Deu anys del Pla Director Territorial de l'Empordà: i ara, què?

S’acompleixen deu anys de l’aprovació del Pla Director Territorial de l’Empordà. En aquesta avinentesa  la Fundació Catalunya-Europa ha organitzat una jornada amb la voluntat de fer balanç de les transformacions del territori empordanès durant la darrera dècada i per debatre les opcions de present i de futur. La jornada, celebrada el proppassat 21 d’octubre, han participat Joan Armangué en nom de la Fundació, Joan Vicente i Xavier Martín de la Universitat de Girona, Marta Ball-Llosera que fou portaveu de Salvem l’Empordà. Oriol Nel·lo de la Universitat Autònoma de Barcelona i el periodista i escriptor Antoni Puigvert.
El debat va fer emergir diverses qüestions d’interès, en primer lloc, pel què fa a la relació entre els moviments territorials i les administracions públiques en el camp del planejament. En efecte, el Pla Director Territorial de l’Empordà (PDTE) sorgí, en molt bona mesura com a resultat dels moviments ambientals i territorials, vehiculada sobretot a través de l'IAEDEN i Salvem l’Empordà durant els anys 2001 i 2002. Les transformacions territorials que en aquell moment afectaven l’Empordà –desenvolupaments urbanístics, impactes de les infraestructures i problemàtica ambiental- eren de tal magnitud que requerien amb urgència una ordenació de conjunt. Aquesta hauria pogut aconseguir-se amb el Pla Territorial de les Comarques Gironines que la Generalitat tenia pendent d’elaborar. Tanmateix, com és sabut, d’ençà l’any 1983 en el que s’aprovà la Llei de Política Territorial, el progrés en matèria de planejament territorial per part de l’administració catalana havia estat extremadament parsimoniós. En aquestes circumstàncies, davant l’absència del Pla per al conjunt de la comarques gironines, la pressió dels moviments forçà la creació d’una nova figura de planejament, el Pla Director Territorial, d’abast més limitat. Això és produí amb la Llei d’acompanyament del pressupostos de l’any 2003 i assenyalà l’inici formal de la redacció del PDTE.  
A partir del relleu en el govern de la Generalitat i l’arribada de Pasqual Maragall a la presidència, el desembre de l'any 2003, el pla que es trobava en les fases inicials de la seva redacció rebé un impuls decidit. La seva elaboració s’integrà en el Programa de Planejament Territorial que portaria a aprovar, entre 2006 i 2010 els 7 Plans Territorials Parcials que abasten la totalitat del territori de Catalunya, així com els Plans Directors Territorials de l’Empordà, la Garrotxa i l’Alt Penedès. Així mateix s’aprovaren gairebé 40 Plans Directors Urbanístics, diversos dels quals afectaven directament l’Empordà: el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner,  el de la Serra de Verdera i el de l’Àrea Urbana de Figueres. Així mateix, es promulgà la Llei del Paisatge  -que aconduiria a l’aprovació, l’any 2010 del Catàleg del Paisatge de les comarques gironines- i la Llei de Barris, que va permetre emprendre intervencions de rehabilitació integral a diverses localitats empordaneses (Figueres, la Bisbal, Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Roses, l’Escala,...).
Fou aquest el context en el que s’elaborà i aprovà, després d'un intens debat, el PDTE. Aquest té un contingut eminentment físic, com la resta del Planejament Territorial d’aquest període. El pla no pretén ser omnicomprensiu sinó que concentra el seu abast als tres sistemes territorials bàsics: espais oberts, assentaments i infraestructures. Així, es proposa potenciar la matriu d’espais oberts no només a través de la protecció dels espais d’interès natural costaners i de l’interior, sinó també d’un conjunt d’espais que els entrelliguen, tot configurant així una matriu efectivament connectada. En segon lloc, el PDTE es proposa evitar la dispersió de la urbanització sobre el territori i enfortir el el sistema urbà, tot concentrant els creixements sobretot en les majors localitats de l’Empordà. Finalment, el Pla estableix la traça i les prestacions de les infraestructures de comunicacions terrestre –viària i ferroviària- amb la voluntat de millorar l’accessibilitat, l’eficiència i la sostenibilitat de la mobilitat.
L’efectivitat del PDTE s’ha mostrat en diversos àmbits. Segurament, el més rellevant és el fet que d’ençà de la seva aprovació, 25 municipis empordanesos que han elaborat el seu Pla d’Ordenació Urbanística Municipal han hagut d’adaptar les seves disposicions i estratègies a allò que prescriu el PDTE, que com és sabut a partir de l’any 2010 fou subsumit pel Pla Territorial Parcial de les comarques gironines, finalment aprovat.
Ara bé, els canvis que s’han produït en aquesta dècada comporten la necessitat de repensar les polítiques territorials i el planejament. Com va advertir ja en el seu dia Juli Esteban, director del Programa de Planejament Territorial, les possibilitats de un pla que no s’ajorni i s’adapti a l’evolució de la societat esdevingui obsolet “són totes”. Les transformacions econòmiques, institucionals i socials comporten noves demandes, han fet aparèixer nous agents i requereixen de noves polítiques. La millor commemoració dels 10 anys de l’aprovació del Pla Director Territorial de l’Empordà és rellançar l’exigència –des de la ciutadania i les institucions- de governar la transformació del territorial. 

Albert Serratosa: el planejament metropolità com a utopia pràctica

Pla Director de l'Àrea Metropolitana de Barcelona
(1966)

 El dia 19 de gener, el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya ha organitzat un acte d'homentatge a Albert Serratosa i Palet (1927-2015). En l'acte intervingueren Andreu Ulied, Salvador Tarragó, Joan Anton Solans, Oriol Nel·lo, Mateu Turró, Àngel Simon, Pere Macias, Miquel Roca i Junyent, la regidora de mobilitat de Barcelona, Mercedes Vidal, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull.
Reproduïm a continuació la intervenció d'Oriol Nel·lo.

