Alexandr Aleksándrovich
Bogdanov fou un destacat dirigent revolucionari rus, bolxevic de primera hora,
amic i rival de Lenin, metge, filòsof, psicòleg, precursor de la teoria de
sistemes, pioner de les transfusions sanguínies... i escriptor de ciència
ficció.
Entre les
seves obres d’aquest gènere destaca Estrella
roja, publicada per primera vegada l’any 1908. El llibre narra la història
d’un militant revolucionari rus d’inicis del segle XX que és abduït pels
marcians i transportat al “planeta roig”. Aquest resulta ser roig no només pel
seu cromatisme característic quan se l’observa des de la Terra, sinó pel fet
d’estar habitat per una societat socialista. En efecte, l’autor va imaginar que
si en d’altres planetes hi havia civilitzacions més desenvolupades que la
terrestre, aquestes haurien de ser necessàriament socialistes, ja que sinó no
haurien pogut arribar a un nivell tan alt de desenvolupament.
Ara el
col·lectiu Wu Ming acaba de publicar a Itàlia Prolekult una novel·la que glosa l’extraordinària trajectòria
d’Alexander Bogdanov, com a revolucionari, científic i escriptor. Es tracta
d’un relat complex, situat en el Moscou l’any 1927, quan s’està a punt de
celebrar el desè aniversari de la revolució soviètica i s’anuncia ja l’inici de
la repressió stalinista. En aquest marc, es fabula l’encontre de Bogdanov,
director d’un institut de recerca mèdica, amb un personatge que clama ser fill
d’aquell revolucionari abduït pels marcians a Estrella roja. S’entra així en un joc de miralls, en el que es
creuen la realitat i la ficció, la revolució soviètica i el socialisme
interplanetari, l’inici de les purgues stalinistes i la utopia d’una societat
igualitària.
De fet, les
dues novel·les entrellaçades, tant el relat de Bogdanov com el el llibre de Wu
Ming, constitueixen l’excusa per intervenir en debats que foren, i continuen
sent, de gran importància per a qualsevol moviment social transformador. En
primer lloc, la polèmica sobre si resulta possible, en un món capitalista creixentment
integrat, assolir avenços revolucionaris substantius i permanents en un sol país
(la cèlebre polèmica sobre el “socialisme en un sol país” que va fracturar el
moviment comunista a partir dels anys vint). En segon lloc, la discussió sobre
la relació entre les societats humanes i els recursos, que les empeny a tractar
de subjectar més i més la natura (o d’altres planetes, en el cas dels marcians
de Bogdanov). Finalment, el dilema sobre la viabilitat que una alternativa
revolucionària progressi sense, abans mateix de transformar les relacions de
producció i les formes de vida, haver canviat les percepcions i la concepció
del món de la ciutadania.
Aquest
darrer debat, enllaça, entre d'altres, amb la discussió sobre el concepte
d’hegemonia d’Antonio Gramsci. Sembla, per cert, que el filòsof italià, durant
la seva estada a Moscou en els anys 1922 i 1923 hauria treballat, juntament la
que més tard esdevindria la seva esposa, Giulia Schucht, en una traducció d’Estrella roja. Aquest debat sobre la
relació entre les concepcions dominants del món i la seva eventual transformació
és també el que portà a la ruptura entre Lenin y Bogdanov a partir de la
publicació per part del primer de l’assaig Materialisme
i empiriocriticisme (1909, segona edició 1920), en el que titllava les
concepcions del segon de “burgeses i reaccionàries”.
En l’Europa
d’avui, en la que tant la dreta com l’esquerra de l’espectre polític semblen
haver renunciat a oferir visions de futur alternatives, la lectura de l’Estrella roja de Bogdanov i del Prolekult de Wu Ming suposa, en certa
manera un repte. El repte de pensar avenirs millors quan sembla com si el futur
no pogués ser pensat més que com a distòpia o, en el millor dels casos, com a
continuïtat d’un present immodificable. Les obres que esmentem ens recorden que
concebre d’altres futurs i treballar per construir-los és possible i necessari.
[Publicat a L'Avenç, juliol 2019]
