dissabte, 29 de setembre del 2012

"Formentera: la mirada del geògraf i la mirada del poeta". Acte inaugural del Màster METIP 2012-2013

El dia 1 d'octubre tindrà lloc l'acte d'inauguració de l'edició 2012-2013 del Màster d'Estudis Territorials i de la Població, que organitza el Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Es tracta d'un programa de postgrau que ofereix la possibilitat d'especialitzar-se bé en Estudis de la Població en el marc del Centre d'Estudis Demogràfics, dirigit per la Dra. Anna Cabré, bé en Ordenació del Territori.
Aquesta línia, que és la que s'inaugura amb la conferència del dia 1, te com objectiu la formació de professionals en l'àmbit del planejament i la gestió del territori. Per això, ofereix ensenyaments d'un alt nivell d'especialització en els camps de l'anàlisi territorial, sistemes d'informació geogràfica, paisatge, transport, planificació territorial i planejament urbanístic.
El programa te un enfocament eminentment aplicat i pràctic. Així, ja des del bell inici, els estudiants són confrontats a la problemàtica d'analitzar un territori concret i avançar propostes per a la seva ordenació i gestió, tot utilitzant els instruments i els recursos que els ofereixen les diverses matèries. Enguany, el territori estudiat és l'illa de Formentera, on tots els participants del programa es desplaçaran el mes d'octubre per realitzar el corresponent treball de camp.
La conferència del dia 1 inaugura precisament aquest programa i comptarà amb la participació d'Antoni Durà, director del Departament de Geografia de la UAB, Oriol Nel·lo, professor del Màster i Joan Vilà Valentí, membre de l'Institut d'Estudis Catalans, que serà presentat per Maria Dolors Garcia Ramon, professora del Departament i membre numerària també de l'Institut. La part central de l'acte consistirà en la conferència de Joan Vilà Valentí sobre el tema Formentera: la mirada del geògraf i la mirada del poeta, en la que confrontarà la seva experiència com a geògraf, quan arribar a Formentera l'any 1947, de la que en sortiria un estudi sobre l'illa, amb la del poeta eivissenc Marià Villangómez, que dedicà molts dels seus poemes a la Pitiüsa menor.
Els programa serà seguit per un grup internacional d'estudiants, entre els que es compta una nombrosa presència de participants procedents de l'Istituto Universitario di Architettura di Venezia i de la Facoltà di Architettura de l'Alguer. Al llarg del curs, s'organitzarà la segona edició del cicle de conferències "Ordenació del territori: Teoria i Pràctica", obert a tota la comunitat universitària, que amb tant d'èxit de públic va tenir lloc l'any passat.
L'acte inaugural tindrà lloc el dia 1 d'octubre, a les 19h, a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (Carrer del Carme, 47, Barcelona).

