dissabte, 15 de febrer del 2014

L'Europa de les fronteres

El dia 2 de febrer, en la convenció nacional del Partido Popular celebrada a Valladolid, el president del govern espanyol es referia a la necessitat d’una aliança entre tots els espanyols per tal de competir plegats en “ese mundo globalizado y competitivo que encontrarán nuestros hijos; un mundo cada vez con menos fronteras y más integración. Ese es el signo de los tiempos y Cataluña no puede quedar al margen de esa realidad”. Tot just dues setmana més tard, el seu ministre de l’Interior havia de donar explicacions en el Congrés dels Diputats per la mort de quinze persones que tractaven de superar la tanca de la frontera espanyola a Ceuta.
La Lliga Nord voldria establir, a Itàlia, fronteres per tal d’emancipar les regions de la Vall del Po de la resta del país. El dia 9 de febrer, ha vist com, després del referèndum celebrat a Suïssa, molts treballadors nord-italians transfronterers, potser alguns d’ells votants o potencials votants de la seva formació, poden trobar majors dificultats a l’hora de treballar a Suïssa. Tanmateix, el diputat europeu de la Lliga Mario Borghezio utilitza la decisió dels ciutadans helvètics per tal d’imaginar “com seria una Padània lliure”, un país que, tot tancant les portes a la immigració, esdevindria “lliure, pròsper i net, com Suïssa precisament”.   
El dia 13 de febrer, el ministre de finances del Regne Unit, George Osborne, ha afirmat que, en cas d’independizar-se, Escòcia deixaria de compartir de la lliura esterlina com a moneda:  “La lliura no és un actiu que es pugui dividir entre dos països després d’una ruptura, com si fos una col·lecció de discs. Si Escòcia deixa el Regne Unit deixa la lliura esterlina”. Al mateix temps, els partidaris de la independència consideren que seria convenient conservar la lliura o fins adoptar l’euro, tot i que això suposaria, clarament, una limitació de la sobirania escocesa.
Un huracà de pulsions nacionalistes colpeix Europa en plena crisi econòmica i social. En part, la ventada procedeix de territoris com Flandes, Escòcia o Catalunya, on prenen força moviments ciutadans que reclamen el dret de disposar d’un Estat propi. En part, l’alimenta el nacionalisme que s’expressa a través de la voluntat d’enfortiment dels Estats existents, un tipus de nacionalisme peculiar, que, precisament perquè s’ha d’enfrontar sovint als nacionalismes emergents, nega la pròpia condició i es reclama portador de valors universals. Tant uns com els altres posen el tema de les fronteres, qüestió geogràfica per antonomàsia, en el centre del debat.
Un debat que, que com es pot veure en els exemples esmentats més amunt, és ben ple de paradoxes: els que propugnen la creació de nous Estats, i noves fronteres, es mostren, en ocasions, favorables d'integrar-se a la Unió Europea, cosa que, en principi, suposa una limitació a la sobirania estatal; i els que, des dels Estats constituïts, critiquen la voluntat dels nacionalismes emergents d’"aixecar fronteres" són, en la majoria dels casos, ferms defensors d'una Europa basada en els Estats i partidaris de l'enfortiment de les fronteres externes de la Unió.
Zygmunt Bauman ho ha explicat així: "La nostra present obsessió amb les fronteres és el producte de la desesperada esperança que puguem separar-nos de vagues amenaces indeterminades, de les quals el món en què vivim sembla saturat. En breu, hom  podria dir que la nostra actual obsessió per les fronteres procedeix del caràcter irrealitzable de les nostres esperances, del fet que estem tractant desesperadament de trobar solucions locals a problemes de procedència global, tot i que aquestes solucions no existeixen ni poden ser trobades. Només poden donar-se solucions globals a problemes globals. Però aquestes solucions globals es troben, ara per ara, fora del nostre abast " (New Frontiers and Universal Values, Barcelona, Centre de Cultura Contemporània, 2004, p. 29-30).
[Foto: Reuters]

divendres, 7 de febrer del 2014

Repensar el Estado: debats a Santiago, Porto, Barcelona i Madrid

Rubén C. Lois, Josefina Gómez Mendoza
i Oriol Nel·lo, editors del llibre,
a la Universidade de Santiago
La discussió sobre l’articulació territorial de l’Estat espanyol i la crisi catalana no només continua, sinó que guanya sempre més intensitat. Les darreres setmanes han resultat pròdigues en nous episodis –el debat sobre les balances fiscals, la discussió sobre l’àmbit territorial en el què hauria de fer-se la consulta, l’equitat en la prestació dels serveis- en les quals els arguments de caràcter espacial han tornat a estar particularment presents. Per això, el silenci en aquest debat dels geògrafs, que han fet de la reflexió sobre el territori la seva professió, resultaria del tot incomprensible.
Bona mostra de la necessitat d’aquesta reflexió geogràfica sobre la qüestió és l’acollida que està tenint el volum Repensar el Estado. Crisis económica, conflictos territoriales e identidades políticas en España, editat per la Universidade de Santiago de Compostela. El llibre, coordinat per Josefina Gómez Mendoza, Rubén Lois i Oriol Nel·lo, va aparèixer el passat mes de desembre, i aplega aportacions sobre el tema de geògrafs universitaris de Andalusia, Catalunya, Castella, Galícia, les Illes Balears, Madrid, el País Basc i Navarra.
Precisament es preveuen per a les properes setmanes diverses presentacions i  debats sobre el llibre que tindran lloc a Santiago de Compostela, Porto, Barcelona i Madrid.
La presentació de Santiago tindrà lloc el dia 13 de febrer, a les 12h del migdia, al Consello de Cultura Galega, Pazo de Raxoi, Plaça de l’Obradoiro. Hi intervindran Ramón Villares Paz, Presidente do Consello da Cultura Galega, Francisco Ramón Durán Villa, Vicerreitor de Estudantes e Cultura de la universitat compostelana, Juan Luis Blanco Valdés, Director do Servizo de Publicacións (USC), el professor José Luis Barreiro Rivas del Departament de Ciencia Política e da Administración (USC), Ruben Lois i Oriol Nel·lo, editors del llibre.
El mateix dia 13 al vespre, a la ciutat portuguesa de Porto, es celebrarà un debat sobre el llibre, en el marc del Colóquio Noroeste: Policentrismo urbano, conhecimento e inovação economica, amb intervenció d’Oriol Nel·lo i de Rui Moreira, Presidente da Câmara Municipal do Porto.
El dia 26 de febrer es celebrarà la presentació-debat a Barcelona, organitzat per la Societat Catalana de Geografia.  L’acte tindrà lloc a les 19h a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme 47. Hi intervindran el president de la Societat, professor Josep Oliveras, i els coordinadors del llibre, Josefina Gómez Mendoza, Rubén Lois i Oriol Nel·lo.
Finalment, la presentació a Madrid te prevista la seva celebració durant la primera quinzena d’abril, en el dia, lloc i format que seran concretats properament.