UNIVERSITAT INTERNACIONAL MENÉNDEZ Y PELAYO
CENTRE ERNEST LLUCH
CURS
UNIVERSITAT I CIUTAT
ELS NOUS CAMPUS UNIVERSITARIS:
REPTES CIENTÍFICS, ESTRATÈGIES URBANES I IMPACTE METROPOLITÀ
Barcelona, 23 i 24 d'octubre 2024
Direcció: Oriol Nel·lo
Els campus universitaris constitueixen un factor de creixent importància en el desenvolupament de les nostres ciutats. Això és així tant per la importància de les activitats científiques i docents que s’hi desenvolupen com pel seu impacte econòmic i social. La presència de campus universitari té també uns efectes molt destacats en el funcionament de les àrees urbanes, especialment pel que respecta a l’habitatge, la mobilitat, l’oferta cultural, el comerç i la imatge de les ciutats.
A l’àmbit metropolità barceloní s’estan desenvolupant en l’actualitat diversos projectes de campus universitaris de rellevància metropolitana, nacional i internacional: el nou campus de salut de la Universitat de Barcelona i l’Hospital Clínic, a Barcelona i Esplugues de Llobregat; el campus de la Universitat Politècnica de Catalunya al Besòs, a Barcelona i Sant Adrià de Besòs; i la connexió del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el Parc de l’Alba, a Cerdanyola del Vallès.
El curs oferirà coneixements i elements de reflexió sobre aquests projectes, tot confrontant-los amb experiències internacionals i d’altres ciutats de Catalunya.
Les sessions es desenvoluparan al CCCB d'acord amb el següent programa. Aquí trobareu el f
ull d'inscripció.
PROGRAMA
| 09:30 - 10:00 | Acte inaugural
- Pilar Díaz, alcaldessa d'Esplugues de Llobregat i
vicepresidenta de la Diputació de Barcelona
- Margarita León, directora acadèmica del CUIMPB-Centre Ernest Lluch
- Oriol Nel·lo, director del curs |
| |
| Els campus universitaris i la ciutat: lliçons de les experiències catalanes i internacionals |
| 10:00 - 11:00 | Conferència inaugural
- Maria Buhigas |
| 11:00 - 11:30 | Pausa
|
| 11:30 - 12:45 | Experiències internacionals
- El nou campus universitari de Sarajevo com a projecte de convivència i rellançament de la ciutat
Lejla Hajro - Bologna: universitat, ciutat i metròpoli
Alessandro Delpiano - Santiago de Compostela: universitat i turisme en una ciutat universitària madura
María José Piñeira
|
| 12:45 - 14:00 | L'impacte dels campus universitaris a les ciutats catalanes mitjanes
- Les estratègies urbanes de la Universitat de Girona
- Joan Vicente
- El campus territorial de la Universitat Rovira i Virgili al camp de Tarragona
Josep Oliveras - L'aposta de Lleida com a ciutat universitària
Carme Bellet
|
| |
| Els nous projectes de campus universitaris metropolitans a Barcelona |
| 09:30 - 10:45 | El Pla director urbanístic de la Universitat Autònoma de Barcelona
i la connexió amb el Parc de l'Alba
- La Universitat Autònoma de Barcelona com a realitat metropolitana i projecte territorial de futur
Carme Miralles - La interrelació entre el Campus de la UAB i el Parc de l'Alba
Pere Solà - Cerdanyola del Vallès: mig segle d'experiència universitària d'una ciutat metropolitana
Carlos Cordón
|
| 10:45 - 11:15 | Pausa
|
| 11:15 - 12:15 | El nou campus de la Universitat Politècnica de Catalunya al Besòs
- La Universitat Politècnica de Catalunya com a element vertebrador de la ciutat: de Pedralbes al Besòs
Estanislau Roca - La relació del campus de la UPC al Besòs amb els projectes de rehabilitació urbana
Carme Ribas - Els campus universitaris i l'eix del Besòs: equipaments i equitat metropolitana
Filomena Cañete
|
| 12:15 - 13:15 | El campus de salut de l'Hospital Clínic
- L'Hospital Clínic del segle XXI. Una transformació estratègica per a Barcelona i Catalunya
Juan Echániz - Potencialitats i requeriments territorials del campus de salut de l'Hospital Clínic
Josep Maria Campistol (per confirmar) - L'Hospital Clínic, la universitat i el Baix Llobregat
Pilar Díaz
|
| 13:15 - 14:00 | Debat general i presentació de les conclusions del curs
- Oriol Nel·lo |
| |
| 14:00 - 14:05 | Cloenda del curs
- Oriol Nel·lo, director del curs |
_______________________________________________________________________
UNIVERSITAT INTERNACIONAL MENÉNDEZ Y PELAYO
LAS
NUEVAS POLÍTICAS DE REHABILITACIÓN URBANA: NECESIDADES Y PERSPECTIVAS
Barcelona, 5-9 de mayo 2022
Dirección: Oriol Nel·lo
El debate académico y ciudadano sobre
las políticas de rehabilitación urbana ha adquirido, en los últimos meses, una
renovada intensidad. Diversos factores contribuyen a la actualidad de la
cuestión.
a)
En primer lugar, el incremento de las desigualdades
sociales en buena parte de los países europeos está comportando una agudización
de los procesos de segregación urbana, con los consiguientes efectos (Tammaru
et al. 2021). Dicha evolución es también claramente perceptible en las grandes
ciudades españolas (Nel·lo, 2021).
b)
Por otra parte, el impacto de la pandemia COVID19 está teniendo
efectos diferenciados no solo desde el punto de vista social, sino también
territorial, contribuyendo con ello a incrementar las fracturas urbanas
asociadas a la segregación (Baena-Díez et al., 2020).
c)
Finalmente, la disposición de los fondos Next Generation
de la Unión Europea ha abierto expectativas sin precedentes en el ámbito de la
rehabilitación urbana, que podrían incidir de manera sustantiva sobre la
realidad y la evolución de la segregación residencial y sus efectos en las
grandes ciudades españolas.
En este contexto resulta perentorio
extender el debate y la formación en el ámbito de la rehabilitación urbana,
tanto desde el punto de vista académico como de la práctica política y
administrativa. Es para responder a
dicha necesidad que se propone el curso Las
nuevas políticas de rehabilitación urbana: necesidades y perspectivas en el
marco de la CUIMP.
El programa del curso aúna las
aportaciones de algunos de los más destacados expertos académicos en el campo
de la rehabilitación y de responsables de las políticas urbanas. Asimismo, en
cada sesión se combina una visión general, derivada de la experiencia
internacional, con una reflexión sobre la situación española o catalana.
|
05/05/2022 -
|
|
09:45 - 10:15
|
Inauguració
- Margarita León , directora acadèmica del CUIMPB-Centre Ernest
Lluch
- Núria Marín , presidenta de la Diputació de Barcelona
- Janet Sanz, segona tinenta d'alcaldia. Àrea d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures
i Mobilitat. Ajuntament de Barcelona
- Oriol Nel·lo, director del curs
|
|
|
|
Les polítiques urbanes i el repte de la segregació
territorial
|
|
10:15 - 11:00
|
Conferència
inaugural
Urban Socio-Economical Segregation and Income Inequality in European Cities
- Tiit Tammaru
|
|
11:00 - 11:30
|
Pausa
|
|
11:30 - 12:00
|
La segregació urbana a
Espanya i els reptes per a les polítiques públiques
- Ismael Blanco
|
|
12:00 - 13:00
|
Les condicions de les polítiques de rehabilitació:
recursos, densitat institucional i implicació de la ciutadania
Modera: Mariona Tomàs
- Hisendes
locals i rehabilitació. La necessitat de la perspectiva metropolitana
Maite Vilalta Ferrer
- La
implicació de la ciutadania en els processos de rehabilitació integral
Carlos Rosa
|
|
13:00 - 13:30
|
Debat
|
|
13:30 - 13:35
|
Cloenda de la jornada
|
|
|
|
06/05/2022 -
|
|
Cap a una nova generació de polítiques de rehabilitació
de barris
|
|
10:00 - 11:00
|
Les noves polítiques de
rehabilitació a Espanya, Catalunya i Barcelona
Modera: Maria Buhigas
. El nou marc de cooperació per a la rehabilitació urbana en el programa Next
Generation
David Lucas
- Les actuacions i els projectes de la
Generalitat de Catalunya en matèria de rehabilitació de barris
Carles Sala
- L'experiència del Pla de Barris de
Barcelona (2016-2024)
Jordi Martí
|
|
11:00 - 11:30
|
Debat
|
|
11:30 - 12:00
|
Pausa
|
|
12:00 - 13:00
|
Potencialitats i riscos de la rehabilitació. La
necessitat del govern de les transformacions urbanes
Modera: Zaida Muxí
- Riscos
i realitat de la gentrificació urbana en l'àmbit metropolità de
Barcelona
Antonio López-Gay
- Les
potencialitats de la rehabilitació: exemples de bones pràctiques
Carles Llop Torné
|
|
13:00 - 13:30
|
Debat
|
|
|
|
13:30 - 14:00
|
Conclusions i cloenda
del curs
- Oriol Nel·lo, director del curs
|
|
|
________________________________________________________________
JORNADA DE INVESTIGACIÓN
METROPOLIS FRACTURADAS
LA DISTRIBUCIÓN DE LOS RECURSOS Y LOS SERVICIOS PÚBLICOS ANTE LAS DESIGUALDADES METROPOLITANAS
Barcelona, 17 de abril 2022
______________________________________________________________________
JORNADA
DE INVESTIGACIÓN
MEDIDA Y ANÁLISIS DE LA DESIGUALDADES
METROPOLITANAS
TEMÁTICAS,
MÉTODOS, HIPÓTESIS Y RESULTADOS
Universitat
Autònoma de Barcelona, 12 de noviembre 2021
Una de los aspectos más
destacados de la evolución de las grandes ciudades españolas en las últimas
décadas es el incremento de las desigualdades que en ellas se ha producido. Se
trata de desigualdades que tienen relación con los ingresos, el género, el
origen y la edad de las personas, entre otros factores. Al plasmarse sobre el
espacio urbano a través de la segregación residencial, -es decir, de la
tendencia de los grupos sociales a separase entre sí en la ciudad- el
incremento de las desigualdades genera metrópolis crecientemente fracturadas.
La Jornada tiene por objetivo presentar la problemática y los avances en la
medida de las desigualdades urbanas en diversos campos, así como debatir las
principales implicaciones de las mismas. Las aportaciones darán a conocer los
resultados de diversas investigaciones realizadas por el Grup de Recerca sobre
Energia, Territori i Societat (GURB) de la UAB en el ámbito metropolitano de
Barcelona, las cuales serán contrastadas con la realidad de otras grandes áreas
metropolitanas españolas.
El seminario se inscribe en el ciclo de encuentros del proyecto de
investigación Metrópolis Fracturadas (FRAMET) que llevan a cabo de forma
coordinada la Universidad Politécnica de Madrid, la Universidade de Santiago de
Compostela y la Universitat Autònoma de Barcelona.
El encuentro se desarrollará de acuerdo con el programa siguiente:
10h. Introducción a la jornada
Ponentes: O. Nel·lo / A.
Díez Bermejo
10.15h. La construcción de sistemas de indicadores
de la desigualdad
Ponentes: C. Donat / M.
Esteve, Universitat Autònoma de Barcelona
Discussants: Isabel González, Universidad Politécnica de Madrid / M. J.
Piñeira, Universidad de Santiago de Compostela
11.00h. La desigualdad en el acceso y el uso de la
energía
Ponentes: V. Mejía, Universitat
Autònoma de Barcelona / J. López, Àrea Metropoltiana de Barcelona
Discussants: Carmen
Sánchez-Guevara, Universidad Politécnica de Madrid / Ismael Yrigoy Cadena, Universidad de Santiago de
Compostela.
11.45h. Pausa
12.00h La desigualdad en la movilidad y el
transporte
Ponentes: J. Martín,
Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona / J. Ceballos, Universitat
Autònoma de Barcelona.
Discussants: Gonzalo Sánchez-Toscano, Universidad Politécnica de Madrid /
Miguel Pazos Otón, Universidad de Santiago de Compostela.
12.45h. Los factores explicativos de la
desigualdad espacial
Ponentes: J. Checa / O.
Nel·lo, Universitat Autònoma de Barcelona.
Discussants: A. Hernández Aja, Universidad Politécnica de Madrid / R. Lois,
Universidad de Santiago de Compostela
13.30h. Conclusiones y clausura de
la jornada
La Jornada se desarrollará en la Sala de Juntas de la Facultat de Lletres
de la Universitat Autònoma de Barcelona y se emitirá en streaming.
El programa Metrópolis fracturadas. segregación urbana,
densidad institucional y actitudes políticas en las grandes ciudades españolas
se desarrolla con el apoyo del Ministerio de Ciencia e Innovación, Proyectos I+D+i (PID2019-108120RB-C32).
