral), per Margalida Mestre

11.00h. Pausa

11.15h. L’evolució del sòl industrial en l’eix de l’A-2 a les Terres de Lleida (capítols 6 i 7 de la tesi doctoral), per Laura Capel

12.00h. La gènesi de la nova planificació territorial de Catalunya 1999-2006 (plantejament de la tesi doctoral), per Josep Báguena

12.45h. Els indicadors d’eficiència metropolitana. Usos del sòl i mobilitat a la regió metropolitana de Barcelona (projecte de tesi doctoral), per Joan López

13.30h. La consolidació del sòl urbanitzable a Catalunya. Una anàlisi a partir de la imatge satèl·lit (projecte de tesi doctoral), per Jordi Martín 


_________________________________________________________________

 UNIVERSITÀ DI SASSARI
DIPARTIMENTO DI ARCHITETTURA, DESIGN E URBANISTICA
L’Alguer, maggio 2014

CRISIS ECONÓMICA Y POLÍTICAS PÚBLICAS EN LAS CIUDADES EUROPEAS




El ciclo tiene por objetivo analizar los principales efectos que la crisis económica está teniendo en las grandes ciudades europeas, así como debatir sobre las políticas públicas que, a escala local, están tratando de desarrollarse para hacerles frente.

El ciclo se desarrollará en cuatro sesiones de acuerdo con el programa siguiente:

Martes, 06.05.2014. “Los efectos de la crisis económica en las grandes ciudades europeas
.Las principales dinámicas y fases de trasnforamción de las grandes ciudades del sur de Europa
.Ventajas e inconvenientes de las dinámicas metropolitanas
.El impacto de la crisis económica sobre el empleo, las desigualdades sociales, la estructura económica, el crecimiento demográfico, la movilidad y el mercado inmobiliario
.Las alternativas de las políticas públicas

Martes, 13.05.2014. “Las políticas públicas (I): la búsqueda de la competitividad entre ciudades”
.La velocidad de las tansformaciones territoriales y el "renacimiento del lugar"
.El paradigma de la competitividad interterritorial 
.El place branding y los rankings de ciudades 
.Las objeciones al paradigma de la competitividad desde las políticas urbanas 
.
Martes, 20.05.2014. “Las políticas públicas (II): el renacimiento del lugar y el auge de los nacionalismos con y sin Estado
.El "renacimiento del lugar" y el ascenso de los movimientos nacionalistas en Europa
.La distribución de los recursos, el marco cultural, los debates língüísticos, el tema de las infraestructuras 
.Las alternativas en la organización territorial del Estado y la construcción europea 
.Hacia el "re-scaling" de la política europea? 

Martes, 27.05.2014. “Las políticas públicas (III): los movimientos solidarios y la defensa de los bienes comunes
.La naturaleza y el alcance de los movimientos solidarios en Europa 
.Los movimientos de innovación social y sus rasgos distinitivos 
.El debate sobre los bienes comunes 
.Los límites de la solidaridad y la innovación social

Los principales textos de apoyo para la discusión son: Francesco Indovina, "Una nuova retorica: la crisi come opportunità" y Oriol Nel·lo, “Note sulla crisi económica nelle grandi città europee”, ambos publicados en Laura Fregolent y Michelangelo Sabino, Città e politiche ai tempi della crisi, Milano, Franco Angeli, 2014. Asimismo los alumnos encontrarán ampliaciones y referencias sobre los temas tratados en http://oriolnello.blogspot.it/

Oriol Nel·lo es professor del Departamento de Geografía de la Universitat Autònoma de Barcelona. Recientemente ha publicado Ordenar el territorio. La experiencia de Barcelona y Cataluña (2012), Francesco Indovina. Del análisis del territorio al gobierno de la ciudad (2012) y Province e territorio (2013). . Durante el mes de mayo de 2014 es visiting profesor en Dipartimento di Architettura de la Università di Sassari en Alghero


_________________________________________________________________________________

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA

MÀSTER D'ESTUDIS TERRITORIALS I DE LA POBLACIÓ



EL PAISATGE EN L'ORDENACIÓ DEL TERRITORI


III CICLE DE CONFERÈNCIES "L'ORDENACIÓ DEL TERRITORI: TEORIA I PRÀCTICA"





El Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el marc del seu Màster d’Estudis Territorials i de la Població, organitza el III Cicle de Conferències “L’ordenació del territori: teoria i pràctica” sobre el tema  El paisatge en l’ordenació del territori.
El cicle, oferirà una panoràmica dels antecedents, les realitats actuals i les perspectives de en el camp de la reflexió i la gestió del paisatge. Els conferenciants es compten entre els professionals que han intervingut de manera decisiva en la construcció del marc conceptual i dels instruments que han fet de Catalunya un dels països destacats en Europa en matèria de polítiques del paisatge. 
Les cinc conferències tindran lloc durant cinc dimecres successius entre els dies 23 d’octubre i 20 de novembre de 2013 , a la Sala d’Actes de la Facultat de Lletres de la UAB (B-7/1056), entre les 18h a les 19.30h de la tarda, d’acord amb el programa que figura a continuació. Amb anterioritat, el dia 1d'octubre, a les 19h, tindrà lloc la conferència inaugural del Màster que serà dictada pel Dr. Vicent Maria Rosselló Verger a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans. 

