Tresors de la biblioteca de l’Alguer

La Biblioteca del Mediterrani de la ciutat de l’Alguer, aplega els fons de la biblioteca municipal “Rafael Sari” i de la biblioteca de l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Sàsser. Localitzada en una antiga església, en el complex de Santa Clara, sobre els bastions de la muralla de mar de la ciutat catalana de Sardenya, constitueix un equipament cultural formidable. Compta amb uns fons de gran riquesa: 50.000 monografies procedents de la biblioteca municipal i uns altres 10.000 de la biblioteca universitària, a més d’un destacat arxiu històric. Poques ciutats mediterrànies de la grandària de l’Alguer –que supera per poc els 40.000 habitants- disposen d’un patrimoni documental similar.

En el fons de la biblioteca figura, és clar, un important secció de llibres catalans. La més ràpida exploració permet descobrir-hi de seguida algunes joies insospitades: una edició de la poesia d’Ausiàs March de 1888; l’Estudi de toponomàstica catalana de Sanpere i Miquel publicat per l’Associació d’Excursions Catalanes el 1880; l’edició del Manual de Novells Ardits (o Dietari del Consell Barceloní) publicat a instàncies de Francesc Carreras Candi entre 1902 i 1913; el Cambó de Josep Pla en tres volums publicat l’any 1928 per les Edicions de la Nova Revista; l’estudi de Jaume Vicens Vives Fernando el Católico. Principe de Aragón, Rey de Sicilia, publicat pel CSIC el 1952,... Un conjunt d’obres que testimonia la voluntat continuada, des de la Renaixença fins a l’actualitat, de mantenir els vincles culturals entre Catalunya i l’Alguer.

Entre els volums de la secció catalana, resulta particularment colpidor espigolar els nombrosos llibres tramesos, durant els anys quaranta i cinquanta del segle passat, des de l’exili republicà català a Europa i a Amèrica. A primer cop d’ull s’hi poden trobar:  

-Els darrers dies de la Catalunya republicana, d’Antoni Rovira i Virgili, publicat a Buenos Aires l’any 1940 per les Edicions de la Revista de Catalunya (enviat des de l’Argentina l’any 1959 per Josep Escolà i Marsà amb la dedicatòria “Nous voulons rester ce que nous sommes”).

-Lluís Companys. La seva vida, la seva obra i la seva mort gloriosa, de Domènec de Bellmunt, publicat a Tolosa de Llenguadoc l’any 1945 per Edicions Foc Nou (dedicat a Rafael Sari el mestre d’escola i poeta alguerès que fou durant molts anys responsable de l’arxiu històric de la ciutat: “Al senyor Sari, català d’Alguer amb cordial afecte, Domènec Bellmunt, 1.08.1957”).

-Las formas de vida catalana, de Josep Ferrater Mora, publicades, en castellà, a Santiago de Chile l’any 1944 per l’Agrupació Patriòtica Catalana (dedicatòria: “Els catalans de Xile als catalans de l’Alguer”, Santiago, abril 1954).

-Els supervivents, de Víctor Alba, publicat a Mèxic  D.F. per les Edicions Catalonia que dirigia Avel·lí Artís Janer.

-La barraca. Novel·la valenciana, traducció de l’obra de V. Blasco Ibañez publicada a Barcelona per Mentora (dedicatòria: “Una bona traducció de La Barraca feta per el company de redacció del Diari de Sabadell, en Miquel Duran i Tortajada, trameto als lectors de la catalana Alguer el present exemplar. Afectuosament, Camps i Gubern (Julianus), Paraná, Entre Ríos, República Argentina, 11.12.1959”).

-El futur de Catalunya: els deures polítics de l’emigració catalana, de Jordi Arquer, publicat a Mèxic D.F. per la ja esmentada Biblioteca Catalana (dedicatòria: “Als compatriotes de l’Alguer”).

