dimarts, 15 de novembre de 2011

Els efectes electorals de la segregació urbana


El diari El País publicava en la seva edició del dia 14 de novembre un interessant mapa amb els 30 barris d'Espanya on es va produir una major abstenció en les eleccions generals de l'any 2008. Les dades, elaborades a partir d'informacions del Ministeri de l'Interior, resulten especialment significatives, tant des del punt de vista polític com social.
A Catalunya es troben 8 dels 30 barris en qüestió: Gòtic (76% d'abstenció), Raval (58%), Marina del Prat Vermell (59%) a Barcelona; Sant Cosme (71%) a el Prat de Llobregat; la Mina (62%) a Sant Adrià del Besós; Llefià (68%) i Sant Roc (60%) a Badalona; i la Font de la Pòlvora (58%) a Girona. Com es pot veure, es tracta en tots els casos de barris on es concentren dèficits urbans severs i població amb altes necessitats socials. La situació en la resta de ciutats espanyoles resulta similar. Es dóna així la paradoxa de que aquells qui, en principi, tenen major necessitat de l'acció pública per tal de veure millorar la situació en la que es troben semblen els menys proclius a participar electoralment.
La dada ve a sumar-se a la preocupant correspondència entre les àrees amb major problemàtica urbana i social i el vot d'extrema dreta en les eleccions municipal, ja comentada aquí. Una i altra vindrien a suggerir que la segregació urbana -a més de representar una barrera adicional a la igualtat d'oportunitats- propiciaria en els barris desafavorits resultats electorals que poden considerar-se clarament contradictoris amb els interessos dels que hi viuen. No es tracta pas, ben cert, que la segregació urbana engendri les desigualtats socials i aquestes l'anonímia i la subordinació política, sinó que tots tres factors -desigualtats, segregació i dificultat d'articulació dels propis interessos, es potencien de manera recíproca i s'expressen conjuntament en l'espai urbà.
Caldrà analitzar amb detall els resultats de les eleccions del proper dia 20 de novembre per tal de comprovar si aquesta tendència, ja ben present en d'altres països europeus, es confirma també aquí. Seria una nova indicació, una més, de la urgència d'aixecar una alternativa política i econòmica que permeti avançar cap a la superació de les desigualtats socials i urbanes.