dilluns, 22 de desembre del 2014

La ciutat en la cruïlla: repensar les polítiques urbanes

La qüestió del govern urbà emergeix com un dels grans reptes de les societats contemporanies. Sense un designi col·lectiu, sense comptar amb els mecanismes adequats de govern i gestió, aquests artefactes formidablement complexos que són les ciutats resultarien escassament viables i els problemes que plantegen per a la vida dels seus habitants esdevindrien irresolubles. D'aquí la centralitat de la qüestió del govern de les ciutats i, d'una manera més general, del mateix govern del procés d'urbanització.
Precisament sobre el tema del govern urbà acaba d’aparèixer una llibre de gran interès: La ciudad en la encrucijada. Repensar la ciudad y su política, obra de l'economista i geògraf João Seixas i publicada a València per l’editorial Tirant lo Blanch. Seixas, es formà a la Universitat de Lisboa i a la London School of Economics i posteriorment obtingué el doctorat en Geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb una tesi dedicada ja al tema del govern urbà (Lisboa. Uma anàlisi crítica à governação da cidade, 2007). Sobre aquests mateix tema ha realitzat en els darrers anys  nombroses i interessants aportacions, entre les que destaca el volum, editat conjuntament amb Abel Albet, Urban Governance in Southern European Countries (2012). Així mateix, l’autor compta amb una llarga i destacada trajectòria d’assessorament a les administracions públiques, en particular en procés de descentralització i establiment de mecanismes de participació a la ciutat de Lisboa.
La ciudad en la encrucijada, traducció de l’original portuguès recentment aparegut, explora la relació entre ciutat i política en quatre etapes: en la primera descriu quines són les tendències principals de l’evolució de les ciutats contemporànies i enumera els problemes que plantegen; tot seguit, analitza la forma com les polítiques urbanes han tractat de donar resposta a aquests reptes i quins són els interessos que a través d’elles es dirimeixen; en tercer lloc, s’exploren els oportunitats i les limitacions que les circumstàncies actuals suposen per a les polítiques urbanes; finalment, el volum es tanca amb una concreció d’aquests temes en el cas de la governança de la ciutat de Lisboa. Una trentena de caixes o petits estudis temàtics, en les quals han col·laborar nombrosos col·legues de l’autor -professors o investigadors en universitats de Portugal, Espanya, Brasil i França- enriqueixen el volum.
A través d’aquest recorregut, l’autor reclama la necessitat i la importància de les polítiques urbanes. Calen noves polítiques, ens ve a dir, per tal de fer front als ingents problemes socials, econòmics i ambientals que les nostres àrees urbanes tenen plantejades, tot garantint el dret a la ciutat en el marc d'una més alta justícia espacial i social. Per a posar en peu aquestes polítiques resulten necessaris, en primer lloc, canvis profunds en l’orientació i en la forma d’actuar dels governs urbans. Però al mateix temps s’han de produir transformacions decisives en la capacitat d’organitzar-se i d’expressar-se de la ciutadania. Noves polítiques i organització de la ciutadania: heus aquí els reptes principals que la cruïlla en la que es troben posa al davant de les nostres ciutats.   