-Saló de tardor, de Joan Oliver; La màscara, de Xavier Benguerel; El llibre del sentit, de Josep Ferrater Mora; Elegies de Bierville, de Carles Riba; El Rusio i el Pelao, de César A. Jordana; La pluja d’or, de Domènec Guansé; Llunyanies, de Josep Carner. Col·lecció de poesia i miniatures en prosa publicada a Santiago de Chile durant els anys 40 i primers 50 per El Pi de les Tres Branques.

-L’estel sobre el mar, d’Agustí Bartra, Mèxic, Edicions de la Biblioteca Catalana, 1947 (dedicatòria: “Estimats germans de l’Alguer: rebeu pel meu intermediari una fraternal salutació del Grup Joventut Catalana de Buenos Aires, Antoni Cardona, Olivos, 23 de març de 1954”).

-...

La relació podria allargar-se encara. L’Alguer de la postguerra europea -la mítica Barceloneta catalana de Sardenya- devia aparèixer als exiliats catalans com un dels pocs territoris on la llengua pervivia en condicions de llibertat i democràcia. La tramesa dels llibres, publicats enmig de tantes dificultats, és una mostra colpidora de la fidelitat a la llengua per part d’aquells que havien hagut de marxar del país. El fet que molts d’aquests volums hagin romàs intonsos resulta un exponent de com de fràgils eren les seves esperances. En tot cas, el fons de l’exili català a la biblioteca de l’Alguer constitueix un petit tresor per a la ciutat i per a la cultura catalana en el seu conjunt. 

L’Alguer: els marges de la ciutat

Victòria Tubau, Souvenir VI  (2015)

El dia 3 de juliol s’han presentat a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Sàsser a l’Alguer un conjunt de projectes urbanístics sobre els marges de la ciutat. Es tracta d’un exercici que ha portat als estudiants de segon any dels estudis d’Urbanisme a treballar i avançar propostes per a la requalificació d’àrees que es troben en els límits externs de l’espai construït de la vila: Santa Anna, el Carme, la Via dels Horts, l’àmbit de l’Hospital.

El planejament dels àmbits on “la ciutat canvia de nom” -per dir-ho amb l’expressió, tan certera, de Francisco Candel- revesteix un gran interès. En aquests espais, la ciutat, efectivament, sòl perdre, en bona mesura, algunes de les seves característiques definitòries: els serveis s’hi fan més rars, els usos esdevenen menys diversos, l’habitatge hi té a vegades menor qualitat, l’accessibilitat hi és més difícil. Però, per altra banda, aquestes àrees tenen sovint unes grans potencialitats: el contacte amb l’espai obert, les possibilitats de transformació, el fet de no ser encara espais del tot definits.  

 Ara bé, crucial com és, el planejament dels marges urbans presenta una notable dificultat. La disciplina, que està enraonadament ben equipada per treballar sobre les extensions de la urbanització en l’espai obert, així com sobre la rehabilitació de la ciutat existent, té, com és sabut, majors dificultats per adreçar la qüestió dels afores, les bòries, els terrenys vagues dels límits urbans. Per això, l’exercici del curs d’urbanisme d’enguany presentava elements de dificultat especial respecte els d’anys anteriors.

Tanmateix, els projectes han sabut afrontar la problemàtica amb notable habilitat i amb un conjunt de preocupacions comunes: la porositat dels espais projectats, tant cap als entorns no construïts com envers d’altres àrees de la ciutat; l’equitat de les propostes, totes les quals tracten de fer arribar els serveis i la millor qualitat de la vida urbana fins als extrems de l’espai construït; la factibilitat dels projectes, que en tots els casos han estat valorats econòmicament i tècnicament; i, finalment, el caràcter obert de les propostes, que reclamen la necessitat de implicar els veïns en el seu desenvolupament.

La comissió avaluadora dels treballs, presidida per Felicia Bottino,  professora d’urbanisme i exconsellera d’ordenació del territori de la regió Emilia-Romagna, destacà la qualitat i l’interès dels treballs. Pel seu costat, el professor Arnaldo Cecchini, que ha estat fins a data recent Director del Departament d'Aruqitectura assenyalà la coherència de l'exercici amb els postul·lats didàctics de l'Escola i l’alcalde de l’Alguer, Mario Bruno, va indicar la seva voluntat de convidar els autors del projecte més ben valorat a presentar-lo davant el Consell Municipal.

