El procés d'urbanització a través de la imatge nocturna de la Terra

El proper dia 2 de desembre es celebrarà a Barcelona la Jornada "La llum de la ciutat. L'estudi del procés d'urbanització a través de la imatge nocturna de la Terra".
La trobada té per objecte donar a conèixer els resultats del projecte de recerca sobre aquest tema, conduit pel Grup d'Estudis sobre Energia, Territori i Societat (GURB) de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el qual s'ha estudiat l'evolució de les principals ciutats espanyoles entre 1992 i 2012 a partir de l'imatge satel·litària nocturna de la Terra.
La recerca constitueix una aportació innovadora a l'estudi del procés d'urbanització a Espanya en el tombant del segle XXI i permet de constatar com l'extensió de la lluminositat urbana (i per tant els usos urbans del sòl) supera de molt la superfície de sòl urbanitzat. Uns primers resultats de la investigació han estat presentats al 33è congrés de la Unió Geogràfica Internacional  celebrat a Beijing el mes d'agost de 2016 i es troben en curs diverses publicacions al respecte.
En la Jornada, organitzada conjuntament entre GURB i la Societat Catalana d'Ordenació del Territori, intervindran Oriol Nel·lo, director de la recerca, i els membre de GURB Jordi Martín, Joan López i Joan Checa, que en presentaran els principals resultats. A continuació, les aportacions de l'estudi seran contrastades amb d'altres aproximacions a l'estudi del procés d'urbanització: Antonio Font, de la Universitat Politècnica de Catalunya, parlarà sobre l'evolució dels teixits urbans; de Fernando Prieto, de l'Observatorio de la Sostenibilidad, sobre la mesura de l'artificialització del sòl; i Jordi Corbera, de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, sobre l'anàlisi dels fenòmens territorials a partir de la lluminositat.
L'acte, que ha estat concebut com un seminari de debat, comptarà amb una fila 0 d'experts que han estudiat l'evolució del procés d'urbanització en contextos diversos: Manuel Carrero de Roa, del Centro de Cooperación y Desarrollo Territorial, Universidad de Oviedo; Marc Montlleó, de l'Agència Barcelona Regional i vice-president de la SCOT; José Maria Feria, Universidad Pablo Olavide, Sevilla; Carmen Zornoza, Universitat de València, Josep Vicent Boira, Secretari d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana; i Angelo Mazza, de la Università Federico II, de Nàpols.
La Jornada, que serà inaugurada per Josep Báguena, president de la SCOT, tindrà lloc a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, carrer del Carme 47 de Barcelona, entre les 9 i les 14 h. L'assistència és gratuïta però cal efectuar incripció prèvia a l'adreça: gurbuab@gmail.com.  

Antonio Font: territoris urbans

Amb el títol Territorios urbanos. Memoria de una búsqueda apasionada, la Universitat Politècnica de Catalunya acaba de publicar un volum d'homenatge a l'arquitecte Antonio Font (Palencia, 1944) en motiu del seu pas a la condició de professor emèrit. 
El llibre aplega una selecció dels estudis i projectes desenvolupats per l'autor al llarg de la seva trajectòria com a urbanista i estudiós del territori, estructurada en quatre apartats: "Exploracions territorials", "Plans i projectes", "Barcelona: projectes i posicionaments" i "Docència de l'urbanisme". Aquesta selecció és acompanyada per una quinzena de textos en els que diversos col·legues i deixebles glossen la seva trajectòria. 
Reproduïm tot seguit l'aportació "Antonio Font: L'urbanisme com a voluntat de coneixement i servei" inclosa en el volum.

ANTONIO FONT,

L’URBANISME COM A VOLUNTAT DE CONEIXEMENT I DE SERVEI

per Oriol Nel·lo

Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona

El dia 20 de gener de l’any 2006, Antonio Font participà en la Jornada Els Plans Directors Urbanístics de Catalunya. Una nova generació de plans. La trobada tenia per objectiu debatre el balanç dels primers dos anys de funcionament del Programa de Planejament Territorial i explicar els objectius dels Plans Directors Urbanístics que el govern de la Generalitat havia començat a impulsar. Inicialment s’havia previst de celebrar l’acte al Col·legi d’Arquitectes, però, en aquell moment esperançat, la demanda d’inscripció va ser tan aclaparadora que es va haver de traslladar a un dels auditoris del Palau de la Música. Tot i les sis-centes places disponibles, molta gent va quedar fora i va haver de seguir els debats en un pantalla instal·lada al foyer.

