La Biblioteca del Mediterrani de la ciutat de l’Alguer, aplega els fons de la biblioteca
municipal “Rafael Sari” i de la biblioteca de l’Escola d’Arquitectura de la
Universitat de Sàsser. Localitzada en una antiga església, en el complex de
Santa Clara, sobre els bastions de la muralla de mar de la ciutat catalana de
Sardenya, constitueix un equipament cultural formidable. Compta amb uns fons de
gran riquesa: 50.000 monografies procedents de la biblioteca municipal i uns
altres 10.000 de la biblioteca universitària, a més d’un destacat arxiu
històric. Poques ciutats mediterrànies de la grandària de l’Alguer –que supera
per poc els 40.000 habitants- disposen d’un patrimoni documental similar.
En el
fons de la biblioteca figura, és clar, un important secció de llibres catalans.
La més ràpida exploració permet descobrir-hi de seguida algunes joies
insospitades: una edició de la poesia d’Ausiàs March de 1888; l’Estudi de toponomàstica catalana de
Sanpere i Miquel publicat per l’Associació d’Excursions Catalanes el 1880;
l’edició del Manual de Novells Ardits
(o Dietari del Consell Barceloní)
publicat a instàncies de Francesc Carreras Candi entre 1902 i 1913; el Cambó de Josep Pla en tres volums
publicat l’any 1928 per les Edicions de la Nova Revista; l’estudi de Jaume
Vicens Vives Fernando el Católico.
Principe de Aragón, Rey de Sicilia, publicat pel CSIC el 1952,... Un
conjunt d’obres que testimonia la voluntat continuada, des de la Renaixença
fins a l’actualitat, de mantenir els vincles culturals entre Catalunya i
l’Alguer.
Entre
els volums de la secció catalana, resulta particularment colpidor espigolar els
nombrosos llibres tramesos, durant els anys quaranta i cinquanta del segle
passat, des de l’exili republicà català a Europa i a Amèrica. A primer cop
d’ull s’hi poden trobar:
-Els darrers dies de la Catalunya
republicana, d’Antoni
Rovira i Virgili, publicat a Buenos
Aires l’any 1940 per les Edicions de la Revista de Catalunya (enviat des de
l’Argentina l’any 1959 per Josep Escolà i Marsà amb la dedicatòria “Nous
voulons rester ce que nous sommes”).
-Lluís Companys. La seva vida, la seva obra i
la seva mort gloriosa, de Domènec de Bellmunt, publicat a Tolosa de
Llenguadoc l’any 1945 per Edicions Foc Nou (dedicat a Rafael Sari el mestre
d’escola i poeta alguerès que fou durant molts anys responsable de l’arxiu
històric de la ciutat: “Al senyor Sari, català d’Alguer amb cordial afecte,
Domènec Bellmunt, 1.08.1957”).
-Els supervivents, de Víctor Alba,
publicat a Mèxic D.F. per les Edicions Catalonia
que dirigia Avel·lí Artís Janer.
-La barraca. Novel·la valenciana,
traducció de l’obra de V. Blasco Ibañez publicada a Barcelona per Mentora
(dedicatòria: “Una bona traducció de La
Barraca feta per el company de redacció del Diari de Sabadell, en Miquel Duran i Tortajada, trameto als lectors
de la catalana Alguer el present exemplar. Afectuosament, Camps i Gubern
(Julianus), Paraná, Entre Ríos, República Argentina, 11.12.1959”).
-El futur de Catalunya: els deures polítics
de l’emigració catalana, de Jordi Arquer, publicat a Mèxic D.F. per la ja
esmentada Biblioteca Catalana (dedicatòria: “Als compatriotes de l’Alguer”).
-Saló de tardor, de Joan Oliver; La màscara, de Xavier Benguerel; El llibre del sentit, de Josep Ferrater
Mora; Elegies de Bierville, de Carles
Riba; El Rusio i el Pelao, de César
A. Jordana; La pluja d’or, de Domènec
Guansé; Llunyanies, de Josep Carner.
Col·lecció de poesia i miniatures en prosa publicada a Santiago de Chile durant
els anys 40 i primers 50 per El Pi de les Tres Branques.
-L’estel sobre el mar, d’Agustí Bartra,
Mèxic, Edicions de la Biblioteca Catalana, 1947 (dedicatòria: “Estimats germans
de l’Alguer: rebeu pel meu intermediari una fraternal salutació del Grup
Joventut Catalana de Buenos Aires, Antoni Cardona, Olivos, 23 de març de
1954”).
-...
La
relació podria allargar-se encara. L’Alguer de la postguerra europea -la mítica
Barceloneta catalana de Sardenya- devia aparèixer als exiliats catalans com un
dels pocs territoris on la llengua pervivia en condicions de llibertat i
democràcia. La tramesa dels llibres, publicats enmig de tantes dificultats, és
una mostra colpidora de la fidelitat a la llengua per part d’aquells que havien
hagut de marxar del país. El fet que molts d’aquests volums hagin romàs
intonsos resulta un exponent de com de fràgils eren les seves esperances. En tot
cas, el fons de l’exili català a la biblioteca de l’Alguer constitueix un petit
tresor per a la ciutat i per a la cultura catalana en el seu conjunt.
