divendres, 30 de maig del 2014

Innovació i conflicte social: Can Vies com a símptoma

Els incidents d’aquests darrers dies en el barri de Sants i en diversos barris de Barcelona arran del desallotjament de Can Vies evidencien, més allà de la gravetat dels fets concrets, dues qüestions principals: per un costat, la creixent distància de sectors significatius de la ciutadania envers la política institucional; per l’altre, la importància que prenen les iniciatives d’innovació social en l’actual conjuntura de crisi econòmica i social.
Comencem per aquest darrer tema. En un context en el les administracions públiques –per impotència o per pròpia voluntat- renuncien a satisfer les promeses de l’Estat del Benestar, les iniciatives ciutadanes destinades a fer front a la crisi i els seus efectes prenen una importància creixent. Com ja hem tingut ocasió de comentar aquí, aquestes iniciatives són de dos tipus: unes prenen formes caritatives i solidàries amb l’objecte, sobretot, de pal·liar les situacions de privació material; d’altres, sense renunciar a aquesta tasca solidària, tracten, a més, d’apoderar les comunitats locals per tal de reclamar els seus drets i per construir allò que podrien ser alternatives a l’actual organització social. Aquests darrers són els denominats moviments d’innovació social.
Resulta interessant i significatiu que l’acció d’aquests moviments es centri, sobretot, en l’àmbit de la reproducció social, més que no pas en el món del treball, on per molt de temps s’han concentrat els principals conflictes socials. Això fa que la seva acció tingui una incidència rellevant en allò que podríem considerar els corol·laris urbans de la pugna sobre l’Estat del Benestar: la qüestió de la casa (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), els espais verds (horts urbans), el consum (cooperatives, Som Energia) i els centres cívics (espais autogestionats com la Carboneria o Can Vies).
Al nostre entendre, allò que confereix força i capacitat d’irradiació a aquest moviments en la ciutat és precisament el retrocés de les polítiques socials, per una banda, i la prevalença dels interessos privats en l’àmbit de l’habitatge i de la gestió urbana, per l'altra. La seva naturalesa i evolució no es troba, tanmateix, exempta de limitacions i aspectes polèmics. Com ha mostrat el Mapa de la Innovació Social elaborat recentment a la Universitat Autònoma de Barcelona, els moviments d’innovació social tendeixen a radicar-se no tant en aquells barris amb població més pobra i més desproveïts de serveis, sinó en d’altres relativament més benestants que compten amb un més alt capital urbà i major capacitat de reacció (Sants, en seria un bon exemple). D’altra banda, l’efectivitat de les iniciatives s’ha mostrat alta des del punt de vista defensiu (la PAH n’és una bona mostra) i a l’hora de promoure accions significatives, però de cap manera han assolit la dimensió que els permeti substituir les polítiques públiques, ni tan sols compensar els efectes del retrocés d’aquestes.
Són aquestes limitacions les que han portat a afirmar que els conflictes a l’entorn de les iniciatives d’innovació han de ser considerats, de moment, més com a símptoma que com a expressió d’una alternativa en vies de consolidació. Ara bé, hi ha un segon aspecte que fomenta la seva importància i atracció: la creixent desconfiança de parts significatives de la ciutadania envers els canals establerts de representació política i les institucions. En aquest context, els moviments de caràcter disruptiu, exteriors a la política institucional, generen una simpatia i tenen una atracció major. Aquesta circumstància hauria de constituir una crida a la responsabilitat: per a uns, a no malbaratar amb accions estèrils aquesta simpatia i capacitat d’irradiació; per als altres, a no perseverar en les polítiques i les pràctiques que contribueixen a anar eixamplant més i més aquella desconfiança. 
[Foto: Wikipedia Commons]