Antonio Font hi intervingué per presentar els avenços del Pla Director de la Conca d’Òdena, que el govern li havia encarregat de dirigir. Va començar per explicar com el procés de metropolitanització estava engendrant a Catalunya (i no només a Catalunya) una “nova territorialitat”, unes noves configuracions espacials que no tenien precedents. Per fer front a les oportunitats i a les amenaces que se’n derivaven, deia, els vells instruments urbanístics no són ni adequats, ni suficients. Calia doncs una nova voluntat política, una nova visió i uns nous estris per orientar les transformacions en curs. I, finalment, augurava que les circumstàncies fessin possible dotar-se d’aquells mitjans legislatius i de planejament necessaris, d’aquelles noves eines que la millor tradició del pensament territorial i urbanístic català feia tant que reclamava per tal d’orientar i corregir les dinàmiques del procés d’urbanització.

Si recordo aquesta intervenció –circumstancial, si ho voleu- de fa prop d’una dècada és perquè em sembla que recull prou bé alguns dels trets principals de les preocupacions i la trajectòria d’Antonio Font. En primer lloc, l’interès per al coneixement del territori i, en particular, per les formes dels assentaments. Un interès que té connexió amb els treballs pioners del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona, a partir del qual Font ha realitzat contribucions senyeres per a la comprensió de les dinàmiques espacials: de les anàlisis sobre el procés de metropolitanització a l’entorn de Barcelona als estudis de morfologia urbana en aquest àmbit;  dels càlculs sobre el consum de sòl a l’ambiciós estudi internacional L’explosió de la ciutat. Per a l’autor, la comprensió profunda del funcionament del territori és punt de partida, premissa essencial, per a qualsevol acció posterior.

Ara bé, per Antonio Font, aquesta preocupació per l’anàlisi territorial, rigorosa i precisa fins a l’escrúpol, no constitueix pas una finalitat en si mateixa. El reconeixement territorial és certament un primer pas imprescindible, però ho és en tant que mitjà per confegir una diagnosi que permeti intervenir: actuar, amb les eines pròpies del planejament urbanístic, per tal d’endreçar les pulsions espontànies en l’ús del territori i orientar-les en benefici de la col·lectivitat. La seva executòria de més de quatre dècades en el camp del planejament urbanístic confirma la tossudesa amb la que ha perseguit aquests objectius: a través del planejament municipal (Celrà, Vilafranca del Penedès, Mollet, Girona, Barberà del Vallès,...) i, sempre que ha estat possible, a través del planejament supramunicipal, del què ha esdevingut un dels principals impulsors –teòric i pràctic- entre nosaltres (Palencia, Conca d’Òdena, Jaizquíbel, Camp de Tarragona,...).

Tanmateix, per tal de ser viables, aquests plans requereixen d’un impuls administratiu i, en darrer terme, polític. D’aquí el tercer tret que emergeix amb claredat, penso, d’aquella seva intervenció en el Petit Palau. La noció de que l’urbanista no té només la responsabilitat d’analitzar el territori i de fer propostes per a la seva gestió, sinó que ha de contribuir a crear les condicions culturals i polítiques per tal que aquells projectes puguin arribar a realitzar-se.   L’habilitat de posar les seves propostes a disposició de la col·lectivitat que haurà  de debatre-les, adaptar-les i dur-les a la pràctica esdevé així, al costat de la capacitat d’analitzar el territori i d’oferir camins per ordenar-ne els usos, la tercera qualitat necessària en la tasca de l’urbanista.

He tingut l’oportunitat de seguir durant molts anys, de prop i de lluny, la trajectòria d’Antonio Font. He estat lector i editor dels seus textos; plegats hem fet alguna desena de cursos i conferències; he tingut ocasió de conèixer de primera mà diversos dels estudis i les tesis doctorals que ha dirigit; m’ha correspost impulsar, tramitar i, en algunes ocasions, defensar, des de l’administració, plans elaborats per ell. En considerar-lo ara, amb la perspectiva del temps, crec que d’aquest recorregut en despunten diversos trets essencials: la voluntat de rigor en l’anàlisi, la capacitat de proposta en el planejament, l’habilitat de donar a conèixer les pròpies idees i, finalment, la preocupació per l’interès general. D’aquesta manera, en uns temps en que l’urbanisme és, tant sovint, expressió de preconceptes infundats, d’afirmació vanitosa d’autoria i de submissió als interessos particulars, l’itinerari d’Antonio Font ens apareix com un exercici de voluntat de coneixement, de col·laboració en un projecte comú i de servei a la col·lectivitat. Són, certament, trets destacats i rars de trobar. Coincideixen tots ells en la trajectòria d’Antonio Font i això justifica que aquesta sigui ara objecte de reconeixement i d’homenatge. 

