dilluns, 30 d’abril de 2012

Un any de blog

La Nurra, Sardenya, maig 2011
Barcelona des del turó del Putxet, setembre 2011
El Tajo, Ronda, gener 2012

Aquest mes, el blog que esteu llegint acompleix un any d’existència. Iniciat a finals d’abril de l’any passat, per tal de posar materials catalans en el camp del coneixement i la gestió del territori a l’abast dels estudiants de la Facoltà di Architettura de l’Alguer, ha anar creixent des de llavors, per esdevenir, gairebé per sorpresa, un lloc de trobada en el que compartir lectures, esdeveniments, preocupacions i projectes. Un espai freqüentat per estudiants, col·legues de professió i algun centenar de persones interessades, dins i fora de Catalunya.
Al llarg d’aquest any el blog ha rebut un total de 11.112 visites de pàgina, a raó, doncs, de prop d’un miler per mes, i hi hem compartit 55 posts. Les pàgines més visitades són les corresponents a les pestanyes d’articles (que duen l’enllaç a la publicació original sempre que ens ha estat possible), capítols de llibres i llibres. Les pestanyes s’han ampliat recentment per donar també notícia de cursos, conferències i programes d’assignatures.
Pel què fa als posts, els que han comptat amb més difusió es corresponen, lògicament, a les preocupacions més punyents del moment en l'àmbit de la gestió del territori: la Llei de Barris: una continuïtat necessària, la Llei de Costes: crònica d’una reforma anunciada, Cicle de conferències “Ordenació del Territori: teoria i pràctica”, L’urbanisme de la crisi, De la urbanització dispersa a la ciutat de baixa densitat, són les cinc primeres entrades en nombre absolut de consultes rebudes.
Un aspecte a destacar és que gairebé 1 de cada 5 visites de pàgina (un 18,3% per ser precisos) procedeixen de fora d’Espanya. Estats Units i Itàlia (que originen, cadascun, més del 4% de les visites), seguits del Regne Unit i Portugal són els països forans que generen més visites.
Deia Brecht que “tant de bo cadascú fos el propi historiador: llavors tothom viuria amb més mirament i exigència”. Tanmateix, més que donar constància de la pròpia activitat ens anima la voluntat de contribuir, amb la modèstia que és del cas, al debat col·lectiu sobre el territori i la societat en uns moments particularment complexos i difícils. Parafrasejant la cita, el que ens preocupa, més aviat,  és que entre tots siguem capaços d’escriure una Història diversa a aquella que ens ve dictada i puguem, efectivament, arribar a viure amb mirament i exigència.