En els països de
l'Europa mediterrània el debat sobre l'organització territorial de les
administracions públiques ha cobrat, en els últims anys, un renovat impuls. Una
expressió major d’aquesta discussió són els moviments ciutadans i polítics que
proposen una nova organització territorial de l’Estat o, fins i tot, la seva mateixa
fragmentació, tal com s’ha plantejat amb gran força a Catalunya en
els darrers tres anys. Cal parar, però, atenció a una altra expressió de la
polèmica, aparentment més tècnica, però igualment decisiva en termes polítics:
les propostes de reforma de les administracions locals. Aquestes s’estan
plantejant amb inusitada urgència en països com Itàlia, Espanya, Portugal o
Grècia, i, com és sabut, poden comportar la revisió d'estructures
administratives que -com les províncies o la mateixa planta municipal- tenen
arrels més que centenàries .
Els orígens dels
projectes de reforma local no es deriven només d’un intent de donar resposta,
des de l’Estat, als moviments independentistes o federalistes. Tenen relació
directa, també, amb una altra sèrie de factors. En primer lloc, troben un dels
seus impulsos principals en els efectes de la crisi econòmica actual i en les
polítiques d'austeritat adoptades a Europa, que són utilitzades com a argument
per repensar el funcionament i els recursos de les administracions públiques.
Així mateix, la necessitat de les reformes es justifica per un segon
factor: la crisi de representativitat i la desconfiança cap a les institucions
per part dels ciutadans, fenomen que antecedia a la crisi econòmica però que, a
llur recer, tendeix a estendre’s cada vegada més en tots els països del sud
d'Europa. Finalment , la urgència de repensar les estructures administratives
té relació, també, amb els reptes que l'avenç del procés d'urbanització suposa
per a la gestió del territori i la planificació territorial.
A analitzar,
precisament, la relació entre les dinàmiques de transformació del territori,
les necessitats de planejament i l'organització administrativa està dedicat el
volum Province e Territorio. Riforme
amministrative e pianificazione di area vasta in Italia e in Spagna, que
acaba d’aparèixer. Es tracta d’un quadern monogràfic de Tria. Rivista di Cultura Urbanistica, publicada per la Università
Federico II de Nàpols, que es proposa afrontar el tema partir d'un dels seus
aspectes més determinants, actuals i polèmics: les propostes de reforma de la
província com a ens intermedi i les conseqüències que aquestes poden comportar per a la
planificació territorial.
Per fer-ho, s’han volgut analitzar les propostes de
reforma del regim provincial empreses pels governs d’Itàlia i a Espanya, les
quals, sens detriment de la seva especificitat, presenten notables
paral·lelismes i contrastos, als que ja hem tingut ocasió de referir-nos aquí. De fet , Tria
ja va organitzar al mes de març de 2012 , amb la col·laboració de la Università
La Sapienza i la regione de la Basilicata, sengles debats sobre el tema a Roma i a Potenza, en que varen participar bona part dels autors que ara contribueixen
en el volum.
Així, l'obra,
que ha estat coordinada pel professor Gugliermo Trupiano, director del
Laboratorio di Urbanistica e Pianificazione Territoriale de la Università Federico II, i per Oriol Nel·lo, integra un total de 8 articles i 4 entrevistes,
ordenats en tres parts. El primer bloc analitza el tema de la relació, a Itàlia
i a Espanya, entre la reforma de l'ens intermedi provincial i la planificació
territorial. Integren aquest apartat sengles articles de Michele Talia sobre la
relació entre les dinàmiques d'urbanització i l'organització administrativa; de
Saverio Santangelo sobre les perspectives de la planificació territorial a
Itàlia davant una eventual reducció del paper i les competències de la
províncies; de Francesco Pisano sobre la relació entre els canvis en les
circumscripcions provincials i la planificació; d'Antonio Minetti sobre el cas
específic de la regió de la regió de le Marche; i, finalment, de Josep Báguena
i Xavier Bertrana -del Servei de Planificació i Avaluació de la Diputació de
Barcelona- sobre les propostes de reforma de l’administració provincial i el
paper de les províncies en la planificació territorial a Espanya, amb particular
referència al cas de Catalunya.
A la segona part,
s'amplia la perspectiva del debat, tot situant la discussió sobre la reforma de
l'ens provincial en el marc del debat general sobre la reorganització de les
administracions públiques (municipis, províncies, ciutats metropolitanes,
regions) en ambdós països. S'inclouen aquí treballs de Francesco Karrer sobre
la relació entre la província i altres nivells administratius, de Luciano
Vandelli sobre el polèmic tema de l'administració de les ciutats metropolitanes
a Itàlia i de Jesús Burgueño –professor de la Universitat de Lleida- sobre els
projectes de reforma territorial de les administracions públiques a Espanya .
El volum incorpora així mateix les reflexions
d'alguns dels càrrecs electes quedes dels diversos nivells de les
administracions públiques esta protagonitzant el debat de la reforma del règim
local. Així , en la tercera part del volum figuren sengles entrevistes a Andrea
Pieroni, president de la província de Pisa, Piero Lacorrazza, president de la
província de Potenza, Antonio Balmón, vicepresident de l'Àrea Metropolitana de
Barcelona, i Graziano Delrio , ministre pels Affari regionali e le autonomie locali del govern italià i
alcalde de Reggio Emilia. Una presentació i unes conclusions, a càrrec,
respectivament, dels dos coordinadors, completen l’obra.