Les sessions són obertes a tota la comunitat universitària, així com a les persones interessades que vulguin participar-hi. Per assistir-hi és necessari inscriure’s prèviament a la coordinació del cicle. Es lliurarà un certificat d’assistència als inscrits que segueixin el conjunt del cicle. Així mateix, els participants inscrits rebran els materials que es presentin a les conferències. Les places són limitades.
El programa és continuació dels Cicles de Conferències, que sota el títol Ordenació del territori: teoria i pràctica, el Departament  ha organitzat els cursos 2011-2012 i 2012-2013, que versaren, respectivament, sobre “Els nous instruments per a la gestió del territori a Catalunya” i “El planejament territorial a Catalunya i a Europa: realitats i reptes”

PROGRAMA

1 d’octubre 2013. CONFERÈNCIA INAUGURAL
EL PAISATGE FÍSIC I CULTURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA
Per Vicent Maria Rosselló Verger, Catedràtic Emèrit de la Universitat de València i Membre de l’Institut d’Estudis Catalans (la conferència tindrà lloc, excepcionalment a les 19h. la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme, 47, Barcelona).

23 d’octubre 2013
EL PAISATGE EN EL SISTEMA DE PLANEJAMENT TERRITORIAL
per Juli Esteban, arquitecte, doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya, director del Programa de Planejament Territorial de la Generalitat de Catalunya (2004-2010).

30 d’octubre 2013
URBANISME, TERRITORI I ACTIVITATS TURÍSTIQUES
Per Ricard Pié, arquitecte, catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès.

6 de novembre 2013
ELS CAMINS EN LA CONFIGURACIÓ I LA PERCEPCIÓ DEL PAISATGE
per Xavier Campillo, geògraf, director Perícia Caminera

13 de novembre 2013
L’ELABORACIÓ DELS CATÀLEGS DEL PAISATGE: OBJECTIUS, METODOLOGIA I RESULTATS
per Pere Sala, ambientòleg, director tècnic de l’Observatori del Paisatge

20 de novembre 2013
EL RETROBAMENT AMB EL LLOC: CANVI DE PARADIGMA, SOCIETAT CIVIL I PAISATGE, per Joan Nogué, geògraf, catedràtic de Geografia Humana a la Universitat de Girona i director de l’Observatori del Paisatge

Conferenciants dels cicles anteriors:
Josep Báguena, Jaume Busquets, Josep Maria Carrera, Rufí Cerdan, Claire Colomb, José Antonio Donaire, Juli Esteban, Francesco Indovina, Joan Llort, Joan López, Jaume Mateu, Francesc Muñoz, Oriol Nel.lo,  Pilar Riera, Eduard Rosell, Carme Trilla, Joan Vilà Valentí.

_________________________________________________________________________________


UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA 

PROGRAMA DE DOCTORAT 

SEMINARIS DE RECERCA

FEBRER-JULIOL 2013

Prof. Oriol Nel·lo 


En els estudis de doctorat tradicionals, la recerca havia estat concebuda, en la majoria dels casos, com una activitat estrictament individual i en molts casos solitària. Els seminaris de recerca que proposem parteixen d'una concepció alternativa, segons la qual la recerca necessària per a la realització del doctorat, tot i haver d'estar basada sobretot en l'esforç individual, pot enriquir-se i avançar millor a través del diàleg i les aportacions, no només del director de la tesi, sinó també d'altres companys que comparteixen el programa i l'interès en els temes tractats. 
Així, oferim als estudiants de doctorat i màster que elaboren projectes de recerca sota la nostra direcció la possibilitat de compartir debats de recerca que tenen una triple finalitat: donar a conèixer els avanços de les respectives investigacions; recollir aportacions, suggeriments, crítiques i comentaris al seu treball; i, finalment, familiaritzar-se amb l'exposició i el debat públic dels projectes de recerca. 
Els seminaris es basen en la presentació, per part de l'investigador, d'un aspecte del seu projecte, que ja tingui un format fins a cert punt acabat (article, ponència, comunicació,...), seguida d'un debat amb el director i la resta de participants al seminari. En cada un dels seminaris, que són oberts a tots els membres del Departament de Geografia de la nostra Universitat, procurem convidar un o més experts, especialistes en el tema tractat. 
Les sessions tenen lloc en el marc del Programa de Doctorat en Geografia, que ha rebut la Menció d'Excel·lència per part de l'Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación, i se celebren normalment el segon divendres de cada mes, de les 12 a les 14h a la sala de postgrau del Departament de Geografia de la UAB

