dijous, 30 de juny de 2011

La ordenación del territorio en España

En els darrers anys, les dinàmiques d'integració territorial i l'evolució del mercat immobiliari han fet particularment evident la necessitat de disposar de nous instruments de planificació i gestió del territori d'abast supralocal. Tanmateix, en el conjunt d'Espanya l'adopció de plans i projectes a aquest nivell d'escala, capaços d'orientar de manera efectiva les dinàmiques territorials en benefici de la col·lectivitat, resulta, en termes generals, una realitat amb efectes pràctics limitats i modestos. A mostrar i analitzar aquesta realitat està dedicat el darrer número de la revista Cuadernos Geográficos, publicada per la Universidad de Granada.
Es tracta d'un número monogràfic de gran ambició, coordinat pel professor Francisco Rodríguez, titulat El estado de la Ordenación del Territorio en España, que, en prop de 700 pàgines, ofereix una visió actualitzada, crítica i molt útil de la normativa, el projectes i els resultats d'aquesta pràctica en el conjunt de l'Estat i en gairebé totes les seves comunitats autònomes. 
Cal destacar que la perspectiva adoptada -com correspon a la revista i a la filiació professional dels autors- és eminentment geogràfica. Així, lluny de limitar-se a un plantejaments només normatius o formals, els treballs tendeixen a integrar la reflexió sobre els instruments de planificació i govern amb l'anàlisi de les potencialitats i els reptes que es deriven de l'entorn físic i les dinàmiques socials. El conjunt d'articles aplegats en la revista poden consultar-se a: http://www.ugr.es/~cuadgeo/047.php
El cos del monogràfic està integrat, en molt bona mesura, per estudis que analitzen la situació de l'ordenació del territori en cada comunitat autònoma: Madrid (Manuel Valenzuela), Catalunya (Oriol Nel·lo), Andalucia (Florencio Zoido, Francisco Rodríguez, Luís Miguel Sánchez Escolano), Aragó (Vicente Bielza), Astúries (Fermín Rodríguez), Illes Balears (Onofre Rullán), Cantabria (Carmen Delgado), Canarias (Juan M. Parreño i Ramón Díaz), Castilla-la Mancha (Julio Plaza i altres), Extremadura (Antonio Campesino), Castilla-León (Juan Ignacio Plaza), Galicia (Rubén Lois i José A. Aldey) i el País Basc (Pello Urkidi).  Aquestes aportacions es presenten acompanyades de diversos estudis introductoris i conclusius, entre els que destaquen la panoràmica general elaborada pel propi editor, Francisco Rodríguez, l'anàlisi de la tensió existent  entre l'evolució del mercat immobiliari i el govern del territori, confegida pel professor de la Universitat de València, Joan Romero, i la discussió sobre la participació ciutadana en els processos de planejament, realitzada per Fernando Manero, de la Universidad de Valladolid. En conjunt, doncs, la revista ofereix un fris força complert de la realitat de l'ordenació del territori a Espanya, en la que molt sovint la necessitat de govern efectiu contrasta amb la manca de voluntat política d'exercir-lo.
Pel què respecta al treball sobre el planejament territorial a Catalunya, l'article analitza el procés que ha permès l'aprovació, entre els anys 2004 i 2010 dels set plans territorials actualment vigents. Així, s'inicia amb una reflexió, de caràcter general, sobre la crisi dels instruments tradicionals de planejament urbanístic i la necessitat de dotar-se d'instruments de gestió d'abast territorial, per passar, tot seguit a analitzar els antecedents de la qüestió a Catalunya, d'ençà del retorn de la democràcia fins la creació del programa de planejament territorial, l'any 2004. A partir d'aquí, es descriuen els objectius i plantejaments del programa, les propostes contingudes en els plans, el seu procés de tramitació i aprovació i els instruments concebuts per a la seva aplicació i desenvolupament. El text complert de l'article es pot trobar a: Oriol Nel·lo, "El planeamiento territorial en Cataluña", Cuadernos Geográficos, 47/2, 2010 (p. 131-167): http://www.ugr.es/~cuadgeo/docs/articulos/047/047-006.pdf