Urban Governance in Southern Europe

Pierre Bourdieu ha parlat alguna vegada de la "mà esquerra" i la "mà dreta" de l'Estat. La primera seria aquella de la que depèn l'educació, la sanitat, els serveis socials; la segona la que controla i reprimeix. L'ofensiva neo-liberal està suposant, arreu d'Europa, una reducció del paper de la "mà esquerra", desenvolupada, en molt bona mesura, arran de les conquestes dels grups socials subalterns, i un enfortiment de la "dreta". Segons aquesta interpretació, no ens trobaríem tant, doncs, davant d'un afebliment de l'Estat, sinó de determinats aspectes de l'administració estatal.
En els països del Sud d'Europa, sotmesos a unes polítiques dràstiques de reducció de les conquestes de l'Estat del benestar, aquestes qüestions es plantegen amb especial intensitat, enmig d'una notable incapacitat de plantejar alternatives polítiques a l'ofensiva en curs, ni tant sols d'analitzar-ne de manera clara i completa les seus origens i les seves implicacions. Per això resulta molt oportuna l'aparició del llibre Urban Governance in Southern Europe, editat pel sociòleg Joao Seixas, de l'Institut de Ciències Socials de la Universitat de Lisboa, i el geògraf Abel Albet, del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (Ashgate, desembre 2012, 242 pàg.), que pot considerar-se una aportació a aquesta necessària anàlisi.
En el volum, que te el seu antecedent en un número monogràfic de la revista portuguesa Análise Social, publicat fa un parell d'anys, s'estudien els problemes de la governabilitat urbana a Portugal (José Luís Crespo i Joao Cabral), Espanya (Joan Romero, Joaquim Farinós i Oriol Nel·lo), França (Christian Lefèvre i Gilles Pinson), Itàlia (Francesca Governa i Carla Tedesco), Eslovènia (Irena Baclija), Grècia (Ioannis Chorianopoulos) i Turquia (Nil Uzun). El llibre es clou amb unes interessants conclusions dels editors. En conjunt, una publicació oportuna i convenient que serà llegida amb profit per tots aquells preocupats per l'evolució de les ciutats (i les societats) del sud d'Europa. 

Paisatge i educació

La velocitat dels canvis econòmics i socials comporta, en les nostres societats, una acceleració de les dinàmiques de transformació del territori. Així, el paisatge que ens envolta canvia de forma molt ràpida, tot perdent sovint, en fer-ho, bona part dels valors ambientals, estètics, patrimonials i econòmics que el caracteritzen. Davant aquesta realitat, de mica en mica va obrint-se pas a Europa el convenciment de que el paisatge és un bé col·lectiu que mereix protecció i del que cal gestionar els canvis: no pas per perseguir una quimèrica conservació dels paisatges en el seu estat actual, sinó més aviat per tal d'aconseguir que en el seu inevitable procés de canvi no es vegin desproveïts dels valors que els caracteritzen. A Catalunya, aquest convenciment s'ha concretat en l'aprovació de la Llei 8/2005, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, que ha permès, entre d'altres fites, l'aprovació de quatre catàlegs del paisatge (Terres de Lleida, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre i Comarques Gironines) i la introducció de Directrius de Paisatge en els plans territorials vigents.
Ara bé, la pugna per la preservació i gestió dels valors del paisatge no es pot pas assolir, és clar, a través tant sols de normativa legal i actuacions administratives. Cal, abans de res, una sensibilització de la col·lectivitat envers el paisatge i la seva importància per al benestar col·lectiu. Sensibilització que ha de derivar-se necessàriament major capacitat de veure i comprendre l'entorn. Un dels àmbits on aquest aprenentatge es pot produir de manera més efectiva és l'escola.  A aquests efectes, Direcció General d'Arquitectura i Paisatge, avui desapareguda, va impulsar fa uns anys, el projecte educatiu Ciutat, territori i paisatge, amb la producció d'uns materials que s'han aplicat amb èxit en molts centres d'ensenyament secundari a Catalunya (podeu accedir a la web del projecte a: www.catpaisatge.net/educació/).
Ara l'Observatori del Paisatge, entitat impulsada per la Generalitat, les universitats catalanes i un bon nombre d'institucions per promoure l'estudi, la sensibilització i la gestió del paisatge, fa una nova aportació amb aquest sentit, amb la publicació del volum Paisatge i educació. El llibre recull els materials del seminari internacional sobre aquest tema celebrat a Barcelona la tardor de 2009. Publicat a cura del geògraf Joan Nogué, director de l'Observatori, el volum s'obre amb una extensa introducció del filòsof Joan Manuel del Pozo ("Paisatge, ciutadanía i educació"), inclou textos de Jaume Busquets, Roser Batllori i Joan M. Serra (autors del projecte educatiu més amunt esmentat), i presenta experiències paral·leles en d'altres països europeus, com Itàlia, Irlanda, Galícia o Eslovènia. Es tracta doncs d'una publicació de gran utilitat per tots els qui, bé des de l'àmbit educatiu, bé des de qualsevol altre espai social, es preocupen per la preservació del paisatge i, a través d'aquesta, per promoure un major compromís col·lectiu en la gestió del territori i el govern de la societat.