Programa de Seminaris (febrer-juliol 2013) 

15.02.2013 
"La incidència de les dinàmiques demogràfiques en les necessitats residencials i l'oferta d'habitatge a la regió metropolitana de Barcelona (1996-2006)"
per Carles Donat, geògraf. 
El seminari desenvolupa un dels aspecte centrals de la tesi doctoral de l'autor, en curs d'elaboració, sobre el tema L'habitatge a la regió metropolitana de Barcelona en el període 1996-2006. Una aproximació des de les necessitats de la població. La intervenció es basarà en l'article que Carles Donat acaba de publicar a la revista Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales, 174, hivern 2012. 
Assisteix com a expert convidat l'arquitecte Josep Maria Carrera, Director de l'Institut d'Estudis Territorials i Coordinador del Pla Territorial Metropolità de Barcelona. 

08.03.2013
"Sol per a activitat industrial a les Terres de Lleida: capacitat d'atracció, promoció econòmica, regulació urbanística i estratègies territorials"
per Laura Capel, sociòloga. 
El seminari explora alguns dels temes de la tesi doctoral que l'autora està iniciant sobre la dotació de sòl per a activitat econòmica a Catalunya i la possibilitat de consolidació d'un nou eix econòmic d'activitat a l'entorn de l'autovia A-2, al seu pas per les Terres de Lleida. La intervenció es basarà en la ponència presentada per l'autora i ja acceptada al V Seminari Internacional de Recerca en Urbanisme de la Universitat Politècnica de Catalunya que es realitzarà el proper mes de juny a Barcelona i a Buenos Aires. 
Assisteix com a expert convidat l'arquitecte Gabriel A. Palacio, Coordinador del Pla Territorial de les Terres de Lleida. 

12.04.2013
"La delimitació i estructura de l'àrea urbana de Palma de Mallorca a partir de criteris morfològics, funcionals i la teoria dels llocs centrals"
per Margalida Mestre, geògrafa
L'autora, llicenciada en geografia per la Universidad de les Illes Balears, està elaborant la seva tesi sobre el sistema urbà de Mallorca. En el seminari presentarà tres assajos de delimitació de l'àrea urbana de Palma a partir dels criteris morfològics establerts per NUREC, la metodologia funcional de les SMSA i finalment la teoria dels llocs centrals adaptada per Brian Berry i utilitzada per primera vegada a Mallorca pel geògraf Albert Quintana, ara fa quaranta anys. Les tres aproximacions donaran lloc, properament, a sengles articles per a ser publicats en revistes científiques.
Assisteixen com a experts convidats Josep Serra, geògraf, Àrea Metropolitana de Barcelona, i Pilar Riera, professora del Departament de Geografia de la UAB.

03.05.2013
"La gestió del planejament territorial. La concepció, desplegament i aplicació dels instruments de coordinació entre la planificació d’àrea vasta i el planejament urbanístic a Catalunya (2006-2012)"
per Josep Báguena, geògraf.
Una vegada aprovats els plans territorials que cobreixen la totalitat del territori de Catalunya, un del temes clau per a la seva efectivitat és la coordinació entre els nous plans i el planejament urbanístic municipal. Aquest és precisament el tema de la tesi doctoral que està elaborant Josep Báguena a partir de l'anàlisi dels instruments legals i administratius destinats a garantir la coherència entre les dues escales de planejament. En el seminari es debatrà l'enfoc del treball i els avenços assolits fins ara.
Assisteixen com a experts convidats Claire Colomb, professora de la Bartlett School of Planning, University College London, i Josep Maria Carrera, Director de l'Institut d'Estudis Territorials i Coordinador del Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

14.06.2013
"Xarxes de cooperació i desenvolupament local en la gestió social del paisatge: l'experiència europea"
per Oriol Porcel, geògraf.
Oriol Porcel, que ha estat director de la Xarxa Europea de Governs Locals i Regionals per a l'Aplicació de la Carta Europea del Paisatge (RECEP-ENELC), presentarà el projecte de la seva tesi doctoral sobre l'impacte de l'actuació de les xarxes internacionals de cooperació en matèria de paisatge sobre el desenvolupament local i la gestió social del paisatge. 
Assisteixen com a experts convidats Jaume Busquets, professor del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, i Pere Sala, coordinador tècnic de l'Observatori del Paisatge. 