És d’assenyalar que en els darrers des de l'any 2011, les cinc edicions successives dels laboratoris d’urbanisme de l’Escola d’Arquitectura de l’Alguer han permès acumular un conjunt de prop de 70 projectes per a la ciutat. Es tracta de propostes relatives a la rehabilitació urbana, a l’espai obert del’àmbit de Maria Pia, a l'espai públic i els equipaments, i a la requalificació d'espais estratègics, a les quals enguany venen a afegir-se aquests 11 projectes sobre els marges urbans. El laboratori ha estat dirigit pels professors Francesco Indovina i Oriol Nel·lo, amb el suport inestimable al llarg dels diversos cursos de Valentina Simula, Giuseppe Onni, Erika Buonacucina i Miriam Mastinu. 

Indovina80: jornada de reflexió i debat

El proper dia 11 de setembre, l'Escola d’Architectura de la Università di Sassari a l’Alguer celebrarà una jornada de debat i estudi sobre l’obra de l’urbanista Francesco Indovina (Termini Imerese, Sicilia, 1933), que en aquesta data fa 80 anys.

Francesco Indovina és un dels més destacats estudiosos del territori i les polítiques territorials a Itàlia, on durant  molts anys va exercir docència a l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia (IUAV). En l'actualitat, ja professor emèrit, ensenya a l'Escola d'Arquitectura de l'Alguer, la qual, precisament aquest mes de juliol, acaba de veure's ratificada com el millor centre italià per l'ensenyament en el seu camp, d'acord amb el ranking anual publicat pel CENSIS.  

A Catalunya i el conjunt d’Espanya, la seva obra, centrada inicialment sobre les dinàmiques urbanes, els moviments socials i la problemàtica de l’habitatge, començà a divulgar-se a partir dels anys setanta del segle passat, mercè dels contactes que estudiosos i activistes catalans, com Jordi Borja i Laura Zumin, mantenien amb l’IUAV. L’any 1977, l'editorial Gustau Gili traduí una de les seves obres més conegudes, Lo spreco edilizio (El despilfarro inmobiliario), que tingué una notable repercussió.

Tanmateix, la qüestió sobre la qual el pensament i els estudis d’Indovina han estat particularment influents a Espanya és el debat sobre la forma urbana. En efecte, a inicis dels anys noranta l’autor inicià una línia estudi sobre l’evolució dels processos d’urbanització, les seves conseqüències morfològiques i la seva relació amb la condició urbana. D’aquesta línia de treball en resultaren conceptes com città diffusa o archipelago metropolitano, que han conegut una gran utilització (a vegades, tot sigui dit, per descriure realitats molt diverses d’aquelles estudiades per Indovina). Aquesta reflexió ha tingut una notable repercussió a Catalunya, on Indovina ha col·laborat, a més, de manera reiterada amb urbanistes i estudiosos, com, entre d’altres, Manuel de Solà-Morales (treballs preparatoris del Pla Urbanístic de Terrassa, 2003), Antonio Font (exposició i publicació L’explosió de la ciutat, 2004) i Oriol Nel·lo (Barcellona, un nuovo ordine territoriale, Franco Angeli, 1999). Indovina ha fet estades i ha impartit docència a les Universitats Autònoma de Barcelona i Girona, on els programes de col·laboració per ell iniciats ha permès l’intercanvi, al llarg dels anys, de prop d’un centenar d’estudiants catalans i italians. L’any 2010 la Universitat de Lleida li concedí el premi Joan Vilagrasa. Recentment, l’editorial Icaria ha publicat en castellà, dins la col·lecció Espacios Críticos, una extensa selecció de l’obra d’Indovina, acompanyada d’un estudi i aparell crític a cura d’Oriol Nel·lo (FrancescoIndovina: del anàlisis del territorio al gobierno de la ciudad, Barcelona, Icaria, 2012).

