En un món complex, governat per fluxos de caràcter
global, difícils d’entendre i, no cal dir, de governar, els llocs, i en
particular les diferències entre els llocs, prenen, com és ben sabut, una
importància crucial. La situació de crisi econòmica, l’hegemonia del capital
financer i l’ofensiva per posar en qüestió les conquestes socials assolides a
Europa de la segona guerra mundial ençà fan particularment evident les
paradoxes que es deriven d’aquest fet: per un costat, es produeix una pressió
extraordinària per tal d’aplanar les barreres i les diferències territorials
amb l’objectiu de facilitar la lliure circulació de capital i mercaderies; per
l’altra, es cerca incessantment en les diferències entre els llocs (en la seva
accessibilitat, en els seus recursos, en la seva força de treball) avantatges
comparatius que permetin incrementar els guanys.
En aquesta situació, resulta de gran importància
pensar des de cada ciutat les pròpies estratègies en relació amb el marc
global. Aquest és l’interès potencial de la planificació estratègica. Ara bé,
massa sovint aquesta és utilitzada exclusivament com a forma de trobar els
mitjans (i d’aconseguir als consensos) per tal de plegar-se, de manera
acrítica, a les exigències dels mercats globalitzats, amb el pretext de fer la
ciutat més competitiva. La planificació estratègica pot ser concebuda i
practicada, tanmateix, de manera diversa: com la forma de cercar les vies i les
aliances a través de les quals aconseguir que el manteniment de l’activitat
econòmica no sigui incompatible ni amb la consolidació i l’extensió de les
polítiques de benestar social, ni amb la sostenibilitat ambiental. La
planificació estratègica esdevé així l’expressió del propòsit de construir el
futur a través de projectes col·lectius, a través d’exercicis de geografia
voluntària.
En aquest context, l’inici dels treballs del Piano
Strategico Metropolitano de Bologna resulta de particular interès disciplinar
i polític. Una sèrie de factors contribueixen a realçar la rellevància de la
iniciativa, per convertir-la en un banc de proves d’importància no només local,
sinó també italiana i europea: el fet de sorgir enmig d’unes circumstàncies
particularment complexes per a l’economia, la seva dimensió
metropolitana en un moment en que a Itàlia s’està debatent de manera intensa la
possibilitat de la desaparició de les províncies, el correspondre a una ciutat
i a una regió que durant llargues dècades han estat considerades un laboratori
de polítiques socials i culturals progressistes.
El projecte fou presentat el proppassat dia 29 de
març a l’Arena del Sole de Bologna, davant d’un teatre curull que expressava
ben clarament les expectatives i les esperances que la iniciativa desperta a la
ciutat. El projecte fou presentat per l’alcalde de Bologna, la presidenta de la
província i el president de la regió Emilia-Romagna, en una mostra de voluntat
de cooperació administrativa que, com bé sabem, no resulta gaire habitual en
d’altres latituds. Intervingueren així mateix Romano Prodi, que ha assumit la
presidència del Pla, quatre experts per a cada un dels àmbits temàtics
proposats, Oriol Nel·lo, com a membre del comitè científic, i Daniele Donati,
coordinador del Pla.
Pot trobar-se més informació al website del pla.
Podeu veure, així mateix, entre d'altres, el vídeo de la intervenció d’Oriol Nel·lo al Forum, L'importanza
della pianificazione strategica nell'Europa di oggi.