12.07.2013
"L'eficiència territorial de les regions metropolitanes. El cas de la regió de Barcelona"
 per Joan López, geògraf
El darrer seminari del semestre tindrà per objecte la presentació i debat del projecte de recerca de Joan López sobre els mitjans per avaluar l'eficiència territorial dels àmbits metropolitans en termes funcionals, energètics, econòmics, ambientals i socials. L'estudi, que vol arribar a presentar mètodes d'avaluació d'abast general, es basarà, sobretot en el cas de la regió metropolitana de Barcelona, on Joan López, com a director d'estudis urbans de l'Institut d'Estudis Territorials ha tingut un paper destacat en l'elaboració del Pla Territorial Metropolità. 
Assisteix com a expert convidat Josep Serra, geògraf, Àrea Metropolitana de Barcelona. 

_________________________________________________________________________________ 

ISTITUTO UNIVERSITARIO DI ARCHITETTURA DI VENEZIA
ANNO ACCADEMICO 2012-2013


CICLO DE SEMINARIOS

LA CIUDAD SIN ESPERA
CIUDAD, METRÓPOLIS Y POLÍTICAS TERRITORIALES EN BARCELONA Y CATALUÑA

   por Oriol Nel·lo,
professor del Departamento de Geografía de la Universitat Autònoma de Barcelona



El seminario tiene por objeto presentar la dialéctica entre problemática territorial y políticas públicas en la Cataluña de hoy. Así, se mostrará cómo, ante unas dinámicas de urbanización que presentan notables ventajas pero conllevan también notables problemas sociales, ambientales y económicos, la ciudad y el país han tratado de encontrar nuevas formas de gestionar las transformaciones territoriales.
La experiencia barcelonesa catalana resulta particularmente interesante en primer lugar por la potencia del proceso de metropolitanización alrededor de la ciudad de Barcelona, que hace del estudio de las dinámicas alrededor de la ciudad un magnífico laboratorio para la comprensión de la evolución del proceso de urbanización contemporánea. Por otra parte, buena parte de las políticas aplicadas en la ciudad y la región se han caracterizado por su carácter innovador y por la reivindicación del liderazgo público a la hora de orientar y corregir las transformaciones de la ciudad y el territorio, hasta el punto de colocarse a contracorriente de las presiones a favor de la desregulación y del predominio de los planteamientos neoliberales imperantes hoy en Europa. Finalmente, el caso catalán remite, de manera particularmente explícita a los dilemas sobre el gobierno del territorio y la organización de los poderes públicos sobre el espacio.
El seminario consta de seis sesiones, en cada una de las cuales se presenta, en primer lugar, la problemática territorial, para detallar luego, con sus luces y sus sombras, la política pública destinada a tratarla.
Las conferencias tendrán lugar durante seis lunes/martes/miércoles/jueves/viernes durante los meses de febrero y marzo de 2013, de acuerdo con el siguiente programa.


1. 20.02.2013, 11-13h
La metrópolis rampante
1.1. Barcelona, ​​de ciudad a metrópolis: integración del territorio y transformaciones urbanas
1.2. Nuevos instrumentos de gestión metropolitana: el plan territorial metropolitano de Barcelona

2. 27.02.2013, 11-13h
La nueva ciudad y el problema de la vivienda
2.1. La vivienda imposible: mercado residencial y crisis de acceso
2.2. La política de vivienda protegida: reservas obligatorias y áreas residenciales estratégicas

3. 06.03.2013, 11-13h
Los barrios que se degradan
3.1. Los riesgos de la segregación: cascos antiguos, polígonos y áreas de urbanización marginal
3.2. La ley de barrios: una apuesta por la cohesión social

4. 13.03.2013, 11-13h
La transformación del paisaje
4.1. El estallido del paisaje: el incremento de la velocidad y la profundidad de los cambios
4.2. La ley del paisaje: de la conservación a la gestión

5. 20.03.2013, 11-13h
Las costas, turismo y urbanización
5.1. La costa catalana: la urbanización de un pequeño paraíso
5.2. La preservación de los espacios litorales: un plan para la costa

6. 27.03.2013, 11-13h
El gobierno de la metrópolis
6.1. El gobierno del territorio en Cataluña: un desencuentro histórico
6.2. El proceso de instauración de la administración metropolitana de Barcelona