_______________________________________________________________________
Jornada de
presentación y debate del proyecto de investigación
EFECTO
BARRIO
EL IMPACTO
SOCIAL DE LA SEGREGACIÓN RESIDENCIAL EN LAS CIUDADES IBÉRICAS
Sala de Juntes de
la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. 08193-Bellaterra
(Barcelona)
5 de abril 2019
Introducción
Una de los
principales rasgos en la evolución reciente de las principales ciudades
ibéricas ha sido el incremento de la desigualdad social y de la segregación
residencial. El conocimiento de la relación entre estas dos cuestiones
constituye pues una premisa indispensable tanto para el conocimiento de
nuestras áreas urbanas como para el diseño de las políticas públicas que en
ellas deben aplicarse.
La investigación
“Efecto barrio: el impacto social de la segregación residencial en las ciudades
ibéricas” ha tenido como objeto analizar la cuestión desde tres puntos de
vista:
a) Los efectos de la segregación residencial sobre las
condiciones de vida de la población, en cuestiones tales como la educación, la
salud, la vivienda o el acceso a la energía.
b) La relación de la segregación con las actitudes
políticas, la capacidad de organización y el comportamiento electoral de la
población, así como de las políticas públicas desarrolladas en las áreas
urbanas.
c) La concreción de dichas cuestiones en seis áreas
urbanas: Barcelona, Lisboa, Madrid, Sevilla, País Vasco y Valencia.
El encuentro
tendrá por objeto poner en común y debatir los principales resultados obtenidos
en la investigación y los materiales elaborados en el marco del proyecto en el
que han participado veinte investigadores de seis universidades españolas y
portuguesas. La investigación “Efecto Barrio” forma parte del programa RETOS
impulsado por el MINECO en el período 2017-2019.
Inscripciones
La
asistencia a la jornada es gratuita, pero es necesaria la inscripción previa en
la siguiente dirección: joan.checa@uab.cat
Se
expedirá un certificado de asistencia a los participantes que lo soliciten.
Programa
El encuentro
tendrá lugar en una jornada en tres sesiones consecutivas: la primera versará
sobre la relación entre segregación urbana y condiciones de vida; la segunda
mesa estará dedicada al asociacionismo, políticas y comportamiento electoral;
finalmente, la mesa de la tarde será dedicada a las monografías metropolitanas.
La sesión se
desarrollará con arreglo al siguiente programa:
|
VIERNES, 5 DE ABRIL 2019
|
|
8.45h. Acreditaciones
|
|
9.00 Apertura de la Jornada. Carme Miralles,
Directora del Departamento de Geografía de la UAB y Oriol Nel·lo, IP del
proyecto “Efecto Barrio”.
PRIMERA SESIÓN: SEGREGACIÓN RESIDENCIAL Y CONDICIONES
DE VIDA
9.15 Segregación. El estudio de la
segregación residencial. Aproximación metodológica. Oriol Nel·lo, Departament de Geografia UAB
9.30 Vivienda. El filtro principal: acceso
a la vivienda y segregación residencial. Carles Donat, Institut d’Estudis Regionals i
Metropolitans de Barcelona y Observatori Metropolità de l’Habitatge de
Barcelona
9.45
Educación. Segregados en la ciudad, separados en la escuela. Joel Muñoz, Departament de Geografia de la UAB
10.00 Energía. Segregación urbana,
eficiencia y servidumbres energéticas. Joan López, Àrea Metropolitana de Barcelona, y Joan Checa, Departament de Geografia UAB
10.15 Salud. Salud mental, esperanza de
vida y segregación residencial. Míriam Robles, Departament de Geografia UAB
10.30
Juventud. Segregación
residencial y condiciones de vida de la población joven. Aina Gomà, Departament de Geografia, UAB
10.45 Debate
|
|
11.30h. Pausa
|
|
SEGUNDA SESIÓN: ASOCIACIONISMO,
POLÍTICAS Y ACTITUDES POLÍTICAS
12.00 Recursos públicos. Segregación
residencial y recursos municipales. Carles Donat, Institut d’Estudis Regionals i
Metropolitans de Barcelona y Observatori Metropolità de l’Habitatge de
Barcelona
12.20 Innovación social. Asociacionismo
ciudadano, capital social y segregación urbana. Helena Cruz, Institut d’Estudis Regionals i
Metropolitans de Barcelona, Ricard Gomà Institut d’Estudis Regionals i
Metropolitans de Barcelona, Ismael Blanco, Institut de Govern i Polítiques Públiques
12:40 Actitudes políticas. La geografía del
descontento: segregación residencial, actitudes políticas y comportamiento
electoral. Aina Gomà y Oriol Nel·lo, Departament de Geografia UAB.
13:00 Debate
|
|
13.30h. Pausa Almuerzo
|
|
TERCERA SESIÓN: LA SEGREGACIÓN URBANA Y
SUS EFECTOS EN LAS GRANDES METRÓPOLIS
IBÉRICAS
14:30
La segregación urbana y sus efectos en
el Madrid metropolitano. Juanjo Michelini ,
Marta Domínguez Pérez y Pedro Uceda Navas, Departamento de
Geografia (1) y Departamento de Sociología Aplicada (2 y 3), Universidad
Complutense de Madrid
15:00 La segregación urbana y sus efectos en el
Área Metropolitana de Lisboa. João Seixas y Gonçalo Antunes, Departamento de Geografia e
Planeamento Regional da Faculdade de Ciências Sociais e Humanas da
Universidade Nova de Lisboa
15:30 La segregación urbana y sus efectos en el
Área metropolitana de Sevilla. Marian Huete y Rocío
Muñoz Moreno, Departamento de Sociología,
Universidad Pablo de Olavide
16:00 La segregación urbana y sus efectos en el
Área metropolitana de València. Lluís del Romero,
Departamento de Geografía, Universidad de Valencia.
16:30 La segregación urbana y sus efectos en el
País Vasco. Itziar Aguado, Departamento de
Geografía, Prehistoria y Arqueología, Universidad del País Vasco
17.00 Debate
|
|
17:30 Fin de jornada
|
Programa Estatal de I+D+i Orientada a
los Retos de la Sociedad 2016-2019,
MINECO (ref. CSO2016-75236-C2-2-R
________________________________________________________________
UNIVERSITÀ DI SASSARI
DIPARTIMENTO DI ARCHITETTURA, DESIGN E URBANISTICA
TRASFORMAZIONI URBANE E POLITICHE
PUBBLICHE A BARCELLONA
LEZIONI ORIOL NEL·LO
VISITING
PROFESSOR, MAGGIO 2019
Venerdì, 10.05.2019. 17-19
Prima lezione.
La nascita della città
industriale e l'Eixample d'Ildefons Cerdà
Lunedì, 13.052019. 11-13
Seconda lezione
L'estensione delle reti
urbane e il movimento della Ciutat Jardí
Lunedì, 13.05.2019, 17-19
Terza lezione
Il fordismo, la crisi sociale
e il movimento moderno: il GATCPAC
Lunedì, 20.052019. 9-11
Quarta lezione
Metropolizzazione, franchismo,
lotte urbane e urbanismo speculativo: il PGM 1976
Lunedì, 20.052019. 17-19
Quinta lezione
La fine del secolo e
l'urbanistica reformista a Barcellona di Pasqual Maragall ad Ada Colau
_______________________________________________
UNIVERSITÀ DEGLI STUDI DI NAPOLI “FEDERICO II”
CURSO INTENSIVO
LAS POLÍTICAS URBANAS Y LOS SISTEMAS
DE INFORMACIÓN GEOGRÁFICA EN BARCELONA
2-8 de julio 2018
PRESENTACIÓN
En las
últimas décadas, Barcelona ha podido ser considerada como un laboratorio de
políticas urbanas, hasta el punto que la experiencia barcelonesa ha atraído a
menudo atención internacional de arquitectos y urbanistas. El curso intensivo,
organizado conjuntamente por el Departamento de Geografia de Universitat
Autònoma de Barcelona y el LUPT de la Università degli Studi Federico II de
Nápoles, tendrá por objetivo ofrecer una panorámica de las políticas urbanas que
en este momento se están aplicando en la ciudad, con especial atención a los
aspectos técnicos y disciplinares que estas suscitan.
El programa
estará articulado en tres jornadas temáticas, con sesiones de estudio y debate
por las mañanas, seguidas de visitas institucionales por las tardes. La primera
jornada versará sobre el planeamiento territorial y urbanístico y se
completará con una visita al Àrea Metropolitana de Barcelona, institución que,
en este período está elaborando el nuevo Plan Director Urbanístico del Área
Metropolitana de Barcelona. En la segunda jornada se tratarán los sistemas
de información geográfica, con especial atención al Mapa Urbanístico de
Cataluña y a los nuevos sistemas de información en materia de transporte. La
presentación irá acompañada de una práctica
informática y comprenderá una visita al Institut Cartogràfic i Geològic
de Catalunya. La tercera jornada versará sobre las políticas de vivienda
(“Un Pla com una casa”) y de rehabilitación urbana (“Pla de Barris”) y
se completará con la posibilidad de visitar bien el Col·legi d’Arquitectes de
Catalunya, bien uno de los barrios en proceso de rehabilitación.
El curso, coordinado por el profesor Oriol Nel·lo, del Departamento de Geografía de la UAB, se
desarrollará con arreglo al programa que a continuación se indica.
PROGRAMA DEL CURSO
LUNES, 2 DE JULIO 2018. LLEGADA A BARCELONA
Llegada e instalación Hotel
Campus, Universitat Autònoma de Barcelona
Vila Universitària. Campus
Universitat Autònoma de Barcelona. 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, estación Bellaterra.
MARTES, 3 DE JULIO 2018. EL PLANEAMIENTO TERRITORIAL Y URBANÍSTICO
Mañana
Departament de Geografia. Vila Universitària. Campus
Universitat Autònoma de Barcelona. 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès. Edifici
B. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, estación Universitat Autònoma.
Bienvenida
a los participantes, apertura del curso y presentación del programa.
Carme Miralles, Directora del Departamento de Geografia de
la UAB.
Gugliermo
Trupiano, Director del LUPT, Univeristà Federico II
----, Presidente del Colegio de Arquitectos de Nápoles
Oriol
Nel·lo, Coordinador del curso.
Sesión 1. “Las políticas urbanas y el
sistema de planeamiento territorial y urbanístico en Barcelona y Cataluña”
(Oriol Nel·lo)
Sesión 2. “La información geográfica
para la construcción del planeamiento. El ejemplo del Plan Director Urbanístico
del Área Metropolitana de Barcelona” (Joan López)
Tarde
Área Metropolitana de
Barcelona. Carrer 62. 16-18. 08040 Barcelona.
Visita al Área Metropolitana de
Barcelona (Barcelona).
MIÉRCOLES, 4 DE JULIO 2018. LOS SISTEMAS DE INFORMACIÓN GEOGRÁFICA
Mañana
Departament de Geografia.
Vila Universitària. Campus Universitat Autònoma de Barcelona. 08193 Bellaterra
(Cerdanyola del Vallès. Edifici B. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya,
estación Universitat Autònoma.
Sesión 3. El Mapa Urbanístico de
Cataluña. Proceso de elaboración, gestión y prestaciones (Jordi Martín)
Sesión 4. Práctica informática. a)
El uso del Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya y del Mapa
Urbanístic de Catalunya; b) Los nuevos sistemas de información geográfica en
materia de transporte público (Jordi Martín)
Tarde
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Parc
de Montjuïc, 08038 Barcelona. Metro, estación Espanya o Poble Sec
Visita al Institut Cartogràfic i
Geológic de Catalunya (Generalitat de Catalunya, Barcelona)
JUEVES, 5 DE JULIO 2018. LAS POLÍTICAS URBANAS: VIVIENDA Y
REHABILITACIÓN
Departament de Geografia. Vila Universitària. Campus
Universitat Autònoma de Barcelona. 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès.
Edifici B. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, estación Universitat
Autònoma.
Mañana
Sesión 5. Las políticas de
vivenda: modelos de datos, problemática y gestión (Carles Donat)
Sesión 6. El Pla de Barris de
Barcelona: las intervenciones de rehabilitación urbana (Helena Cruz)
Tarde
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Plaça
Nova, 5, 08002 Barcelona. Metro, estaciones Catalunya o Jaume I.
Visita al Col·legi Oficial d’Arquitectes de
Catalunya o visita a las intervenciones del Pla de Barris en la Trinitat Nova
VIERNES, 8 DE JULIO 2018
Mañana
Libre a disposición de los
participantes
Tarde
Regreso
____________________________________________________________________________
UNIVERSITÀ
DEGLI STUDI DI SASSARI
DIPARTIMENTO
DI
ARCHITETTURA,
DESIGN E URBANISTICA
ACADEMIC
YEAR 2017-2018
PIÙ
URBANÍSTICA, UN’URBANISTICA MIGLIORE, UN’URBANISTICA DIVERSA.
UN
TOUR DI SARDEGNA DI ORIOL NEL·LO
May 13, 2018
Lecture: Un’urbanistica
per la città metropolitana, by Oriol Nel·lo. Discussants: Corrado Zoppi
and Antonello Sanna.