divendres, 9 de maig del 2014

La geografia de la crisi econòmica a Espanya

La Universitat de València acaba de publicar el volum Geografía de la crisis económica en España. Es tracta d’una magna obra col·lectiva, de gairebé 800 pàgines, impulsada pel Grup de Treball en Geografia Econòmica de l’Asociación de Geógrafos Españoles, que ha estat editada pels professors Juan M. Albertos i José L. Sánchez.
El volum, en el que han participat una cinquantena d’autors, parteix de la necessitat, en aproximar-se a l’estudi dels orígens, el desenvolupament i l’impacte de la crisi que afecta des de l’any 2007 les economies del sud d’Europa, de parar especial esment al paper que hi han tingut les variables espacials. D’aquesta manera, les implicacions econòmiques, socials, polítiques, estratègiques i ambientals de la crisi hi són estudiades des de la perspectiva de les dinàmiques territorials que n’han estat i en són causa i conseqüència alhora.
L’obra està integrada per 24 capítols aplegats en quatre parts. La primera es dedica a revisar les aproximacions teòriques al tema de la crisi econòmica i la seva relació amb les reconfiguracions territorials que l’han acompanyada. Segueix, en la segona part, un conjunt de capítols destinats a establir els impactes de la crisi sobre el sectors financer i immobiliari, l’estructura econòmica, les desigualtats socials, les fractures territorials, la pobresa i la prestació de serveis públics. En la tercera part, s’entra ja a estudiar els impactes de la crisi des d’una perspectiva regional, tot oferint sengles aproximacions a les realitats de Madrid, Saragossa, el País Valencià, el País Basc, Andalusia i Catalunya, és a dir, els territoris on radiquen les set principals àrees metropolitanes espanyoles (el capítol “Los efectos territoriales de la crisis económica en la región metropolitana de Barcelona”, ha estat elaborat per Oriol Nel·lo i Carles Donat). Finalment, la darrera part del volum es dedica a analitzar les estratègies empresarials i institucionals adoptades en els diversos territoris a l’hora de fer front a la crisi. Unes conclusions dels editors clouen el volum.
En conjunt, doncs, la Geografia de la crisis econòmica en España constitueix un esforç col·lectiu de gran abast per tal de tractar d’entendre i de fer entenedora, des d’una perspectiva territorial, la situació per la que travessa la nostra economia i les nostres societats. L’ambició de l’empresa i la diversitat dels autors farien fàcil assenyalar-ne les carències (la limitada atenció, a l’hora d’analitzar les reaccions davant la crisi, a allò que s’han anomenat les iniciatives d’innovació social, no empresarials, ni institucionals; l’atenció potser escassa al tema de la segregació urbana; els buits referents als moviments socials,...). Però aquestes eventuals limitacions no enfosqueixen allò que és substancial: en trobem davant l’aproximació col·lectiva més completa i ambiciosa a l’estudi de la geografia de la crisi econòmica a Espanya de la que hem disposat fins a la data.
L’aparició d’aquesta obra coincideix amb la publicació d’altres obres destinades a l’estudi de la crisi política que tenalla l’Estat Espanyol, elaborades també per geògrafs. Interpretacions geogràfiques de la crisi econòmica i de la crisi política, elaborades de manera col·lectiva i plural: semblaria que els professionals de la Geografia tenen coses a dir sobre els grans debats que afecten la nostra societat. I estan disposats a fer-les conèixer. 

dijous, 1 de maig del 2014

Primer de Maig: tres anys de blog

En aquesta data s'acompleix el tercer anys d'existència del nostre blog. Concebut en primer lloc com una eina docent per als nostres estudiants de Geografia i d'Ordenació del Territori, ha anat creixent per tal d’incloure no només les pàgines amb referències bibliogràfiques de llibres, capítols de llibre i articles, que són estadísticament les més consultades, sinó també seccions especifiques dedicades als programes de grau i de màster que impartim, així com a cursos, seminaris i conferències. Així mateix, hi anem incloent de manera periòdica un conjunt de post amb ressenyes sobre lectures, així com notes sobre les transformacions territorials, les dinàmiques socials i les polítiques públiques
Durant aquest darrer any, de 1 de maig 2013 a 30 d’abril 2014, el blog ha rebut un total de 23.384 visualitzacions de pàgina, una quantitat pràcticament idèntica a la de l’any anterior (2012-2013)  i molt superior a la del seu primer any d’existència (2011-2012) . El nombre mitjà de visualitzacions per mes s’apropa força doncs a les 2.000. A 30 d’abril de 2014, el total acumulat de visites de pàgina és de 58.297.
Un altre aspecte destacable és la internacionalització dels usuaris: el 31,4% de les consultes de pàgina són fetes des de fora d’Espanya (per un 28,8% i un 18,4% dels anys anteriors). Els Estats Units d’Amèrica originen el 7,2% del total de consultes i Itàlia amb un 4,7%. Destaquen també els increments d’Alemanya i França, amb un 2% de les consultes cada una, així com, en menor mesura, la presència creixent de Portugal i Xile.  
Durant el darrer any hem compartit 38 posts. Al costat d’aquells de contingut eminentment docent i els vinculats a l'actualitat dels debats més immediats (crisi econòmica, crisi de l'Estat,...), que solen tenir una alta freqüentació, els més consultats han estat els referits als avenços de projectes recerques (per exemple sobre la segregació urbana i la innovació social), els que ressenyen diverses publicacions (Repensar el Estado, Reflexionant amb Francesco Indovina, Postsuburbia,...), els que donen compte del contingut de tesis doctorals defensades (Cantonades territorials,...) i els referits a determinats autors (Enric Lluch, Francesco Indovina, Gonçal de Reparaz, David Harvey,...). 

Imatges: 
-Toledo, des de Los Cigarrales; 
-l'Alguer, els bastions; 
-Londres, des de Hampstead Heath; 
-Plaus de Boldís, Pallars Sobirà; 
-Gibellina, Sicília; 
-Biniarraix, des de la sortida del barranc; 
-Pirineu Oriental, des del Turó de Murou; 
-Alhama de Granada, el tajo; 
-Cadaqués, des d'Es Poal; 
-Catedral de Saint Paul i la City, des de la riba del Tàmesis. 
(Fotografies: O. Nel·lo)