Indovina80: jornada de reflexió i debat

El proper dia 11 de setembre, l'Escola d’Architectura de la Università di Sassari a l’Alguer celebrarà una jornada de debat i estudi sobre l’obra de l’urbanista Francesco Indovina (Termini Imerese, Sicilia, 1933), que en aquesta data fa 80 anys.

Francesco Indovina és un dels més destacats estudiosos del territori i les polítiques territorials a Itàlia, on durant  molts anys va exercir docència a l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia (IUAV). En l'actualitat, ja professor emèrit, ensenya a l'Escola d'Arquitectura de l'Alguer, la qual, precisament aquest mes de juliol, acaba de veure's ratificada com el millor centre italià per l'ensenyament en el seu camp, d'acord amb el ranking anual publicat pel CENSIS.  

A Catalunya i el conjunt d’Espanya, la seva obra, centrada inicialment sobre les dinàmiques urbanes, els moviments socials i la problemàtica de l’habitatge, començà a divulgar-se a partir dels anys setanta del segle passat, mercè dels contactes que estudiosos i activistes catalans, com Jordi Borja i Laura Zumin, mantenien amb l’IUAV. L’any 1977, l'editorial Gustau Gili traduí una de les seves obres més conegudes, Lo spreco edilizio (El despilfarro inmobiliario), que tingué una notable repercussió.

Tanmateix, la qüestió sobre la qual el pensament i els estudis d’Indovina han estat particularment influents a Espanya és el debat sobre la forma urbana. En efecte, a inicis dels anys noranta l’autor inicià una línia estudi sobre l’evolució dels processos d’urbanització, les seves conseqüències morfològiques i la seva relació amb la condició urbana. D’aquesta línia de treball en resultaren conceptes com città diffusa o archipelago metropolitano, que han conegut una gran utilització (a vegades, tot sigui dit, per descriure realitats molt diverses d’aquelles estudiades per Indovina). Aquesta reflexió ha tingut una notable repercussió a Catalunya, on Indovina ha col·laborat, a més, de manera reiterada amb urbanistes i estudiosos, com, entre d’altres, Manuel de Solà-Morales (treballs preparatoris del Pla Urbanístic de Terrassa, 2003), Antonio Font (exposició i publicació L’explosió de la ciutat, 2004) i Oriol Nel·lo (Barcellona, un nuovo ordine territoriale, Franco Angeli, 1999). Indovina ha fet estades i ha impartit docència a les Universitats Autònoma de Barcelona i Girona, on els programes de col·laboració per ell iniciats ha permès l’intercanvi, al llarg dels anys, de prop d’un centenar d’estudiants catalans i italians. L’any 2010 la Universitat de Lleida li concedí el premi Joan Vilagrasa. Recentment, l’editorial Icaria ha publicat en castellà, dins la col·lecció Espacios Críticos, una extensa selecció de l’obra d’Indovina, acompanyada d’un estudi i aparell crític a cura d’Oriol Nel·lo (FrancescoIndovina: del anàlisis del territorio al gobierno de la ciudad, Barcelona, Icaria, 2012).

La jornada del proper dia 11 a l’Alguer, que tindrà lloc a l’Asilo Sella de la ciutat sarda, ha estat concebuda com un espai de reflexió i debat sobre la trajectòria de recerca, docència i compromís polític d’Indovina. Hi intervindran, entre d’altres, Ada Becchi, Ivan Blecic, Arnaldo Cecchini, Antonio Font, Laura Fregolent, Giovanni Maciocco, Oriol Nel.lo, Valentino Parlato, Domenico Patassini, Pilar Riera, Michelangelo Savino, Bernardo Secchi. 

Debats sobre "Ordenar el territorio" a l'Escola d'Arquitectura del Vallès i al Col·legi d'Arquitectes a Tarragona

La setmana immediatament posterior a les eleccions del dia 25 de novembre se cel·lebraran dos debats sobre les polítiques territorials a Catalunya. Es tracta d'un tema que ha estat gairebé absent del debat electoral, tot i que, per l'òbvia importància d'aquestes polítiques tant a l'hora de pal·liar els efectes de la crisi, com de contribuir a sortir-ne, serà, sens dubte, una de les primers qüestions que el nou govern català s'haurà de plantejar.
Els dos debats prendran com a punt de partida la presentació del llibre Ordenar el territorio. La experiencia de Barcelona y Cataluña (València, Tirant, 2012), en el que s'assaja, precisament, de fer un balanç de l'experiència catalana en aquest camp durant els darrers anys i de projectar-la cap al futur.
El primer dels dos debats tindrà lloc a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, a Sant Cugat del Vallès, el proper dia 27 de novembre a les 10.30h. Hi participaran, Juli Esteban, director del Programa de Planejament Territorial de la Generalitat de Catalunya entre 2004 i 2010, Antonio Font i Carles Llop, professors d'urbanisme a l'ETSAV, i Oriol Nel·lo, autor del llibre.