First
Lecture of the series “Più urbanística, un’urbanistica
migliore, un’urbanistica diversa. Un tour di Sardegna” organized by
Dipartimento di Architettura, Design e Urbanistica, Università di Sassari,
Tamalacà and Sardarch.
Cagliari, Manifattura Tabacchi,
18-20 h.
May 17, 2018
Lecture: Un’urbanistica
per la città turistica, by Oriol Nel·lo. Discussants: Lidia Decandia,
Francesco Indovina, Arnaldo Cecchini, Domenico Dorsogna and Francesca Arras.
Second
Lecture of the series “Più urbanística, un’urbanistica migliore, un’urbanistica
diversa. Un tour di Sardegna” organized by Dipartimento di Architettura, Design
e Urbanistica, Università di Sassari, Tamalacà and Sardarch.
Alghero, Aula Magna,
Dipartimento di Architettura, Design e Urbanistica, 18-20 h.
May 18, 2018
Lecture:
Un’urbanistica
per le zone interne, by Oriol Nel·lo. Discussants: Nicolò Ferru,
Benedetto Meloni, Roberta Guido, Arnaldo Cecchini and Francesco Indovina.
Third
Lecture of the series “Più urbanística, un’urbanistica migliore, un’urbanistica
diversa. Un tour di Sardegna” organized by Dipartimento di Architettura, Design
e Urbanistica, Università di Sassari, Tamalacà and Sardarch.
Nuoro, Teatro Comunale, 18-20 h.
May 21, 2018
Lecture:
Un’urbanistica
per le aree costiere, by Oriol Nel·lo. Discussants: Settimo Nizzi and Francesco Indovina.
Fourth
Lecture of the series “Più urbanística, un’urbanistica migliore, un’urbanistica
diversa. Un tour di Sardegna” organized by Dipartimento di Architettura, Design
e Urbanistica, Università di Sassari, Tamalacà and Sardarch.
Olbia, Sala Consiglio Comunale,
10.30-13 h.
MaY 23, 2018
Lecture:
Un’urbanistica
per il paesaggio, by Oriol Nel·lo. Discussants: Francesca Arras, Luca Caschili, Bibo Cecchini
and Giorgio Peghin.
Fifth
Lecture of the series “Più urbanística, un’urbanistica migliore, un’urbanistica
diversa. Un tour di Sardegna” organized by Dipartimento di Architettura, Design
e Urbanistica, Università di Sassari, Tamalacà and Sardarch.
Carbonia, Sala Consiglio
Comunale, 17-19.30 h.
May 24, 2018
Lecture:
Un’urbanistica
per la casa e il quartiere, by Oriol Nel·lo. Discussants: Paola Pittaluga, Giovanni Maciocco,
Sixth
Lecture of the series “Più urbanística, un’urbanistica migliore, un’urbanistica
diversa. Un tour di Sardegna” organized by Dipartimento di Architettura, Design
e Urbanistica, Università di Sassari, Tamalacà and Sardarch.
Sassari, Università di Sassari,
Biblioteca, 18-20.30 h.
____________________________________________
JORNADA DE REFLEXIÓ I DEBAT
GOVERNAR LA CIUTAT AMB EL TURISME
Girona, 20 d'octubre 2017
Centre Cultural de la Mercè
1.
MOTIVACIÓ
El turisme ha
conegut en les darreres dècades un creixement extraordinari. Segons dades de la Organització Mundial de Turisme de les Nacions
Unides, el nombre de turistes internacionals hauria passat de 25 milions l’any
1950 a 1.186 milions el 2015. En termes econòmics, els ingressos generats pel
turisme varen representar en aquest any prop del 10% del producte mundial.
El creixement del
turisme forma part d’un fenomen de major abast: la tendència a la mobilització
de la població, ja sigui per raó de la seva mobilitat quotidiana, per les
seves vacances, relacions personals, la formació, l’activitat laboral o el curs
de vida. Mobilització que tendeix a trencar la relació estable entre els
ciutadans i els territoris. Des del punt de vista dels llocs, les barreres
entre població permanent i població visitant tendeixen a fer-se cada vegada més
vagues i difícils de definir.
Un dels àmbits
on l’impacte del turisme resulta més destacat i evident és a les ciutats. Pel seu caràcter de node en les xarxes de relacions mundials, per la
seva oferta patrimonial i per les amenitats de que disposen, les ciutats han
esdevingut un dels principals focus d’atracció turística. La creixent
diversificació de la demanda turística, la recurrència i la durada de les
estades, així com la disminució relativa dels costos de desplaçament han
contribuït encara a fomentar aquesta tendència.
Pel què fa al seus efectes, el turisme ofereix notables oportunitats
econòmiques, culturals i relacionals per a les ciutats. Però al mateix temps,
suposa riscos gens menyspreables, entre els quals destaquen especialment
la banalització dels espais urbans, l’increment del cost dels serveis (tant per
turistes com per residents), la privatització de béns urbans comuns per part de
l’activitat turística (espai públic, recursos naturals, paisatge), la
incidència en el mercat de l’habitatge i els impactes ambientals, entre d’altres.
Aquest conjunt de
circumstàncies han fet que el creixement del turisme urbà esdevingui polèmic
i que sorgeixin arreu debats sobre la distribució dels beneficis i les
càrregues de l’activitat turística. Així mateix, s’expandeixen en moltes
ciutats moviments de protesta i resistència davant de l’activitat turística. Les
queixes s’estenen des del barris de l’antic Berlin oriental al centre històric
de Praga, de les favelas de Rio de Janeiro a Venècia, de les localitats
costaneres de Califòrnia a Hong Kong.
Davant d’aquesta
situació, es fa evident la necessitat de governar la transformació de la
ciutat turística. No tant, com s’ha dit, per gestionar el turisme a la
ciutat, sinó més aviat per gestionar la transformació de la ciutat amb el
turisme en benefici de la col·lectivitat. L’objectiu d’aquesta jornada és
precisament aquest: debatre l’impacte del turisme a la ciutat i les formes de
gestionar-lo.
2.
PROGRAMA
El programa de la
jornada s’estructura sobre quatre temes que donaran lloc a altres tantes
sessions. En cada un d’aquestes intervindran un ponent internacional i un de
català i s’obrirà a continuació un breu debat amb tots els participants,
d’acord amb el programa que a continuació s’indica.
9.00 h. Inscripcions i documentació
9.30 h. Obertura
Joaquim Nadal, president de la Fundació “La
Ciutat Invisible”
Pere
Vila, president de la Diputació de Girona,
Marta
Madrenas, alcaldessa de Girona.
Oriol
Nel·lo, geògraf, departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona,
coordinador de la jornada
10.00 h. Tema 1. Importància i significació del
turisme urbà
Arnaldo
Cecchini, urbanista, professor del Dipartimento di Architettura, Urbanistica e
Design de la Università di Sassari.
José
Antonio Donaire, geògraf, professor de l’Escola de Turisme, Universitat de
Girona.
11.15 h. Pausa cafè
11.45 h. Tema 2. Impactes del turisme a la ciutat
Nuria
Sanz, Antropòloga, UNESCO.
Francesc
Muñoz, geògraf, director del Màster de Gestió del Paisatge, Universitat
Autònoma de Barcelona-Museu d’Història de la ciutat.
13.15 h. Pausa dinar
15.00 h. Tema 3. Moviments ciutadans i turisme
Claire
Colomb, urbanista, professora Bartlett School of Planning, University College
London.
Joao
Seixas, economista, Universidade Nova de Lisboa.
16.15 h. Tema 4. Governar la ciutat turística
Xerardo
Estévez, arquitecte, ex-alcalde de Santiago de Compostela
Albert
Arias, geògraf, director del Pla Estratègic del Turisme, Ajuntament de
Barcelona.
17.30 h. Conclusions i cloenda
Oriol
Nel·lo, geògraf, departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona,
coordinador de la jornada
__________________________________________________________________________________
UNIVERSITÀ IUAV
DIPARTIMENTO DI
PROGETTAZIONE E PIANIFICAZIONE IN AMBIENTI COMPLESSI
CICLO DE SEMINARIOS
DESIGUALDAD SOCIAL, SEGREGACIÓN URBANA, MOVIMIENTOS URBANOS Y POLÍTICAS
PÚBLICAS EN LA CIUDAD EUROPEA CONTEMPORÁNEA
Oriol Nel·lo
Visiting Professor
Febrero-Marzo 2017
El ciclo de seminarios
tendrá por objeto el análisis y la discusión del ascenso de los movimientos
sociales urbanos que se ha producido en los últimos años en algunas ciudades
europeas. Así, se debatirán las causas los movimientos, sus características,
los temas por ellos planteados, la problemática que reviste su estudio, la
relación de los mismos con las políticas públicas y, finalmente, la posibilidad
de concebir y desarrollar proyectos urbanos a partir de las propuestas y
contando en su ejecución con los propios movimientos.
El ciclo constará de las
seis sesiones que a continuación se indican. Para cada una de ellas se incluye
dos lecturas recomendadas. Una más extensa bibliografía específica será
sugerida para cada uno de los temas.
A continuación de cada una
de las sesiones temáticas de los seminarios, que serán presentadas por el
profesor Oriol Nel·lo, se realizará una sesión de debate sobre una problemática
concreta, estrechamente relacionada con el surgimiento y evolución en las
últimas décadas de los movimientos sociales en el Veneto. Los debates serán, en
cada caso, animados por un experto en la materia y deberán ser preparados con
antelación por parte de todos los participantes en el ciclo de seminarios.
Estos debates temáticos versarán sobre los seis temas que figuran al final del
programa y las lecturas recomendadas.
PROGRAMA
1. EL INCREMENTO DE LA DESIGUALDAD SOCIAL Y LA PROFUNDIZACIÓN DE LA SEGREGACIÓN URBANA
1.1. El incremento de la desigualdad social. Un fenómeno de alcance planetario
1.2. La plasmación de la desigualdad sobre el espacio urbano: la segregación urbana
1.3. La difícil medida de la segregación: técnicas de estimación de la renta para áreas pequeñas
1.4. Las tendencias en la evolución de la segregación en las grandes ciudades europeas
1.5. El debate sobre el “efecto barrio”: negacionistas y defensores
1.6. Algunas muestras del efecto de la segregación: educación, salud y recursos públicos
2. LOS MOVIMIENTOS URBANOS EN LOS PAISES DEL SUR DE EUROPA
2.1. El contexto: crisis de legitimidad institucional y de los canales de representación tradicionales
2.2. Los movimientos sociales: definición y aspectos teóricos generales
2.3. Los movimientos territoriales y urbanos: especificidades y evolución
2.4. Los retos para el estudio de los movimientos sociales urbanos
2.5. Los temas planteados: bienes comunes, justicia espacial y democracia
2.6. Una tipología: de la defensa del territorio a la innovación social
3. PARA UNA CRÍTICA DE LOS MOVIMIENTOS SOCIALES URBANOS
3.1. La difícil definición de la comunidad
3.2. La escala de las políticas
3.3. La cuestión del efecto NIMBY
3.4. La definición y el uso de los bienes comunes
3.5. El riesgo del asistencialismo y la dimisión en la defensa de los derechos sociales
3.6. El problema de la gentrificación y los efectos perversos
4. PUEDE LA INNOVACIÓN SER LA SOLUCIÓN?
4.1. Por una definición de la innovación: instrumentos, procesos y valores. La visión de Joseph Schumpeter
4.2. La innovación económica: la economía colaborativa
4.3. La innovación ambiental: la gestión de la movilidad y el transporte
4.4. La innovación social: la co-producción de los servicios sociales
4.5. La innovación política: la democracia digital y las posibilidades de las ICT para la acción ciudadana
4.6. Control colectivo e innovación particular. La teoría del doble movimiento de Karl Polanyi
5. LAS POLÍTICAS PÚBLICAS URBANAS: CRISIS I ALTERNATIVAS
5.1. La crisis de las políticas urbanas como exponente del retroceso de las políticas públicas
5.2. La posibilidad de llevar a cabo políticas de rehabilitación urbana en la ciudad europea contemporánea: el ejemplo del Pla de Barris de Barcelona (2016-2019)
5.3. Primer reto: la definición de los objetivos
5.4. Segundo reto: transversalidad y la evaluación de las políticas
5.5. Tercer reto: la cooperación interadministrativa
5.6. Cuarto reto: la implicación de los vecinos y la co-producción de las políticas
6. EL PROYECTO URBANO: CINCO OPOSICIONES BÁSICAS
6.1. Plan y proyecto para la intervención en la ciudad
6.2. Primera oposición: Cerrado / Abierto
6.3. Segunda oposición: Impermeable / Poroso
6.4. Tercera oposición: Estético / Funcional
6.5. Cuarta oposición: Local / Cosmopolita
6.6. Quinta oposición: Exclusivo / Integrador
LECTURAS RECOMENDADAS
1.
-Bernardo Secchi (2013): La città dei ricchi e la città dei poveri, Bari, Laterza.
-Edward Soja (2010): Seeking Spatial Justice, University of Minnesota Press.
2.
