 |
| Relació entre la intensitat de segregació urbana i la
participació electoral. Eleccions al Parlament de Catalunya, 2010. Mitjana de participació total = 100. Font: Barris i Crisi. |
Davant l’intens
cicle electoral de l’any 2015, resulta segurament d’interès recordar la relació
entre la segregació urbana i el comportament electoral. En efecte, com ja hem
tingut ocasió de comentar aquí, la separació dels grups socials sobre el
territori en funció de la seva renda té un reflex clar tant en la participació
com en l’expressió de les preferències electorals. Així, per citar només un
dels trets més visibles d'aquesta relació, s’ha demostrat reiteradament que les seccions censals
i municipis on es concentren els grups amb menor nivell de renda solen presentar
unes taxes de d’abstenció més altes que la resta.
Si, com han evidenciat
diversos estudis recents, a Barcelona, Catalunya i a Espanya la situació econòmica dels
darrers anys ha fomentat la tendència a la segregació urbana,
sembla que les forces polítiques que en resulten més afectades haurien de parar
especial atenció a aquesta dinàmica, tant per pal·liar-ne els efectes polítics a
curt termini com per fer front a les seves causes econòmiques, socials i
urbanístiques a mitjà i a llarg terme.
La qüestió té una
rellevància molt acusada tant des del punt de vista electoral com de l’organització ciutadana i afecta de manera decisiva tant els resultats electorals com les
polítiques que se’n deriven. L’estudi Barris i Crisi, elaborat a la Universitat
Autònoma de Barcelona amb el suport del programa Recercaixa, ofereix clarícies
interessants per tal d’aproximar-se a la mesura i la reflexió sobre el fenomen.
Com es recordarà,
una de les aportacions de l’estudi –coordinat pels politòlegs Ismael Blanco i
Joaquim Brugué, l’economista Eduard Jiménez i el geògraf Oriol Nel·lo- és la
identificació de les àrees urbanes on es concentren les situacions més extremes
de segregació urbana, és a dir, aquelles més especialitzades en la residència
de la població amb rendes molt altes o molt baixes. Doncs bé, si es classifiquen les seccions censals de Catalunya en tres categories d’acord
amb la seva relació amb la segregació (de manera que hom agrupi separadament
les que apleguen de manera prioritària els grups més benestants, el menys
benestants i les intermèdies) i es creua aquesta classificació amb el
comportament electoral s’obtenen resultats ben reveladors.
Així,
si, per exemple, hom pren la taxa de participació de les eleccions al Parlament
de Catalunya de l’any 2010 i la posa en relació amb les 5.000 seccions censals
aplegades segons les característiques de segregació urbana s’obtenen els
resultats que s’evidencien en el gràfic adjunt:
a) Hi
ha una notable correlació entre la intensitat de segregació i la participació
electoral.
b) La
pràctica totalitat de les seccions censals on predomina la població amb el menor
nivell de renda tenen una elevada taxa d’abstenció, de manera que gairebé en tots els casos la seva participació
electoral es troba per sota de la mitjana catalana.
c) Per
contra, les taxes de participació més altes se situen en les seccions afectades
per segregació superior, és a dir, aquelles que concentren de manera molt
homogènia la població amb alts nivells de renda.
c) Finalment, les
seccions menys especialitzades socialment i amb nivells intermedis de renda
mitjana tenen comportaments electorals més propers a la mitjana.
Les diferències
de participació electoral són doncs una expressió de la segregació urbana. Però, a més, la segregació urbana influencia i condiciona els resultats dels
processos electorals. Aquest darrer aspecte és particularment decisiu i
preocupant per aquells que voldrien una democràcia més plena. Fer front a les
causes i els efectes de la segregació no és només una exigència social
peremptòria sinó també un repte democràtic essencial.