ALBERT SERRATOSA:

EL PLANEJAMENT TERRITORIAL METROPOLITÀ COM A UTOPIA PRÀCTICA

per Oriol Nel·lo

Intervenció en l'acte d'homentatge 

Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya

19 de gener 2016

Ara fa gairebé 40 anys, el dia 7 de maig de 1978, en unes jornada organitzada per la Societat Catalana d’Ordenació del Territori a Tarragona, Albert Serratosa presentà la ponència “Per una Generalitat descentralitzada. Continguts i competències de les delimitacions territorials”. L’havia elaborada juntament amb l’economista Joaquim Clusa, i havien comptat amb la col·laboració de l’arquitecte Joan Anton Solans.

La intervenció de Serratosa conté un passatge que llegit ara em sembla revelador: “Encetarem el tema parlant de criteris bàsics per a detectar àmbits territorials, i fixeu-vos que dic detectar àmbits territorials per obviar la desafortunada expressió de divisió territorial. Més aviat s’hauria de dir visió territorial. La paraula divisió porta implícita la idea de bàndols (...). I no es tracta d’això, sinó d’articular el territori en diferents unitats (...) perquè tots junts puguin assolir uns objectius que en definitiva han de ser els mateixos”.

El fragment aplega, en essència, tres aspectes del pensament de Serratosa que foren dominants al llarg de la seva trajectòria: el convenciment de la necessitat d’una “visió del territori”, que havia de ser, alhora, disseny i designi; la confiança en la capacitat del raonament tècnic a l’hora d’analitzar i trobar solucions per als problemes territorials; la tossuda creença, que a vegades podria arribar a semblar ingènua, en la possibilitat de trobar punts d’acord malgrat de la presència d’interessos (o “bàndols”) profundament enfrontats.

Vindicació de la visió territorial, del raonament tècnic i de l’acord: es tracta de tres punts de partida que compartia, en bona mesura, amb aquells que varen ser els seus dos grans referents en l’àmbit de l’enginyeria: Ildefons Cerdà i Suñer i Victoriano Muñoz i Oms. Penso no equivocar-me si afirmo que aquests tres elements expliquen, també, en bona mesura, l’executòria de Serratosa en relació al planejament territorial metropolità.

Serratosa arribà al tema del planejament territorial a inicis del anys seixanta quan encara no havia complert la trentena, com a membre de l’Equip que havia de revisar el vell, i en bona mesura fallit, Pla Comarcal de 1953. Un equip extraordinàriament divers i interessant, en el que es comptaven, entre d’altres, l’arquitecte Manuel Ribas Piera, l’economista Ernest Lluch o el sociòleg Lluís Carreño, que en poc temps produí una proposta d’extraordinària modernitat per l’època: un intent d’articular una ciutat-regió de caràcter policèntric, que lluny de limitar-se al marc estricte dels 27 municipis de l’àrea metropolitana xica volia integrar un territori de 162 municipis, estès de la Tordera al Foix, del Montseny i Montserrat al mar. Una nova visió del territori metropolità de la que Serratosa no renegaria mai.

La proposta menava el planejament a una escala que a Catalunya només s’havien vist en cor d’abordar els germans Rubió i Tudurí en el Regional Planning de l’any 32, Muñoz Oms en el Pla d’Obres Públiques del 34 i Manuel Baldrich en el pla provincial del 59. Tres intents fallits. Com fallit fou l’intent del Pla Director de l’Àrea Metropolitana de Barcelona de 1966, que, com vostès saben, mai s’arribà a aprovar plenament.

Pla General Metropolità de Barcelona (1976)

Això portà Serratosa a concentrar-se (a replegar-se, si així ho volen) en el Pla General Metropolità que tindria, de nou, com a únic àmbit possible, el de l’àrea xica. Joan Anton Solans ens ha ofert un testimoni de primera mà d’aquella experiència. No hi tinc, és clar, res a afegir. Però no em se estar de citar alguns passatges del llibre en el que el nostre homenatjat d’avui glosà aquella experiència, com a mostra de la dificultat i el valor que suposà, per a persones de la seva generació, el mantenir la visió i les conviccions: “El equipo técnico intentó escuchar en medio del barullo el clamor popular, pero no puede ocultar que en las fases de redacción no hubo auténtica participación ciudadana. Ni era possible legalmente, ni existía una infraestructura asociativa amplia (que había sido impedida con constancia y método)”; “a veces, con una demagògia pecaminosa, solían revestirse las reivindicaciones de algunos propietarios con aires de preocupación social”; “hubo que suportar unos niveles de presión impensables (en el despacho, en los pasillos, en casa, en la calle, en las reuniones o en la playa)”.

Després de l’experiència del PGM, Serratosa es centrà en la docència i en la direcció de múltiples projectes infraestructurals, el més notable dels quals fou el del Túnel del Cadí. És de destacar, tanmateix, que aquests projectes no foren mai per a ell iniciatives aïllades, sinó que en la seva concepció formaven sempre part d’una concepció territorial més àmplia, diguem-ho de nou: d’una visió del territori.

Tornà al planejament territorial a finals del vuitanta, prop ja de la jubilació, quan li encarregaren l’elaboració del Pla Territorial Parcial de la Regió I. Un Pla en el que gairebé ningú no creia. Qualsevol altre s’hauria plegat a la manca de mitjans i a la manca d’atenció i s’hauria limitat a fer, mal que bé, un projecte acadèmic. Serratosa no.  Andreu Ulied, que fou un dels seus principals col·laboradors en aquell període, ha explicat com de mica en mica, tossudament, Serratosa aconseguí crear un equip de gran potència, integrat per joves professionals capaços i solvents, que instal·là a al ITEC del carrer Wellington. Canvià l’àmbit del Pla: de la Regió I a les set comarques de l’antic àmbit del Pla director de la AMB, amb el Garraf i el Penedès inclosos, doncs. Canvià el nom del Pla: de PTP de la Regió I a Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Capgirà la metodologia del planejament i volgué centrar-se més en el funcionament de les xarxes que en els usos del sòl.