-Oriol Nel·lo (2016): La città in movimiento. Crisi sociale e risposta della cittadinanza, Roma, Edicampus Edizioni.
-Laura Fregolent, ed. (2015), Conflitti e territorio, Milano, FrancoAngeli.
3.
-David Harvey (2012): Rebel cities. From the right to the city to the urban revolution, London, Phaidon.
-Francesco Indovina (2017): Ordine e disordine nella città, Milano, FrancoAngeli.
4.
-Fred Block (2003): “Introduction” to Karl Polanyi, The Great Transformation. The Economic and Political Origins of Our Time, Boston, Beacon Press
-Karol Śledjik (2013): Schumpeter’s view on innovation and entrepreneurship, Stefan Hittmar (ed.), Management Trends in Theory and Practice, Zilina, University of Zilina.
5.
-Abel Albet & Joao Seixas (2012): Urban Governance in Southern Europe, Farnham, Ashgate
-Oriol Nel·lo (2011): “The Challenges of Urban Renewal. Ten Lessons from the Catalan Experience”, Análise Social, vol. XLV, 197.
6.
-Richard Sennett (2014): The Public Realm, http://www.richardsennett.com/site/senn/templates/
-Ivan Blejic & Arnaldo Cecchini (2016): Verso una pianificazione antifragile. Come pensare al futuro senza prevederlo, Milano, FrancoAngeli.
___________________________________________________________________________________
DIPARTIMENTO DI ARCHITETTURA, DESIGN
E URBANISTICA
UNIVERSITÀ DI SASSARI
Laurea Triennale. Urbanistica, Secondo Anno
CICLO DE LECCIONES
SEGREGACIÓN SOCIAL Y REHABILITACIÓN URBANA
por Oriol Nel·lo, visiting professor
Mayo 2016
OBJETIVOS
El ciclo de lecciones tiene por objetivo proveer
elementos de reflexión sobre el fenómeno de la segregación urbana en la ciudad
contemporánea, así como de las políticas que resulta posible y necesario
desarrollar al respecto. De esta forma, después de una primera reflexión sobre
las causas y las y consecuencias de la segregación en nuestras ciudades, se
abordará sucesivamente tres temas que tienen incidencia directa en la evolución
de las áreas segregadas con bajos niveles de renta: las políticas de
rehabilitación, los movimientos ciudadanos y los peculiaridades de las
políticas urbanas según la tipología urbanística y arquitectónica de los
barrios.
CALENDARIO Y PROGRAMA
El ciclo, que forma parte de la docencia del curso de Urbanistica
de la Laurea Triennale que imparte el profesor Francesco Indovina, constará de las cinco sesiones
siguientes:
1. Lunes, 2 de mayo 2016
La segregación urbana
y la formación de las periferias
2. Lunes, 9 de mayo 2016
Las políticas de
rehabilitación urbanas y sus potencialidades
3. Lunes, 16 de mayo 2016
Los movimientos
ciudadanos y las iniciativas de innovación social (1: los temas centrales)
4. Martes, 17 de mayo 2016
Los movimientos
ciudadanos y las iniciativas de innovación social (2: los aspectos críticos)
5. Lunes, 23 de mayo 2016
Tipologías
urbanas y proyecto urbano
BIBLIOGRAFÍA
1.
ATKINSON,
Anthony (2015); Inequality. What can be done?, Cambridge Mass., Harvard
University Press.
SECCHI, Bernardo
(2013); La città dei ricchi e la città
dei poveri, Laterza, Bari.
2.
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
(2009): La llei de barris. Una
aposta col·lectiva per a la cohesió social, Barcelona, DPTOP http//:www20.gencat.cat/ptop/site
NEL.LO, Oriol
(2007); “Contro la segregazione urbana e per la coesione sociale. La Ley de
Barrios della Catalogna”, a Archivio di Studi Urbani e Regionali, núm. 90,
Venècia, III quadrimestre 2007 (pp. 33-45)
NEL·LO,
Oriol (2011); “The Five Challenges of Urban Rehabilitation. The Catalan Experience”, en Urban Research and Practice,
vol. IV, 3 (p. 308-325).
3 y 4
FREGOLENT, Laura,
ed. (2014); Conflitti e territorio,
Milano, Franco Angeli.
HARVEY, David
(2015); Città ribelli. Dal diritto alla
città alla rivoluzione urbana, Milano, Il Saggiatore
NEL·LO, Oriol (2015); La ciudad en movimiento. Crisis social y
respuesta ciudadana, Madrid, Díaz & Pons.
5
LLOP, Josep Maria i Xavier VALLS
(coords.), Ciutats en (re)construcció: necessitats socials, transformació i
millora de barris, Barcelona, Consorci Universitat Internacional Menéndez
Pelayo de Barcelona-Diputació de Barcelona.
__________________________________
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
INSTITUT CARTOGRÀFIC I GEOLÒGIC DE CATALUNYA
MÀSTER EN GEOINFORMACIÓ
ANY ACADÈMIC 2015-2016
MÒDUL 5
GEOAPLICACIONS PER A SMART CITIES
ASSIGNATURA
DINÀMIQUES URBANES I POLÍTIQUES DE PLANIFICACIÓ I DE GESTIÓ
PROFESSORS ORIOL NEL·LO I JOAN LÓPEZ
29.02.2016 / 06.04.2016
OBJECTIUS I ESTRUCTURA
L’assignatura té
per objectiu facilitar elements d’informació i de reflexió sobre la relació
entre dos elements: d’una banda, les característiques i els reptes plantejats
per les dinàmiques urbanes contemporànies i, de l’altra, la construcció i
gestió de sistemes de geoinformació. El mòdul vol doncs contribuir a la
comprensió de les implicacions -socials, econòmiques, administratives i
polítiques- del ús dels sistemes de geoinformació, imprescindible a l’hora
d’avaluar-ne les potencialitats i el riscos.
Per fer-ho,
s’analizaran de manera successiva les principals tendències en les
transformacions urbanes des de quatre perspectives diverses:
-La morfologia i els teixits urbans
-Les xarxes i els serveis
-La disposició de les activitats i els grups socials
-Fluxos de persones i mercaderies
En relació a cada una d’aquestes
transformacions, l’assignatura tractarà de suggerir els coneixements i,
sobretot, el criteris necessaris per tal de:
- Identificar
les variables de la realitat urbana que es vol analitzar
- Seleccionar
les dades més adequades per a l’anàlisi
- Tractar les
dades de base a partir de les seves característiques i especificitats
- Representar els resultats de manera
atractiva, sintètica, clara, organitzada i, sobretot, informativa, rigorosa i
consistent.
Es tracta, per tant, de vincular els
coneixements tècnics adquirits pels alumnes al llarg del curs amb la recerca
sobre la realitat urbana i metropolitana així com d’orientar les seves
representacions al destinatari final per tal d’aconseguir una comunicació més
efectiva. Una breu panoràmica sobre els temes principals que planteja la
regulació jurídica dels sistemes de informació geogràfica en relació a la
gestió urbana clourà la matèria.
PROGRAMA
El programa del mòdul, que serà impartit
pels professors Oriol Nel·lo i Joan López, constarà de 9 sessions de 2h cada
una, d’acord amb el següent temari. Ambdós professors han definit conjuntament
els continguts i són responsables de la matèria. Els apartats 1, 3, 5, 7 i 9
seran impartits pel professor Oriol Nel·lo. Els apartats 2, 4, 6 i 8 pel
professor Joan López.
I. ÀREES TERRITORIALS (POLÍGONS)
1. El procés d’urbanització contemporani:
transformació i delimitació dels teixits urbans
1.1. El concepte d’urbanització i els
antecedents del procés d’urbanització contemporània
1.2. Les grans tendències del procés
d’urbanització i la seva implicacions sobre els teixits urbans: expansió,
integració i dispersió
1.3. La problemàtica delimitació de les
àrees urbanes: l’estatut jurídic, la morfologia urbana, les relacions
funcionals, l’estructura econòmica, la jerarquia dels serveis.
2. La definició de la ciutat a partir dels
elements territorials: la identificació i la forma de la ciutat
2.1. Identificació i delimitació de les
àrees urbanes a partir de la morfologia urbana
2.2. Eines per a l’anàlisi morfològica de
la ciutat (Urban Atlas, SIOSE, MCUS-CREAF, CartoCiudad, Cadastre)
2.3. Eines i mètodes per al coneixement
dels usos del sòl a partir del seu estatut jurídic (bases Plans Territorials
Parcials, Mapa Urbanístic de Catalunya)
II. INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS (LÍNIES
I PUNTS)
3. Les oportunitats i els reptes de la
urbanització i el seu impacte sobre les xarxes urbanes
3.1. Els reptes ambientals: els recursos i
l’energia
3.2. Els reptes funcionals: la mobilitat
urbana
3.3. Els reptes socials: les demandes de
serveis
4. La definició de la ciutat a partir de
les infraestructures i serveis: la densitat de les xarxes i els equipaments
4.1. El cicle de l’aigua, l’energia i les
telecomunicacions
4.2. Les xarxes de transport de persones i
mercaderies
4.3. Les dotacions urbanes: els equipaments
III. POBLACIÓ, SOCIETAT I ACTIVITATS
ECONÒMIQUES (AGENTS)
5. Els usos de la ciutat per als agents
socials
5.1. La renda del sòl i la distribució
dels usos urbans
5.2. Els grups socials: la segregació
urbana i la seva mesura
5.3. La ubicació de les activitats:
l’especialització dels llocs
6. La definició de la ciutat a partir dels seus
agents: volum, densitat, característiques i activitat
6.1. Les persones i les llars
6.2. Els habitatges i els edificis
6.3. L’activitat i els llocs de treball
IV. LES RELACIONS SOBRE L’ESPAI URBÀ
(FLUXOS)
7. La definició conceptual dels fluxos
urbans
7.1. Motivació
7.2. Mode
7.3. Direcció
7.4. Recurrència
8. La definició de la ciutat a partir de
les relacions entre unitats territorials: accessibilitat i mobilitat
8.1. Mobilitat residencial
8.2. Mobilitat laboral
8.3. Mobilitat quotidiana per altres
motius
V. EL GOVERN DEL TERRITORI I ELS SISTEMES
D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA (NORMES)
9. Potencialitats i limitacions
jurídiques, polítiques i ètiques en l’ús dels SIG
9.1. La necessitat la dificultat per al
govern del processos urbans
9.2. Les estructures administratives i les
seves competències en SIG
9.3. L’arquitectura institucional
catalana, espanyola i europea en matèria d’informació geogràfica
AVALUACIÓ
Per a l’avaluació de l’assignatura, cada
alumne haurà d’elaborar un presentació per a realitzar a classe, amb
anàlisi i representació d’una variable territorial. El professor Joan López
donarà les oportunes instruccions al respecte.
RECURSOS
Les presentacions corresponents a cada
lliçó així com materials relatius a la matèria impartida seran posats a
disposició dels alumnes al Campus Virtual de la UAB.
Així mateix, els estudiants podran trobar
materials complementaris al blog docents dels professors:
____________________________
UNIVERSITAT
AUTÒNOMA DE BARCELONA
DEPARTAMENT
DE GEOGRAFIA
PROGRAMA DE
DOCTORAT
GURB. GRUP D'ESTUDIS SOBRE ENERGIA, TERRITORI I
SOCIETAT
JORNADA DE RECERCA
BELLATERRA, DIJOUS, 2 DE JULIOL 2015
La Jornada te per objectiu presentar i debatre
diversos treballs de recerca que s’estan duent a terme en l’àmbit del GURB.
Grup de Recerca sobre Energia, Territori i Societat (Grup de Recerca Emergent
per la Generalitat de Catalunya per al trienni 2014-2016, SGR473). Aquests
treballs tenen connexió amb diversos projectes de recerca, així com amb la
compleció d’un total de set tesis doctorals, una de les quals ha estat ja
llegida en el Departament de Geografia i la resta es troben en diverses fases
d’elaboració. En la jornada els participants hi presentaran l’estat dels seus
treballs, així com les publicacions associades als mateixos aparegudes en el
darrer any.
La jornada, que és oberta a tots els membres del
Departament de Geografia, de la comunitat universitària i persones
interessades, ve a donar continuïtat als seminaris de recerca desenvolupats en
passats cursos acadèmics, i es desenvoluparà d’acord amb el programa següent.
Cada una de les presentacions tindrà una extensió
de 30 minuts i anirà seguida del corresponent debat.