Oriol Nel·lo (Barcelona, ​​1957) es geógrafo especializado en estudios urbanos y planeamiento, temas sobre los que ha publicado un buen número de libros y artículos científicos. Formado en la Universidad Autónoma de Barcelona (doctor en Geografía) y en la Johns Hopkins University (Maestría en Asuntos Internacionales), ha sido director del Instituto de Estudios Metropolitanos de Barcelona (1988-1999), Miembro del Parlamento de Cataluña (1999 -2003) y Secretario para la Planificación del Gobierno catalán (2003-2011). Actualmente, es profesor del Departamento de Geografía de la Universidad Autónoma de Barcelona y miembro del Instituto de Estudios Catalanes. Entre sus trabajos se pueden destacar Ciudad de ciudades. Reflexiones sobre el proceso de urbanización en Cataluña (2001), Aquí, no! Los conflictos territoriales Cataluña (2003) y La Ley de Barrios. Una apuesta colectiva para la cohesión social (2009). Acaba de publicar Ordenar el territorio. La experiencia de Barcelona y Cataluña (2012) y Francesco Indovina. Del análisis del territorio al gobierno de la ciudad (2012). Durante los meses de febrero y marzo de 2013 es visiting profesor en el Istituto Universitario di Architettura di Venezia.

Las sesiones tendrán lugar en 11 a las 13 h. .
El ciclo es organizado  por el Istituto Universitario di Architettura di Venezia.  
La participación en el curso y la redacción de un documento sobre los temas tratados dará derecho a un crédito docente.




UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA

MASTER D’ESTUDIS TERRITORIALS I DE LA POBLACIÓ

II CICLE DE CONFERÈNCIES
“L’ORDENACIÓ DEL TERRITORI: TEORIA I PRÀCTICA”

LA PLANIFICACIÓ TERRITORIAL A CATALUNYA I A EUROPA: 
REALITATS I REPTES

OCTUBRE-NOVEMBRE 2012



El Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el marc del seu Màster d’Estudis Territorials i de la Població, organitza el II Cicle de Conferències “L’ordenació del territori: teoria i pràctica” sobre el tema  La planificació territorial a Catalunya i a Europa:  realitats i reptes.

El cicle, oferirà una panoràmica dels antecedents, les realitats actuals i les perspectives de futur del planejament territorial a Catalunya, tot enllaçant amb les perspectives que en aquest camp es plantegen a Europa. 

Entre els conferenciants es compten professionals que han intervingut de manera decisiva en l’elaboració del planejament territorial vigent a Catalunya, així com alguns dels principals experts europeus en aquest camp. Tenint en compte que enguany el programa de postgrau dedica el seu exercici troncal a l'ordenació del espais turístics es farà especial esment a la relació entre el planejament del territori i l'ordenació de les activitats turístiques.

Les cinc conferències tindran lloc durant cinc dimecres successius entre els dies 24 d’octubre i 21 de novembre de 2012 , a la Sala d’Actes de la Facultat de Lletres de la UAB (B-7/1056), entre les 18h a les 19.30h de la tarda, d’acord amb el programa que figura a continuació, a excepció de la del dia 15 de novembre que tindrà lloc a l'Institut d'Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona, organitzada per la Societat Catalana de Geografia. 

Les sessions són obertes a tota la comunitat universitària, així com a les persones interessades que vulguin participar-hi. Per assistir-hi és necessari inscriure’s prèviament al web habilitat expressament pel Departament de Geografia de la UAB. . Es lliurarà un certificat d’assistència als inscrits que segueixin el conjunt del cicle i ho desitgin. 

Així mateix, els participants inscrits rebran els materials que es presentin a les conferències. Les places són limitades.

El programa és continuació del I Cicle de Conferències, que sota el títol Ordenació del territori: teoria i pràctica, el Departament va organitzar el curs 2011-2012.

PROGRAMA

24 d’octubre 2012
ELS ANTECEDENTS DEL PLANEJAMENT TERRITORIAL A CATALUNYA
per Pilar Riera, geògrafa, professora del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. 

31 d’octubre 2012
L'ORDENACIÓ DEL TERRITORI A LES ILLES BALEARS I LA SEVA RELACIÓ AMB L'ACTIVITAT TURÍSTICA
per Jaume Mateu, geògraf, exdirector general d'Ordenació del Territori del Consell Insular de Mallorca 

7 de novembre 2012
EL PLANEJAMENT TERRITORIAL I L’ACTIVITAT TURÍSTICA
Per José Antonio Donaire, geògraf, professor del Departament de Geografia i de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona.  
15 de novembre 2012
LA NOVA DIMENSIÓ DE LA METRÒPOLIS EUROPEA I LA PLANIFICACIÓ D’ÀREA VASTA
per Francesco Indovina, urbanista, catedràtic emèrit de l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia i professor de la Facoltà di Architettura di Alghero. 