Cregué fins al final, amb ingenuïtat renovada, que es produiria “el miracle del planejament”. El

Pla Territorial Metropolità de Barcelona (1998)
Document Provisional. Tipologia d'illes metropolitanes

miracle que havia portat a l’aprovació del projecte Cerdà, del PGM del 76, al renaixement del Pla d’Obres Públiques sota els projectes de l’ENHER. Però aquesta vegada el miracle no va tenir lloc i el projecte de Pla acabà només publicant-se, sense cap efecte pràctic, a finals dels noranta. Avui no resulta fàcil de trobar, però qui el consulti hi trobarà un material de gran interès: des dels estudis, tan polèmics, sobre l’evolució de l’artificialització del sòl, fins a les dades sobre les condicions dels barris amb dèficits urbanístics, que resultaren de gran importància en la concepció de la Llei de Barris.

Malgrat aquest fracàs relatiu, Serratosa no deixà de creure en la possibilitat i la necessitat del planejament territorial metropolità. Quan anys més tard, sobre base noves, vàrem remprendre el tema des del Programa de Planejament Territorial, amb Juli Esteban i Josep Maria Carrera, ens va observar, crec, amb una barreja d’interès i de volguda distància. Tot i que, òbviament, el què fèiem s’apartava força dels seus projectes, senyorívol i elegant no me’n va parlar mai en les múltiples vegades que va venir a veure’m en aquell període. En tot cas, crec que és de justícia afirmar avui aquí que el Pla Territorial Metropolità de Barcelona, aprovat finalment pel govern de la Generalitat el mes d’abril de 2010, deu molt a la tasca de Serratosa: la denominació, l’àmbit i sobretot el tossut convenciment de que el govern del territori és necessari i possible.

Andreu Ulied ha afirmat que el principal llegat que Albert Serratosa ens ha deixat és “la voluntat utòpica de qui no es resigna al món tal com és”. Hi estic del tot d’acord. Amb una precisió, tanmateix: la utopia de Serratora ha estat, com la de Cebrià de Montoliu, una utopia pràctica. Una utopia contingent feta de projectes concrets i tangibles, entre els quals figura, en un lloc destacat, el planejament territorial metropolità. 

Anuari Territorial de Catalunya: 10 anys

L’Anuari Territorial de Catalunya és una iniciativa de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, que començà a gestar-se l’any 2002. En aquell moment, la junta de la Societat, acceptà la proposta de l’arquitecte Juli Esteban d’elaborar un “recull dels fets, les decisions i les actuacions” que es produïssin cada any a Catalunya en el camp del planejament i l’ordenació del territori. La iniciativa, que tenia com antecedent la llista Territori, promoguda pel geògraf Alexandre Tarroja des de la Diputació de Barcelona, rebé aviat el suport d’aquesta institució, al qual se sumaria, uns anys més tard, el del Govern de la Generalitat a través de diversos dels seus departaments.

L’any 2003 aparegué la primera edició de l’Anuari i de llavors ençà no ha deixar d’editar-se, en paper i online fins l’any 2009, exclusivament en aquesta darrera modalitat de llavors ençà. Es tracta doncs d’una iniciativa consolidada, que compta amb més de 13 anys d’existència i que ha esdevingut una referència essencial per a la tasca de tots els que s’ocupen de la l’estudi o la gestió del territori a Catalunya, així com de qualsevol ciutadà interessat en la sostenibilitat, l’eficiència, l’equitat i la qualitat democràtica dels processos que l’afecten.

Transformat avui en una potent plataforma online denominada Observatori dels projectes i els debats territorials a Catalunya, recull un total de més de 1.500 articles referent a una àmplia diversitat de temes (governança, medi ambient, mobilitat, plans territorials, urbanisme), en l’elaboració dels quals han intervingut, al llarg del temps, fins un total de 68 professionals. Així, com ha escrit el propi Juli Esteban, l’Anuari constitueix avui arxiu de memòria, instrument de debat i eina de coneixement de l’evolució territorial del país d'ençà d'inicis d'aquest segle.

Ara, la Societat Catalana d’Ordenació del Territori acaba de publicar un interessant volum en el que es fa balanç dels deu primers anys d’existència de la iniciativa: Deu anys de l’Anuari Territorial de Catalunya (2003-2012). Una dècada de transformacions, projectes i debats. Aquest ha estat, com és ben sabut, un període particularment intens per a les dinàmiques de transformació del territori, en el què s’ha assistit, entre d’altres fenòmens, a l’ascens i davallada del cicle immobiliari expansiu, a la paràbola del gran esforç inversor en matèria d’infraestructures ambientals i de la mobilitat, a notabilíssimes variacions en el ritme de transformació del sòl. Aquest dinamisme ha estat acompanyat d’un esclat de les iniciatives destinades a tractar de gestionar-lo (les reiterades modificacions de la legislació urbanística, l’impuls i compleció del planejament territorial, la implantació de la legislació en matèria de paisatge i de rehabilitació de barris...) , així com del debat ciutadà i els conflictes sobre l'ús i la gestió del territori, que conegueren un notabilíssim ascens en la primera dècada del segle per anar minvant posteriorment, en la situació de crisi econòmica.

