La noció de la gentrificació ha assolit enorme fortuna acadèmica en els darrers anys, en bona mesura per influx dels treballs de geògrafs radicals anglosaxons. Com és sabut, el terme es refereix als processos de desplaçament de població de menors recursos econòmics a través del mercat immobiliari o de polítiques urbanístiques, amb la finalitat de reemplaçar-la en determinats barris per població de més capacitat adquisitiva. Així, la gentrificació ha de ser entesa com una de les expressions de la segregació urbana que, al seu torn, és causa i efecte de la desigualtat social.
Precisament sobre aquest tema que el grup de debat Espais Crítics ha organitzat un col·loqui internacional a Barcelona entre els dies 14 i 16 de setembre. La trobada ha estat concebuda com una homenatge al geògraf escocès Neil Smith, un dels principals estudiosos de la qüestió, desparegut prematurament l'any 2012. Així, en el marc de l'encontre ha estat presentat el volum Neil Smith. Gentrificación urbana y desarrollo desigual, editat per Luz Marina García Herrera y Fernando Sabaté Bel, sisè volum de la col·lecció Espacios Críticos de la editorial Icaria, que dirigeixen els geògrafs Abel Albet i Núria Benach.
En els debats del col·loqui s'ha fet evident, per un costat, que la denúncia dels processos de gentrificació ha tingut efectes positius tant des del punt de vista social i polític com a acadèmic. La substitució forçada de la població en les àrees urbanes, ja sigui a través de polítiques públiques, ja sigui a través del mercat del sòl i l'habitatge, ja sigui a través de la combinació d'ambdos factors, sol resultar en un increment de les penalitats i les desigualtats que pateix la població de menor nivell de renda, entre les quals destaquen l'increment dels costos de transport, la pèrdua de les xarxes socials i la desarticulació política dels grups subalterns.
No obstant això, la torbada ha servit també per assenyalar el risc de que l'aplicació del terme "gentrificació" a processos socials urbans molt diversos pugui contribuir no només a la seva desnaturalització científica sinó també a conclusions polítiques de dubtosa utilitat. Així, s'ha evidenciat la necessitat de basar les anàlisis de les dinàmiques urbanes en estudis rigorosos i concrets i no en la simple aplicació o transposició de conceptes que no necessariament s'adiuen a les realitats descrites. D'aquesta manera, per exemple, el coneixement del règim de tinença de l'habitatge, l'anàlisi del paper dels moviments socials i l'estudi del caràcter complex de les actuacions administratives resulten essencials per tal de comprendre com els processos de segregació urana i gentrificació tenen lloc a la ciutats mediterrànies,
En conjunt, del col·loqui se'n pot derivar una crida: per tal de dirigir els processos de transformació urbana a través del govern públic i l'acció col·lectiva, utilitzem criticament el pensament crític!
Precisament sobre aquest tema que el grup de debat Espais Crítics ha organitzat un col·loqui internacional a Barcelona entre els dies 14 i 16 de setembre. La trobada ha estat concebuda com una homenatge al geògraf escocès Neil Smith, un dels principals estudiosos de la qüestió, desparegut prematurament l'any 2012. Així, en el marc de l'encontre ha estat presentat el volum Neil Smith. Gentrificación urbana y desarrollo desigual, editat per Luz Marina García Herrera y Fernando Sabaté Bel, sisè volum de la col·lecció Espacios Críticos de la editorial Icaria, que dirigeixen els geògrafs Abel Albet i Núria Benach.
En els debats del col·loqui s'ha fet evident, per un costat, que la denúncia dels processos de gentrificació ha tingut efectes positius tant des del punt de vista social i polític com a acadèmic. La substitució forçada de la població en les àrees urbanes, ja sigui a través de polítiques públiques, ja sigui a través del mercat del sòl i l'habitatge, ja sigui a través de la combinació d'ambdos factors, sol resultar en un increment de les penalitats i les desigualtats que pateix la població de menor nivell de renda, entre les quals destaquen l'increment dels costos de transport, la pèrdua de les xarxes socials i la desarticulació política dels grups subalterns.
No obstant això, la torbada ha servit també per assenyalar el risc de que l'aplicació del terme "gentrificació" a processos socials urbans molt diversos pugui contribuir no només a la seva desnaturalització científica sinó també a conclusions polítiques de dubtosa utilitat. Així, s'ha evidenciat la necessitat de basar les anàlisis de les dinàmiques urbanes en estudis rigorosos i concrets i no en la simple aplicació o transposició de conceptes que no necessariament s'adiuen a les realitats descrites. D'aquesta manera, per exemple, el coneixement del règim de tinença de l'habitatge, l'anàlisi del paper dels moviments socials i l'estudi del caràcter complex de les actuacions administratives resulten essencials per tal de comprendre com els processos de segregació urana i gentrificació tenen lloc a la ciutats mediterrànies,
En conjunt, del col·loqui se'n pot derivar una crida: per tal de dirigir els processos de transformació urbana a través del govern públic i l'acció col·lectiva, utilitzem criticament el pensament crític!