dissabte, 22 de setembre del 2012

No Logo Landscapes

Els propers dies 26 i 27 de setembre es celebrarà a Lecce, en el marc de la trobada ArtLab 2012 que te lloc en aquesta ciutat de la Puglia, una jornada sobre el tema Place Making, Cultura e Marketing Territoriale
L'exploració del lligam entre paisatge i marketing territorial és, certament, un tema de gran interès en un moment en que la crisi econòmica exacerba les necessitat de repensar el recursos dels que cada territori disposa. Es tracta d'un tema complex ja que, com és sabut, l'emergència del marketing territorial és, precisament, fruit de la creixent integració del territori, integració que, segons molts autors, portaria els "territoris" a "competir" entre ells, per tal d'atraure inversions, llocs de treball i consum.
D'aquí se n'ha derivat tot un seguit de pràctiques, cada vegada més difoses, que tenen per objectiu proveir els territoris de imatges de marca, a través de la publicitació d'algunes de les seves característiques: és el que ha vingut a anomenar-se city branding o place branding, que ha conegut una gran florida en els darrers anys. Doncs bé, en aquesta pràctica trets característiques del paisatge de cada lloc solen ser utilitzat per a construir la seva "imatge de marca".
La paradoxa rau en que la integració territorial te un doble efecte: la transformació del paisatge a través de lògiques i agents comuns a molts altres territoris tendeix a homogeneïtzar-ne el caràcter, a aplanar-ne els contrastos, a fer-ne desaparèixer els trets diferenciadors, de manera que fa sovint difícil trobar les singularitats de cada paisatge, els trets identificadors únics -inconfusibles i atractius- que ajudin a perfilar la imatge del territori que es vol promoure.
En aquest context, la lògica del que podríem anomenar l'"etiquetatge territorial" resulta, al nostre entendre, ben objectable. Per un costat, allò que està en competència no són, òbviament, ciutats o territoris, sinó els portadors d'interessos econòmics que hi radiquen. Així, per exemple, els baixos costos salarials, que poden fer atractiu un territori per a la inversió, comporten gairebé sempre unes pèssimes condicions de vida per als grups socials subalterns. La competència entre territoris implica l'existència de vencedors i vençuts i sovint, el seu resultat, salvant totes les distàncies, recorda els versos del poeta alemany: "Al final de la darrera guerra/ hi hagué vencedors i vencedors. / Entre els vençuts,  el poble / passava gana. Entre els vencedors /el poble també en passava."
D'altra banda, el mateix procés de creació de marques comporta necessàriament una simplificació dels missatges. Si, seguint Naomi Klein, podem afirmar que les marques tenen més a veure amb imatges que amb coses, el fet de transformar el paisatge en marca requereix de manera obligada un esforç de simplificació, de reducció. D'aquesta manera, la utilització del paisatge a efectes d'etiquetatge territorial pot resultar del tot contraproduent per a la preservació dels mateixos valors del paisatge.
Això és així, en primer lloc, perquè la reducció de paisatge a imatges estables no només n'elimina la complexitat i la corporeïtat, sinó que també resulta en bona mesura incompatible amb la noció de canvi, de transformació, que és inherent al paisatge i, per tant, ajuda a fer incomprensibles el processos i els conflictes socials i territorials que el produeixen. En segon lloc, la mercantilització icònica del paisatge tendeix a reduir-ne les percepcions possibles a una sola; així, els valors de la visió contradictòria del paisatge, el seu caràcter polisèmic, el fet que hi hagi tants paisatge possibles com persones, s'afebleixen. En tercer lloc, la reducció dels territoris a etiquetes destinades a la promoció ajuda a que ens hi relacionem no com a individus o com a ciutadans, sinó únicament com a clients o com a consumidors de paisatges ("devoradors de paisatges", com en va dir ja fa anys Jost Krippendorf). Finalment, l'etiquetatge dels paisatges sol ser una mala guia per a les polítiques d'intervenció paisatgística: de la mateixa manera que algunes cadenes de supermercats treuen de les estanteries els productes que no s'adiuen a la seva imatge de marca, es pot acabar per advocar la cancel·lació de determinats trets del paisatge simplement perquè no s'adiuen a la marca comercial que es pretén crear.
El procés d'etiquetatge dels paisatges tendeix a reduir-los a uns pocs trets publicitables, n'aprima la complexitat, n'amaga les contradiccions i els conflictes, els fa inintel·ligibles. Propicia que en comptes de viure en llocs acabem vivint en marques, en logos: pregunteu-ho, sinó, als residents de les ciutats i els barris "turístics" que presten la seva imatge per al promoció del conjunt de la localitat. Per això, parafrasejant Klein, podem afirmar que calen No Logo Landscapes: paisatges caracteritzats per la seva complexitat i la seva polisèmia, per no amagar les contradiccions que els han creat ni els conflictes que els expliquen, per oposar-se tant a l'onada homogeneïtzadora de la integració com a la falsa singularització de l'etiquetatge, per disposar de polítiques que preservin la diversitat dels seus valors.
The world is not for sale! han dit els partidaris d'una nova articulació de les estructures econòmiques mundials. Si volem preservar la complexitat i la riquesa dels paisatges, si volem viure en pobles i ciutats i no dins d'etiquetes i marques hem d'afegir, necessàriament, Landscapes are not for sale!  