L’obra, que ha estat dirigida per Mita Castañer i coordinada per Moisés Jordi i Montserrat Mercadé, dóna compte de la forma com aquest procés ha estat seguit per l’Anuari. Així, després d’uns apartats introductoris en els que s’explica la gènesi de la iniciativa, s’ofereix un repàs de l’evolució dels projectes i debats territorials al llarg de la dècada en els camps de l’urbanisme, la mobilitat, el medi ambient i la governança territorial. Tot seguit, a tall d’exemple, s’exposen deu projectes i debats territorials especialment significatius: el Quart Cinturó, el canal Segarra-Garrigues, el túnel de Bracons, la línia MAT Sentmenat-Bescanó-Biaxàs,... Finalment, s’inclouen diverses notes per a un balanç de l’Anuari des de la perspectiva dels impulsors, els redactors, els professionals, els acadèmics, les institucions i les entitats. El volum, que fou presentat el proppassat dia 19 de març a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, serà consultat amb profit per tots els interessats en l’estudis i la gestió del territori a Catalunya.

El paisatge en l'ordenació del territori. III Cicle de Conferències “L’ordenació del territori: teoria i pràctica”

El Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el marc del seu Màster d’Estudis Territorials i de la Població, organitza el III Cicle de Conferències “L’ordenació del territori: teoria i pràctica” sobre el tema  El paisatge en l’ordenació del territori.

El cicle, oferirà una panoràmica dels antecedents, les realitats actuals i les perspectives de en el camp de la reflexió i la gestió del paisatge. Els conferenciants es compten entre els professionals que han intervingut de manera decisiva en la construcció del marc conceptual i dels instruments que han fet de Catalunya un dels països destacats en Europa en matèria de polítiques del paisatge. 

Les cinc conferències tindran lloc durant cinc dimecres successius entre els dies 23 d’octubre i 20 de novembre de 2013 , a la Sala d’Actes de la Facultat de Lletres de la UAB (B-7/1056), entre les 18h a les 19.30h de la tarda, d’acord amb el programa que figura a continuació. Amb anterioritat, el dia 1d'octubre, a les 19h, tindrà lloc la conferència inaugural del Màster que serà dictada pel Dr. Vicent Maria Rosselló Verger a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans. 

Les sessions són obertes a tota la comunitat universitària, així com a les persones interessades que vulguin participar-hi. Per assistir-hi és necessari inscriure’s prèviament a la coordinació del cicle. Es lliurarà un certificat d’assistència als inscrits que segueixin el conjunt del cicle. Així mateix, els participants inscrits rebran els materials que es presentin a les conferències. Les places són limitades.

El programa és continuació dels Cicles de Conferències, que sota el títol Ordenació del territori: teoria i pràctica, el Departament  ha organitzat els cursos 2011-2012 i 2012-2013, que versaren, respectivament, sobre “Els nous instruments per a la gestió del territori a Catalunya” i “El planejamentterritorial a Catalunya i a Europa: realitats i reptes”. 

PROGRAMA

1 d’octubre 2013. CONFERÈNCIA INAUGURAL

EL PAISATGE FÍSIC I CULTURAL DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Per Vicent Maria Rosselló Verger, Catedràtic Emèrit de la Universitat de València i Membre de l’Institut d’Estudis Catalans (la conferència tindrà lloc, excepcionalment a les 19h. la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, carrer del Carme, 47, Barcelona).

23 d’octubre 2013

EL PAISATGE EN EL SISTEMA DE PLANEJAMENT TERRITORIAL

per Juli Esteban, arquitecte, doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya, director del Programa de Planejament Territorial de la Generalitat de Catalunya (2004-2010).

30 d’octubre 2013

URBANISME, TERRITORI I ACTIVITATS TURÍSTIQUES

Per Ricard Pié, arquitecte, catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès.

6 de novembre 2013

ELS CAMINS EN LA CONFIGURACIÓ I LA PERCEPCIÓ DEL PAISATGE

per Xavier Campillo, geògraf, director Perícia Caminera

13 de novembre 2013

L’ELABORACIÓ DELS CATÀLEGS DEL PAISATGE: OBJECTIUS, METODOLOGIA I RESULTATS

per Pere Sala, ambientòleg, director tècnic de l’Observatori del Paisatge

20 de novembre 2013

EL RETROBAMENT AMB EL LLOC: CANVI DE PARADIGMA, SOCIETAT CIVIL I PAISATGE, per Joan Nogué, geògraf, catedràtic de Geografia Humana a la Universitat de Girona i director de l’Observatori del Paisatge

Conferenciants dels cicles anteriors:

Josep Báguena, Jaume Busquets, Josep Maria Carrera, Rufí Cerdan, Claire Colomb, José Antonio Donaire, Juli Esteban, Francesco Indovina, Joan Llort, Joan López, Jaume Mateu, Francesc Muñoz, Oriol Nel.lo,  Pilar Riera, Eduard Rosell, Carme Trilla, Joan Vilà Valentí.

Debats sobre "Ordenar el territorio" a l'Escola d'Arquitectura del Vallès i al Col·legi d'Arquitectes a Tarragona

La setmana immediatament posterior a les eleccions del dia 25 de novembre se cel·lebraran dos debats sobre les polítiques territorials a Catalunya. Es tracta d'un tema que ha estat gairebé absent del debat electoral, tot i que, per l'òbvia importància d'aquestes polítiques tant a l'hora de pal·liar els efectes de la crisi, com de contribuir a sortir-ne, serà, sens dubte, una de les primers qüestions que el nou govern català s'haurà de plantejar.
Els dos debats prendran com a punt de partida la presentació del llibre Ordenar el territorio. La experiencia de Barcelona y Cataluña (València, Tirant, 2012), en el que s'assaja, precisament, de fer un balanç de l'experiència catalana en aquest camp durant els darrers anys i de projectar-la cap al futur.
El primer dels dos debats tindrà lloc a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, a Sant Cugat del Vallès, el proper dia 27 de novembre a les 10.30h. Hi participaran, Juli Esteban, director del Programa de Planejament Territorial de la Generalitat de Catalunya entre 2004 i 2010, Antonio Font i Carles Llop, professors d'urbanisme a l'ETSAV, i Oriol Nel·lo, autor del llibre.