El segon acte, organitzat conjuntament pel Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, l'Escola d'Arquitectura d'aquesta Universitat i la delegació tarragonina del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, tindrà lloc a la seu d'aquesta darrera entitat a Tarragona el dia 28 de novembre a les 19h. Hi intervindran, l'arquitecte Josep Llop, president de la delegació, el geògraf Josep Oliveras, professor de la Universitat Rovira i Virgili i president de la Societat Catalana de Geografia i Oriol Nel·lo.

Francesco Indovina: de l'anàlisi del territori al govern de la ciutat

El proper dia 13 de novembre es presentarà el llibre Francesco Indovina: del análisis del territorio al gobierno de la ciudad, publicat per l'editorial Icaria dins la seva col·lecció Espacios Críticos. La presentació es farà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona a les 19.30h. i hi intervindran Núria Benach i Abel Albet, directors de la col·lecció, Oriol Nel·lo, autor del llibre, Antonio Font, catedràtic d'urbanisme de la UPC, i, finalment, el mateix Francesco Indovina, que dictarà una conferència.
Francesco Indovina es un dels més coneguts i reputats urbanistes italians. Nascut a Termini Imerese (Palerm) l'any 1933, ha combinat en la seva llarga trajectòria els estudis territorials, la docència universitària, la pràctica urbanística i el compromís polític. D'aquesta trajectòria n'ha sorgit una obra molt extensa i complexa que ha esdevingut una referència imprescindible per a l'estudi de les dinàmiques territorials i urbanes, així com en el debat sobre les polítiques públiques destinades a encarrilar-les i, si és el cas, corregir-les, en benefici de la col·lectivitat.
Nat, tal com es deia, a Sicília, es va llicenciar inicialment en Dret, disciplina de la que molt d'hora s'apartaria, per tal d'orientar-se cap als estudis econòmics i socials. En aquest camp realitzaria diversos estudis aplicats que aviat tingueren una àmplia repercussió i el varen dur a abandonar la seva illa natal a inicis dels anys seixanta, per traslladar-se a Milà. Allà col·laboraria amb alguns dels think tanks més destacats de l'esquerra italiana en aquell període, com l'Istituto Giangiacomo Feltrinelli o l'Istituto Lombardo di Studi Economici e Sociali. El seus treballs d'aquells anys, de caire eminentment econòmic i sociològic, es varen combinar aviat amb una intensa activiat editorial (fundació de la revista Archivio di Studi Urbani e Regionali, direcció de les col·leccions de temàtica econòmica i territorial de l'editorial FrancoAngeli) i la militància en diverses formacions de l'esquerra italiana.
A inicis dels anys setanta es va desplaçar a Venècia per tal d'incorporar-se com a professor a l'Istituto Universitario di Architettura d'aquella ciutat. Serà aquí on, en trenta anys de docència i recerca, produirà les que són considerades les seves aportacions més decisives. Centrat ja de manera definitiva en l'anàlisi territorial, els seus estudis ofereixen un marc analític innovador per a l'estudi dels processos de difusió de la ciutat sobre el territori i la metropolitanització. Múltiples són les seves aportacions en aquesta àrea, entre les que destaquen La città diffusa (1990), La città fine millennio (1990), La città occasionale (2003) i Dalla città diffusa all’archipelago metropolitano (2009). Al costat d'aquesta activitat investigadora, Indovina va dirigir durant molts anys el Dipartimento di Analisi Economica e Sociale del Territorio de l'IUAV i ha participat de forma activa tant en el debat com en la pràctica urbanística.
A Catalunya i a Espanya la influència de Francesco Indovina ha estat força destacable. Ja en els anys setanta  Gustau Gili va publicar la traducció castellana de Lo spreco edilizio, una de les seves obres més conegudes. De llavors ençà, els seus articles i publicacions són seguits amb atenció pels estudiosos del territori i els professionals de l'urbanisme. Indovina ha impartit docència en nombroses ocasions a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Girona. L'any 2010, la Universitat de Lleida li va atorgar el prestigiós premi Joan Vilagrasa d'estudis territorials pel conjunt de la seva trajectòria.
El llibre que ara es publica consta d'un estudi biogràfic, una entrevista entre Oriol Nel·lo i Francesco Indovina, una extensa selecció dels seus textos més destacats, un text inèdit escrit per Indovina expressament per aquest volum, i un assaig de Nel·lo en el que s'ofereixen diverses claus per a la lectura de l'obra de l'urbanista italià.
Podeu veure el video de l'acte de presentació. 