9.00h. Benvinguda i presentació de la Jornada
9.05h. El Grup d’Estudis sobre Energia,
Territori i Societat: recerques i tesis doctorals en curs, per Oriol Nel·lo
9.30h. La segregació urbana a Catalunya segons
l’estudi Barris i Crisi, per Carles Donat
10.15h. La delimitació de les àrees
metropolitanes espanyoles a partir de la imatge satel·lital nocturna, per
Joan López i Jordi Martín
11.00h. Pausa
11.15h. L’evolució del sòl industrial en l’eix
de l’A-2 a les Terres de Lleida, avenç de la tesi doctoral, per Laura Capel
12.00h. Ciutat i Territori a Mallorca. La
relació de Palma amb el sistema urbà mallorquí, avenç de la tesi
doctoral, per Margalida Mestre
12.45h. La gènesi de la nova planificació
territorial de Catalunya 1999-2006, plantejament de la tesi doctoral, per
Josep Báguena
13.30h. L’accés universal a
l’energia a Mauritània, projecte de tesi doctoral, per Oriol Porcel
14.15h. Dinar
_______________________________________________________________________________
DEPARTAMENT DE
GEOGRAFIA
UNIVERSITAT
AUTÒNOMA DE BARCELONA
DEPARTAMENT DE
CIÈNCIES DE LA TERRA
UNIVERSITAT DE
LES ILLES BALEARS
INSTITUT MENORQUÍ
D’ESTUDIS
CICLE DE DEBATS
MOBILITAT I LA GESTIÓ DEL TERRITORI A MENORCA
CIUTADELLA, 13-16 D'OCTUBRE 2014
COORDINACIÓ:
ORIOL NEL·LO
En un territori
cada vegada més integrat i interdependent, la mobilitat ha esdevingut una part
importantíssima de la vida quotidiana dels ciutadans. L’increment de les
possibilitats de desplaçament permet accedir amb major facilitat a llocs de
treball, serveis i lleure, que fins fa poc podien semblar remots i
inaccessibles. Però al costat d’aquests avantatges, la mobilitat comporta també
problemes molt rellevants degut al temps que s’hi dedica, el consum energètic
que comporta i el seu impacte ambiental i paisatgístic.
En un medi
insular com Menorca la problemàtica de la mobilitat tendeix a exacerbar-se. En
primer lloc, òbviament, per les dificultats que la insularitat suposa per
l’accessibilitat envers i des de l’exterior. Però també per la necessitat d’articular
el territori a través de la mobilitat interna i l’impacte que aquesta té sobre
un medi limitat i fràgil. No és d’estranyar, doncs, que els darrers temps, els
temes de la mobilitat hi hagin estat objecte reiterat de debat i que qüestions
com les tarifes del transport aeri, l’ampliació dels ports, les modificacions
de la infraestructura viària o la gestió de la xarxa de camins siguin motiu de
preocupació.
El cicle de
conferències Mobilitat i gestió del
territori a Menorca vol oferir un espai de reflexió sobre aquesta
problemàtica. El cicle és organitzat conjuntament pel Departament de Geografia
de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Departament de Ciències de la Terra
de la Universitat de les Illes Balears i l’Institut Menorquí d’Estudis, en el marc
del Màster d’Estudis Territorials i de la Població de la UAB.
El cicle constarà
de quatre sessions que es desenvoluparan de manera consecutiva, entre els dies
13 i 16 d’octubre de 2014, en les que s’abordarà, des de la perspectiva
acadèmica i ciutadana, diversos aspectes de la problemàtica de la mobilitat.
Cada sessió serà oberta per una intervenció de caràcter general sobre un dels
aspectes de la problemàtica de la mobilitat (l’accessibilitat exterior, el
transport públic, la mobilitat privada,...), a continuació s’exposarà com
aquesta qüestió es planteja a l’illa i seguirà la intervenció de dues
institucions que han tingut intervenció en el debat sobre el tema. A
continuació s’obrirà una conversa amb tots els assistents.
Totes les
sessions tindran lloc al Cercle Artístic de Ciutadella, entre les 19 i les
20.30h. Les sessions, que formen part del programa formatiu del Màster METIP,
són obertes a tots els ciutadans interessats.
Dilluns,
13 d’octubre
PER
AIRE I PER MAR. L’ACCESSIBILITAT EXTERIOR DE MENORCA: RELLEVÀNCIA I
PROBLEMÀTICA
Inauguració
del Cicle de Debats al Cercle Artístic de
Ciutadella a càrrec d’Oriol NEL·LO, Coordinador del Cicle (UAB); Joana
Maria SEGUÍ, en representació de la Universitat de les Illes Balears; i
Josefina SALORD, en representació del Cercle Artístic i l’Institut Menorquí
d’Estudis.
Conferència-debat:.
Joana Maria SEGUÍ, geògrafa,
Departament de Ciències de la Terra, Universitat de les Illes Balears.
Lluís HERNÁNDEZ, enginyer, Director-Gerent del
Cercle d’Economia de Menorca.
Miquel CAMPS, Grup d’Ornitologia Balear GOB,
Menorca.
Joan Enric VILARDELL, arquitecte, membre de la
Plataforma “El Transport Aeri ofega Menorca”.
Dimarts, 14 d’octubre
A PEU I EN BICICLETA. LES
POSSIBILITATS I LA GESTIÓ DE LA
MOBILITAT NO MOTORITZADA
Conferència – debat:
Jaume MATEU. Geògraf,
Universitat de les Illes Balears.
David CARRERAS. Biòleg,
Observatori Socioambiental de Menorca.
Joan FEBRER, Director de “Camí de Cavalls 360º”.
Eduard SERRA, Membre de la Coordinadoradel Camí de
Cavalls.
Dimecres, 15 d’octubre
EN TRANSPORT PÚBLIC. REALITAT I
LIMITACIONS DE LA MOBILITAT COLECTIVA
Conferència – debat:
Damià BORRÀS, diputat al Parlament de les Illes
Balears. Ex Conseller de Mobilitat del Consell de Menorca.
Anna GALLOFRÉ,Diplomada en estadística. Observatori
Socio Ambiental de Menorca.
Sergi MARÍ. Economista, director de l’Observatori Socio Ambiental de
Menorca.
Bernat CASASNOVAS, Associació de Veïns Ciutadella Vella.
Dijous, 16
d’octubre
LA MOBILITAT PRIVADA. LA
XARXA VIÀRIA MENORQUINA: TRAÇAT, PRESTACIONS I PAISATGE
Conferència – debat:
Àngel CEBOLLADA, geògraf, Departament de Geografia, Universitat Autònoma de
Barcelona.
Maria Lluïsa DUBON, geògrafa, cap de servei a l’Institut Balear
d’Estadística i ex Consellera de Territori dels Consells de Mallorca i Menorca.
Jesús CARDONA, arquitecte,
responsable de l’estudi d’arquitectura “Nontropia”.
Joan MORRO, enginyer de camins, membre del gabinet “E-arq”, Enginyeria+Arquitectura,
Ciutadella.
Cloenda
del Cicle de Conferències
____________________________________________________________________________
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA
CURS TALLER
LA GESTIÓ DEL PATRIMONI AL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU
Farrera de Pallars, 12 al 20
de juliol 2014
 |
| Coma de Burg [Fotografia: O. Nel·lo] |
1. Tema
El tema del curs és
l’anàlisi de la problemàtica que es deriva de la integració de la gestió del
patrimoni en una
àrea natural protegida. Per això es treballarà específicament
en l’àrea del Parc Natural de l’Alt Pirineu,
una àmbit de 69.850 ha situada a la comarca del Pallars Sobirà,
al NO de Catalunya.
2. Format
El curs tindrà el
format d’un workshop intensiu que es desenvoluparà al llarg de 9 dies en
el mateix àmbit de
cerca estudiat. La feina principal a desenvolupar en aquest
taller, consisteix en dur a terme un reconeixement territorial que permeti obtenir
dos resultats:
a) identificar
els principals valors patrimonials d’aquest espai natural i,
b) redactar un
conjunt de propostes per a la gestió integrada del patrimoni a l’interior i
als entorns immediats del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Per fer aquesta
tasca, els participants realitzaran tant sortides de camp com treball
de gabinet. Aquest darrer tindrà lloc a la seu del Centre d’Art i Natura de Farrera de Pallars, institució cultural col·laboradora amb el Parc Natural. D’altra banda, s’han organitzat un conjunt de
sortides de treball de camp en les que es discutiran aspectes diferents sobre
el patrimoni del Parc i es visitaran diferents centres actius i gestors del
Parc Natural. Les sortides es realitzaran en coordinació amb el Curs d’Estudi d’Evolució del Paisatge que organitza el Grup de Recerca en Àrees de Muntanya i
Paisatge de la Universitat Autònoma
 |
| Àmbit del Parc Natural de l'Alt Pirineu [PNAP] |
de Barcelona.
Les
sortides previstes són les següents (per confirmar i subjectes a canvis de
darrera hora):
.Visita a
l’Ecomuseu d’Esterri d’Àneu
.Visita a
la Fira del Ferro d’Alins
.Visita a
l’Espai Dansa de Burg
.Excursió
a la Mata de València
.Excursió
al Bosc de Virós
.Excursió
als Plaus de Boldís
.Excursió
a l’estany de Burg
3. Organització
Per tal de dur a
terme l’activitat del workshop s’ha previst fer 3 grups de treball en els que
es distribuiran el participants. Cada un dels grups realitzarà tasques d’identificació
dels valors patrimonials i de redacció de propostes que posteriorment
s’integraran en una de conjunt.
Els grups seran els
següents:
1. Patrimoni arqueològic, arquitectònic i monuments històrics
Els
entorns del Parc Natural de l’Alt Pirineu disposen d’un riquíssim patrimoni
arqueològic, arquitectònic i monumental. En aquest destaquen el llegat d’art
romànic i les nombroses mostres de béns artístics religiosos. Des d’un punt de
vista arqueològic, les traces d’activitats ramaderes i metal·lúrgiques permeten
retrocedir més enllà de l’Edat Mitjana. La major part d’aquest patrimoni es
troba a l’interior dels nuclis urbans i per tant, fora dels límits del Parc
Natural. Aquest fet que genera una dificultat afegida a la seva gestió.
2. Patrimoni etnològic i antropològic
La major part
d’aquest patrimoni és el resultat d’activitats tradicionals lligades al sector
primari, sobretot la ramaderia i les feines agrícoles, i a la relació
establerta entre les societats i el medi natural a través d’una gestió de la
propietat comunal dels veïns. Per tant, els valors principals que generen la
declaració de Parc Natural, sobretot forests i pastures d’alta muntanya, són en
bona part resultat de les pràctiques d’aprofitament comunals veïnals, la gestió
dels quals genera conflictes amb els nous usos del medi natural i les
activitats turístiques actuals. D’altra banda, les activitats agràries
tradicionals que havien sustentat el patrimoni etnològic es troben en procés de
desaparició o ràpida transformació, mentre en sorgeixen d’altres susceptibles,
potser, de generar noves formes de patrimoni i la reutilització de l’existent.
3. Patrimoni natural i paisatgístic
 |
La Vallfarrera i la Pica d'Estats des dels Plaus de Boldís
[Fotografia: Oriol Nel·lo] |
Tal i com es recull
en el projecte de creació del Parc Natural de l’Alt Pirineu: “L’àmbit territorial objecte d’aquesta proposta de projecte integra un conjunt de notable complexitat orogràfica i de gran diversitat paisatgística, factors que afegits a la seva important extensió i a la considerable amplitud altitudinal, permeten l’existència de mostres molt variades i riques de les estructures geològiques, els ecosistemes, els hàbitats i les comunitats vegetals, les espècies i els paisatges del Pirineu axial català”. Aquests valors naturals i paisatgístics constitueixen un dels patrimonis principals del Parc i han de ser objecte de preservació i gestió.
Cadascun
d’aquest equips de treball haurà d’elaborar:
a) Una
síntesi del reconeixement dels valors del patrimoni del seu àmbit de
treball
b) Objectius
per a la gestió del patrimoni en tres camps diversos: conservació, promoció
i divulgació
c) Propostes
de gestió: entre 6-12 per a l’acompliment dels objectius proposats,
separant entre específiques a la seva temàtica i transversals per al conjunt
del Parc Natural.
Aquests
resultats seran objecte d’una presentació pública al final del workshop a la que es convidarà als
gestors del Parc, representants d’entitats culturals, electes locals i
veïns.
4. Logística i calendari
Els participants
s’allotjaran al poble de Farrera de Pallars, i residiran al Centre d’Art i
Natura en règim de pensió completa, residència amb dret a cuina o el règim que
s'acordi amb el CAN. El trasllat des de Barcelona a Farrera i viceversa (unes 4
hores, aproximadament) es realitzarà de forma conjunta i anirà a càrrec del
Departament de Geografia de la UAB. Podeu trobar més informació sobre el centre
a: http://www.farreracan.cat/
 |
| Farrera i les instal·lacions del Centre d'Art i Natura [CAN] |
El Calendari previst (provisional i subjecte a
canvis de darrera hora) per als treballs és el següent:
Els participants hauran de disposar
de:
.Ordinador personal
.Calçat de muntanya
.Barret o gorra
.Crema solar
.Cantimplora
.Motxilla
.Roba adequada per a la pràctica del
senderisme
.Roba d’abric i impermeable
5.
Equip docent
El professorat del workshop estarà
integrat per:
Dr. Àngel CEBOLLADA, geògraf,
professor del Departament de Geografia de la UAB.
Dra. Raquel CUNILL, geògrafa,
investigadora Beatriu de Pinós, Departament de Geografia de la UAB.
Dr. Oriol NEL·LO, geògraf, professor
del Departament de Geografia de la UAB.
