dissabte, 13 de juliol de 2013

Barcelona i Catalunya: les arrels del debat sobre el policentrisme del sistema urbà català

La revista Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales acaba de publicar un número monogràfic (176, estiu 2013) dedicat a l'estudi del policentrisme urbà en les àrees metropolitanes espanyoles. El quadern, dirigit per l'enginyer José María Ureña Francés, professor de la Universidad de Castilla-la Mancha, aborda un tema que, com és sabut, té, des de fa anys, una gran importància en el debat internacional sobre el planejament i gestió de les grans àrees urbanes, ja que els sistemes urbans policèntrics semblen presentar nivells d'eficiència funcional, sostenibilitat ambiental i fins i tot cohesió social més alts que els sistemes monocèntrics o dispersos.
El volum s'obre amb dos articles de caràcter conceptual relatius al concepte sobre el policentrisme (confegits, respectivament, pel mateix José Maria Ureña et al. i de Carlos Marmolejo et al.), així com d'un interessant assaig sobre el tema, sempre espinós, de la delimitació de les àrees metropolitanes espanyoles (Pablo Reques i Olga de Cos). Es presenten, tot seguit, diversos articles sobre el tema del policentrisme en set àrees metropolitanes de l'Estat: Madrid (Eloy Solis et al.), Barcelona (Oriol Nel·lo), Astúries (Fermín Rodríguez i Manuel Carrero de Roa), Santander (Olga de Cos i Ángela de Meer), Valladolid-Palencia (Juan Luís de las Rivas et al.), Tarragona (Antonio Font) i San Sebastián (Ángel Martín Ramos et al.). El monogràfic es clou amb un treball sobre la xarxa de ciutats mediterrànies (José Luís Gómez Ordoñez i David Cabrera).
El cas de les ciutats catalanes és estudiat, com es pot veure, en l'article de l'arquitecte Antonio Font i en el d'Oriol Nel·lo. Aquest darrer, titulat "Barcelona y Cataluña. Las raíces del debate sobre el policentrismo del sistema urbano catalán", explora les connexions entre el debat sobre les propostes d'ordenació policèntrica del sistema urbà català i els avatars de l'evolució històrica de Catalunya durant els darrers cent anys, per tal de mostrar com el debat sobre la forma i la funcionalitat urbana ha estat -i és- part inseparable de la pugna més general sobre l'organització i la distribució de la riquesa en la societat catalana i del mateix encaix de Catalunya en el marc ibèric. El treball s'estructura en tres apartats que es corresponen a sengles fases del debat sobre el policentrisme a Catalunya: "Les viles espirituals: el temor a la ciutat i el naixement de l'alternativa descentralitzadora (1909-1939)"; "Contra las Babeles de piedra y asfalto: els intents de concreció de l'alternativa policèntrica sota el franquisme (1939-1976)"; i "Cap a la Ciutat de Ciutats?: l'estratègia policèntrica com a ordenació i no com a impugnació de les dinàmiques metropolitanes (1976-2010)".