21 de novembre 2012
LA PLANIFICACIÓ TERRITORIAL DES DE LA PERSPECTIVA EUROPEA
per Claire Colomb, professora de Sociologia Urbana i Ordenació del Territori Europeu, The Bartlett School of Planning, University College London (UCL).

28 de novembre 2012
EL PLANEJAMENT TERRITORIAL A CATALUNYA AVUI: OBJECTIUS, CONTINGUT, MÈTODE I DESPLEGAMENTper Juli Esteban, arquitecte, doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya, director del Programa de Planejament Territorial de la Generalitat de Catalunya (2004-2010).


UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
AULES D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA
CURSOS PER LA GENT GRAN
OCTUBRE-DESEMBRE 2012

TRANSFORMACIÓ I GOVERN DEL TERRITORI A CATALUNYA
Prof. Oriol Nel·lo  i Carles Donat
Departament de Geografia de la UAB




El territori de Catalunya ha conegut en les darreres dècades notables transformacions que han comportat grans millores però, al mateix temps, notables dificultats en l’accés a l’habitatge, l’ocupació de sòl, la mobilitat de les persones, la transformació del paisatge, la degradació d’alguns barris, etc. Per tal d’aprofitar els avantatge i fer front a aquests reptes les administracions han desplegat un conjunt de polítiques públiques que l’actual situació de crisi fa, per un costat, més necessàries i, per l’altre, més difícils.
El curs te per objectiu analitzar els canvis que s'han produït en el territori de Catalunya i les polítiques que s’hi han aplicat, tot fent especial esment als temes que tenen una relació més directa amb la vida quotidiana dels ciutadans. El Temari s'adreça a persones interessades en els aspectes geogràfics, socials, econòmics i ambientals de l'ús i la transformació del territori a Catalunya, així com en el coneixement i el debat de les polítiques públiques que hi tenen relació.
Així, el curs constarà de les deu sessions, que es desenvoluparan al llarg de deu dimarts successius, entre les 16 i les 17.30, a l’Institut de Ciències de l’Educació, a l’Antiga Casa de Convalescència de l’Hospital de Sant Pau, d’acord amb el següent programa:
9.10.2012
1. Les grans tendències en la transformació del territori a Catalunya (ON)
Per què s’ha urbanitzat tant el territori? Quines han estat les grans etapes del procés? Com és que ara tot s’ha fet més interdependent? Les ciutats han crescut a costes del pobles? I Barcelona de Catalunya?
  
16.10.2012
2. L’evolució de la població  (CD)
Per què la població catalana creix sobretot per raó de les migracions? Quina ha estat l’evolució de la natalitat i la mortalitat? Per què augmenta tant l’esperança de vida? Com es distribueix la població sobre el territori?

23.10.2012
3. La transformació del paisatge (ON)
Com és que canvien tant ràpidament els nostres paisatges? Per què aquests canvis ens incomoden? Què podem fer-hi al respecte? Què és la Carta Europea del Paisatge? I la Llei catalana del paisatge?

30.10.2012
4. La problemàtica dels barris (ON)
Per què es concentren les persones en diversos barris d’acord amb els seus ingressos? Quines són les conseqüències d’aquest fenomen?  Quina relació te amb la degradació d’alguns barris?
Què és la Llei de Barris i quins han estat els efectes de la seva aplicació?

06.11.2012
5. La qüestió de l’habitatge (CD)
Quina ha estat l’evolució del mercat immobiliari? Per què es parla de l’existència d’un boom immobiliari? Quines han estat les seves causes econòmiques, demogràfiques i socials? I quines són les seves conseqüències pel que fa a l’endeutament de les famílies, l’emancipació dels joves i l’assentament dels grups socials sobre el territori?  

13.11.2012.
6. La gestió dels espais costaners (ON)
Quins són els riscos de la urbanització de la costa catalana? I quins han estat els avantatges? Es pot contenir la urbanització del litoral? Què és el Pla Director del Sistema Costaner? Quins efectes ha tingut?

20.11.2012.
7. Les polítiques d’habitatge (CD)
Com podria fer-se l’habitatge més accessible per als ciutadans? Què es pot fer en la situació de crisi per aquells que ja no poden pagar l’habitatge que lloguen o estan comprant? L’habitatge protegit és la solució? Quines mesures s’han pres per tal d’incentivar-lo? S’han de flexibilitzar encara més els lloguers?

27.11.2012.
8. La segona residència i les urbanitzacions (CD)
Per què tenim tanta propensió a disposar de segona residència els catalans? Com es distribueix la segona residència sobre el territori? Quina magnitud tenen les urbanitzacions? Quina és la seva problemàtica? Què es pot fer al respecte?

