dimecres, 28 d’octubre del 2015

Barraques, la ciutat oblidada

Montjuïc, 25 d'octubre 2015
Aquest diumenge, 25 d’octubre, s’ha inaugurat a Montjuïc una placa en record i homenatge als ciutadans que, al llarg de dècades, varen viure en els barris de barraques que envoltaven i s’enfilaven a la muntanya: Tres Pins, les Banderes, Can Valero, Can Tunis, Poblesec.  Es tracta d’un acte de gran rellevància que té per objectiu reivindicar una part de la història de la ciutat i dels qui l’han construïda, massa sovint menystinguda i oblidada.
En efecte, l’àmbit dels estudis urbans se sol afirmar que un dels trets diferenciadors més determinants entre la ciutat europea i la dels països del tercer món és que, en el període contemporani, la primera s’ha desenvolupat de manera planejada, formal i orgànica, mentre que la segona s’ha expandit en molt bona mesura a través de processos informals d’urbanització.
L’afirmació conté només una part de la veritat. Oblida que en molts països d’Europa els assentament
informals han estat episodis fonamentals en la construcció de la ciutat al llarg del mateix segle XX, i han deixat una petjada profunda tant en el territori, com en la societat i, sobretot, en la vida d’aquells que els aixecaren i hi visqueren.
A Barcelona es calcula que a inicis del anys seixanta hi havia 20.000 barraques, en les que residien entre 70.000 i 100.000 persones. Es tractava de barris com Somorrostro, Camp de la Bota, la Perona, el Carmel o els ja esmentats de Montjuïc, on s’estima que va arribar a viure 1 de cada 15 habitants de la ciutat. Al llarg dels anys setanta, amb la construcció del polígons d’habitatge de massa, el nombre de barraques es va anar reduïnt i finalment prop d’inici dels noranta, ja en període democràtic, el barraquisme va poder considerar-se oficialment “eradicat”.
Barraques a Montjuïc, cap a 1950
La desaparició del barraquisme planteja, tanmateix, dos tipus de qüestions. En primer lloc, un problema de identitat per als que hi havien viscut, que han vist desaparèixer completament els llocs que, mal que bé, havien estat el seu espai vital. Traslladats a viure en barris molt distants, no només varen patir l’afebliment o el trencament de les xarxes socials de relació i solidaritat que havien creat i en les que s’havien sostingut, sinó que amb la cancel·lació física dels barris de barraques veien desaparèixer el seu lloc de referència i identitat. Identitat sovint menystinguda i fins estigmatitzada, però identitat pròpia i, creixentment, reivindicada.
L’altre problema ha estat el risc de desaparició de la memòria col·lectiva de la ciutat d’un dels episodis més rellevants de la seva història urbana recent. Un episodi -fet de dificultats, marginació, persecució i explotació, però també de solidaritat, de lluita i d’esperances- sense el qual no pot comprendre’s  ni l’estructura de la societat catalana actual, ni la mateixa configuració de la ciutat. Un episodi, que, a més, fa present que els problemes de l’infrahabitatge o de les penoses condicions de vida de la població acabada d’arribar que avui coneixem no són pas nous: responen a mecanismes econòmics i socials similars, i requereixen de similar solidaritat i atenció.
Per això resulten de tant d’interès les iniciatives destinades a preservar i explicar la història dels barris de barraques de la ciutat que s’han succeït en els darrers anys. Entre aquestes destaquen l’exposició Barraques, la ciutat informal, que el Museu d’Història de Barcelona va dedicar al tema, o els magnífics documentals d’Alonso Carnicer i Sara Grimal, emesos per TV3: Barraques, l’altre ciutat (2009) i Barraques, la ciutat oblidada (2010). La tasca de col·locació sistemàtica en els llocs on varen existir els barris de barraques de plaques commemoratives com la de Montjuïc és un altre iniciativa, impulsada en aquest cas per una comissió ciutadana, destinada a mantenir la memòria individual i col·lectiva.
“No pot ser que el dia que nosaltres desapareixem tot s’oblidi!”, exclamava aquest diumenge un dels antics veïns de Montjuïc. Si ho permetéssim, si deixéssim caure en l’oblit la seva memòria, perdríem certament tantes històries de vides fetes de penalitats, de lluites i d’esperances. I, també, la possibilitat de comprendre com s’ha fet i el què és aquesta ciutat. 

[Foto: Ajuntament de Barcelona]

diumenge, 11 d’octubre del 2015

Canvi climàtic i ordenació del territori. V Cicle de Conferències: "L'ordenació del territori, teoria i pràctica"


El Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el marc del seu Màster d’Estudis Territorials i de la Població, organitza el V Cicle de Conferències “L’ordenació del territori: teoria i pràctica” sobre el tema El canvi climàtic i les polítiques d’ordenació i gestió del territori del futur.
El cicle, que serà coordinat pel professor David Saurí, té per objectiu fornir elements per al coneixement i el debat sobre la relació entre el canvi climàtic i l’ordenació del territori, especialment en els espais lliures de les ciutats catalanes i amb una perspectiva orientada a mitjans del S. XXI. Així alguns dels temes que s'hi tractaran seran la regionalització a nivell català de tendències futures en precipitacions i temperatures; les eines per a concebre futurs socialment i ambientalment més justos; el paper dels espais públics a les ciutats del futur; les estratègies tecnològiques a escala urbana per afrontar millor els impactes del canvi climàtic, i les tendències demogràfiques de les ciutats catalanes cap a l’any 2050. Els conferenciants que impartiran el cicle són destacats experts en aquest àmbit provinents tant del món acadèmic com de la pràctica professional.
Les sis conferències tindran lloc durant sis dimecres successius entre els dies 28 d’octubre i 10 de desembre de 2015, a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la UAB, a les 18 hores, d’acord amb el programa que figura a continuació. Les sessions són obertes a tota la comunitat universitària, així com a les persones interessades que vulguin participar-hi. Per assistir-hi és necessari inscriure’s prèviament enviant un missatge de correu electrònic al professor Esteve Dot <esteve.dot@uab.cat> indicant-hi nom, estudis i universitat de procedència. Es lliurarà un certificat d’assistència als inscrits que segueixin el conjunt del cicle. Així mateix, els participants inscrits rebran els materials que es presentin a les conferències. Les places són limitades.
El programa és continuació dels Cicles de Conferències que sota el títol Ordenació del territori: teoria i pràctica, el Departament ha organitzat durant els cursos 2011-2012 (Nous instruments per a l'ordenació i gestió del territori), 2012-2013 (La planificació territorial a Catalunya i a Europa:  realitats i reptes), 2013- 2014 (El paisatge en l'ordenació del territori) i 2014-2015 (La mobilitat en l'ordenació i la gestió del territori). Els conferenciants d’aquests cicles varen ser: Esther Anaya, Joana Barceló, Josep Báguena, Jaume Busquets, Xavier Campillo, Josep Maria Carrera, Rufí Cerdan, Claire Colomb, José Antonio Donaire, Juli Esteban, Francesco Indovina, Joan Llort, Joan López, Jaume Mateu, Francesc Muñoz, Oriol Nel.lo, Joan Nogué, Ricard Pié, Pilar Riera, Jesús Rodríguez, Eduard Rosell, Vicent Maria Rosselló Verger, Pere Sala, Carme Trilla, Joan Vilà Valentí, Carme Miralles-Guasch, Joan Rieradavall, Joan Moreno, Joan Vilà i Valentí i Manuel Villalante.

PROGRAMA
28 d’octubre 2015
Jordi CUNILLERA, Servei Meteorològic de Catalunya: Escenaris de canvi climàtic a Catalunya cap a mitjans del s. XXI.
4 de novembre 2015 David TÀBARA, Postdam Climate Institute i Universitat Autònoma de Barcelona: Futurs socioambientals possibles i impossibles.
11 de novembre 2015
Hug MARCH, Universitat Oberta de Catalunya: Quines Smart Cities pel futur?
18 de novembre 2015
Rosa Maria FRAGUELL, Departament de Geografia de la Universitat de Girona: Turisme i canvi climàtic a Catalunya*.
25 de novembre 2015
Marc PARÉS, Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona: Present i futur dels espais públics a les ciutats catalanes.
2 de desembre 2015
Anna CABRÉ, Centre d’Estudis Demogràfics i Universitat Autònoma de Barcelona: La demografia de les ciutats catalanes al 2050.
10 de desembre 2015
Francesco MUSCO, IUAV, Venècia: Climate-proof cities of the future*

dissabte, 10 d’octubre del 2015

Segregació urbana i estratègia metropolitana

El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona ha publicat entre els mesos de juliol i octubre d'enguany un conjunt de 20 documents de treball. Cada un d'ells aborda un tema de destacada rellevància per a la situació present i l'evolució futura de la ciutat i el seu àmbit metropolità. Els documents, elaborats, des de perspectives diverses, per experts en cada àmbit volen fornir bases per al debat del nou Pla Estratègic Metropolità amb horitzó 2025.
Entre els documents que acaben de donar-se a conèixer aquest mes d'octubre figura l'informe La segregació urbana a la regió metropolitana de Barcelona, elaborat pel politòleg Ismael Blanco i del geògraf Oriol Nel·lo.
El treball estudia la relació entre l'increment de les desigualtats sociales i l'evolució de la segregació urbana en l'àmbit metropolità barceloní, amb la voluntat de respondre essencialment cinc qüestions: “Com podem definir la segregació urbana i de quins estudis disposem al respecte?”, “Quina és la realitat barcelonina en aquest camp?”, “Quines son els efectes de la segregació urbana i quines les alternatives per a fer-hi front?”, “Quin paper hi poden tenir els agents socials?” i, finalment, "Quines poden ser les accions a emprendre de manera inmediata en aquest àmbit".
L'evidència i les dades en les que es basa l'informe procedeixen, en bona mesura, de l'estudi Barris i crisien l'elaboració del qual ambdos autors han participat. Pel què fa a les recomanacions, l'informe propugna la necessitat d'emprendre de manera urgent un programa de rehabilitació urbana i suport social en els barris on les dinàmiques de segregació concentren la població en situació social més precària. Un programa que hauria de tenir una escala metropolitana o, com a mínim, barcelonina, i caracteritzar-se per la seva transversalitat així com la implicació directa dels veïns dels barris concernits en el seu disseny, aprovació, gestió i avaluació.