El segon acte, organitzat conjuntament pel Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, l'Escola d'Arquitectura d'aquesta Universitat i la delegació tarragonina del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, tindrà lloc a la seu d'aquesta darrera entitat a Tarragona el dia 28 de novembre a les 19h. Hi intervindran, l'arquitecte Josep Llop, president de la delegació, el geògraf Josep Oliveras, professor de la Universitat Rovira i Virgili i president de la Societat Catalana de Geografia i Oriol Nel·lo.

II Cicle de Conferències “L’ordenació del territori: teoria i pràctica"

Pilar Riera 

El Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el marc del seu Màster d’Estudis Territorials i de la Població, organitza el II Cicle de Conferències “L’ordenació del territori: teoria i pràctica” sobre el tema  La planificació territorial a Catalunya i a Europa:  realitats i reptes.

El cicle, oferirà una panoràmica dels antecedents, les realitats actuals i les perspectives de futur del planejament territorial a Catalunya, tot enllaçant amb les perspectives que en aquest camp es plantegen a Europa. 

Entre els conferenciants es compten professionals que han intervingut de manera decisiva en l’elaboració del planejament territorial vigent a Catalunya, així com alguns dels principals experts europeus en aquest camp. Tenint en compte que enguany el programa de postgrau dedica el seu exercici troncal a l'ordenació del espais turístics es farà especial esment a la relació entre el planejament del territori i l'ordenació de les activitats turístiques.

Jaume Mateu

Les cinc conferències tindran lloc durant cinc dimecres successius entre els dies 24 d’octubre i 21 de novembre de 2012 , a la Sala d’Actes de la Facultat de Lletres de la UAB (B-7/1056), entre les 18h a les 19.30h de la tarda, d’acord amb el programa que figura a continuació, a excepció de la del dia 15 de novembre que tindrà lloc a l'Institut d'Estudis Catalans, carrer del Carme 47, Barcelona, organitzada per la Societat Catalana de Geografia. 

Les sessions són obertes a tota la comunitat universitària, així com a les persones interessades que vulguin participar-hi. Per assistir-hi és necessari inscriure’s prèviament al web habilitat expressament pel Departament de Geografia de la UAB. . Es lliurarà un certificat d’assistència als inscrits que segueixin el conjunt del cicle i ho desitgin. 

Així mateix, els participants inscrits rebran els materials que es presentin a les conferències. Les places són limitades.

El programa és continuació del I Cicle de Conferències, que sota el títol Ordenació del territori: teoria i pràctica, el Departament va organitzar el curs 2011-2012.

José Antonio Donaire

PROGRAMA

24 d’octubre 2012

ELS ANTECEDENTS DEL PLANEJAMENT TERRITORIAL A CATALUNYA

per Pilar Riera, geògrafa, professora del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. 

31 d’octubre 2012

L'ORDENACIÓ DEL TERRITORI A LES ILLES BALEARS I LA SEVA RELACIÓ AMB L'ACTIVITAT TURÍSTICA
per Jaume Mateu, geògraf, exdirector general d'Ordenació del Territori del Consell Insular de Mallorca 

Francesco Indovina

7 de novembre 2012

EL PLANEJAMENT TERRITORIAL I L’ACTIVITAT TURÍSTICA

Per José Antonio Donaire, geògraf, professor del Departament de Geografia i de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona.  

15 de novembre 2012

LA NOVA DIMENSIÓ DE LA METRÒPOLIS EUROPEA I LA PLANIFICACIÓ D’ÀREA VASTA

per Francesco Indovina, urbanista, catedràtic emèrit de l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia i professor de la Facoltà di Architettura di Alghero. 

Claire Colomb

21 de novembre 2012

LA PLANIFICACIÓ TERRITORIAL DES DE LA PERSPECTIVA EUROPEA

per Claire Colomb, professora de Sociologia Urbana i Ordenació del Territori Europeu, The Bartlett School of Planning, University College London (UCL).

28 de novembre 2012

EL PLANEJAMENT TERRITORIAL A CATALUNYA AVUI: OBJECTIUS, CONTINGUT, MÈTODE I DESPLEGAMENT

per Juli Esteban, arquitecte, doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya, 
director del Programa de Planejament Territorial de la Generalitat de Catalunya (2004-2010).