divendres, 14 de setembre del 2012

Anàlisi i debat del Pla Territorial Metropolità de Barcelona

La revista Papers. Regió Metropolitana de Barcelona. Territori, estratègies, planejament, dedica de manera monogràfica el seu darrer número, el 55 de la sèrie, a l'anàlisi i debat del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, aprovat pel govern de la Generalitat el mes d'abril de 2010.
La publicació, coordinada per l'arquitecte Juli Esteban, s'obre amb tres articles de presentació del contingut del pla. El primer, escrit pel mateix Juli Esteban -que, com es recordarà, fou durant el període 2004-2010 director del programa de planejament territorial de la Generalitat i coordinador de la ponència tècnica que va elaborar el PTMB- posa el pla en el context del planejament territorial i explica les característiques generals del projecte. El segon, obra de l'arquitecte Josep Maria Carrera, que va coordinar-ne l'equip redactor, detalla les propostes per cada un dels territoris que integren l'àmbit. I, finalment, el tercer, signat per Antoni Alarcón, Carles Castell, Martí Domènech i Marc Montlleó, experts de les administracions locals en la ponència tècnica del PTMB, exposa l'abast ambiental del pla.
Tot seguit s'inclouen un conjunt de quinze valoracions crítiques del PTMB per part d'alguns dels més destacats urbanistes catalans: els arquitectes Pere Montaña, Manel Larrosa, Carles Llop, Josep Antoni Solans, Ramon Roger, Manuel Torres Capell, Antonio Font i Rodrigo Alamillos; els economistes Agustí Jover i Miquel Morell; els enginyers Andreu Ulied i Robert Vergés i la responsable de Política Territorial de la Unió de Pagesos, Maria Rovira. S'inclouen, a més, dues interessants visions d'experts estrangers: l'enginyer Alessandro Delpiano, impulsor del Pla de la Província de Bologna, i el professor Tim Marshall, de l'Oxford Brookes University.
El volum, que inclou així mateix els plànols de proposta del PTMB a gran format, es tanca amb un postfaci d'Oriol Nel·lo en el que es detallen i analitzen els reptes de futur en l'aplicació, desplegament i gestió del pla des del punt de vista polític, administratiu, econòmic i territorial.
Nascuda fa més de vint anys en el si de l'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona amb la finalitat d'impulsar, precisament, el debat sobre el planejament de la Barcelona metropolitana, la revista Papers ve a sumar-se així a les publicacions que, a Catalunya i a l'estranger, han aparegut per tal de difondre i analitzar aquest instrument de planejament territorial tan llargament esperat. De la lectura de totes elles se'n deriven essencialment dues conclusions: per un costat, la importància, en el context europeu i en les circumstàncies econòmiques actuals, que una metròpolis com Barcelona hagi estat capaç de dotar-se d'un planejament de conjunt, efectiu i de progrés; per l'altre, que per al seu desplegament i pervivència resulta esssencial que la cooperació entre la Generalitat i les administracions locals, clau de l'èxit en la redacció del PTMB, perduri i s'enforteixi.
El número monogràfic de Papers dedicat al Pla Territorial Metropolità de Barcelona serà presentat públicament el proper dia 11 de desembre a les 19.30h a la sala Mirador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, en un acte en el que intervindran Salvador Esteve, alcalde de Martorell i president de la Diputació de Barcelona, Josep Mayoral, alcalde de Granollers i Juli Esteban, director del Programa de Planejament Territorial de la Generalitat de Catalunya (2004-2010) i coordinador de la publicació. 