La jornada del proper dia 11 a l’Alguer, que tindrà lloc a l’Asilo Sella de la ciutat sarda, ha estat concebuda com un espai de reflexió i debat sobre la trajectòria de recerca, docència i compromís polític d’Indovina. Hi intervindran, entre d’altres, Ada Becchi, Ivan Blecic, Arnaldo Cecchini, Antonio Font, Laura Fregolent, Giovanni Maciocco, Oriol Nel.lo, Valentino Parlato, Domenico Patassini, Pilar Riera, Michelangelo Savino, Bernardo Secchi. 

Projectes urbans per a l’Alguer

 A l’Escola d’Arquitectura del’Alguer està duent a terme aquest curs un projecte que és una bona mostra tant de l’interès que susciten les polítiques urbanes dutes a termes a Catalunya durant els darrers anys, com de la vigència dels llaços culturals que existeixen entre les realitats algueresa i catalana.

La proposta didàctica –dirigida pels professors Francesco Indovina, Oriol Nel·lo, Giuseppe Onni, Valentina Simula i Miriam Mastinu- consisteix en l’elaboració de diversos projectes de rehabilitació urbana a l'Alguer per part dels estudiants de segon curs de projectació urbanística . La inciativa s’inspira de manera molt directa en els objectius i els mètodes de la Llei de Millora de Barris i Àrees Urbanes que requereixen d’atenció especial, aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2004. Així, el proppassat mes de març els estudiants participants en el projecte varen viatjar a Catalunya, on varen ser acollits a la Universitat Autònoma de Barcelona, i varen realitzar treball de camp a diversos barris de ciutats catalanes, amb l’objectiu de conèixer de primera mà algunes de les realitzacions més destacades derivades de la Llei de Barris. D’aquesta manera, rebuts pels ajuntaments dels respectius municipis, varen visitar els barris de Poble Sec, Roquetes i Trinitat Vella, a Barcelona, Collblanc-la Torrassa, de l'Hospitalet, i Palau-Rocafonda, de Mataró.

A partir d’aquí, els estudiants han pogut escollir 11 espais de la ciutat de l’Alguer i hi estan projectant intervencions d’espai públic, equipaments, millora de la viabilitat, potenciació del transport públic i programes social. Es tracta del barri de Sant Agustí, l’avinguda XX de Setembre, el mercat de la Petraia, l’edifici de Cavall Marí en els baluards del mar, les places del Centre Històric, l’estació ferroviària i els seus entorns, el braç de ponent del port, els espais esportius entre la Petraia i Maria Pia, les antigues Vidreries, el barri del Carme i l’antiga fàbrica del cotó. L'ajuntament de l'Alguer ha mostrat el seu interès per a l'exercici, de manera que la Regidora de Cultura, senyora Romina Caula, ha volgut entrevistar-se amb tots i cada un dels 11 grups que duent a terme els projectes.

El conjunt del projectes serà presentats públicament el dia 28 de juny. Els actes de cloenda de curs consistiran en un concurs en els que participaran els onze projectes i d'una exposició que, si el temps no ho impedeix, tindrà lloc als jardins Manno de l’Alguer. Els treballs seran judicats en el concurs per un jurat integrat pel Síndic de l'Alguer, el Director de l'Escola d’Arquitectura, el President de la secció sarda de l'Institut Nacional d'Urbanisme, el president de la secció del Col·legi d'Arquitectes a la província de Sàsser, una vice-rectora de la Universitat de Sàsser i el representant de la Generalitat a l’Alguer.  