Juli Esteban

Anàlisi i debat del Pla Territorial Metropolità de Barcelona

La revista Papers. Regió Metropolitana de Barcelona. Territori, estratègies, planejament, dedica de manera monogràfica el seu darrer número, el 55 de la sèrie, a l'anàlisi i debat del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, aprovat pel govern de la Generalitat el mes d'abril de 2010.
La publicació, coordinada per l'arquitecte Juli Esteban, s'obre amb tres articles de presentació del contingut del pla. El primer, escrit pel mateix Juli Esteban -que, com es recordarà, fou durant el període 2004-2010 director del programa de planejament territorial de la Generalitat i coordinador de la ponència tècnica que va elaborar el PTMB- posa el pla en el context del planejament territorial i explica les característiques generals del projecte. El segon, obra de l'arquitecte Josep Maria Carrera, que va coordinar-ne l'equip redactor, detalla les propostes per cada un dels territoris que integren l'àmbit. I, finalment, el tercer, signat per Antoni Alarcón, Carles Castell, Martí Domènech i Marc Montlleó, experts de les administracions locals en la ponència tècnica del PTMB, exposa l'abast ambiental del pla.
Tot seguit s'inclouen un conjunt de quinze valoracions crítiques del PTMB per part d'alguns dels més destacats urbanistes catalans: els arquitectes Pere Montaña, Manel Larrosa, Carles Llop, Josep Antoni Solans, Ramon Roger, Manuel Torres Capell, Antonio Font i Rodrigo Alamillos; els economistes Agustí Jover i Miquel Morell; els enginyers Andreu Ulied i Robert Vergés i la responsable de Política Territorial de la Unió de Pagesos, Maria Rovira. S'inclouen, a més, dues interessants visions d'experts estrangers: l'enginyer Alessandro Delpiano, impulsor del Pla de la Província de Bologna, i el professor Tim Marshall, de l'Oxford Brookes University.
El volum, que inclou així mateix els plànols de proposta del PTMB a gran format, es tanca amb un postfaci d'Oriol Nel·lo en el que es detallen i analitzen els reptes de futur en l'aplicació, desplegament i gestió del pla des del punt de vista polític, administratiu, econòmic i territorial.
Nascuda fa més de vint anys en el si de l'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona amb la finalitat d'impulsar, precisament, el debat sobre el planejament de la Barcelona metropolitana, la revista Papers ve a sumar-se així a les publicacions que, a Catalunya i a l'estranger, han aparegut per tal de difondre i analitzar aquest instrument de planejament territorial tan llargament esperat. De la lectura de totes elles se'n deriven essencialment dues conclusions: per un costat, la importància, en el context europeu i en les circumstàncies econòmiques actuals, que una metròpolis com Barcelona hagi estat capaç de dotar-se d'un planejament de conjunt, efectiu i de progrés; per l'altre, que per al seu desplegament i pervivència resulta esssencial que la cooperació entre la Generalitat i les administracions locals, clau de l'èxit en la redacció del PTMB, perduri i s'enforteixi.
El número monogràfic de Papers dedicat al Pla Territorial Metropolità de Barcelona serà presentat públicament el proper dia 11 de desembre a les 19.30h a la sala Mirador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, en un acte en el que intervindran Salvador Esteve, alcalde de Martorell i president de la Diputació de Barcelona, Josep Mayoral, alcalde de Granollers i Juli Esteban, director del Programa de Planejament Territorial de la Generalitat de Catalunya (2004-2010) i coordinador de la publicació. 

El planejament territorial a Catalunya a inicis del S. XXI

D'ençà de la seva fundació, en la cloenda de l'Àmbit VIII del Congrés de Cultura Catalana, a Tortosa, l'any 1977,  la Societat Catalana d'Ordenació del Territori ha esdevingut un fòrum essencial per a la reflexió sobre les polítiques i el planejament territorial a Catalunya. Tot seguint amb aquesta tradició, la SCOT acaba de publicar un volum de singular importància: El planejament territorial a Catalunya a inici del segle XXI. Una nova interpretació i projecció del país.
Es tracta, com el seu títol indica, d'un balanç de l'elaboració i els resultats del planejament territorial vigent actualment a Catalunya, procés que, com és sabut, ha tingut la seva màxima intensitat en el període 2003-2010, amb la creació i funcionament del Programa de Planejament Territorial, i ha comportat l'aprovació dels set plans territorials que cobreixen la totalitat del país. Amb això s'ha donat compliment a una de les aspiracions expressades, precisament, en el moment fundacional de la SCOT i al mandat legislatiu pendent des de la Llei de Política Territorial de 1983.
El llibre, editat per la geògrafa olotina Margarita Castañer, s'obre amb un text de Joan Vicente que posa en perspectiva històrica la tasca de planejament territorial desenvolupada durant aquests anys i n'apunta els reptes de futur. Tot seguit, Oriol Nel·lo exposa quina ha estat la diagnosi de les dinàmiques territorials en les que s'han fonamentat les polítiques desenvolupades en el període 2003-2010, n'enuncia els principis i els context polític, per acabar enumerant el planejament i altres instruments normatius en els que s'han concretat. L'estudi de la legislació urbanística i territorial durant aquest període és precisament el tema de l'extens treball següent, obra del jurista Albert Cortina. A continuació, l'arquitecte Juli Esteban, director del Programa de Planejament Territorial durant el període estudiat, exposa els trets principals del planejament aprovat. El llibre es clou amb dues aportacions més: el geògraf sevillà Manuel Benabent posa el planejament territorial català en el context espanyol, tot comparant-lo amb allò que s'ha fet en d'altres autonomies, i els membres més destacats de l'equip que des de fa anys elabora l'Anuari Territori de la SCOT -Néstor Cabañas, Moisès Jordi i Montserrat Mercadé- exploren el debat social que s'ha produït al voltant de l'elaboració i aprovació del planejameny vigent.
Enriqueixen el volum quatre mapes de singular importància, reproduïts a tot color: la refosa cartogràfica de les prescripcions dels set plans territorials en matèria d'espais oberts, estratègies per als assentaments, infraestructures viàries i infraestructures ferroviàries.
El llibre, que tant de bo contribueixi a impulsar el necessari rellançament del debat sobre les polítiques territorials, serà presentat el proper dia 5 de juliol a les 19h a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, en un acte que comptarà amb la participació dels autors i la intervenció de l'urbanista Ricard Pié.