Dr. Albert PÈLACHS, geògraf,
professor del Departament de Geografia de la UAB.
Dr. Ramon PÉREZ, botànic, professor
del Departament de biologia animal, de biologia vegetal i d'ecologia
Dr. Joan Manuel SORIANO, geògraf,
professor del Departament de Geografia de la UAB.
_____________________________________________________________________________
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA
PROGRAMA DE DOCTORAT
GURB. GRUP D'ESTUDIS SOBRE ENERGIA, TERRITORI I SOCIETAT
Jornada de Recerca
Dijous, 26 de juny 2014
La Jornada te per objectiu debatre els treballs de recerca de diversos membres del GURB. Aquests treballs tenen per objectiu la compleció d’un total de set tesis doctorals, una de les quals ha estat ja llegida en el Departament de Geografia i la resta es troben en diverses fases d’elaboració. En la jornada els participants hi presentaran l’estat dels seus treballs, així com les publicacions associades als mateixos aparegudes en el darrer any.
Les tesis estan directament o indirectament relacionades amb els projectes de recerca que en aquest moment està desenvolupant GURB, que recentment ha estat reconegut com a Grup de Recerca Emergent per la Generalitat de Catalunya (GRE 473) per al trienni 2014-2016.
La jornada, que és oberta a tots els membres del Departament de Geografia, de la comunitat universitària i persones interessades, ve a donar continuïtat als seminaris de recerca desenvolupats el passat curs acadèmic, i es desenvoluparà d’acord amb el programa següent.
Cada una de les presentacions tindrà una extensió de 30 minuts i anirà seguida del corresponent debat.
9.00h. Benvinguda i presentació de la Jornada, per Antoni Durà
9.05h. El Grup d’Estudis sobre Energia, Territori i Societat: estudis en curs, projecte de web i tesis doctorals, per Oriol Nel·lo
9.30h. El procés de redacció, compleció, tancament i exposició de la tesi doctoral, per Carles Donat
10.15h. La macrocefalia mallorquina revisitada (capítol 4 de la tesi doctoral), per Margalida Mestre
11.00h. Pausa
11.15h. L’evolució del sòl industrial en l’eix de l’A-2 a les Terres de Lleida (capítols 6 i 7 de la tesi doctoral), per Laura Capel
12.00h. La gènesi de la nova planificació territorial de Catalunya 1999-2006 (plantejament de la tesi doctoral), per Josep Báguena
12.45h. Els indicadors d’eficiència metropolitana. Usos del sòl i mobilitat a la regió metropolitana de Barcelona (projecte de tesi doctoral), per Joan López
13.30h. La consolidació del sòl urbanitzable a Catalunya. Una anàlisi a partir de la imatge satèl·lit (projecte de tesi doctoral), per Jordi Martín
_________________________________________________________________
UNIVERSITÀ DI SASSARI
DIPARTIMENTO DI ARCHITETTURA, DESIGN E URBANISTICA
L’Alguer, maggio 2014
CRISIS ECONÓMICA Y POLÍTICAS PÚBLICAS EN LAS
CIUDADES EUROPEAS
El ciclo tiene por objetivo analizar los
principales efectos que la crisis económica está teniendo en las grandes ciudades
europeas, así como debatir sobre las políticas públicas que, a escala local,
están tratando de desarrollarse para hacerles frente.
El ciclo se desarrollará en cuatro sesiones de acuerdo
con el programa siguiente:
Martes, 06.05.2014. “Los efectos de la crisis
económica en las grandes ciudades europeas”
.Las principales dinámicas y fases de trasnforamción de las grandes ciudades del sur de Europa
.Ventajas e inconvenientes de las dinámicas metropolitanas
.El impacto de la crisis económica sobre el empleo, las desigualdades sociales, la estructura económica, el crecimiento demográfico, la movilidad y el mercado inmobiliario
.Las alternativas de las políticas públicas
Martes, 13.05.2014. “Las políticas públicas (I): la
búsqueda de la competitividad entre ciudades”
.La velocidad de las tansformaciones territoriales y el "renacimiento del lugar"
.El paradigma de la competitividad interterritorial
.El place branding y los rankings de ciudades
.Las objeciones al paradigma de la competitividad desde las políticas urbanas
.
Martes, 20.05.2014. “Las políticas públicas (II): el
renacimiento del lugar y el auge de los nacionalismos con y sin Estado”
.El "renacimiento del lugar" y el ascenso de los movimientos nacionalistas en Europa
.La distribución de los recursos, el marco cultural, los debates língüísticos, el tema de las infraestructuras
.Las alternativas en la organización territorial del Estado y la construcción europea
.Hacia el "re-scaling" de la política europea?
Martes, 27.05.2014. “Las políticas públicas (III): los
movimientos solidarios y la defensa de los bienes comunes”
.La naturaleza y el alcance de los movimientos solidarios en Europa
.Los movimientos de innovación social y sus rasgos distinitivos
.El debate sobre los bienes comunes
.Los límites de la solidaridad y la innovación social
Los principales textos de apoyo para la discusión son: Francesco Indovina, "Una nuova retorica: la crisi come opportunità" y Oriol Nel·lo, “Note sulla
crisi económica nelle grandi città europee”, ambos publicados en Laura Fregolent y Michelangelo
Sabino, Città e politiche ai tempi della
crisi, Milano, Franco Angeli, 2014. Asimismo los alumnos encontrarán
ampliaciones y referencias sobre los temas tratados en http://oriolnello.blogspot.it/
Oriol Nel·lo es professor del Departamento de Geografía de la Universitat Autònoma de Barcelona. Recientemente ha publicado Ordenar el territorio. La experiencia de Barcelona y Cataluña (2012), Francesco Indovina. Del análisis del territorio al gobierno de la ciudad (2012) y Province e territorio (2013). . Durante el mes de mayo de 2014 es visiting profesor en Dipartimento di Architettura de la Università di Sassari en Alghero.
_________________________________________________________________________________
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA
MÀSTER D'ESTUDIS TERRITORIALS I DE LA POBLACIÓ
EL PAISATGE EN L'ORDENACIÓ DEL TERRITORI
III CICLE DE CONFERÈNCIES "L'ORDENACIÓ DEL TERRITORI: TEORIA I PRÀCTICA"
El Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el marc del seu Màster d’Estudis Territorials i de la Població, organitza el III Cicle de Conferències “L’ordenació del territori: teoria i pràctica” sobre el tema El paisatge en l’ordenació del territori.
El cicle, oferirà una panoràmica dels antecedents, les realitats actuals i les perspectives de en el camp de la reflexió i la gestió del paisatge. Els conferenciants es compten entre els professionals que han intervingut de manera decisiva en la construcció del marc conceptual i dels instruments que han fet de Catalunya un dels països destacats en Europa en matèria de polítiques del paisatge.
Les cinc conferències tindran lloc durant cinc dimecres successius entre els dies 23 d’octubre i 20 de novembre de 2013 , a la Sala d’Actes de la Facultat de Lletres de la UAB (B-7/1056), entre les 18h a les 19.30h de la tarda, d’acord amb el programa que figura a continuació. Amb anterioritat, el dia 1d'octubre, a les 19h, tindrà lloc la conferència inaugural del Màster que serà dictada pel Dr. Vicent Maria Rosselló Verger a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans.
Les sessions són obertes a tota la comunitat universitària, així com a les persones interessades que vulguin participar-hi. Per assistir-hi és necessari inscriure’s prèviament a la coordinació del cicle. Es lliurarà un certificat d’assistència als inscrits que segueixin el conjunt del cicle. Així mateix, els participants inscrits rebran els materials que es presentin a les conferències. Les places són limitades.
PROGRAMA
1 d’octubre 2013. CONFERÈNCIA INAUGURAL
EL PAISATGE FÍSIC I CULTURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA
Per Vicent Maria Rosselló Verger, Catedràtic Emèrit de la Universitat de València i Membre de l’Institut d’Estudis Catalans (la conferència tindrà lloc, excepcionalment a les 19h. la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme, 47, Barcelona).
23 d’octubre 2013
EL PAISATGE EN EL SISTEMA DE PLANEJAMENT TERRITORIAL
per Juli Esteban, arquitecte, doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya, director del Programa de Planejament Territorial de la Generalitat de Catalunya (2004-2010).
30 d’octubre 2013
URBANISME, TERRITORI I ACTIVITATS TURÍSTIQUES
Per Ricard Pié, arquitecte, catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès.
6 de novembre 2013
ELS CAMINS EN LA CONFIGURACIÓ I LA PERCEPCIÓ DEL PAISATGE
per Xavier Campillo, geògraf, director Perícia Caminera
13 de novembre 2013
L’ELABORACIÓ DELS CATÀLEGS DEL PAISATGE: OBJECTIUS, METODOLOGIA I RESULTATS
per Pere Sala, ambientòleg, director tècnic de l’Observatori del Paisatge
20 de novembre 2013
EL RETROBAMENT AMB EL LLOC: CANVI DE PARADIGMA, SOCIETAT CIVIL I PAISATGE, per Joan Nogué, geògraf, catedràtic de Geografia Humana a la Universitat de Girona i director de l’Observatori del Paisatge
Conferenciants dels cicles anteriors:
Josep Báguena, Jaume Busquets, Josep Maria Carrera, Rufí Cerdan, Claire Colomb, José Antonio Donaire, Juli Esteban, Francesco Indovina, Joan Llort, Joan López, Jaume Mateu, Francesc Muñoz, Oriol Nel.lo, Pilar Riera, Eduard Rosell, Carme Trilla, Joan Vilà Valentí.
_________________________________________________________________________________
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA
PROGRAMA DE DOCTORAT
SEMINARIS DE RECERCA
FEBRER-JULIOL 2013
Prof. Oriol Nel·lo
En els estudis de doctorat tradicionals, la recerca havia estat concebuda, en la majoria dels casos, com una activitat estrictament individual i en molts casos solitària. Els seminaris de recerca que proposem parteixen d'una concepció alternativa, segons la qual la recerca necessària per a la realització del doctorat, tot i haver d'estar basada sobretot en l'esforç individual, pot enriquir-se i avançar millor a través del diàleg i les aportacions, no només del director de la tesi, sinó també d'altres companys que comparteixen el programa i l'interès en els temes tractats.
Així, oferim als estudiants de doctorat i màster que elaboren projectes de recerca sota la nostra direcció la possibilitat de compartir debats de recerca que tenen una triple finalitat: donar a conèixer els avanços de les respectives investigacions; recollir aportacions, suggeriments, crítiques i comentaris al seu treball; i, finalment, familiaritzar-se amb l'exposició i el debat públic dels projectes de recerca.
Els seminaris es basen en la presentació, per part de l'investigador, d'un aspecte del seu projecte, que ja tingui un format fins a cert punt acabat (article, ponència, comunicació,...), seguida d'un debat amb el director i la resta de participants al seminari. En cada un dels seminaris, que són oberts a tots els membres del Departament de Geografia de la nostra Universitat, procurem convidar un o més experts, especialistes en el tema tractat.
Les sessions tenen lloc en el marc del Programa de Doctorat en Geografia, que ha rebut la Menció d'Excel·lència per part de l'Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación, i se celebren normalment el segon divendres de cada mes, de les 12 a les 14h a la sala de postgrau del Departament de Geografia de la UAB
Programa de Seminaris (febrer-juliol 2013)
15.02.2013
"La incidència de les dinàmiques demogràfiques en les necessitats residencials i l'oferta d'habitatge a la regió metropolitana de Barcelona (1996-2006)"
per Carles Donat, geògraf.
El seminari desenvolupa un dels aspecte centrals de la tesi doctoral de l'autor, en curs d'elaboració, sobre el tema L'habitatge a la regió metropolitana de Barcelona en el període 1996-2006. Una aproximació des de les necessitats de la població. La intervenció es basarà en l'article que Carles Donat acaba de publicar a la revista Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales, 174, hivern 2012.
Assisteix com a expert convidat l'arquitecte Josep Maria Carrera, Director de l'Institut d'Estudis Territorials i Coordinador del Pla Territorial Metropolità de Barcelona.
08.03.2013
"Sol per a activitat industrial a les Terres de Lleida: capacitat d'atracció, promoció econòmica, regulació urbanística i estratègies territorials"
per Laura Capel, sociòloga.
El seminari explora alguns dels temes de la tesi doctoral que l'autora està iniciant sobre la dotació de sòl per a activitat econòmica a Catalunya i la possibilitat de consolidació d'un nou eix econòmic d'activitat a l'entorn de l'autovia A-2, al seu pas per les Terres de Lleida. La intervenció es basarà en la ponència presentada per l'autora i ja acceptada al V Seminari Internacional de Recerca en Urbanisme de la Universitat Politècnica de Catalunya que es realitzarà el proper mes de juny a Barcelona i a Buenos Aires.
Assisteix com a expert convidat l'arquitecte Gabriel A. Palacio, Coordinador del Pla Territorial de les Terres de Lleida.
