Tot i la millora aparent d’alguns indicadors macroeconòmics, el efectes de la crisi econòmica i de les mesures preses al seu recer segueixen pesant severament sobre les ciutats europees. No és d’estranyar doncs que continuïn apareixen noves anàlisis i interpretacions sobre les implicacions territorials de la crisi i les seves conseqüències sobre les societats, les economies i les polítiques urbanes.
Fa uns mesos ens
fèiem ressó de la publicació de la Geografía de la crisis económica en España, coordinada per Juan M. Albertos y José L.
Sánchez i publicada per la Universitat de València. Ara acaba d’aparèixer a
Itàlia el volum Città e politiche in tempi di crisi, editada pels urbanistes Laura Fregolent i Michelangelo
Savino i publicada a Milà per l’editorial Franco Angeli. Es tracta d’un intent ambiciós que té per
objectiu no només analitzar les causes i els efectes de la crisi, sinó també reflexionar
sobre les polítiques públiques que s’estan duent a terme (o s'han abandonant) davant
d’aquesta situació. La reflexió, i aquesta és segurament una de les principals
virtuts de l’obra, procedeix no només d’estudiosos universitaris sinó també d’una
representació de responsables municipals de diverses ciutats italianes. Una
trentena d’autors, entre acadèmics i gestors, han volgut contribuir a aquest esforç
de reflexió col·lectiva.
Després d’un prefaci d’Ada Becchi i de sengles
assajos introductoris del curadors, l’obra consta de dues parts clarament
diferenciades. En primer lloc, ofereix un conjunt de entrevistes amb polítics municipals
(en la seva gran majoria responsables de la gestió urbanística) de 15 grans ciutats
italianes (de Torí, Milà, Gènova i Pàdua a Bari, Matera, Palermo i Messina).
Tot seguit, s’inclouen un seguit d’assajos temàtics en el que experts
universitaris analitzen els reptes que la situació actual planteja per les
ciutats italianes (de la corrupció, el cost dels serveis i la fiscalitat a l’abandonament
de la industria, la inadaptació del planejament urbanístic i les dificultats d’adoptar
noves formes de gestió i participació). Dos postfacis, obra de Francesco
Indovina (“Una nuova retorica: la crisi come oportunità”) i d’Oriol Nel·lo (“Note
sulla crisi economica nelle città europee”) clouen el volum.
Del conjunt n’emergeix
el retrat d’una realitat preocupant i una exigència peremptòria: la de ser capaços de
concebre i posar en peu noves formes de fer urbanisme, noves iniciatives ciutadanes i
noves formes de fer política per aturar l'empitjorament de les
condicions de vida, la degradació de l’entorn i la regressió de la democràcia a
les ciutats europees.