Juli Esteban, doctor honoris causa per la UPC

L'arquitecte i urbanista Juli Esteban ha estat investit avui doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya.
Nascut a Girona l'any 1944, Juli Esteban compta amb una llarga trajectòria en el camp de l'urbanisme, en la que es combinen la redacció de planejament municipal (amb diversos plans que han esdevingut fites en el mètode i la pràctica urbanística, com el de Mollet del Vallès, elaborat amb Antonio Font i Jon Montero, que l'any 1983 rebé el Premi Nacional d'Urbanisme), l'exercici de càrrecs directius a l'administració pública (a l'Ajuntament de Barcelona, la Corporació Metropolitana de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat de Catalunya), la docència universitària (exercida, sobretot, a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona) i les publicacions especialitzades (entre les que es poden destacar les diverses versions dels Elements d'Ordenació Urbana i els estudis sobre els eixamples menors de Catalunya, als que ens hem referit aquí en alguna ocasió).
En el període 2004-2010, Juli Esteban ha estat així mateix director del Programa de Planejament Territorial de la Generalitat de Catalunya, posició des de la que ha tingut una intervenció decisiva en l'establiment dels criteris que regeixen el planejament territorial vigent i en la concepció, elaboració i tramitació dels set Plans Territorials de Catalunya, inclòs el Pla Territorial Metropolità, que es trobaven pendents des de feia tantes dècades.
En l'acte d'investidura, presidit pel rector de la Universitat Politècnica, Antoni Giró, i davant d'un públic molt nombrós, Esteban ha exposat, una vegada més, amb la senzillesa, el rigor i la calidesa que el caracteritzen, la seva confiança en l'urbanisme concebut com a projecte col·lectiu, destinat a fer més sostenible, més eficient i més equitatiu els nostre territori.

El Pla Territorial Metropolità de Barcelona vist des d'Itàlia

El debat sobre les polítiques territorials  i urbanes a Catalunya i a Itàlia fa ja temps que s'emmiralla. L'anàlisi de les actuacions i la literatura urbanística generada en un país se segueix amb gran interès en l'altre des de fa dècades. Així, ja en els anys setanta es va produir un notable corrent d'interès i simpatia des de Catalunya envers l'urbanisme "reformista" italià i avui segueix ben viva l'atenció, en cercles professionals, envers les novetats dels estudis territorials, de les polítiques urbanes i l'arquitectura italiana. Recíprocament, com és sabut, han estat molt nombrosos els treballs d'urbanistes, geògrafs i arquitectes italians que a partir, sobretot, dels anys vuitanta s'han interessat per l'experiència urbana catalana i, en particular, barcelonina. Es tracta d'una producció molt variada que un dia caldria, potser, inventariar: des de treballs informatius, a recerques destinades a identificar (a vegades de manera reductiva) en l'experiència forana claus i models per la pròpia acció, fins a anàlisis crítiques de les polítiques i actuacions realitzades.
Una nova mostra d'aquest intercanvi enriquidor i fructífer és l'interès que ha suscitat a Itàlia l'aprovació del Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Així, immediatament després de la seva publicació, Francesco Indovina va destinar una llarga editorial de la revista Archivio di Studi Urbani e Regionali a glosar-ne el contingut i a fer-ne una anàlisi crítica (ASUR, 97/98, tardor 2010, p. 1-6). Ara Tria. Rivista Internazionale di Cultura Urbanistica impulsada des de Nàpols per la Università degli Studi Federico II ha volgut dedicar un dels seus quaderns monogràfics al pla barceloní: Antonio Acierno i Angelino Mazza (ed.), Governare la metropoli. Il Piano Territoriale Metropolitano di Barcelona, Nàpols, Edizioni Scientifiche Italiane, 2011 (175 p.).
Es tracta d'un volum, magníficament editat, en el que els editors han aplegat textos d'autors catalans i italians sobre el pla metropolità. Per part catalana hi  figuren aportacions de Juli Esteban, coordinador del Programa de Planejament Territorial en el període en el que el PTMB fou elaborat i aprovat, de Josep Maria Carrera, coordinador del Pla, de Joan López, cap de l'àrea de estudis urbans de l'Institut d'Estudis Territorials i d'Oriol Nel·lo. Per part italiana el volum inclou una llarga introducció de l'arquitecte i urbanista Mario Coletta i sengles anàlisis -"Barcellona e Napoli: il governo delle regioni metropolitane a confronto" i "La regione metropolitana di Barcellona e il suo Piano: elementi per una reflessione sulla situazione italiana"- obra, respectivament dels urbanistes Antonio Acierno i Angelino Mazza. El llibre es completa amb la traducció completa de la Síntesi del PTMB publicada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat l'any 2010.
El volum Governare la metropoli. Il Piano Territoriale Metropolitano di Barcelona, que acaba d'aparèixer, serà presentat a la ciutat de Bologna en el marc de la mostra Urbanpromo, a la llibreria Coop-Ambasciatori (Via degli Orefici, 19) el dia 11 de novembre a les 18 h. amb presència dels editors del volum, de l'arquitecte Alessandro Delpiano, director de Planificació Territorial de la província de Bologna i d'Oriol Nel·lo.

