Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Universitat Rovira i Virgili. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Universitat Rovira i Virgili. Mostrar tots els missatges

diumenge, 24 de gener del 2016

Sergi Saladié: vent de migjorn

Sergi Saladié, "Instal·lacions de producció d'energia elèctrica a Catalunya.
Situació actual i escenaris de futur",  a Ch. Zografos i S. Saladié (2012)
Paisatge i conflictes territorials a les comarques meridionals de Catalunya és el títol de la tesi doctoral que el geògraf Sergi Saladié presentà a la Universitat Rovira el Virgili el proppassat dia 20 de gener. L'estudi, dirigit pel professor Josep Oliveras, és el resultat de prop de vint anys de recerques de l’autor entorn dels temes del paisatge i l’energia, centrades sobretot en l'àmbit del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
Sergi Saladié (Vandellós, 1974) cursà estudis de Geografia Rovira i Virgili, de la que és professor associat des de l’any 2004, i de Paisatge a la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha col·laborat amb la Societat Catalana d’Ordenació del Territori i amb la Diputació de Barcelona en les tasques de redacció de l’Anuari Territorial de Catalunya i tingué una participació destacada en l’elaboració dels Catàlegs del Paisatge del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, impulsats per la Generalitat de Catalunya i coordinats per l’Observatori del Paisatge.
Cal fer notar, així mateix, que la trajectòria acadèmica de Saladié, de la que s’han derivat un bon nombre de publicacions, resulta indestriable del seu compromís ciutadà que l’ha portat a implicar-se a llarg del temps de manera decidida en diversos moviments territorials en les comarques de migjorn, així com a assumir darrerament responsabilitats institucionals.
La tesi conté diverses aportacions de notable interès. En primer lloc, ofereix una panoràmica de l’evolució de la normativa catalana en el camp del paisatge, a partir de l’aprovació de la Llei 8/2005. La tesi estudia, així mateix, els valors específics del paisatge en el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, tot partint, sobretot, dels avenços de coneixement en aquesta matèria obtinguts en els respectius catàlegs del paisatge. A continuació, la recerca descriu els lligams entre la conflictivitat territorial i els processos de transformació del paisatge i dreça, a partir de les dades contingudes en l’Anuari Territorial de Catalunya, un complert inventari dels conflictes d’aquesta mena que s’han esdevingut d’ençà d’inicis de segle en el seu àmbit d’estudi.
Les dues darreres parts de la tesi es centren, específicament, en el tema de l’energia eòlica i la seva relació tant amb la conflictivitat com amb la governança territorial. Aquests apartats -que es compten segurament entre els més innovadors i rellevants de la recerca- permeten, en primer lloc, constatar com la conflictivitat en aquest àmbit s’ha derivat sovint de la percepció i reivindicació de determinats valors del paisatge per part d’agents locals que  no sempre ha trobat la resposta adequada per part de les iniciatives empresarials o les actuacions administratives. D’altra banda, des de la perspectiva de la governança, la investigació conté un detallat balanç de l’impacte econòmic de les centrals eòliques sobre les finances locals dels territoris on s’assenten. De l'estudi d'un i altre aspecte se'n deriva una conclusió particularment interessant: l'existència d'una relació estreta entre el capital social del que disposen els agents locals –els seus coneixements, les relacions, la capacitat d’organització- i la seva capacitat de defensar, reivindicar i promoure el seu capital territorial –el seus recursos i el seu paisatge.
La tesi de Sergi Saladié constitueix una aportació destacada en l'univers cada vegada més ampli dels estudis sobre la conflictivitat territorial a Catalunya, que, com hem explicat en d'altres ocasions, cobrà impuls sobretot a partir dels primers anys d’aquest segle. Uns estudis que resulten essencials per a la comprensió de l’evolució dels moviments socials en el nostre país i les conseqüències polítiques que se n’han derivat. D'aquesta manera, la recerca serà llegida amb profit tant per aquells que s’interessen per l’estudi del paisatge i els moviments ciutadans, com pels ciutadans que vulguin participar en l’impuls de noves polítiques per a un millor govern del territori. 

dimarts, 20 de novembre del 2012

Debats sobre "Ordenar el territorio" a l'Escola d'Arquitectura del Vallès i al Col·legi d'Arquitectes a Tarragona

La setmana immediatament posterior a les eleccions del dia 25 de novembre se cel·lebraran dos debats sobre les polítiques territorials a Catalunya. Es tracta d'un tema que ha estat gairebé absent del debat electoral, tot i que, per l'òbvia importància d'aquestes polítiques tant a l'hora de pal·liar els efectes de la crisi, com de contribuir a sortir-ne, serà, sens dubte, una de les primers qüestions que el nou govern català s'haurà de plantejar.
Els dos debats prendran com a punt de partida la presentació del llibre Ordenar el territorio. La experiencia de Barcelona y Cataluña (València, Tirant, 2012), en el que s'assaja, precisament, de fer un balanç de l'experiència catalana en aquest camp durant els darrers anys i de projectar-la cap al futur.
El primer dels dos debats tindrà lloc a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, a Sant Cugat del Vallès, el proper dia 27 de novembre a les 10.30h. Hi participaran, Juli Esteban, director del Programa de Planejament Territorial de la Generalitat de Catalunya entre 2004 i 2010, Antonio Font i Carles Llop, professors d'urbanisme a l'ETSAV, i Oriol Nel·lo, autor del llibre.
El segon acte, organitzat conjuntament pel Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, l'Escola d'Arquitectura d'aquesta Universitat i la delegació tarragonina del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, tindrà lloc a la seu d'aquesta darrera entitat a Tarragona el dia 28 de novembre a les 19h. Hi intervindran, l'arquitecte Josep Llop, president de la delegació, el geògraf Josep Oliveras, professor de la Universitat Rovira i Virgili i president de la Societat Catalana de Geografia i Oriol Nel·lo.