dijous, 6 de setembre del 2012

La urbanització de la Plana de l'Alt Empordà

El territori català pot ser comparat "amb un ventall mig tancat, amb l'anella al golf de Roses", deia Pierre Vilar. I és que les grans línies del relleu -l'eix pirinenc i els Catalànids- semblen convergir cap aquest indret per dotar-lo d'una rellevància geogràfica extraordinària. La societat ha sabut recollir, des de fa mil·lennis, la proposta del medi per fer del litoral entre Roses i l'Escala, amb la plana que s'obra just al seu darrera, entre la Serra de Verdera i el Montgrí, un dels espais decisius en l'evolució de la història del país.
En el darrer mig segle, aquest espai ha conegut una transformació sense precedents, segurament la més radical i decisiva de la seva història. El procés d'urbanització, la conquesta del litoral, la transformació de les activats agrícoles, la irrupció de les activitats turístiques s'han conjugat per capgirar de manera notabilíssima tant les formes de vida, com els usos i l'ocupació del sòl.
Aquest és precisament el tema de la tesi doctoral del geògraf Sergi Cuadrado, que acaba de presentar-se al Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota el títol La metropolitanització de la Plana de l'Alt Empordà. Exemple d'un nou model territorial a Catalunya. L'autor hi estudia l'evolució dels usos del sòl, l'habitatge i la població, entre d'altres variables, per als 21 municipis de l'àmbit i un període de temps molt dilatat, de 1950 a 2006. Això li permet de copsar l'inici del procés d'urbanització associat a l'activitat turística, el seu desenvolupament fins arribar al paroxisme de creixement del període 1975-1996 i el canvis que s'han produït en els darrers anys.
Així, Cuadrado mostra com el territori s’ha vist transformat de manera radical per dues tendències: per un costat, el creixement de la urbanització i la seva dispersió sobre el territori – fins al punt que, entre mitjans del segle XX fins 1996,  per cada habitant nou es van construir 3.5 habitatges i es van ocupar urbanitzar 1.682 m2 de sòl; i, per l’altre, la creixent integració que ha fa del conjunt de l’àmbit un tot integrat i interdependent. És per això que l’autor parla de metropolitanització de l’espai.
Resulta particularment interessant  l’anàlisi dels canvis de tendència detectats en els darrers anys: per un costat la població hi ha augmentat de manera rapidíssima –de manera que el creixement de la dècada 1996-2006 –de 31.000 a 48.000 habitants, supera en termes absoluts el del període 1950-1996 -18.500 a 31.000. Però el ritme d'ocupació de sòl ha hagut de moderar-se, en part per colmatació d'alguns espais, en part per la introducció de figures de protecció, en part pel progressiu exhauriment dels sòls qualificats en els plans urbanístics molt expansius dels anys setanta i vuitanta. Aquest alentiment del ritme absolut ha anat acompanyat, però, per una major pressió sobre els municipis del la segona línia de costa, per trasllat de l'habitatge turístic cap a l'interior, i per migracions de població des de la mateixa ciutat de Figueres.
Tot plegat ha acabat configurant un territori de gran potència urbana i econòmica, però amb notables paradoxes: nuclis tradicionals convertits en bona mesura en espais de segona residència, buits durant molts dies a la setmana; apartaments turístics dels anys setanta i vuitanta ocupats en força casos per la població immigrada extracomunitària; antigues urbanitzacions d’estiueig esdevingudes ara espai de residència preferent de la població autòctona. Paradoxes que es veuen acompanyades també per problemes de sostenibilitat, d’eficiència i d’equitat.
El treball es clou amb un estudi del paper dels diversos agents socials i institucionals en l’evolució del territori i amb una reflexió sobre els diversos instruments de planejament supramunicipal que l’administració de la Generalitat va voler desenvolupar entre 2003 i 2010 per tal d’ordenar les dinàmiques territorials en aquest espai: el Pla Director Urbanístic del Sistema Costanter (2005), els Plans Directors de la Serra de Rodes (2007) i del Sistema Urbà de Figures (2010) i, sobretot , el Pla Director Territorial de l’Empordà (2006), subsumit més tard en el Pla Territorial de les Comarques Gironines (2010). Instruments, que, tot i les seves eventuals limitacions i mancances, a la llum de les conclusions de l’estudi sembla particularment important de mantenir i ampliar.