Juli Esteban: l'urbanisme com a projecte col·lectiu

"Qualsevol col·lectivitat urbana mínimament assenyada tindrà cura del seu espai social. Un espai que s'ha anat formant al llarg de la història i al qual cada generació aporta noves etapes de construcció que es concreten en diversos afegits i reformes. Una construcció col·lectiva com és la ciutat, no pot deixar de tenir un projecte, un projecte que té a veure amb els projectes d'edificis i d'infraestructures, però que no és només això. [...] La urbanística és la disciplina que aporta les tècniques per a la formulació i el desenvolupament d'aquest tipus de projectes, que tenen, en tant que destinats a una col·lectivitat, un component polític fonamental". Així s'inicia el volum La ordenación urbanística: conceptos, herramientas y prácticas, obra de de l'arquitecte i urbanista Juli Esteban que acaba de publicar la Universitat Politècnica de Catalunya.
El llibre te com antecedent remot els Elementos de ordenación urbana, realitzat per l'autor, per encàrrec del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, a inicis del anys vuitanta, text que fou, durant els primers compassos dels ajuntaments i l'urbanisme democràtic un vademecum imprescindible per a molts electes locals, ciutadans i professionals. L'any 2001, Esteban publicà un text d'intenció similar, per encàrrec ara de la Diputació de Barcelona, amb el títol L'ordenació urbanística: conceptes, eines i pràctiques, posteriorment traduït al castellà. És la reedició d'aquesta traducció castellana, convenientment revisada i ajornada la que ara surt a la llum. Si no anem errats, d'entre ambdos volums -els Elementos dels anys vuitanta i L'ordenació... dels dosmil- se n'ha fet un total de set edicions, comptant les edicions en català i castellà.
El secret de l'èxit de l'autor rau, sens dubte, en la utilitat del text. Utilitat que es deriva, en primer lloc, de la vindicació de l'urbanisme com a mètode per a la definició d'un projecte per a les ciutats en benefici de la col·lectivitat. En segon lloc de la concepció de la disciplina com una pràctica contingent, mesurable, allunyada de tota temptació retòrica, una disciplina que ha d'estar basada en "la realitat tangible de les coses sòlides: les localitzacions, les distàncies, els plens, els buits, la percepció de l'espai físic...", trets que "ens refermen en la conveniència  de fer-ne un tractament mitjançant formes de projecte adequades, i ens porten a desconfiar de modernitats inconcretes de vocació virtual o literària".  Finalment, el llibre resulta particularment útil, perquè fuig curosament del misteri de l'argot, els tecnicismes i els neologismes que massa sovint fan de l'urbanisme un arcà incomprensible. Així, el llibre "pretén ser de senzilla comprensió i dirigit a un ampli espectre de persones interessades en els projectes urbanístics, especialment estudiants i professionals de les diverses disciplines implicades en l'urbanisme, com també regidors d'ajuntaments i promotors privats".
El volum s'estructura en 87 temes de extensió reduïda, agrupats en deu àrees temàtiques: 1. Substància i context de l'ordenació urbanística; 2. L'instrumental bàsic de l'ordenació urbanística; 3. La ciutat existent: el sòl urbà; 4. L'extensió de la ciutat: el sòl urbanitzable; 5. L'edificació  i els usos; 6. Les funcions urbanes; 7. L'execució dels plans; 8. Els plans especials i altres instruments; 9. El sòl no urbanitzable i la preservació de l'espai rural; 10. Formulació del pla d'ordenació urbanística municipal. Particularment interessant resulta, en aquesta edició, l'apartat relatiu a l'encaix del planejament urbanístic municipal amb els plans territorials vigents a Catalunya, en l'elaboració dels quals l'autor tingué una intervenció decisiva com a director que ha estat del Programa de Planejament Territorial del Govern de la Generalitat entre 2004 i 2010. En conjunt, doncs, el text resulta una eina imprescindible per tots aquells que, des de l'administració, l'àmbit professional, les entitats  o els moviments ciutadans, vulguin comprendre la pràctica urbanística i incidir en l'ordenació de la ciutat.

L'efecte Cerdà

La Universitat Politècnica de Catalunya acaba de publicar El efecto Cerdà. Ensanches mayores y menores. Es tracta d'un magnífic volum, potser fruit tardà de l'any dedicat a l'enginyer de Centelles, obra del professor Ángel Martín Ramos amb la col·laboració de l'urbanista Juli Esteban. 
El treball parteix de la hipòtesi que l'obra, teòrica i pràctica, de Cerdà va tenir una influència tal que reverberà, explícitament o implícitament, en bona part dels eixamples urbans projectats i desenvolupats a Espanya durant la segona meitat del segle XIX i el primer terç del segle XX. Per contrastar aquest proposició el llibre presenta un conjunt de vint anàlisis d'eixamples, des del de Madrid de 1860 fins el d'Elx de 1924, en la història i la morfologia dels quals els autors cerquen el rastre de l'obra de Cerdà. Així, per cada un dels casos estudiats es presenta una descripció històrica de la formulació del projecte, acompanyada sempre de nombroses reproduccions de la documentació original, imatges aèries de la realitat actual, el plano topogràfic de la ciutat resultant i una anàlisi morfològica -planimètrica i quantitativa- de l'ordenació pel què fa als usos del sòl, les parcel·les, els carrers i els nusos. Es tracta d'una feina ingent que ha comptat amb la col·laboració d'un bon nombre de doctorants i becaris del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC, al llarg de força anys. 
Pel què fa a Catalunya, a més del imprescindible estudi de l'eixample barceloní, el volum inclou els treballs de Juli Esteban sobre els principals eixamples menors de les ciutats catalanes projectats en aquest període (Sabadell, 1865, Vilanova i la Geltrú, 1876, Terrassa, 1878, Mataró, 1878 i Badalona, 1895). Es tracta d'unes aportacions d'un interès extraordinari elaborades ja fa temps i que han estat revisades i adaptades per l'obra. 
En conjunt els volum ofereix una imatge fascinant de la forma com les ciutats espanyoles, empeses per una burgesia més o menys ascendent, van voler donar resposta als reptes del moment -la higiene, els nous mitjans de transport, l'habitatge, les exigències de la producció industrial, la voluntat d'afavorir el negoci immobiliari, el simbolisme de l'espai públic,...- i la petja que l'obra de Ildefons Cerdà va deixar sobre aquest conjunt d'iniciatives i realitzacions. Davant la potència de l'empremta, la reflexió del lector ve de forma inevitable cap al present, no pas per la caure en la nostàlgia d'una etapa històrica i urbanística irrepetible, sinó per considerar quins haurien de ser els nous actors socials i els nous projectes capaços de construir la ciutat d'avui i de demà.