12.04.2013
"La delimitació i estructura de l'àrea urbana de Palma de Mallorca a partir de criteris morfològics, funcionals i la teoria dels llocs centrals"
per Margalida Mestre, geògrafa
L'autora, llicenciada en geografia per la Universidad de les Illes Balears, està elaborant la seva tesi sobre el sistema urbà de Mallorca. En el seminari presentarà tres assajos de delimitació de l'àrea urbana de Palma a partir dels criteris morfològics establerts per NUREC, la metodologia funcional de les SMSA i finalment la teoria dels llocs centrals adaptada per Brian Berry i utilitzada per primera vegada a Mallorca pel geògraf Albert Quintana, ara fa quaranta anys. Les tres aproximacions donaran lloc, properament, a sengles articles per a ser publicats en revistes científiques.
Assisteixen com a experts convidats Josep Serra, geògraf, Àrea Metropolitana de Barcelona, i Pilar Riera, professora del Departament de Geografia de la UAB.
03.05.2013
"La gestió del planejament territorial. La concepció, desplegament i aplicació dels instruments de coordinació entre la planificació d’àrea vasta i el planejament urbanístic a Catalunya (2006-2012)"
per Josep Báguena, geògraf.
Una vegada aprovats els plans territorials que cobreixen la totalitat del territori de Catalunya, un del temes clau per a la seva efectivitat és la coordinació entre els nous plans i el planejament urbanístic municipal. Aquest és precisament el tema de la tesi doctoral que està elaborant Josep Báguena a partir de l'anàlisi dels instruments legals i administratius destinats a garantir la coherència entre les dues escales de planejament. En el seminari es debatrà l'enfoc del treball i els avenços assolits fins ara.
Assisteixen com a experts convidats Claire Colomb, professora de la Bartlett School of Planning, University College London, i Josep Maria Carrera, Director de l'Institut d'Estudis Territorials i Coordinador del Pla Territorial Metropolità de Barcelona.
14.06.2013
"Xarxes de cooperació i desenvolupament local en la gestió social del paisatge: l'experiència europea"
per Oriol Porcel, geògraf.
Oriol Porcel, que ha estat director de la Xarxa Europea de Governs Locals i Regionals per a l'Aplicació de la Carta Europea del Paisatge (RECEP-ENELC), presentarà el projecte de la seva tesi doctoral sobre l'impacte de l'actuació de les xarxes internacionals de cooperació en matèria de paisatge sobre el desenvolupament local i la gestió social del paisatge.
Assisteixen com a experts convidats Jaume Busquets, professor del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, i Pere Sala, coordinador tècnic de l'Observatori del Paisatge.
12.07.2013
"L'eficiència territorial de les regions metropolitanes. El cas de la regió de Barcelona"
per Joan López, geògraf
El darrer seminari del semestre tindrà per objecte la presentació i debat del projecte de recerca de Joan López sobre els mitjans per avaluar l'eficiència territorial dels àmbits metropolitans en termes funcionals, energètics, econòmics, ambientals i socials. L'estudi, que vol arribar a presentar mètodes d'avaluació d'abast general, es basarà, sobretot en el cas de la regió metropolitana de Barcelona, on Joan López, com a director d'estudis urbans de l'Institut d'Estudis Territorials ha tingut un paper destacat en l'elaboració del Pla Territorial Metropolità.
Assisteix com a expert convidat Josep Serra, geògraf, Àrea Metropolitana de Barcelona.
_________________________________________________________________________________
ISTITUTO UNIVERSITARIO DI ARCHITETTURA DI VENEZIA
ANNO ACCADEMICO 2012-2013
CICLO DE SEMINARIOS
LA CIUDAD SIN ESPERA
CIUDAD, METRÓPOLIS
Y POLÍTICAS TERRITORIALES EN BARCELONA Y CATALUÑA
por Oriol Nel·lo,
professor del
Departamento de Geografía de la Universitat Autònoma de Barcelona
El seminario tiene por objeto presentar la dialéctica entre problemática
territorial y políticas públicas en la Cataluña de hoy. Así, se mostrará cómo,
ante unas dinámicas de urbanización que presentan notables ventajas pero
conllevan también notables problemas sociales, ambientales y económicos, la
ciudad y el país han tratado de encontrar nuevas formas de gestionar las
transformaciones territoriales.
La experiencia barcelonesa catalana resulta particularmente interesante en
primer lugar por la potencia del proceso de metropolitanización alrededor de la
ciudad de Barcelona, que hace del estudio de las dinámicas alrededor de la
ciudad un magnífico laboratorio para la comprensión de la evolución del proceso
de urbanización contemporánea. Por otra parte, buena parte de las políticas
aplicadas en la ciudad y la región se han caracterizado por su carácter
innovador y por la reivindicación del liderazgo público a la hora de orientar y
corregir las transformaciones de la ciudad y el territorio, hasta el punto de
colocarse a contracorriente de las presiones a favor de la desregulación y del
predominio de los planteamientos neoliberales imperantes hoy en Europa.
Finalmente, el caso catalán remite, de manera particularmente explícita a los
dilemas sobre el gobierno del territorio y la organización de los poderes
públicos sobre el espacio.
El seminario consta de seis sesiones, en cada una de las cuales se presenta, en
primer lugar, la problemática territorial, para detallar luego, con sus luces y
sus sombras, la política pública destinada a tratarla.
Las conferencias tendrán lugar durante seis
lunes/martes/miércoles/jueves/viernes durante los meses de febrero y marzo de
2013, de acuerdo con el siguiente programa.
1. 20.02.2013, 11-13h
La metrópolis rampante
1.1. Barcelona, de ciudad a metrópolis: integración del territorio y
transformaciones urbanas
1.2. Nuevos instrumentos de gestión metropolitana: el plan territorial
metropolitano de Barcelona
2. 27.02.2013, 11-13h
La nueva ciudad y el problema de la
vivienda
2.1. La vivienda imposible: mercado residencial y crisis de acceso
2.2. La política de vivienda protegida: reservas obligatorias y áreas residenciales
estratégicas
3. 06.03.2013, 11-13h
Los barrios que se degradan
3.1. Los riesgos de la segregación: cascos antiguos, polígonos y áreas de
urbanización marginal
3.2. La ley de barrios: una apuesta por la cohesión social
4. 13.03.2013, 11-13h
La transformación del paisaje
4.1. El estallido del paisaje: el incremento de la velocidad y la profundidad
de los cambios
4.2. La ley del paisaje: de la conservación a la gestión
5. 20.03.2013, 11-13h
Las costas, turismo y urbanización
5.1. La costa catalana: la urbanización de un pequeño paraíso
5.2. La preservación de los espacios litorales: un plan para la costa
6. 27.03.2013, 11-13h
El gobierno de la metrópolis
6.1. El gobierno del territorio
en Cataluña: un desencuentro histórico
6.2. El proceso de instauración
de la administración metropolitana de Barcelona
Oriol Nel·lo (Barcelona, 1957) es geógrafo especializado en estudios urbanos
y planeamiento, temas sobre los que ha publicado un buen número de libros y
artículos científicos. Formado en la Universidad Autónoma de Barcelona (doctor
en Geografía) y en la Johns Hopkins University (Maestría en Asuntos
Internacionales), ha sido director del Instituto de Estudios Metropolitanos de
Barcelona (1988-1999), Miembro del Parlamento de Cataluña (1999 -2003) y
Secretario para la Planificación del Gobierno catalán (2003-2011). Actualmente,
es profesor del Departamento de Geografía de la Universidad Autónoma de
Barcelona y miembro del Instituto de Estudios Catalanes. Entre sus trabajos se
pueden destacar Ciudad de ciudades.
Reflexiones sobre el proceso de urbanización en Cataluña (2001), Aquí, no! Los conflictos territoriales
Cataluña (2003) y La Ley de Barrios.
Una apuesta colectiva para la cohesión social (2009). Acaba de publicar Ordenar el territorio. La experiencia de
Barcelona y Cataluña (2012) y Francesco
Indovina. Del análisis del territorio al gobierno de la ciudad (2012). Durante
los meses de febrero y marzo de 2013 es visiting profesor en el Istituto
Universitario di Architettura di Venezia.
Las sesiones tendrán lugar en 11 a las 13 h. .
El ciclo
es organizado por el Istituto
Universitario di Architettura di Venezia.
La
participación en el curso y la redacción de un documento sobre los temas
tratados dará derecho a un crédito docente.
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE
BARCELONA
DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA
MASTER D’ESTUDIS
TERRITORIALS I DE LA POBLACIÓ
II CICLE DE CONFERÈNCIES
“L’ORDENACIÓ DEL TERRITORI:
TEORIA I PRÀCTICA”
LA PLANIFICACIÓ
TERRITORIAL A CATALUNYA I A EUROPA:
REALITATS I REPTES
OCTUBRE-NOVEMBRE 2012
El Departament de Geografia de la Universitat
Autònoma de Barcelona, en el marc del seu Màster d’Estudis
Territorials i de la Població, organitza el II Cicle de Conferències
“L’ordenació del territori: teoria i pràctica” sobre el tema La
planificació territorial a Catalunya i a Europa: realitats i reptes.
El cicle, oferirà una panoràmica dels antecedents,
les realitats actuals i les perspectives de futur del planejament territorial a
Catalunya, tot enllaçant amb les perspectives que en aquest camp es plantegen a
Europa.
Entre els conferenciants es compten professionals
que han intervingut de manera decisiva en l’elaboració del planejament
territorial vigent a Catalunya, així com alguns dels principals experts
europeus en aquest camp. Tenint en compte que enguany el programa de postgrau
dedica el seu exercici troncal a l'ordenació del espais turístics es farà
especial esment a la relació entre el planejament del territori i l'ordenació
de les activitats turístiques.
Les cinc conferències tindran lloc durant
cinc dimecres successius entre els dies 24 d’octubre i 21 de novembre de 2012 ,
a la Sala d’Actes de la Facultat de Lletres de la UAB (B-7/1056), entre les 18h
a les 19.30h de la tarda, d’acord amb el programa que figura a continuació, a
excepció de la del dia 15 de novembre que tindrà lloc a l'Institut d'Estudis
Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona, organitzada per la Societat Catalana
de Geografia.
Les sessions són obertes a tota la
comunitat universitària, així com a les persones interessades que vulguin
participar-hi. Per assistir-hi és necessari inscriure’s prèviament al web habilitat
expressament pel Departament de Geografia de la UAB. . Es lliurarà
un certificat d’assistència als inscrits que segueixin el conjunt del cicle i
ho desitgin.
Així mateix, els participants inscrits
rebran els materials que es presentin a les conferències. Les places són
limitades.
PROGRAMA
24 d’octubre 2012
ELS ANTECEDENTS DEL PLANEJAMENT
TERRITORIAL A CATALUNYA
per Pilar Riera, geògrafa, professora del
Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
31 d’octubre 2012
L'ORDENACIÓ DEL TERRITORI A LES ILLES BALEARS I LA
SEVA RELACIÓ AMB L'ACTIVITAT TURÍSTICA
per Jaume Mateu, geògraf, exdirector general d'Ordenació del Territori del
Consell Insular de Mallorca
7 de novembre 2012
EL PLANEJAMENT TERRITORIAL I L’ACTIVITAT TURÍSTICA
Per José Antonio Donaire, geògraf, professor del
Departament de Geografia i de la Facultat de Turisme de la Universitat de
Girona.
15 de novembre 2012
LA NOVA DIMENSIÓ DE LA METRÒPOLIS EUROPEA
I LA PLANIFICACIÓ D’ÀREA VASTA
per Francesco Indovina, urbanista,
catedràtic emèrit de l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia i
professor de la Facoltà di Architettura di Alghero.
21 de novembre 2012
LA PLANIFICACIÓ
TERRITORIAL DES DE LA PERSPECTIVA EUROPEA
per Claire Colomb,
professora de Sociologia Urbana i Ordenació del Territori Europeu, The Bartlett
School of Planning, University College London (UCL).
28 de novembre 2012
EL PLANEJAMENT TERRITORIAL A CATALUNYA
AVUI: OBJECTIUS, CONTINGUT, MÈTODE I DESPLEGAMENTper Juli Esteban, arquitecte, doctor
honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya, director del
Programa de Planejament
Territorial de la Generalitat de Catalunya (2004-2010).
UNIVERSITAT
AUTÒNOMA DE BARCELONA
AULES
D’EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA
CURSOS
PER LA GENT GRAN
OCTUBRE-DESEMBRE 2012
TRANSFORMACIÓ
I GOVERN DEL TERRITORI A CATALUNYA
Prof. Oriol Nel·lo i Carles Donat
Departament de Geografia de la UAB
El territori de Catalunya
ha conegut en les darreres dècades notables transformacions que han comportat
grans millores però, al mateix temps, notables dificultats en l’accés a
l’habitatge, l’ocupació de sòl, la mobilitat de les persones, la transformació
del paisatge, la degradació d’alguns barris, etc. Per tal d’aprofitar els
avantatge i fer front a aquests reptes les administracions han desplegat un
conjunt de polítiques públiques que l’actual situació de crisi fa, per un
costat, més necessàries i, per l’altre, més difícils.
