La qüestió del
govern urbà emergeix com un dels grans reptes de les societats contemporanies. Sense
un designi col·lectiu, sense comptar amb els mecanismes adequats de govern i
gestió, aquests artefactes formidablement complexos que són les ciutats
resultarien escassament viables i els problemes que plantegen per a la vida
dels seus habitants esdevindrien irresolubles. D'aquí la centralitat de la
qüestió del govern de les ciutats i, d'una manera més general, del mateix
govern del procés d'urbanització.
Precisament sobre
el tema del govern urbà acaba d’aparèixer una llibre de gran interès: La ciudad en la encrucijada. Repensar la
ciudad y su política, obra de l'economista i geògraf João Seixas i publicada a València per l’editorial
Tirant lo Blanch. Seixas, es formà a la Universitat de Lisboa i
a la London School of Economics i posteriorment obtingué el doctorat en
Geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb una tesi dedicada ja al
tema del govern urbà (Lisboa. Uma anàlisi
crítica à governação da cidade, 2007). Sobre aquests mateix tema ha realitzat en els darrers anys nombroses i interessants aportacions, entre les que destaca el volum,
editat conjuntament amb Abel Albet, Urban Governance in Southern European Countries (2012). Així mateix, l’autor
compta amb una llarga i destacada trajectòria d’assessorament a les administracions
públiques, en particular en procés de descentralització i establiment de
mecanismes de participació a la ciutat de Lisboa.
La ciudad en la encrucijada, traducció de l’original portuguès recentment
aparegut, explora la relació entre ciutat i política en quatre etapes: en la
primera descriu quines són les tendències principals de l’evolució de les
ciutats contemporànies i enumera els problemes que plantegen; tot seguit,
analitza la forma com les polítiques urbanes han tractat de donar resposta a
aquests reptes i quins són els interessos que a través d’elles es dirimeixen;
en tercer lloc, s’exploren els oportunitats i les limitacions que les
circumstàncies actuals suposen per a les polítiques urbanes; finalment, el
volum es tanca amb una concreció d’aquests temes en el cas de la governança de
la ciutat de Lisboa. Una trentena de caixes
o petits estudis temàtics, en les quals han col·laborar nombrosos col·legues de
l’autor -professors o investigadors en universitats de Portugal, Espanya,
Brasil i França- enriqueixen el volum.
A través d’aquest
recorregut, l’autor reclama la necessitat i la importància de les polítiques
urbanes. Calen noves polítiques, ens ve a dir, per tal de fer front als ingents
problemes socials, econòmics i ambientals que les nostres àrees urbanes tenen plantejades, tot garantint el dret a la ciutat en el marc d'una més alta justícia espacial i social.
Per a posar en peu aquestes polítiques resulten necessaris, en primer lloc, canvis profunds en l’orientació i en la forma d’actuar dels governs urbans. Però al mateix temps s’han
de produir transformacions decisives en la capacitat d’organitzar-se i d’expressar-se
de la ciutadania. Noves polítiques i organització de la ciutadania: heus aquí
els reptes principals que la cruïlla en la que es troben posa al davant de les
nostres ciutats.