Els Plans Directors Urbanístics: identitat, models i enfocaments

Plans Directors Urbanístics vigents i en elaboració (desembre 2010)

La creixent integració del territori fa que molts dels temes i problemes essencials d'ordenació dels usos de l'espai -com ara la protecció dels espais oberts, la gestió de la mobilitat, la provisió de sòl per a habitatge o activitats econòmiques, etc.- no puguin ser abordats de manera eficient a escala únicament local. Tanmateix es dóna la paradoxa de que el planejament urbanístic general continua essent, bàsicament, d'àmbit municipal. Les deficiències derivades d'aquesta situació podran anar essent reconduïdes, en part, a través del planejament territorial vigent, que forneix, a través dels Plans Territorials Parcials, les normes i directrius bàsiques que han d'orientar el plans urbanístics municipals. De totes maneres, la complexitat de determinades àrees o l'especificitat de determinats usos del sòl fa necessari disposar d'instruments de coordinació urbanística d'una escala intermèdia entre el planejament territorial i l'urbanístic: aquesta és la comesa dels Plans Directors Urbanístics.
A Catalunya, com és sabut, en els darrers anys s'ha impulsat un bon nombre de plans d'aquest tipus, de tal manera que en el període 2004-2010 se'n van emprendre un total de 39, dels quals 27 es varen aprovar definitivament. Es tracta, com és obvi, de plans que responen a problemàtiques i projectes molt diversos: des de la coordinació del planejament a l'entorn de ciutats mitjanes a l'ordenació de comarques de muntanya, la protecció del litoral, del patrimoni i dels espais oberts, la reserva de sòl per a determinades infraestructures, l'assentament d'àrees residencials estratègiques, etc. Tanmateix, hi ha un conjunt d'elements comuns que confereixen a aquests plans uns trets que els identifiquen i caracteritzen, fins al punt, que s'ha pogut afirmar que presenten una certa identitat generacional: el fet d'encalçar un mateix model territorial, l'ús innovador de la normativa, la delimitació dels àmbits més en funció de la problemàtica que de consideracions administratives, el seu caràcter intencionat i finalista, la seva voluntat de constituir, sobretot, eines de gestió.
És justament sobre aquests plans que acaba de presentar-se a la Universitat Politècnica de Catalunya la tesi doctoral de l'arquitecte Pablo Elinbaum, Un modelo, tres enfoques. Las aportaciones metodológicas de los planes directores urbanísticos para la ordenación de las áreas urbanas de las comarcas centrales de Cataluña. La tesi, de la que ha estat director el professor Joaquim Sabaté, analitza, com el seu títol indica, els plans directors urbanístics de les àrees urbanes de Manresa, Igualada i Vic (el darrer dels quals, el de la Plana de Vic, no arribà a aprovar-se). Els plans foren dirigits, respectivament per Joaquim Sabaté , Antonio Font, Xavier Eizaguirre, tots tres membres del Departament d'Urbanisme de la UPC.   
La investigació de Pablo Elinbaum te per objecte estudiar la forma com, a partir d'un model inicial comú -els criteris del Programa de Planejament Territorial de la Generalitat i el Pla Territorial de la Catalunya Central- els tres plans directors avancen propostes per als respectius territoris, tot utilitzant metodologies, enfocaments i instruments diversos. De l'anàlisi se'n deriven un conjunt d'observacions i conclusions sobre la virtualitat i la utilitat dels plans directors urbanístics, que resulten de notable interès, tant des de la perspectiva disciplinar i com ciutadana. La tesi s'enriqueix amb un atles en el que les bases i les propostes dels tres plans han estat redibuixades a efectes d'estudi amb un tractament comú, en la millor tradició de l'anàlisi territorial de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.
Estem davant, doncs, d'una nova aportació que ve a sumar-se a d'altres treballs sobre les polítiques territorials d'aquest període, dels que ja hem tingut ocasió de parlar aquí, com ara els dedicats a l'estudi del Pla Director Urbanistic del Sistema Costaner, el planejament territorial o l'ordenació del territori en el seu conjunt. Tant de bo, tots plegats contribueixin a extreure les oportunes lliçons d'aquestes experiències i a projectar-les cap al futur.