El curs te per
objectiu analitzar els canvis que s'han produït en el territori de Catalunya i
les polítiques que s’hi han aplicat, tot fent especial esment als temes que
tenen una relació més directa amb la vida quotidiana dels ciutadans. El Temari
s'adreça a persones interessades en els aspectes geogràfics, socials, econòmics
i ambientals de l'ús i la transformació del territori a Catalunya, així com en
el coneixement i el debat de les polítiques públiques que hi tenen relació.
Així, el curs
constarà de les deu sessions, que es desenvoluparan al llarg de deu dimarts
successius, entre les 16 i les 17.30, a l’Institut de Ciències de l’Educació, a
l’Antiga Casa de Convalescència de l’Hospital de Sant Pau, d’acord amb el
següent programa:
9.10.2012
1. Les grans
tendències en la transformació del territori a Catalunya (ON)
Per què s’ha
urbanitzat tant el territori? Quines han estat les grans etapes del procés? Com
és que ara tot s’ha fet més interdependent? Les ciutats han crescut a costes
del pobles? I Barcelona de Catalunya?
16.10.2012
2. L’evolució de
la població (CD)
Per què la població
catalana creix sobretot per raó de les migracions? Quina ha estat l’evolució de
la natalitat i la mortalitat? Per què augmenta tant l’esperança de vida? Com es
distribueix la població sobre el territori?
23.10.2012
3. La
transformació del paisatge (ON)
Com és que canvien
tant ràpidament els nostres paisatges? Per què aquests canvis ens incomoden?
Què podem fer-hi al respecte? Què és la Carta Europea del Paisatge? I la Llei
catalana del paisatge?
30.10.2012
4. La
problemàtica dels barris (ON)
Per què es
concentren les persones en diversos barris d’acord amb els seus ingressos?
Quines són les conseqüències d’aquest fenomen?
Quina relació te amb la degradació d’alguns barris?
Què és la Llei de
Barris i quins han estat els efectes de la seva aplicació?
06.11.2012
5. La qüestió de
l’habitatge (CD)
Quina ha estat
l’evolució del mercat immobiliari? Per què es parla de l’existència d’un boom
immobiliari? Quines han estat les seves causes econòmiques, demogràfiques i
socials? I quines són les seves conseqüències pel que fa a l’endeutament de les
famílies, l’emancipació dels joves i l’assentament dels grups socials sobre el
territori?
13.11.2012.
6. La gestió
dels espais costaners (ON)
Quins són els
riscos de la urbanització de la costa catalana? I quins han estat els
avantatges? Es pot contenir la urbanització del litoral? Què és el Pla Director
del Sistema Costaner? Quins efectes ha tingut?
20.11.2012.
7. Les
polítiques d’habitatge (CD)
Com podria fer-se
l’habitatge més accessible per als ciutadans? Què es pot fer en la situació de
crisi per aquells que ja no poden pagar l’habitatge que lloguen o estan
comprant? L’habitatge protegit és la solució? Quines mesures s’han pres per tal
d’incentivar-lo? S’han de flexibilitzar encara més els lloguers?
27.11.2012.
8. La segona
residència i les urbanitzacions (CD)
Per què tenim tanta
propensió a disposar de segona residència els catalans? Com es distribueix la
segona residència sobre el territori? Quina magnitud tenen les urbanitzacions?
Quina és la seva problemàtica? Què es pot fer al respecte?
04.11.2012
9. La mobilitat
dels ciutadans (CD)
Com és que els
ciutadans ens hem de moure cada vegada més per satisfer les nostres necessitats
bàsiques? Per què predomina el vehicle privat per damunt del transport públic?
Quins són els costos d’aquesta situació? Podrien ser les noves tecnologies de
la comunicació part d’una solució per aquests problemes?
11.11.2012
10. El govern
del territori (ON)
Hi ha massa
municipis a Catalunya? Quines funcions acompleixen les comarques? S’han de
suprimir les diputacions? Què són les vegueries? Per què és tant polèmica la
qüestió de l’organització territorial de Catalunya?
DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
MASTER D’ESTUDIS TERRITORIALS I DE LA POBLACIÓ
CURS ACADÈMIC 2011-2012
CICLE DE CONFERÈNCIES
L’ORDENACIÓ DEL TERRITORI:
TEORIA I PRÀCTICA
COORDINACIÓ: ORIOL NEL·LO
El Departament de Geografia de la Universitat
Autònoma de Barcelona, en el marc del seu Master d’Estudis Territorials i de la
Població, organitza un cicle de conferències sobre L’ordenació del territori: teoria i pràctica.
El cicle, coordinat pel professor Oriol
Nel·lo, oferirà una panoràmica de la metodologia i l’aplicació pràctica dels
instruments de planificació territorial vigents a Catalunya, exposada per bona
part dels experts i tècnics que han tingut i tenen un paper rellevant en la
seva elaboració i aplicació.
Les dotze conferències tindran lloc entre l’1
desembre i el 31 de gener, en els dies que s’indiquen en el calendari següent, a
la Sala d’Actes de la Facultat de Lletres de la UAB (B-7/1056), entre les 18h a
les 19.30h de la tarda
Les sessions són obertes a tota la comunitat
universitària, així com a les persones interessades que vulguin participar-hi.
Per assistir-hi és necessari inscriure’s prèviament a conferencies.ordenacio.territori@uab.cat. Es lliurarà un certificat
d’assistència als inscrits que segueixin el conjunt del cicle. Les places són
limitades.
PROGRAMA
1 de desembre 2011
LA DIMENSIÓ EUROPEA DE
LA PLANIFICACIÓ TERRITORIAL
per Claire Colomb, Profesora de Sociologia Urbana i Ordenació del
Territori Europeu The Bartlett School of Planning, University College
London (UCL), Investigadora Marie Curie, Institut d’Estudis Europeus.
13 de desembre 2011
L’ELABORACIÓ I APLICACIÓ DELS PLANS TERRITORIALS A CATALUNYA
per Juli Esteban, arquitecte, Departament de Territori i
Sostenibilitat, Director del Programa de Planejament Territorial de la
Generalitat de Catalunya, 2004-2010.
15 de desembre de 2011
EL PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ
DE BARCELONA: CONTINGUT I MÈTODE
per Josep Maria Carrera, arquitecte, Director
de Planificació Territorial de l’Institut d’Estudis Territorials, coordinador
de l’equip redactor del Pla Territorial Metropolità de Barcelona.
20 de desembre de 2011
L’ELABORACIÓ DE LA MEMÒRIA DELS
INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT TERRITORIAL: CONTINGUT, MÈTODE I RECURSOS
per Joan López, geògraf, director de l’àrea d’estudis urbans de l’Institut
d’Estudis Territorials i membre de l’equip redactor del Pla Territorial
Metropolità de Barcelona
22 de desembre de 2011
EL DESPLEGAMENT DELS
PLANS DIRECTORS URBANÍSTICS: CINC ANYS D’APLICACIÓ DEL PLA DIRECTOR DEL SISTEMA
COSTANER
per Pilar Riera, geògrafa, professora del Departament
de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona i Isabella Longo,
arquitecta, Observatori de la Urbanització.
10 de gener de 2012
LES RESPOSTES A LA
PROBLEMÀTICA DE L’HABITATGE: POLÍTIQUES PÚBLIQUES I COMPROMÍS SOCIAL
per Carme Trilla, economista, responsable del
Servei de Mediació per l’Habitatge de Càritas Diocesana de Barcelona.
12 de gener de 2012
UNA METODOLOGIA PER A
LA CONSTRUCCIÓ DE LA NOVA CIUTAT: LES ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES
per Joan Llort, arquitecte, Director Tècnic
de l’Institut Català del Sòl.
17 de gener de 2012
ELS REPTES DE LA REHABILITACIÓ URBANA: L’EXPERIÈNCIA DE LA LLEI DE BARRIS
per Oriol Nel·lo, geògraf, professor del
Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
19 de gener de
2012
LA GESTIÓ DEL PAISATGE
I ELS SEUS INSTRUMENTS: CATÀLEGS, DIRECTRIUS, CARTES, ESTUDIS I INFORMES
per Jaume Busquets, geògraf, cap d’àrea de
paisatge del Departament de Territori i Sostenibilitat.
24 de gener 2012
LA URBANITZACIÓ DE
BAIXA DENSITAT A CATALUNYA: REALITATS I ALTERNATIVES DE GESTIÓ
per Francesc Muñoz,
geògraf, professor del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de
Barcelona
26 de gener 2012
ELEMENTS DE DESPLEGAMENT I AVALUACIÓ DEL
PLANEJAMENT
per Josep Báguena, geògraf, Diputació de
Barcelona, Rufí Cerdán, geògraf, Departament de Territori i Sostenibilitat.
31 de
gener 2012
SISTEMES D’INFORMACIÓ
GEOGRÁFICA PER A L’ORDENACIÓ DEL TERRITORI: EL MAPA URBANÍSTIC DE CATALUNYA
per Eduard Rosell,
arquitecte, Subdirector General de Planificació Territorial i Paisatge,
Departament de Territori i Sostenibilitat.
______________________________________________________________________________
UNIVERSITÀ DI
SASSARI
FACOLTÀ DI
ARCHITETTURA
L’Alguer, maig-juny 2011
BARCELONA
ATTRACTION
Ciutat, metròpolis
i polítiques territorials a Catalunya
Oriol Nel·lo
El seminari te per
objectiu presentar la dialèctica entre problemàtica territorial i polítiques
públiques a la Catalunya d’avui. Així, es mostrarà com, davant unes dinàmiques
de urbanització que presenten notables avantatges però comporten també notables
problemes socials, ambientals i econòmics, la ciutat i el país han continuat
innovant en la recerca de noves formes de gestionar les transformacions
territorials en benefici de la col·lectivitat.
Ara bé,
l’experiència catalana dels darrers temps resulta interessant no només pel
caràcter innovador de les polítiques aplicades, sinó també per la reivindicació
del lideratge públic a l’hora d’orientar i corregir les transformacions de la ciutat
i el territori. Així, bona part de les polítiques aplicades a Barcelona i a
Catalunya en els darrers anys es col·loquen fins a cert punt a contracorrent de
les pressions a favor de la desregulació i del predomini dels plantejaments
neoliberals en la gestió de la ciutat i el territori.
El seminari consta
de cinc sessions, en cada una de las quals es presenta, en primer lloc, la
problemàtica territorial, para detallar després, amb les seves llums i les
seves ombres, la política pública destinada a tractar-la.
Les conferències
tindran lloc durant cinc dimecres successius entre el 4 de maig i el 1 de juny,
d’acord amb el programa següent:
1.
4 de maig
La metròpolis rampant
1.1. Barcelona,
de ciutat a metròpolis: integració del territori i transformacions urbanes
1.2. Nous
instruments de gestió metropolitana: el pla territorial metropolità de
Barcelona
2.
11 de maig
La nova ciutat i el problema
de l’habitatge
2.1. L’habitatge
impossible: mercat residencial i crisis de accés
2.2. La política
d’habitatge protegit: reserves obligatòries i àrees residencials estratègiques
3.
18 de maig
Los barris que davallen
3.1. Los riscs de
la segregació: nuclis antics, polígons i àrees de urbanització marginal
3.2. La llei de
barris: una aposta por la cohesió social
4.
25 de maig
La transformació del paisatge
4.1. L’esclat del
paisatge: l’increment de la velocitat i la profunditat dels canvis
4.2. La llei del
paisatge: de la conservació a la gestió
5.
1 de juny
Les costes, turisme y urbanització
5.1. La costa
catalana: la urbanització de un petit paradís
5.2. La
preservació de los espais litorals: un pla para la costa
Oriol
Nel·lo (Barcelona, 1957) és geògraf especialitzat en
estudis urbans i planejament, temes sobre els que ha publicat un bon nombre de
llibres i articles científics. Format a la Universitat Autònoma de Barcelona
(doctor en Geografia) i a la Johns Hopkins University (Mestratge en Afers
Internacionals), ha estat director de l'Institut d'Estudis Metropolitans de
Barcelona (1988-1999), Membre del Parlament de Catalunya (1999-2003) i
Secretari per a la Planificació del Govern català (2003-2011). Actualment, és
professor del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona
i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Entre els seus treballs es poden
destacar Ciutat de ciutats. Reflexions
sobre el procés d’urbanització a Catalunya (2001), Aquí, no! Els conflictes territorials Catalunya (2003) i La Llei de Barris. Una aposta col·lectiva
per a la cohesió social (2009). Durant la primavera de 2011 és professor a
la Facultat d’Arquitectura de l’Alguer.
Les sessions
tindran lloc a l’Asilo Sella a les 8:30 de la tarda.
El cicle és
organitzat per la Facoltà di Archittetura di Alghero (Università di Sassari) en
col·laboració amb l’Institut Joan Lluís Vives i l’Institut Ramon Llull.
La participació en
el curs i la redacció d'un document sobre els temes tractats donarà dret a un crèdit.
Per fer la
pre-inscripciò contactar amb:
Verdina Satta vesatta@uniss.it