Sardegna: la nuova e l'antica felicità

La Facultat d'Arquitectura de la Universitat de Sassari a la ciutat de l'Alguer va ser fundada l'any 2002. De llavors ençà, el centre, tot i la seva joventut, ha assolit un gran prestigi, fins el punt de ser considerada en el rankings oficials una dels primeres institucions universitàries italianes en el camp de l'arquitectura i el planejament urbanístic.
Un dels trets principals que caracteritzen l'escola és el combinar una decidida voluntat de internacionalització (que l'ha portat a comptar amb un notabilíssim programa d'intercanvis docents, discents i de recerca) amb un compromís profund amb la realitat sarda. Així, tot i que de manera creixent els seus estudiants procedeixen d'altres regions italianes i de l'estranger, el centre treballa de manera preferent sobre l'anàlisi i l'ordenació del territori de l'illa. Això l'ha portat a esdevenir un focus de reflexió i projectes amb una creixent irradiació a escala insular, de manera que l'experiència ha de ser considerada, segurament, un exemple de les sinergies positives que poden establir-se entre un centre universitari i la ciutat o el territori que l'acull.
Bona mostra d'aquesta dinàmica és l'aparició del volum Sardegna: la nuova e l'antica felicità, obra col·lectiva d'una desena de joves professors i llicenciats a la facultat algueresa. El llibre aplega un seguit d'anàlisis i reflexions sobre la transformació del territori sard: de la formació del sistema d'assentaments a les dinàmiques demogràfiques, les ciutats, l'economia (amb especial atenció a les repercussions del fenomen turístic) i les identitats culturals. El conjunt resulta de gran atractiu des d'un doble punt de vista: en primer lloc, perquè representa una reflexió fresca i innovadora sobre un territori mediterrani, l'interès de la qual supera abastament, al nostre entendre, l'àmbit local; en segon lloc, perquè el volum és una confirmació del capital intel·lectual generat i acumulat al voltant de la Facultat d'Arquitectura de l'Alguer, fins al punt de permetre intuir el naixement d'una escola de pensament territorial que podria venir a incidir de manera decisiva en la realitat cultural i social de l'illa.
El volum Sardegna: la nuova e l'antica felicità, publicat per l'editorial Franco Angeli amb una obra de l'artista Maria Lai a la coberta, serà presentat el proper dia 20 d'abril a les 17.30 a la Sala de Conferències del Liceo Classico, davant la llibreria Labirinto, a la Via Carlo Alberto de la ciutat de l'Alguer. Intervendran en l'acte l'urbanista Francesco Indovina, que n'ha escrit la presentació, així com Arnaldo Cecchini, Degà de la Facultat, i Oriol Nel·lo, que hi han aportat sengles post-facis. 

La ciutat de Pasqual Maragall a Sardenya

Diverses institucions de l'illa de Sardenya celebraran durant la setmana propera actes d'homenatge a la figura de Pasqual Maragall per la significació de la seva trajectòria en la reflexió sobre la ciutat contemporània i les maneres d'abordar-ne la transformació.
Així, el proper dia 5 de desembre la Universitat de Sassari concedirà a Pasqual Maragall la Laurea Honoris Causa en "Pianificazione e politiche per la città, l'ambiente e il paesaggio", en un acte celebrat a l'aula magna d'aquesta institució acadèmica, a la ciutat de Sassari.  La investidura tindrà lloc a proposta de la Facultat d'Arquitectura de la universitat a l'Alguer, un centre de creació relativament recent que després d'una dècada escassa d'existència és considerada una de les millors escoles d'arquitectura d'Itàlia, d'acord amb els rankings acadèmics confegits pel CENSIS.
Serà precisament a l'Alguer on el dia 6 es celebrarà una jornada de debat sobre l'Alzheimer i la forma com el planejament i la gestió dels espais urbans pot ajudar aquells que el pateixen i les seves famílies. El seminari, coordinat per la Facultat d'Arquitectura, tindrà lloc al cinema Miramare i serà seguit per la projecció de documental Bicicleta, cullera, poma, de Carles Bosch. A l'acte, organitzat per la Società Umanitaria CSC de l'Alguer i per la Representació de la Generalitat en aquesta ciutat, assistiran Pasqual Maragall i Diana Garrigosa, així com Oriol Ivern, productor del film. 

Curs "Barcelona Attraction. Città, Metropoli e Politiche Territoriali in Catalogna", L'Alguer, 4 de maig - 1 de juny 2011