04.11.2012
9. La mobilitat dels ciutadans (CD)
Com és que els ciutadans ens hem de moure cada vegada més per satisfer les nostres necessitats bàsiques? Per què predomina el vehicle privat per damunt del transport públic? Quins són els costos d’aquesta situació? Podrien ser les noves tecnologies de la comunicació part d’una solució per aquests problemes?

11.11.2012  
10. El govern del territori (ON)
Hi ha massa municipis a Catalunya? Quines funcions acompleixen les comarques? S’han de suprimir les diputacions? Què són les vegueries? Per què és tant polèmica la qüestió de l’organització territorial de Catalunya?



DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
MASTER D’ESTUDIS TERRITORIALS I DE LA POBLACIÓ
CURS ACADÈMIC 2011-2012

 CICLE DE CONFERÈNCIES

L’ORDENACIÓ DEL TERRITORI:
TEORIA I PRÀCTICA

COORDINACIÓ: ORIOL NEL·LO



El Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el marc del seu Master d’Estudis Territorials i de la Població, organitza un cicle de conferències sobre L’ordenació del territori: teoria i pràctica.

El cicle, coordinat pel professor Oriol Nel·lo, oferirà una panoràmica de la metodologia i l’aplicació pràctica dels instruments de planificació territorial vigents a Catalunya, exposada per bona part dels experts i tècnics que han tingut i tenen un paper rellevant en la seva elaboració i aplicació.

Les dotze conferències tindran lloc entre l’1 desembre i el 31 de gener, en els dies que s’indiquen en el calendari següent, a la Sala d’Actes de la Facultat de Lletres de la UAB (B-7/1056), entre les 18h a les 19.30h de la tarda

Les sessions són obertes a tota la comunitat universitària, així com a les persones interessades que vulguin participar-hi. Per assistir-hi és necessari inscriure’s prèviament a conferencies.ordenacio.territori@uab.cat. Es lliurarà un certificat d’assistència als inscrits que segueixin el conjunt del cicle. Les places són limitades.


PROGRAMA

1 de desembre 2011  
LA DIMENSIÓ EUROPEA DE LA PLANIFICACIÓ TERRITORIAL
per Claire Colomb, Profesora de Sociologia Urbana i Ordenació del Territori Europeu The Bartlett School of Planning, University College London (UCL), Investigadora Marie Curie, Institut d’Estudis Europeus.

13 de desembre 2011
L’ELABORACIÓ I APLICACIÓ DELS PLANS TERRITORIALS  A CATALUNYA
per Juli Esteban, arquitecte, Departament de Territori i Sostenibilitat, Director del Programa de Planejament Territorial de la Generalitat de Catalunya, 2004-2010.
  
15 de desembre de 2011
EL PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ DE BARCELONA: CONTINGUT I MÈTODE
per Josep Maria Carrera, arquitecte, Director de Planificació Territorial de l’Institut d’Estudis Territorials, coordinador de l’equip redactor del Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

20 de desembre de 2011
L’ELABORACIÓ DE LA MEMÒRIA DELS INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT TERRITORIAL: CONTINGUT, MÈTODE I RECURSOS
per Joan López, geògraf, director de l’àrea d’estudis urbans de l’Institut d’Estudis Territorials i membre de l’equip redactor del Pla Territorial Metropolità de Barcelona 

22 de desembre de 2011
EL DESPLEGAMENT DELS PLANS DIRECTORS URBANÍSTICS: CINC ANYS D’APLICACIÓ DEL PLA DIRECTOR DEL SISTEMA COSTANER  
per Pilar Riera, geògrafa, professora del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i Isabella Longo, arquitecta, Observatori de la Urbanització.

10 de gener de 2012
LES RESPOSTES A LA PROBLEMÀTICA DE L’HABITATGE: POLÍTIQUES PÚBLIQUES I COMPROMÍS SOCIAL
per Carme Trilla, economista, responsable del Servei de Mediació per l’Habitatge de Càritas Diocesana de Barcelona.

12 de gener de 2012
UNA METODOLOGIA PER A LA CONSTRUCCIÓ DE LA NOVA CIUTAT: LES ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES
per Joan Llort, arquitecte, Director Tècnic de l’Institut Català del Sòl.

 17 de gener de 2012
ELS REPTES DE LA REHABILITACIÓ URBANA: L’EXPERIÈNCIA DE LA LLEI  DE BARRIS
per Oriol Nel·lo, geògraf, professor del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

19 de gener de 2012
LA GESTIÓ DEL PAISATGE I ELS SEUS INSTRUMENTS: CATÀLEGS, DIRECTRIUS, CARTES, ESTUDIS I INFORMES
per Jaume Busquets, geògraf, cap d’àrea de paisatge del Departament de Territori i Sostenibilitat.

