dimecres, 7 de març de 2012

La imatge de la terra com a obra d'art

La recent entrada en servei del projecte SatCat permet a qualsevol usuari de la xarxa d'accedir a una sèrie històrica d'imatges del territori català captades pel satèl·lit Landsat des de 1972 fins a l'actualitat. Es tracta d'una iniciativa del Centre de Recursos i Aplicacions Forestals i de la Universitat Autònoma de Barcelona, dissenyada i elaborada pel Grup de Recerca Mètodes i Aplicacions de Teledecció i Sistemes de Informació Geogràfics, que dirigeix el professor Xavier Pons.
L'instrument ve a complementar altres sèries ja disponibles, en particular les del Institut Cartogràfic de Catalunya, i permet observar l'evolució del territori català en aquest període clau de la seva història: la extensió progressiva del sòl urbanitzat, la regressió dels conreus, l'avenç del forest, la dinàmica de la costa, la proliferació de sòl industrial, l'expansió de les xarxes infraestructurals.
L'observació de les imatges porta també a meravellar-se de l'impacte de la força de l'acció humana sobre el territori i, en particular, de les
seves  traces: la regularitat dels eixamples urbans, el patchwork del parcel·lari, la geometria de les infraestructures. De la seva observació en derivem una impressió no gens diversa de la que ens susciten algunes obres d'art a partir de la regularitat de les formes o del sentiment del sublim davant d'allò que és enorme.
Jacob Emery ha assenyalat en un article recent aquesta correspondència entre les sensacions generades per les imatges del paisatge entrevistes des de la finestra d'un avió i l'art contemporani. Val a dir  que si aquesta correspondència es pot produir és, en molt bona mesura, perquè la nostra mirada ha estat educada pels artistes abstractes -de Mondrian a Scully, de Malevich a Torres Garcia- per interpretar aquestes traces de l'acció humana sobre el medi des d'una perspectiva estètica.
Ara bé, com el mateix Emery adverteix, no convé caure en el parany de creure que "qualsevol explotació pot ser redimida socialment a través de la seva transmutació en art". Meravellem-nos de les imatges, de la seva bellesa estranya, de la formidable capacitat tècnica que impliquen, del potencial transformador de l'actuació humana en el seu diàleg amb el medi. Però no deixem de fer-nos preguntes: es pot sostenir l'evolució dels usos del sòl que s'ha produït en aquests darrers quaranta anys? quins han estat els principals agents causals d'aquest canvi formidable? quins beneficis i quins problemes se n'han derivat? qui ha terraplenat els terrenys, llaurat els camps, excavat les sèquies, aixecat les cases, bastit les carreteres, dragat els ports?
Brecht aconsellava al lector de tenir una pregunta per a cada història:
"Tebes, la de les Set Portes,
qui la va a construir?Als llibres figuren els noms dels reis.
Varen arrossegar els reis els grans blocs de pedra?
I Babilònia, tants de cops destruïda,
qui la va tornar construir, un altre cop?
A quines cases de la daurada Lima
vivien els obrers que la varen construir?"
Tinguem nosaltres, en observar les imatges de la terra, una pregunta per a cada lloc.