Ciutat i polítiques en temps de crisi

Tot i la millora aparent d’alguns indicadors macroeconòmics, el efectes de la crisi econòmica i de les mesures preses al seu recer segueixen pesant severament sobre les ciutats europees. No és d’estranyar doncs que continuïn apareixen noves anàlisis i interpretacions sobre les implicacions territorials de la crisi i les seves conseqüències sobre les societats, les economies i les polítiques urbanes.

Fa uns mesos ens fèiem ressó de la publicació de la Geografía de la crisis económica en España, coordinada per Juan M. Albertos y José L. Sánchez i publicada per la Universitat de València. Ara acaba d’aparèixer a Itàlia el volum Città e politiche in tempi di crisi, editada pels urbanistes Laura Fregolent i Michelangelo Savino i publicada a Milà per l’editorial Franco Angeli.  Es tracta d’un intent ambiciós que té per objectiu no només analitzar les causes i els efectes de la crisi, sinó també reflexionar sobre les polítiques públiques que s’estan duent a terme (o s'han abandonant) davant d’aquesta situació. La reflexió, i aquesta és segurament una de les principals virtuts de l’obra, procedeix no només d’estudiosos universitaris sinó també d’una representació de responsables municipals de diverses ciutats italianes. Una trentena d’autors, entre acadèmics i gestors, han volgut contribuir a aquest esforç de reflexió col·lectiva.

 Després d’un prefaci d’Ada Becchi i de sengles assajos introductoris del curadors, l’obra consta de dues parts clarament diferenciades. En primer lloc, ofereix un conjunt de entrevistes amb polítics municipals (en la seva gran majoria responsables de la gestió urbanística) de 15 grans ciutats italianes (de Torí, Milà, Gènova i Pàdua a Bari, Matera, Palermo i Messina). Tot seguit, s’inclouen un seguit d’assajos temàtics en el que experts universitaris analitzen els reptes que la situació actual planteja per les ciutats italianes (de la corrupció, el cost dels serveis i la fiscalitat a l’abandonament de la industria, la inadaptació del planejament urbanístic i les dificultats d’adoptar noves formes de gestió i participació). Dos postfacis, obra de Francesco Indovina (“Una nuova retorica: la crisi come oportunità”) i d’Oriol Nel·lo (“Note sulla crisi economica nelle città europee”) clouen el volum.

Del conjunt n’emergeix el retrat d’una realitat preocupant i una exigència peremptòria: la de ser capaços de concebre i posar en peu noves formes de fer urbanisme, noves iniciatives ciutadanes i noves formes de  fer  política per aturar l'empitjorament de les condicions de vida, la degradació de l’entorn i la regressió de la democràcia a les ciutats europees.  

Reflexionant amb Francesco Indovina

L’editorial milanesa Franco Angeli acaba de treure a la llum un volum col·lectiu dedicat a l’estudi de l’obra i la trajectòria de l’urbanista italià Francesco Indovina. En el llibre, titulat Economia, società,territorio. Riflettendo con Francesco Indovina, han col·laborat 35 autors, sota l’impuls i la coordinació de dos dels més conspicus deixebles d’Indovina, els professors Laura Fregolent, de l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia, i Michelangelo Savino, de la Università di Padova.

L’obra, tot allunyant-se de les clàssiques miscel·lànies d’homenatge, en les que cada autor contribueix amb un text o un estudi de pròpia iniciativa, es proposa una veritable exploració, des de múltiples angles, de l’obra i la figura de Indovina. Així, en primer lloc, bona part de les contribucions que s’apleguen en el llibre aborden un o diversos aspectes de l’obra de l’estudiós palermità: unes tracten dels estudis d’Indovina sobre el mercat immobiliari, amb particular atenció a Lo spreco edilizio (1972); d’altres revisiten les seves anàlisis sobre les relacions entre les dinàmiques territorials i el sistema econòmic, enmig de les qual destaca el conegut article Sull’uso capitalistico del territorio (amb Donatella Calabi, 1973); d’altres encara, revisen críticament els seus estudis, decisius, sobre l’evolució de la morfologia urbana a Itàlia (que foren aplegats fa uns anys en un altre volum imprescindible per conèixer l’obra de l’autor: Dalla città diffusa all’archipelago metropolitano, 2009).

Al costat de l’anàlisi crítica de l’obra de Francesco Indovina, el llibre inclou, així mateix, diversos capítols destinats tant a l’estudi de la seva activitat com a editor (en particular en relació a les revistes CittàClasse i Archivio di Studi Urbani e Regionali), com a la seva trajectòria acadèmica i política. Finalment, els curadors del volum han aplegat sengles relacions de totes les monografies i articles d’Indovina apareguts entre 1958 i 2013, així com els seus articles de premsa i altres publicacions periòdiques del període 1969-2013.

L’interès de l’obra és, doncs, ben notable: en primer lloc per la personalitat de l’autor i la rellevància de la seva obra, però també per l’enfocament crític, la rigorosa tasca d’edició i les contribucions aplegades, signades per un conjunt d’estudiosos entre els que es compta un bon nombre dels més destacats urbanistes italians contemporanis. Així, el volum pot ser llegit no només com una aproximació a l’obra d’Indovina, sinó també com una reflexió sobre alguns dels temes i els avatars més rellevants del procés d’urbanització en la Itàlia dels darrers cinquanta anys.

Com és sabut, l’obra d’Indovina ha estat també força influent i divulgada en l’àmbit ibèric, on recentment l’editorial Icària ha publicat en castellà, dins la col·lecció Espacios Críticos, un extens estudi sobre la seva trajectòria: Oriol Nel·lo (2012), Francesco Indovina. Del anàlisis del territorio al gobierno de la ciudad. Aquesta projecció d’Indovina a Catalunya, Espanya i Portugal és estudiada en diversos capítols del llibre ara aparegut: el sociòleg lisboeta Vitor Matias Ferreira hi glosa les activitats d’Indovina a Portugal, les geògrafes Pilar Riera i Mita Castañer la seva relació amb la geografia catalana, i Oriol Nel·lo analitza les seves aportacions sobre la relació entre la morfologia i la condició urbana.