divendres, 14 d’octubre de 2011

Deu mapes de Catalunya

El mapa és un exponent històric de la societat que l'ha generat: en reflecteix, de manera directa o indirecta, el desenvolupament científic, la capacitat tecnològica, la relació amb el medi, l'organització política. Això és així perquè els mapes són, alhora, instrument per al coneixement del territori, eina per a la seva gestió, mitjà per a exercir-hi el poder i vehicle per a la transmissió de ideologia. A més, els mapes han estat, sovint, obres d'art. Així, la història de la cartografia d'un territori és una font utilíssima per tal de comprendre la suma de voluntats, de lluites i esperances que l'han construït.
Per això resulta de tant d'interès que l'Institut Cartogràfic de Catalunya, la institució que des de fa gairebé trenta anys s'esmerça en la producció de les sèries cartogràfiques bàsiques del país (des dels mapes topogràfics als mapes temàtics més diversos), hagi volgut completar aquesta tasca amb la compilació de la cartografia històrica de Catalunya, la seva conservació i divulgació. L'empresa ha estat duta a terme a través de la Cartoteca de Catalunya, servei de l'ICC dirigit, successivament, per Montserrat Galera i Carme Montaner, que va veure establertes definitivament les seves funcions en la Llei 16/2005 de Informació Geogràfica i de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. 
Al llarg dels anys, l'ICC i la seva Cartoteca han produït diverses publicacions per tal de difondre el coneixement de la cartografia històrica de Catalunya. Entre aquestes publicacions destaquen els estudis sobre els portolans medievals catalans, els materials dels cursos d'història de cartografia, la magna Imago Cataloniae, Mapes de Catalunya, empremtes de la Història (2005), així com diverses edicions facsímils de mapes històrics. 
Ara, aplegant precisament els estudis que acompanyaven aquelles edicions facsímils, l'Institut acaba de publicar el volum titulat 10 mapes de Catalunya (1606-1906). El llibre ofereix al lector la possibilitat de fer un recorregut per a les representacions del nostre territori, produïdes pels grans cartògrafs flamencs del segle XVII (Vrients, Janssonious-Hondius), pels enginyers, militars i cartògrafs francesos (Beaulieu, Baudrand, Sainte-Hélène, Dufour), pels funcionaris i geògrafs al servei de la monarquia espanyola (Francisco X. de Garma,Tomás López).  L'aportació dels cartògrafs catalans hi està representada pel formidable mapa del Principat després de la Nova Planta setcentista de Josep Aparici (dedicat, com és sabut, a Felip V) i pel mapa comarcal de Francesc Flos i Calcat, de 1906 (una de les icones de la Renaixença catalana, que tingué una gran difusió escolar; valgui un exemple: qui visiti aquests dies l'exposició de fotografies de Barcelona de Josep Brangulí al CCCB, podrà detectar-lo penjat a la paret d'una aula, en la imatge d'una classe de nenes a la Casa de la Caritat l'any 1911). Com s'ha fet notar tantes vegades, no deixa de ser significatiu de la peripècia històrica de Catalunya el fet que durant més de quatre segles bona part les principals representacions del territori del país hagin estat realitzades per cartògrafs (estrangers en la seva immensa majoria) al servei dels projectes polítics de les monarquies francesa i espanyola. La Nova Principatus Cataloniae Descriptio, editat per Johannes Baptista Vrients, primer mapa imprès de Catalunya, patrocinat per la Generalitat de Catalunya a inicis del siscents, i el ja esmentat mapa escolar de Flos i Calcat, serien, en la tria proposada, les excepcions.
Els estudis que configuren el volum són obra de Pau Alegre, Joan Capdevila, Annamaria Casassas, Lluís Duran, Montserrat Galera, Agustín Hernando, Vicent M. Rosselló i Verger i Carme Montaner. Aquesta darrera ha tingut cura de l'edició i les il·lustracions que, amb profusió i oportunitat, acompanyen el text. En conjunt el llibre ofereix un recorregut de gran interès per la història de la cartografia de Catalunya (així com de la cartografia en general) i constitueix una mostra preciosa de la manera com els mapes expressen conflictes, avancen projectes i reflecteixen anhels.