El Congressos d'Història de Barcelona varen iniciar-se l'any 1982. De llavors ençà se n'han celebrat dotze edicions i el mes de novembre d'enguany tindrà lloc la tretzena. Al llarg d'aquesta trajectòria de tres dècades, els congressos, que des de l'any 1995 es celebren amb una cadència biannual, han esdevingut un lloc de trobada imprescindible i una eina molt útil per a la investigació i el debat de la història de la ciutat.
Justament ara acaba d'aparèixer el volum Presència i lligams de Barcelona. Vint segles de vida urbana que aplega els materials generats arran de la celebració de l'onzè congrés. La publicació, coordinada per l'historiador Ramon Grau -que ha estat en els darrers vint anys el principal responsable científic dels congressos- i editada per l'Arxiu Històric de la Ciutat dins la sèrie Barcelona Quaderns d'Història, va ser presentada el dia 10 d'abril a Ca l'Ardiaca.
L'onzè Congrés d'Història de Barcelona va ser convocat sota el títol "La ciutat en la xarxa" i proposava explorar el tema a partir de l'estimulant consideració de que, per a l'estudi de la història de la ciutat, "el fenomen territorial més definidor i, potser, més definitori, no són els límits sinó els vincles; no tant la capacitat de controlar un espai concret com d'actuar significativament en una xarxa d'entorns indefinits i d'abast global, en matèria de cultura, d'economia i de política".
Les ponències que s'hi varen presentar exploren els vint segles de la història urbana barcelonina tot seguint, en bona mesura, aquesta premissa: la capacitat de la ciutat, ja des del moment fundacional, de jugar un paper d'intermediació entre entre les activitats econòmiques regionals i les xarxes del naixent règim imperial romà (Ricardo Mar et al.); el despoblament i l'empobriment de la ciutat en el llarg període -a partir del segle VI- en que aquestes xarxes col·lapsen (Eduard Riu-Barrera); la importància de la integració en les xarxes comercials marítimes i terrestres com a element essencial de l'expansió medieval (Damien Coulon); la tenaç persistència de la capitalitat barcelonina durant els segles XVI i XVII, tot i la conjuntura en bona mesura adversa (Xavier Torres Sans); les potencialitats i les dificultats de Barcelona per assentar-se en les noves xarxes de producció manufacturera europea en els segles XVIII i XIX (Àlex Sánchez) i de teixir un ordit de relacions cultural i artístiques pròpies, fora de la fèrula acadèmica imposada per les institucions estatals (Pilar Vélez); l'extensió de la xarxa de transport públic com a premissa i resultat del procés de metropolitanització contemporània (Ferran Armengol); i, finalment, les estratègies polítiques, administratives, culturals i socials desenvolupades en relació del procés d'expansió urbana durant els darrers cent-cinquanta anys (Joan Roca). Aquests materials s'acompanyen, a més, d'una llarga introducció del coordinador del volum, Ramon Grau, en la que es dreça una crònica, intencionada i de primera mà, dels trenta anys de congressos d'història de la ciutat.
En conjunt, doncs, el volum pot considerar-se una aportació notable des d'almenys tres punts de vista: representa, en primer lloc, la consolidació d'una línia de reflexió historiogràfica sobre la ciutat; constitueix una contribució de notable valor per al coneixement de la nostra història; i, last but not least, aporta reflexions i clarícies impagables al debat històric, geogràfic, cívic i polític, sobre la relació entre la ciutat i el territori.
Justament ara acaba d'aparèixer el volum Presència i lligams de Barcelona. Vint segles de vida urbana que aplega els materials generats arran de la celebració de l'onzè congrés. La publicació, coordinada per l'historiador Ramon Grau -que ha estat en els darrers vint anys el principal responsable científic dels congressos- i editada per l'Arxiu Històric de la Ciutat dins la sèrie Barcelona Quaderns d'Història, va ser presentada el dia 10 d'abril a Ca l'Ardiaca.
L'onzè Congrés d'Història de Barcelona va ser convocat sota el títol "La ciutat en la xarxa" i proposava explorar el tema a partir de l'estimulant consideració de que, per a l'estudi de la història de la ciutat, "el fenomen territorial més definidor i, potser, més definitori, no són els límits sinó els vincles; no tant la capacitat de controlar un espai concret com d'actuar significativament en una xarxa d'entorns indefinits i d'abast global, en matèria de cultura, d'economia i de política".
Les ponències que s'hi varen presentar exploren els vint segles de la història urbana barcelonina tot seguint, en bona mesura, aquesta premissa: la capacitat de la ciutat, ja des del moment fundacional, de jugar un paper d'intermediació entre entre les activitats econòmiques regionals i les xarxes del naixent règim imperial romà (Ricardo Mar et al.); el despoblament i l'empobriment de la ciutat en el llarg període -a partir del segle VI- en que aquestes xarxes col·lapsen (Eduard Riu-Barrera); la importància de la integració en les xarxes comercials marítimes i terrestres com a element essencial de l'expansió medieval (Damien Coulon); la tenaç persistència de la capitalitat barcelonina durant els segles XVI i XVII, tot i la conjuntura en bona mesura adversa (Xavier Torres Sans); les potencialitats i les dificultats de Barcelona per assentar-se en les noves xarxes de producció manufacturera europea en els segles XVIII i XIX (Àlex Sánchez) i de teixir un ordit de relacions cultural i artístiques pròpies, fora de la fèrula acadèmica imposada per les institucions estatals (Pilar Vélez); l'extensió de la xarxa de transport públic com a premissa i resultat del procés de metropolitanització contemporània (Ferran Armengol); i, finalment, les estratègies polítiques, administratives, culturals i socials desenvolupades en relació del procés d'expansió urbana durant els darrers cent-cinquanta anys (Joan Roca). Aquests materials s'acompanyen, a més, d'una llarga introducció del coordinador del volum, Ramon Grau, en la que es dreça una crònica, intencionada i de primera mà, dels trenta anys de congressos d'història de la ciutat.
En conjunt, doncs, el volum pot considerar-se una aportació notable des d'almenys tres punts de vista: representa, en primer lloc, la consolidació d'una línia de reflexió historiogràfica sobre la ciutat; constitueix una contribució de notable valor per al coneixement de la nostra història; i, last but not least, aporta reflexions i clarícies impagables al debat històric, geogràfic, cívic i polític, sobre la relació entre la ciutat i el territori.