24 de gener 2012
LA URBANITZACIÓ DE BAIXA DENSITAT A CATALUNYA: REALITATS I ALTERNATIVES DE GESTIÓ
per Francesc Muñoz, geògraf, professor del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona

26 de gener 2012
ELEMENTS DE DESPLEGAMENT I AVALUACIÓ DEL PLANEJAMENT
per Josep Báguena, geògraf, Diputació de Barcelona, Rufí Cerdán, geògraf, Departament de Territori i Sostenibilitat.
31 de gener 2012
SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÁFICA PER A L’ORDENACIÓ DEL TERRITORI: EL MAPA URBANÍSTIC DE CATALUNYA
per Eduard Rosell, arquitecte, Subdirector General de Planificació Territorial i Paisatge, Departament de Territori i Sostenibilitat.

 ______________________________________________________________________________


UNIVERSITÀ DI SASSARI
FACOLTÀ DI ARCHITETTURA

L’Alguer, maig-juny 2011


BARCELONA ATTRACTION
Ciutat, metròpolis i polítiques territorials a Catalunya

Oriol Nel·lo


El seminari te per objectiu presentar la dialèctica entre problemàtica territorial i polítiques públiques a la Catalunya d’avui. Així, es mostrarà com, davant unes dinàmiques de urbanització que presenten notables avantatges però comporten també notables problemes socials, ambientals i econòmics, la ciutat i el país han continuat innovant en la recerca de noves formes de gestionar les transformacions territorials en benefici de la col·lectivitat.
Ara bé, l’experiència catalana dels darrers temps resulta interessant no només pel caràcter innovador de les polítiques aplicades, sinó també per la reivindicació del lideratge públic a l’hora d’orientar i corregir les transformacions de la ciutat i el territori. Així, bona part de les polítiques aplicades a Barcelona i a Catalunya en els darrers anys es col·loquen fins a cert punt a contracorrent de les pressions a favor de la desregulació i del predomini dels plantejaments neoliberals en la gestió de la ciutat i el territori.  
El seminari consta de cinc sessions, en cada una de las quals es presenta, en primer lloc, la problemàtica territorial, para detallar després, amb les seves llums i les seves ombres, la política pública destinada a tractar-la.
Les conferències tindran lloc durant cinc dimecres successius entre el 4 de maig i el 1 de juny, d’acord amb el programa següent:

1.      4 de maig
La metròpolis rampant
1.1. Barcelona, de ciutat a metròpolis: integració del territori i transformacions urbanes
1.2. Nous instruments de gestió metropolitana: el pla territorial metropolità de Barcelona

2.      11 de maig
La nova ciutat i el problema de l’habitatge
2.1. L’habitatge impossible: mercat residencial i crisis de accés
2.2. La política d’habitatge protegit: reserves obligatòries i àrees residencials estratègiques

3.      18 de maig
Los barris que davallen
3.1. Los riscs de la segregació: nuclis antics, polígons i àrees de urbanització marginal
3.2. La llei de barris: una aposta por la cohesió social

4.      25 de maig
La transformació del paisatge
4.1. L’esclat del paisatge: l’increment de la velocitat i la profunditat dels canvis
4.2. La llei del paisatge: de la conservació a la gestió

5.      1 de juny
Les costes, turisme y urbanització
5.1. La costa catalana: la urbanització de un petit paradís
5.2. La preservació de los espais litorals: un pla para la costa


Oriol Nel·lo (Barcelona, 1957) és geògraf especialitzat en estudis urbans i planejament, temes sobre els que ha publicat un bon nombre de llibres i articles científics. Format a la Universitat Autònoma de Barcelona (doctor en Geografia) i a la Johns Hopkins University (Mestratge en Afers Internacionals), ha estat director de l'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona (1988-1999), Membre del Parlament de Catalunya (1999-2003) i Secretari per a la Planificació del Govern català (2003-2011). Actualment, és professor del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre els seus treballs es poden destacar Ciutat de ciutats. Reflexions sobre el procés d’urbanització a Catalunya (2001), Aquí, no! Els conflictes territorials Catalunya (2003) i La Llei de Barris. Una aposta col·lectiva per a la cohesió social (2009). Durant la primavera de 2011 és professor a la Facultat d’Arquitectura de l’Alguer. 

Les sessions tindran lloc a l’Asilo Sella a les 8:30 de la tarda.

El cicle és organitzat per la Facoltà di Archittetura di Alghero (Università di Sassari) en col·laboració amb l’Institut Joan Lluís Vives i l’Institut Ramon Llull.
La participació en el curs i la redacció d'un document sobre els temes tractats donarà dret a  un crèdit.
Per fer la pre-inscripciò contactar amb:
Verdina Satta vesatta@uniss.it