dimecres, 17 de desembre del 2014

La segregació social a la ciutat: itineraris suburbans

Renda Familiar Disponible segons parada de Metro a Barcelona
Grup Municipal IC-EUiA, Ajuntament de Barcelona (octubre 2014)
Recentment s’ha divulgat un graf del metro de la ciutat de Barcelona en el que s’ha fet constar en cada estació la renda familiar disponible mitjana del barri al que serveix. L’exercici ha estat realitzat pel grup municipal de Iniciativa per Catalunya-EUiA a l’Ajuntament de Barcelona a partir de dades dels serveis estadístics del mateix municipi, corresponents als 73 barris de la ciutat i a la renda mitjana estimada per a cada un d'ells l’any 2012.
El plànol permet doncs constatar la realitat de la segregació urbana de la ciutat a través de les desigualtats de renda. Aquestes desigualtats són certament elevades i presenten una peculiaritat respecte d’altres ciutats europees: rendes molt desiguals conviuen en un espai molt reduït, els escadussers 100 quilòmetres quadrats de la ciutat. Així, el plànol mostra clarament com els barris més rics (els que corresponen a estacions com Maria Cristina o Palau Reial) tenen una renda mitjana prop de set vegades superior a la dels més pobres (els servits per estacions com Ciutat Meridiana o Trinitat Nova), i com uns i altres es troben a una distància relativament escassa d’altres àrees amb rendes molt diverses.  
El mètode emprat per a visualització de les dades resulta extraordinàriament eficaç, ja que relacions les estacions de metro -uns espais coneguts i tangibles, vinculats a l’experiència personal de la majoria dels ciutadans- amb les mitjanes de la renda del entorn, tot fent així particularment comprensibles i visibles les desigualtats de renda existents a la ciutat. Més encara, és fàcil repensar els propis itineraris, o imaginar-la d’altres, a través del mapa de la renda. Així, per exemple, un metge que visqués al de Gràcia i prengués cada matí el metro a Lesseps per tal d’anar a atendre els pacients d'un Centre d'Assitència Primària a Trinitat Nova, entraria a l’estació en un entorn que disposa d'una renda mitjana un terç superior a la mitjana de la ciutat (138, per Barcelona=100) i sortiria del metro en un entorn on la renda equival a un terç de la de la ciutat (39). Com que entre Lesseps i Trinitat Nova hi ha deu parades hauria vist disminuir la renda de l’entorn a raó de 10 punt per estació. De la mateixa manera, un cuiner resident al barri Besós i que treballi en un restaurant de la Vila Olímpica experimentarà un canvi encara més sobtat, ja que en tot just cinc estacions veurà com la renda de l’entorn passa de ser el 52 al 146 de la ciutat.
Lives on the Line. Live Expectancy at Birth and Children Poverty as a Tube Map
James Cheshire i Oliver O'Brien (2012)
El mètode per la confecció del plànol no està pas exempt de dificultats metodològiques, tant pel què fa a l’estimació de les rendes mitjanes com a l’assignació de les estacions a determinats barris (ja que molt sovint en serveixen a més d’un). De fet, la utilització del plànol de la xarxa de metro per tal de visualitzar les diferències socials té antecedents importants. Potser un dels més coneguts i reïxits és Lives on the Line, la representació de l’esperança de vida dels barris de Londres sobre el mapa del tube de la ciutat, realitzar l’any 2012 per James Cheshire i Oliver O’Brien, del Bartlett Centre for Advanced Spatial Analysis de l'University College de Londres. Com es pot veure, el plànol feia palesa de manera prou impactant la diferència de més de 12 anys en esperança de vida dels residents a l’est de la ciutat i els qui habiten a Kingsbridge o a Marble Arch, afegint-hi, a més, com a referència, el nivell de pobresa infantil de cada barri.
Esperança de vida al néixer. Homes.
Àrees Bàsiques de Salut, Barcelona (2008-2012)
Aquesta relació entre les condicions de l’entorn i l’estat de salut de la població, tema del que ja hem tingut ocasió de parlar aquí, també es podria representar fàcilment sobre el plànol del metro de Barcelona. Així, si hom pren les dades sobre l’esperança de vida mitjana al néixer per als habitants de les àrees bàsiques de salut de la ciutat que elabora l’Agència de Salut Pública de la ciutat, veurà com es poden relacionar amb relativa facilitat amb les estacions de metro. Així, per exemple, si hom empra com a referència l’esperança de vida en néixer dels homes, veurà com entre les Corts i el Drassanes (Raval Sud), a tot just vuit parades de metro de distància en la Línia 3, l’esperança de vida en néixer de l’entorn disminueix vuit anys, de 82 a 74 anys. A any per parada, doncs.  

divendres, 12 de desembre del 2014

Ciutat i polítiques en temps de crisi


Tot i la millora aparent d’alguns indicadors macroeconòmics, el efectes de la crisi econòmica i de les mesures preses al seu recer segueixen pesant severament sobre les ciutats europees. No és d’estranyar doncs que continuïn apareixen noves anàlisis i interpretacions sobre les implicacions territorials de la crisi i les seves conseqüències sobre les societats, les economies i les polítiques urbanes.
Fa uns mesos ens fèiem ressó de la publicació de la Geografía de la crisis económica en España, coordinada per Juan M. Albertos y José L. Sánchez i publicada per la Universitat de València. Ara acaba d’aparèixer a Itàlia el volum Città e politiche in tempi di crisi, editada pels urbanistes Laura Fregolent i Michelangelo Savino i publicada a Milà per l’editorial Franco Angeli.  Es tracta d’un intent ambiciós que té per objectiu no només analitzar les causes i els efectes de la crisi, sinó també reflexionar sobre les polítiques públiques que s’estan duent a terme (o s'han abandonant) davant d’aquesta situació. La reflexió, i aquesta és segurament una de les principals virtuts de l’obra, procedeix no només d’estudiosos universitaris sinó també d’una representació de responsables municipals de diverses ciutats italianes. Una trentena d’autors, entre acadèmics i gestors, han volgut contribuir a aquest esforç de reflexió col·lectiva.
 Després d’un prefaci d’Ada Becchi i de sengles assajos introductoris del curadors, l’obra consta de dues parts clarament diferenciades. En primer lloc, ofereix un conjunt de entrevistes amb polítics municipals (en la seva gran majoria responsables de la gestió urbanística) de 15 grans ciutats italianes (de Torí, Milà, Gènova i Pàdua a Bari, Matera, Palermo i Messina). Tot seguit, s’inclouen un seguit d’assajos temàtics en el que experts universitaris analitzen els reptes que la situació actual planteja per les ciutats italianes (de la corrupció, el cost dels serveis i la fiscalitat a l’abandonament de la industria, la inadaptació del planejament urbanístic i les dificultats d’adoptar noves formes de gestió i participació). Dos postfacis, obra de Francesco Indovina (“Una nuova retorica: la crisi come oportunità”) i d’Oriol Nel·lo (“Note sulla crisi economica nelle città europee”) clouen el volum.
Del conjunt n’emergeix el retrat d’una realitat preocupant i una exigència peremptòria: la de ser capaços de concebre i posar en peu noves formes de fer urbanisme, noves iniciatives ciutadanes i noves formes de  fer  política per aturar l'empitjorament de les condicions de vida, la degradació de l’entorn i la regressió de la democràcia a les ciutats europees.